Toni Bennàssar

Com afrontaren els mallorquins l’ocupació castellanoborbònica després de la derrota militar de 1715? La Dra. Bel Peñarrubia defineix l’actitud dels mallorquins com una « contínua resistència passiva davant les noves imposicions estatals i una absoluta manca de consciència de pàtria espanyola ». Aquesta manca d’identificació dels mallorquins amb Espanya també fou recollida per George Sand a Un hiver à Majorque ( Un hivern a Mallorca , 1842 ), on deia de Mallorca que era « impossible trobar una província menys vinculada a Espanya per un sentiment patriòtic ». Com es pot veure, malgrat el Decret de Nova Planta i la derrota militar de 1715, l’assimilació cultural i nacional de les Illes Balears fou un procés lent i incomplet, que no començà a consolidar-se fins ben entrat el segle XX.

Bartomeu Mestre m'ha recordat que fa 10 anys érem a Barcelona commemorant la pèrdua soberania dels Països Catalans a mans dels Borbons. Ell era coorganitzador de l'exposició; jo hi anava, en qualitat de directiu, en representació de l' Obra Cultural Balear. Un dels assistents mallorquins, amb qui coincidírem a BCN, fou Manel Domènec, que, malauradament, ja no és entre nostros.  

Madrid no té perquè tornar-nos les peces del Rei en Jaume. És més: trob humiliant que el batle de Palma les hagi demanades en forma de prèstec pel 2029 com una almoïna, perquè la metròpoli li hagi acabat dient que no. Les peces substrates que ara reclamen formen part del botí que ha anat acumulant Espanya des de que, a l’any 1715, el Regne de les Mallorques vàrem perdre la nostra sobirania nacional per dret de conquesta. Som una colònia ocupada i aquests botins han de servir de recordatori diari de la nostra situació colonial. Aquest és el major símbol que poden representar aquestes peces…