Toni Bennàssar

Cada 11S commemoram dues derrotes: A) La derrota de Catalunya a mans del Borbons (1714). B) La derrota del socialisme democràtic (Allende) front al feixisme (Pinochet) a Xile (1973). Enguany, vull compartir un document històric que vaig trobar fa temps: la portada del diari Clarín després de la victòria de Salvador Allende, i la seva coalició "Unidad Popular", a les eleccions de 1970. El subtitular ho diu tot: "Aunque derrochó millones, la derecha es minoría". Ja sabem com va acabar la història: la dreta va recuperar amb les bales ianquis el que no va poder aconseguir amb els milions a les urnes.

Javier Milei i el seu partit ultra "La Libertad Avanza" han patit aquest cap de setmana una derrota espectacular a Buenos Aires. Les causes? Aquestes 👇 N'haurien de prendre nota molts dels votants de VOX que es pensen que en l'extrema dreta anarcocapitalista hi ha la solució dels seus problemes...  

  Irlanda (V) "Great Famine" A Dublin hi ha diferents monunents dedicats a la "An Gorta Mór" o "Great Famine". Amb aquest nom es coneix a la "gran fam" que va patir el poble irlandès entre 1845 i 1849. La "Great Famine" va provocar més d'un milió de morts, i un milió d'emigrants, quedant Irlanda devastada i buida d'irlandesos. Les causes immediates de la fam fou una plaga a la collita de la patata. Les causes reals fou el règim d'apartheid i discriminació a que sotmetien els anglesos als irlandesos. Així, la legislació britànica tenia vetat als irlandesos el conreu de les terres productives, que eren explotades pel cultiu de cereals per grans nobles latifundistes que vivien a Anglaterra. Amb aquestes condicions polítiques, els irlandesos havien de subsistir amb el conreu de patata a terres dificultoses i poc productives. Quan va arribar una plaga i les va destruir la collita d'aquells anys, varen morir literalment de...

  Irlanda (IV) "Croppies Acre Memorial Park" i "Rory O'More Bridge" Caminant pel marge esquerra del riu Liffey, hom es troba amb el "Croppies Acre Memorial Park". El Parc és una gran fossa comuna allà a on s'hi enterraren els irlandesos assassinats pels britànics durant la revolta independentista de 1798. La fossa comuna està situada en front de les "Royal Barracks", quarter de les tropes britàniques a Dublin durant més de tres-cents anys. Just davant dels quarter, els irlandesos eren executats i els seus cossos llançats a l'enorme fossa comuna que constitueix ara el "Croppies Acre Memorial Park". S'ha de tenir en compte que la derrota irlandesa a la Revolta de 1798 va acabar amb més de 50.000 irlandesos assassinats pels britànics; a més de múltiples crims contra la humanitat comesos pels britànics, ja que l'exèrcit invasor va emprar les agressions sexuals en contra de les dones irlandeses com una arma comú de guerr...

  Irlanda (III) La creu catòlica de Phoenix Park Continuant amb la religió catòlica com a símbol nacional històric d'Irlanda s'ha de dir que un dels moments més destacats de la història recent d'Irlanda fou la missa que va celebrar el Papa Joan Pau II a Dublin el dia 29 de setembre de 1979 . Aquell dia, més d'un milio de persones es reuniren a Phoenix Park per assistir a la missa celebrada pel pontífex d'origen polonès. L'acte religiós fou molt més que una celebració litúrgica, i, molt probablement, va esdevenir en si mateix en un símbol nacional reivindicatiu front al protestantisme lleialista. Hem de pensar que, tot plegat, va esdevenir en una època de guerra freda a nivell mundial, i de dura guerra civil a Irlanda del Nord entre el IRA i l'exèrcit anglès i els grup paramilitars afins. Amb motiu de la visita papal es va construir una gegantina creu de 35 metres d'altària que es conserva a Phoenix Park com a un dels principals símbols religiosos contemp...

Irlanda (II) Saint Patrick's Cathedral Dublin El 78,3% de la població irlandesa és catòlica. Els anglicans no arriben al 5% de la població. No obstant això, a la capital de la República, Dublin, hi ha construïdes dues catedrals anglicanes protestants i no n'hi ha cap de catòlica. El motiu? Pels anglesos, la religió formava part del seu imperialisme, i imposar com a religió l'anglicana als territoris ocupats front al catolicisme irlandès era una mostra més de la seva ocupació colonial. Per tant, les úniques grans construccions religioses que es permeteren a la capital d'Irlanda durant l'ocupació anglesa foren catedrals anglicanes (Saint Patrick's Cathedral i la Cathedral of the Most Holy Trinity; coneguda con la Christ Church). L'interior de Saint Patrick's Cathedral sembla més un monument militar a l'exèrcit britànic que un temple religiós. Abunden les plaques, estàtues i homenatges als militars caiguts a les guerres colonials britàniques arreu del m...

