Toni Bennàssar

La Dra. Sònia Vives, del Departament de Geografia de la UIB i especialista en geografia urbana, ja va escriure fa més de deu anys que la lluita de classes a la Mallorca del segle XXI no giraria entorn dels mitjans de producció, sinó de l’accés —o de la impossibilitat d’accedir— a la propietat immobiliària. I aquest dia ja ha arribat. Era només qüestió de temps que passàs una cosa així 👇 . Per desgràcia, tot just acaba de començar.

 Definició gràfica de «rentista» 👇 Els «rentistes» són l’equivalent del segle XXI als empresaris explotadors del Manchester del segle XIX. És una aberració ètica i política que l’ordenament jurídic permeti aquest tipus de situacions. I recordem que això està succeint sota el que es defineix a si mateix com «el govern més progressista de la història». Si amb un govern central de PSOE-Sumar està passant això, no em vull imaginar què passarà quan arribin «els altres».

Amb els 360.000 euros que l’Ajuntament de Palma es gastarà en un concert d’un sol vespre es podrien comprar 36 contenidors de serveis socials, com els que es fan servir a moltes de les grans ciutats europees per allotjar temporalment persones sense llar. Amb aquests 36 contenidors es podria donar un allotjament digne, de sobres, als habitants de l’antiga presó de Palma, que seran desnonats per la força per l’Ajuntament de Palma mentre es destinen centenars de milers d’euros a espectacles d’un dia. Per als qui no coneguin aquest tipus de solucions habitacionals, aquests contenidors es poden adquirir per uns 10.000 euros la unitat 👇.  Durant els meus viatges arreu d’Europa els darrers anys, n’he vist instal·lats a moltes ciutats per proporcionar una resposta habitacional d’emergència a les persones sense llar, amb unes condicions de dignitat molt superiors a les que sovint s’ofereixen aquí.

Els Col·legis de Registradors han fet públiques les dades de venda d’habitatges durant l’any 2025. El 29,86 % dels habitatges venuts a les Illes Balears han estat adquirits per estrangers. La mitjana espanyola de compra per part d’estrangers és del 13,82 %, i la de Madrid, del 6,89 %. El nostre patrimoni immobiliari es ven a estrangers sense cap límit administratiu, mentre la metròpoli fa caixa. Pensau en aquestes xifres quan vosaltres, o els vostres fills, no trobeu un sostre on viure a Mallorca i us hagueu de plantejar l’emigració.

Amb el que costa comprar-se un pis a Mallorca, es poden comprar 5 pisos a Extremadura. En canvi, les pensions, sous funcionarials, SMI, salaris (via convenis col·lectius estatals) i demés, són iguals (o inclús inferiors, en cas de les pensions...) aquí que a Extremadura. En resum: els mallorquins tenim sous espanyols, i preus propis de les zones més luxoses de centre Europa. Aquí hi ha la clau de l'empobriment continuat de les classes populars i treballadores d'aquest País. Via Ultima hora Mallorca

Ja és molt més barat comprar-se l'àtic de luxe en el que viviren Frank Sinatra i Mia Farrow a Manhattan, que no un pis al Portitxol de Palma. A n'aquest nivell d'inflació dels preus immobiliaris hem arribat a les Illes Balears.

Amb salaris mileuristes; i cases que estan totes per damunt dels 400.000 euros; si el 46% de les ventes de cases fetes a Mallorca s’han pagat al comptat i sense hipoteca, vol dir que el 46% de les cases s’han venut a estrangers i/o fons especuladors.

Creen una oficina "multidisciplinar" antiokupació, amb 8 persones contractades , que ens deuen costar un dineral a tots els ciutadans de Palma; i tot, per dir als usuaris que l' Ajuntament de Palma és incompetent en matèria d'okupació i s'han de cercar un advocat...