Toni Bennàssar

     Durant els darrers dies, la presidenta Prohens ha responsabilitzat els governs d’esquerres que la precediren de l’actual massificació turística de les Illes Balears i ha afirmat reiteradament que el seu Govern ha aconseguit contenir-la i revertir-la.      Bé, doncs, segons dades d’IB3 —un canal de televisió controlat pel Govern—, des que governa la presidenta Prohens: 👉🏼 Hem passat de 16,5 milions de turistes a 19 milions. 👉🏼 Durant els mesos de juliol i agost, hem passat de 5,6 milions de turistes a 6,1 milions: en tres anys, 507.853 turistes més. 👉🏼 L’arribada de turistes a les Illes Balears ha augmentat els darrers 3 anys en 2.558.200 persones en xifres totals. 👉🏼 Entre gener i maig de 2026, el nombre de turistes ha crescut un 2,9 %: 145.985 turistes més. 👉🏼 Si es manté aquest ritme de creixement, l’any 2026 acabarem arribant als 20 milions de turistes a les Illes Balears.      Aquestes, i no unes altres, són les xifres ...

 Palma fou una de les principals bases de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Els militars italians s’instal·laren a les bases de Son Sant Joan, Pollença i el port de Palma, així com al quarter de Son Banya. Des d’aquestes instal·lacions mallorquines bombardejaren repetidament la població civil del territori republicà. A partir de 1937, els bombardejos contra la població civil republicana esdevingueren massius. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, les esquadres d’avions feixistes partiren repetidament de Palma i Pollença per bombardejar de manera incessant la població civil de Barcelona. Només durant aquells tres dies moriren 924 civils barcelonins, 118 dels quals eren infants. A més, hi hagué prop de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 més greument danyats. Ara que el Govern de les Illes Balears es preocupa pels bombardejos de la Guerra Civil, estaria bé que, aprofitant actes com el d’avui, la presidenta Prohens hagués demanat un perdó simbòlic pel fet que ...

Ahir es trobaren quatre cadàvers al port de Felanitx. Davant la sospita que es tracta de cossos de persones immigrants, les xarxes s’han omplert automàticament de missatges racistes provinents d’ultradretans que s’alegren d’aquestes morts. Aquests comentaris ja són un clàssic en les notícies publicades per la premsa illenca. Molts poden ser constitutius d’un delicte d’odi. Arribats aquí, ens hem de formular la pregunta clau: per què els racistes actuen impunement a les xarxes, vomitant odi, sense que cap poder de l’Estat els persegueixi policialment ni judicialment?

Noam Chomsky sol citar una frase que se li atribueix sovint: «El feixisme és l’últim recurs de les classes dirigents quan ja no poden mantenir els seus privilegis per altres mitjans». El nazisme alemany dels anys trenta difícilment hauria pogut arribar al poder sense el suport d’una part de les grans famílies industrials i financeres del moment, així com d’algunes empreses internacionals, entre elles Ford. La historiografia ha documentat el suport prestat al partit nazi per bona part dels industrials i grans empreses alemanyes del moment com la família Quandt (avui principal accionista de BMW), Siemens, Allianz, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp (actualment integrada a ThyssenKrupp), IG Farben —de la qual formaven part BASF i Bayer—, Ford i, posteriorment, Hugo Boss, entre d’altres. Què cercaven? Principalment, preservar els seus interessos econòmics i els seus privilegis de classe. Per a molts d’aquests grans industrials, el principal enemic era el moviment obrer organitzat, espec...

Ens ha tocat viure en un país que sembla que només sap idolatrar tenistes, hotelers i qualque cantant o motorista. Idò bé, en qualsevol societat mínimament civilitzada, Toni Celià hauria de ser el gran referent de superació personal i de servei als altres. La seva trajectòria hauria de ser presentada pels mitjans de comunicació i pels mateixos centres educatius com un exemple per a tots els joves. Format a l’IES de sa Pobla —un centre públic amb una elevada taxa d’alumnat d’origen immigrant— i graduat i doctorat a la també pública UIB, s’ha convertit en un dels millors científics del món. I, tanmateix, no he vist encara cap reconeixement institucional a la seva extraordinària trajectòria. No l’he vist distingit a la seva terra amb cap medalla ni cap nomenament honorífic. Tampoc no l’he vist rebut oficialment al Consolat de Mar. Ni he vist que s’hagi impulsat a les Illes Balears cap centre d’investigació específic que permeti col·laborar amb ell, encara que només sigui de manera emb...

Celebració de l'afició argentina resident a Palma a la Font de les Tortugues després de la victòria contra Anglaterra al Mundial de futbol. I cap d’ells ha arribat en pastera. El gruix més important de la immigració a les Illes Balears és llatinoamericana, i ha arribat amb un visat turista via Son Sant Joan. I bé que calla l’extrema dreta sobre dita immigració llatina, atacant en exclusiva a la immigració africana. Serà perquè els llatinoamericans són, per ells, “culturalmente afines”, tal i com diu Feijoo… El vídeo és de Guillermo Esteban, periodista de tribunals de Ultima Hora Mallorca.  