 Irlanda (I) L'Alçament de Pàsqua (Easter Rebellion) En la meva expedició estiuenca a Irlanda, aquesta és una de les grans joies que m''he trobat 👇 : es tracta d'un dels pocs exemplars originals que es conversen de la proclamació de la independència irlandesa, que es coneguda com " l'Alçament de Pàsqua ". El document es troba, guardat com una joia nacional, al Trinity College de Dublin. El text fou imprès pels revolucionaris independentistes en una quantitat aproximada de 100 exemplars, dels quals, com es lògic, la pràctica totalitat s'han perdut en el dia d 'avui. El text fou llegit el 24 d'abril de 1916 pel dirigent independentista i poeta Patrick Pearse , davant l'Oficina de Correus de Dublin. Poc abans de la proclamació, les tropes independentistes havien ocupat els principals edificis públics de la ciutat, que romanien en aquell moment en mans dels independentistes. El somni, no obstant, va durar poc. En menys d'una setmana, l...

Any 1970, el prestigiós fotògraf Colman Doyle publica aquesta fotografia 👇 amb el següent peu de foto: “ A woman IRA volunteer on active service in West Belfast with an AR18 assault rifle ” (Una dona voluntària del IRA en en servei actiu a West Belfast amb un fusell d'assalt AR18). Ràpidament la foto dona la volta al món i es converteix en una icona de la lluita irlandesa contra l'ocupació colonial anglesa; tal i com la fotografia de Korda a Ernesto Che Guevara es va convertir en la gran icona de la revolució Cubana. Per mi, el feminisme no té res a veure amb el postureig burgés que abunda ara, de selfie hipòcrita i estora vermella. Per mi, el feminisme és una dona fusell en mà lluitant contra l'enemic de classe que l'oprimeix, tant des d'una perspectiva nacional, com social. I aquesta fotografia representa en conseqüència, des de la meva perspectiva, l'essència de la lluita feminista. Poc importa si aquest enemic de classe és home, o dona. La lluita de les...

Un vídeo imprescindible . Petit fragment de la premiada pel·licula-documental sobre la història de l'automòbil "Vroum: une brève histoire de l'automobile" (2025) gravada el director francès Jean-Christophe Ribot. El tall conta l'arribada dels ianquis de Ford a Almussafes després de pactar amb Franco i Juan Carlos de Borbón. Els nord-americans vingueren a un Estat atrassat, quasi tercermundista des de la seva visió, per aprofitar-se de la mà d'obra barata, explotada i sense sindicació que els proporcionava la dictadura. A canvi, a més a més, la dictadura franquista els va exonerar d'haver de tributar arancels. D'aquella aliança de la dictadura espanyola amb el capital nord-americà va néixer el primer "Ford Fiesta".

Han passat 160 anys des de la finalització de la Guerra Civil nord-americana. Trump no es conforma en ser el 47è President dels Estats Units. Ell i el moviment MAGA d'extrema dreta que li dona suport tenen un objectiu clar: abolir la Constitució de 1787 i implantar una dictadura cessarista.  Ara, el boig del pèl groc ja ha començat les primeres passes per iniciar una nova Guerra Civil per aconseguir aquest objectiu... alea iacta est!

Se n’ha anat l’any del Jubileu, just després de la Pàsqua de resurrecció, i d'haver visitat als presos d'una presó de Roma; d'haver condemnat en el seu darrer missatge el genocidi que pateix el poble palestí així com el maltracte que pateixen els immigrants als països occidentals. Se n'ha anat també just després d’haver rebut a Vance, vicepresident dels Estats Units, l’encarnació racista del mal als Estats Units. Més simbolisme impossible.

Haver pogut estar a Roma de peregrinació en la Setmana Santa de l'any jubilar ha estat una experiència meravellosa.  PS. Ah, i per cert, no sé què passarà en altres èpoques de l'any, però, en aquesta Setmana Santa tan especial, la ciutat no estava gens saturada tot i la nombrosa presència de peregrins; els preus dels productes de consum eren molt més barats que a Palma; no he vist mostres d'incivisme, ja que el perfil majoritari dels visitants de la ciutat era la recerca cultural/religiosa; a tots els monuments hi havia advertències que les mostres d'incivisme contra el patrimoni cultural estaven penades amb 5 anys de presó; i l'ecotaxa que pagàrem fou de 6 euros persona/vespre. Que en prenguin nota els que han cedit a l'extrema dreta negant-se a pujar els ridículs 2/3 euros persona/vespre que paguen alguns turistes quan venen a les Illes Balears (tots els centenars de milers que s'allotgen a places il·legals no paguen ni un cèntim).  Un altre model turístic...

