Toni Bennàssar

Segons un estudi publicat l’any 2021 per la "Sociedad Española de Cardiología i la Fundación Española del Corazón", cada any moren prop de 3.000 persones a l’Estat espanyol com a conseqüència de l’exposició al fum del tabac com a fumadores passives.

Que la ignomínia passada, present i futura de Felipe González no ens faci oblidar mai el paper de Santiago Carrillo com a gran traïdor al republicanisme i a la classe treballadora.

Bona part de l'èxit de José Luis Rodríguez Zapatero com a president es deu a una persona desconeguda per a la majoria de la població: el publicista Juan Campmany Ibáñez (1948-2022). Va ser l'autor d'una de les millors campanyes publicitàries de la història política espanyola: la coneguda com «L'efecte ZP» .  Sempre he pensat que aquella campanya estava molt inspirada en la de John F. Kennedy a les eleccions presidencials nord-americanes de 1960. D'aquella època també és un dels millors anuncis que he vist mai en defensa de l'educació pública i en contra del classisme. És aquest 👇. La selectivitat és un bon moment per recordar-lo. Visca l'educació pública i la igualtat d'oportunitats!  

Aquests dies es compleixen 45 anys de l’aprovació de la Llei del divorci a l’Estat espanyol. L’efemèride serveix per recordar que la seva aprovació va ser extraordinàriament difícil. Alianza Popular, antecedent de l’actual Partit Popular, hi va mantenir una oposició frontal. Entre els diputats que encapçalaren aquesta oposició destacaren Manuel Fraga, Juan Luis de la Vallina i Francisco Álvarez-Cascos. Paradoxalment, Álvarez-Cascos acabaria acollint-se a la llei que tant havia combatut, i no una, sinó tres vegades: es va divorciar de la seva primera esposa, Elisa Fernández-Escandón, el 1996; de la segona, Gema Ruiz, el 2003; i de la tercera, María de la Hoz Porto Sánchez, després de la separació feta pública el 2019. Déu els vol penedits.

El que em sembla «impressionant» és que a les Illes Balears, un país europeu i cosmopolita, encara es permeti, en ple segle XXI, la celebració d’una activitat tan sàdica, cruel, sanguinària, salvatge i anacrònica com és la tauromàquia.

El Tribunal Suprem va condemnar fa poc el fiscal general de l’Estat per la publicació d’un correu electrònic que, segons es va dir, tenia tothom. Avui, en canvi, gairebé tots els mitjans de comunicació espanyols han publicat impunement els àudios amb les declaracions completes de l’expresident Zapatero davant el jutge d'instrucció. Dits audios han estat sostrets il·legalment d’un sumari judicial. A aquests àudios només hi tenien accés el jutge d’instrucció, el LAJ, el fiscal i les parts personades (en total, una dotzena de persones). Tot plegat podria constituir un delicte de revelació de secrets castigat amb penes que poden arribar fins als cinc anys de presó. El més trist és que supòs que no passarà res, ni tan sols es qüestionarà la gravetat de tot plegat en un suposat Estat de dret…

 Definició gràfica de «rentista» 👇 Els «rentistes» són l’equivalent del segle XXI als empresaris explotadors del Manchester del segle XIX. És una aberració ètica i política que l’ordenament jurídic permeti aquest tipus de situacions. I recordem que això està succeint sota el que es defineix a si mateix com «el govern més progressista de la història». Si amb un govern central de PSOE-Sumar està passant això, no em vull imaginar què passarà quan arribin «els altres».

RTVE va censurar el capítol d’Érase una vez el hombre dedicat a la “conquesta” d’Amèrica. No devien voler que els infants d’aquella època sabéssim què varen fer realment Pizarro i Hernán Cortés als pobles indígenes. Potser aquesta ignorància induïda sobre els crims de la conquesta espanyola ajuda a entendre espectacles tan lamentables com el protagonitzat per Ayuso durant el seu viatge oficial a Mèxic. 

  És normal agredir una mestra d'escola indefensa d'aquesta manera? 👇 Tenim a l'Estat espanyol un problema molt greu de drets humans. En qualsevol democràcia consolidada, davant una agressió com aquesta, ja hauria dimitit el ministre de l'Interior i s'hauria dut a terme una profunda depuració de responsabilitats dins l'estructura policial. Aquí, n'estic ben convençut, no passarà res. I, mentrestant, el feixisme no atura d'avançar dia rere dia.

 Conta la llegenda que, en certa ocasió, un home va comparèixer a una comissaria de policia i digué als agents: —Venc a entregar-me. Quan la policia li demanà quin delicte havia comès, ell contestà: —L’any 1982 vaig votar en Felipe González.

Tenc companys advocats que menyspreen els qui ens dedicam a la investigació i a la docència universitària, afirmant que la Universitat no té res a veure amb la pràctica forense. Resulta significatiu que Rodríguez Zapatero hagi triat per a la seva defensa un doctor en Dret i catedràtic de Dret Processal d’una universitat pública. Res més a afegir... 

Vespre històric a Andalusia. Adelante Andalucía multiplica per quatre els seus resultats electorals i es converteix en la força hegemònica de l'esquerra andalusa. Adelante Andalucía ha fet possible el sorpasso obtenint un 52% més de vots i un 60% més d’escons que la coalició de IU - Podemos, convertint-se, a més a més, en la força política que més ha crescut a n'aquestes eleccions d'entre les que es presentaven. Per la seva part, la socialdemocràcia del PSOE ha patit una derrota històrica. Pels despistats, recordar que "Adelante Andalucía" és una formació marxista, anticapitalista i sobiranista andalusa, nascuda de la lluita contra el centralisme, sectarisme i estalinisme del tàndem IU-Pdoemos. Que n'aprenguin per devers Madrid, i les seves sucursals. I una advertència a navegants en clau nacional i pròpia: les úniques forces polítiques d'esquerra nacional que han crescut, i de forma espectacular, a les darreres conteses electorals han estat el BNG, Bildu...

