Gitanos a Mallorca: llengua i història.
Dona gust veure les noves generacions gitanes de Catalunya parlant un català perfecte 👇. Aquest fet contrasta amb la realitat que conec de Mallorca, on pràcticament tots els gitanos mallorquins amb qui he tractat al llarg de la meva vida són castellanoparlants. Tot plegat m'ha duit a investigar i retrocedir en la història del poble gitano a Mallorca.
La primera idea clau és que el poble gitano fa més de quatre segles que forma part de la història de Mallorca.
La seva presència a la nostra illa no és un fenomen recent. A la Corona d'Aragó està documentada des de 1425, quan Alfons el Magnànim concedí un salconduit a Joan d'Egipte Menor i al grup de gitanos que l'acompanyava. A Mallorca, les fonts permeten documentar la presència de població gitana ja al segle XVI. A finals del XVI trobam famílies gitanes a Felanitx i, a començaments del XVII, ja hi havia gitanos nascuts a Mallorca, a llocs com Inca i Felanitx. No eren, per tant, simplement persones de pas: començava una història mallorquina que arriba fins als nostres dies.
Així, a finals del segle XVI ja podem posar noms i oficis als primers gitanos documentats a Mallorca. El 1596 trobam Sebastiana Maldonado i Francesc Bustamante, aquest darrer ferrer, natural de Russafa, probablement establerts a Felanitx. El 12 de gener de 1598 hi batiaren la seva filla Francina Elvira, una de les primeres gitanes nascudes a Mallorca de qui coneixem el nom. Pocs anys després apareix Isabel Graciana, gitana nascuda a Inca, casada amb Juan de Vargas, també ferrer i gitano. El 1610 trobam Magdalena Beltrana, nascuda a Felanitx. I el 1652 tenim documentat a Palma Diego Torres, comerciant gitano de robes fines, gràcies a l'inventari dels seus béns fet pel notari Joan Pont. No eren aquests primers gitanos mallorquins, per tant, simplement persones de pas: començava una història mallorquina que arriba fins als nostres dies.
Aquesta comunitat gitana inicial s'aniria transformant amb successives arribades. A finals del segle XIX s'establiren a Palma prop d'un centenar de gitanos procedents majoritàriament de Catalunya, molts dels quals es dedicaven a la venda de teixits i s'instal·laren a l'entorn de la Porta de Sant Antoni. Em queda per investigar si aquest col·lectiu té relació amb una comunitat de gitanos catalanoparlants que actualment viu al carrer de Foners, a Palma, de la qual alguns companys m'han parlat, tot i que jo no la conec directament.
Una de les transformacions més importants del poble gitano a Mallorca arribà durant el segle XX. Amb el desenvolupament turístic de l'illa arribaren nombroses famílies gitanes procedents d'Andalusia, que passarien a constituir una part fonamental de la comunitat gitana mallorquina contemporània. A mitjan anys setanta s'hi afegí l'arribada d'un important contingent de gitanos portuguesos, molts dels quals procedien d'Astúries i s'establiren especialment al Puig de Sant Pere. D'aquestes successives migracions procedents de territoris majoritàriament castellanoparlants se'n pot derivar, almenys en part, la forta castellanització lingüística de bona part de la població gitana que resideix actualment a Mallorca.
Les xifres mostren un creixement continuat de la població gitana a les Illes: el 1978 es calculava que a les Balears vivien 3.939 gitanos i el 1991 ja eren aproximadament 5.000. Estimacions posteriors han situat la comunitat entre les 10.000 i les 12.000 persones.
I aquesta història continua. Durant les darreres dècades, Mallorca també ha rebut població romaní procedent de l'Europa oriental, especialment de Romania, una migració que forma part d'un fenomen que s'ha produït arreu de l'Estat espanyol des de començaments del segle XXI.
Per tant, quan parlam dels gitanos de Mallorca, parlam d'una comunitat plural, formada al llarg de segles: gitanos mallorquins de moltes generacions; gitanos procedents de Catalunya, avui dos col·lectius aparentment minoritaris; andalusos; portuguesos i, més recentment, romanís procedents de Romania i d'altres països europeus.
Més de quatre segles d'història que també formen part de la història de Mallorca.
Comentaris