Alberto Díaz, "Korda", prenia el dia 5 de març de 1960 amb la seva modesta càmera Leica, fa aquests dies 65 anys, una de les fotografies més icòniques de la història: la del Che Guevara, amb la mirada perduda, durant el funeral a les víctimes mortals d'un atemptat terrorista comès per la CIA. Els serveis d'intel·ligència ianquis havien fet explotar el 4 de març de 1960 el vaixell francès “La Coubre” al port de La Habana, provocant més de 100 morts i 200 ferits. Curiosament, l'atemptat va succeir amb el Che Guevara molt aprop dels fets i, en la seva qualitat de metge, el Che fou uns dels primers en assistir a les víctimes de l'atemptat ianqui. "Korda", comunista convençut, mai va voler cobrar un sol cèntim pels drets d'autor d'aquesta icònica fotografia.

La història que ens han ocultat: Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics. El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) no...

  Hi ha moltes coses de la societat i política nord-americana que no m'agraden; però, en canvi, en altres els admir. Que 12 persones anònimes conformades en un Jurat hagin pogut jutjar, i condemnar, a un ex- president dels Estats Units és històric. Aquí, amb un sistema d'adjudicatura professional, no hem pogut asseure a cap ex- president a la banqueta dels acusats, tot i haver-hi seriosos indicis en contra d'ells. I, no només això, sinó que: a) La justícia espanyola no va ser capaç de saber qui era el terrorista en cap, per damunt del Ministre d'Interior, que hi havia darrera el nom "Mr. X" dels papers del GAL. b) La justícia espanyola no va ser capaç de saber qui era el "M. Rajoy" que sortia als papers de Bárcenas com a beneficiari del repartiment de les comissions il·legals de la trama Gürtel. c) La justícia espanyola va considerar que no era el mateix una "factura falsa" que una "factura fasejada" i va absoldre penalment a Cris...

Si els sionistes són capaços de fer això a una corresponsal estrangera acreditada que està retransmetent en directe per tot el món, ja us podeu imaginar què deuen estar fent a Gaza sense càmeres.

Ahir vespre a La Seu, davant el Sant Crist de La Sang, el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va denunciar el genocidi que pateix el poble palestí amb les següents paraules: " A Palestina, la seva terra, són assassinats persones majors, dones, infants, joves, homes de tota edat... més de 30.000: és la nova crucifixió que pateix Jesús ". El bisbe Taltavull torna a ser, un altre cop, més valent que bona part de la casta política mallorquina. Orgull de bisbe.

Israel fou el primer Estat del món en assolir la denominada "immunitat de grup", aconseguint tenir des de fa mesos a la majoria de la població vacunada. A pesar d'això, ara es veu desbordada per una nova onada massiva de contagis de COVID19 per culpa de la denominada variant "Delta" del virus. De cada pic sembla més clar que les actuals vacunes no són efectives contra les noves mutacions del virus. Per això, Israel  acaba d'acordar un nou confinament de la població en plenes feste s jueves, intentant aturar la sangria de nous contagis i defuncions.  Ens podem preparar...

Avui és el "opening day": el dia en que comença la temporada regular de la MLB, donant-se per acabada la denominada "spring training". Els pocs aficionats als beisbol que hi ha per aquests indrets estam d'enhorabona. Al mateix temps, a Cuba, el Matanzas està jugant la final de la Sèrie Nacional contra el Granma. Pocs som els freaks que seguim la Sèrie Nacional Cubana de beisbol tot i que té una història ben curiosa. L'actual Sèrie Nacional (creada per la Revolució, que va dissoldre l'antiga lliga professional) és per llei amateur, i els jugadors només poden jugar en l'equip de la seva província, sense que hi pugui haver traspassos entre els clubs. Així, cada club és una espècie de selecció nacional de cada una de les províncies. El beisbol a Cuba, a més, té una altra dada curiossa: va començar a mitjans dels segle XIX, important per estudiants cubans que havien anat a estudiar a universitats dels Estats Units. Des de l'any 1869, els espanyols pro...

Es deia Óscar Arnulfo Romero y Goldámez. Va néixer un 15 d'agost de 1917, curiosament, un 15 d'agost, el mateix dia que jo. Un 24 de març de 1980 (ahir es compliren 41 anys) fou assassinat mentre feia les ofrenes celebrant missa. Caigut sobre l'altar, la seva pròpia sang es va mesclar amb el calze vessat mentre agonitzava en una metàfora perfecte del que havia estat el seu martiri. D'origen ultraconservador, va arribar al càrrec d'arquebisbe de Sant Salvador. Des del màxim poder eclesial, Óscar Romero va patir una profunda transformació ideològica i vital que el va fer posar-se, de tot d'una, al costat dels pobres, represaliats i perseguits per part de la dictadura militar. Óscar Romero es va convertir des d'aleshores en el gran defensor dels drets humans a Centre Amèrica, en un lluitador infatigable pels drets dels pobres i els indígenes, i en el símbol de tots els oprimits americans. Sempre al costat dels pàries de la terra, Óscar Romero ben aviat va esdev...