  No hay más preguntas Señoría...

  Isabel Díaz Ayuso, alias "la incomprendida" 👇

Tal dia com avui de 1979, fa avui 47 anys, el jove Andrés García Fernández, de 18 anys, estudiant de tercer de BUP i militant de les Joventuts Comunistes de El Retiro sortia del cinema. Aquell 29 d’abril de 1979 Andrés sortia de veure la pel·lícula era "Siete días de Enero" (sobre la matança d’Atocha contra els advocats laboralistes de CCOO i el PCE). Sarcàstic és el destí en ocasions. Els joves amics van passar prop d’un grup de joves de la seva edat, però molt diferents a ells: la colla de joves neonazis portava simbologia d'extrema dreta, i, quan es toparen, estaven increpant a una persona sense llar. Andrés i els seus companys van desviar la mirada i van seguir el seu camí. Quan es van adonar que els seguien, van accelerar el pas i van acabar corrent. En reagrupar-se, van trobar a faltar Andrés. Un punyal li havia travessat el cor dues vegades. José Luis Martínez Merino, l’autor de l’assassinat, pertanyia al Frente Nacional de la Juventud, escissió de Fuerza Nueva. Am...

Que un diputat de VOX interrompi una sessió parlamentària del Congrés, s’encari amb el president en funcions com si fos en una barra de discoteca i acabi expulsat de la sala no em preocupa. És el modus operandi de l’extrema dreta arreu d’Europa. El que em preocupa, com a demòcrata i com a jurista, és que aquest diputat (José María Sánchez) és magistrat en excedència del TSJCV i que, el dia que deixi la política institucional, es posarà la toga i començarà a dictar sentències. I també em preocupen les resolucions que hagi pogut dictar com a magistrat fins al dia que va decidir presentar-se a les eleccions per les llistes de VOX. Tenim un problema institucional molt greu, molt greu…

  ⸻ 👉 Podemos ha perdut 4,39 milions de votants des de la seva fundació. Davallada constant, elecció rere elecció. 👉 Podemos, a dia d'avui, no no té cap diputat a les nacionalitats històriques. 👉 A Catalunya, els seus socis —els Comuns— han preferit pactar amb Ciudadanos i després amb el PP abans que permetre un batle sobiranista a Barcelona. 👉 Internament, el tàndem Iglesias-Montero ha practicat purgues de tall estalinista contra qualsevol dissidència: des d’Izquierda Anticapitalista fins a figures com Íñigo Errejón, Rita Maestre o Mónica García. 👉 I els seus cinc diputats elegits dins Sumar el juliol de 2023 varen rompre l’acord en pocs mesos i abandonaren el grup parlamentari confederal, emportant-se les actes i convertint-se en trànsfugues fins avui. ⚠️ No, Gabriel, no… quan parlàvem d’unitat popular, no era això. ⸻

Avui, Javier Milei ha acudit a un acte polític a Madrid, organitzat i finançat per empreses de criptomonedes, i, allà, violant impunement de nou totes les regles de la diplomàcia, ha fet el següent: a) Ha qualificat el president Pedro Sánchez d’«impresentable». b) S’ha referit als socialistes com a «zurdos roñosos». c) Ha dit que la «basura inmunda del socialismo» hauria de desaparèixer de la terra perquè la societat prosperi. d) A més, també ha animat el públic a no deixar-se «psicopatear por los zurdos». Per últim, quan ha pujat a l’escenari cridant «¡Viva la libertad, carajo!», bona part del públic ha corejat insults contra Sánchez («Pedro Sánchez, HDP»). Tot això, avui, en el marc de la denominada «Carta de Madrid», un moviment internacional d’extrema dreta impulsat per VOX.

Avui, 9 de març de 2026, es compleixen 25 anys de l’abolició del servei militar al Regne d’Espanya. Li he d’agrair al meu pas per l’exèrcit espanyol (1/96 – Plana Major de la UALOG 71) que em va permetre entendre plenament què eren el classisme, la corrupció, l’enxufisme, l'alcoholisme, el masclisme i la catalanofòbia. En definitiva, em va permetre entendre també molt millor què és això que molts en diuen “Espanya”. A més, durant el meu pas per l’exèrcit em digueren tantes vegades “polaco” que vaig acabar entenent plenament aquella màxima del psiquiatre i lluitador anticolonialista Frantz Fanon: «Si l’exèrcit que hi ha a la teva terra no parla la teva llengua, no és el teu exèrcit: són forces d’ocupació». No sé si, des d'aleshores, ha canviat gaire l'exèrcit espanyol, i tampoc no m'importa; però el que sí puc dir és que, en definitiva, li estic molt agraït a l’exèrcit espanyol, ja que, sense ell, i el que vaig viure fa trenta anys, no seria ideològicament la persona q...

Un 16 de febrer de 1936, fa avui 90 anys, les esquerres, unificades en el Front Popular*, guanyàrem les eleccions generals per majoria absoluta. Les dretes no varen acceptar mai aquella derrota, i el 18 de juliol de 1936 pegaven un cop d'Estat en contra de la República i el seu govern democràtic. Amb aquell cop d'Estat militar s'iniciava la Guerra Civil, i passarien 41 anys abans de que el poble pogués tornar a votar en llibertat a l'Estat espanyol. *Front d'Esquerres, a Catalunya.