La Dra. Sònia Vives, del Departament de Geografia de la UIB i especialista en geografia urbana, ja va escriure fa més de deu anys que la lluita de classes a la Mallorca del segle XXI no giraria entorn dels mitjans de producció, sinó de l’accés —o de la impossibilitat d’accedir— a la propietat immobiliària. I aquest dia ja ha arribat. Era només qüestió de temps que passàs una cosa així 👇 . Per desgràcia, tot just acaba de començar.

Enguany, novament, la propietat de l’Atlètic Balears ha anunciat que retolarà la roba esportiva d’aquesta temporada i el marxandatge del club amb l’any 1942 com a data de fundació. Per què ho fan, quan la data real de fundació de l’ATB és el 1920? Sembla clar que la principal motivació d’aquest revisionisme històric és, sens dubte, intentar amagar els orígens obrers i esquerrans de l’entitat. L’any 2023, poc abans de morir, la companya Joana Maria Escartín, doctora en Història Econòmica i professora titular de la UIB en aquesta matèria, va publicar aquest article al diari Ultima Hora Mallorca 👇. Un article que, tristament, poc temps després esdevindria el seu epitafi balearico. El rellegesc de tant en tant. No hi tenc res més a afegir, perquè és brillant, emotiu i sintètic; i explica amb la seva història familiar tot el que som i tot el que hem estat els balearicos. Per ella, per la memòria de tots els qui ja no hi són i per la de tots els qui encara han de venir, continuaré lluitant...

Les 54 millors notes de la selectivitat 2026 a les Illes Balears s'han repartit de la següent forma: - 30 per alumnes d'IES públics. - 14 per alumnes de la privada concertada. - 10 per alumnes de la privada. Ells tenen el marketing i el talonari, nosaltres, tot i la manca de recursos, els millors professionals educatius. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Teresa Comellas ha obtingut la nota més alta de la selectivitat a les Illes Balears. En rebre el reconeixement oficial, va agrair haver rebut una educació pública i en la llengua pròpia d'aquest país (art. 4 de l'EAIB). Les xarxes s'han omplert tot d'una de missatges de supremacistes espanyols, ignorants i catalanòfobs, que atacaven l'alumna (menor d'edat) i se'n burlaven. Es veu que cent anys després, continuen fent seva la màxima del seu admirat Millán Astray: «¡Viva la muerte y muera la inteligencia!».

Aquestes notícies 👇 engresquen a seguir en la lluita enmig de les campanyes de propaganda continuada de l'ensenyament privat (i internacional) Visca l'educació pública, laica, gratuïta, democràtica i en català!

La segregació de la població indígena en l’esport ha estat un dels trets característics de molts processos colonials. Els britànics impediren durant dècades que la població autòctona practicàs el cricket en igualtat de condicions als territoris que colonitzaren i, quan finalment ho permeteren, sovint els impediren formar part dels clubs reservats als colons. El Calcutta Cricket Club, creat exclusivament per als colonitzadors britànics a l’Índia, n’és un cas paradigmàtic. Pel que fa al futbol, també hi ha hagut clubs que històricament s’han identificat amb les comunitats colonitzadores. A Irlanda del Nord, el Linfield ha estat tradicionalment el club de referència de la comunitat protestant unionista, descendent dels colons britànics de l’Ulster, i durant dècades mantingué una política de fet que excloïa els jugadors catòlics. La rivalitat amb el Belfast Celtic, identificat amb la comunitat nacionalista irlandesa, fou intensa tant en l’àmbit esportiu com en el polític. Després dels gre...

Pedro Aguiló Monjo i José Ramón Ahicart foren els grans impulsors de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Tots dos, amb una preparació tècnica extraordinària, posaren en marxa aquest servei pràcticament des de zero. A més, des dels seus inicis, saberen envoltar-se de grans professionals, entre els quals destacaria Lourdes Aguiló i María Ángeles Berrocal. Sempre he dit que vaig tenir la gran fortuna de tenir Pedro Aguiló Monjo com a mestre de Dret Administratiu. Li estaré sempre agraït per les seves ensenyances i pel seu exemple de rigor jurídic. Ara, amb el traspàs de José Ramón Ahicart, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perd un gran jurista i un servidor públic exemplar. Descansi en pau.

Com afrontaren els mallorquins l’ocupació castellanoborbònica després de la derrota militar de 1715? La Dra. Bel Peñarrubia defineix l’actitud dels mallorquins com una « contínua resistència passiva davant les noves imposicions estatals i una absoluta manca de consciència de pàtria espanyola ». Aquesta manca d’identificació dels mallorquins amb Espanya també fou recollida per George Sand a Un hiver à Majorque ( Un hivern a Mallorca , 1842 ), on deia de Mallorca que era « impossible trobar una província menys vinculada a Espanya per un sentiment patriòtic ». Com es pot veure, malgrat el Decret de Nova Planta i la derrota militar de 1715, l’assimilació cultural i nacional de les Illes Balears fou un procés lent i incomplet, que no començà a consolidar-se fins ben entrat el segle XX.

Port anys estudiant els efectes del Decret de Nova Planta sobre el poble mallorquí, més enllà de les seves conseqüències institucionals i lingüístiques. Els doctors Moll i Suau qualifiquen la conquesta castellanoborbònica de l’illa de «terrorisme d’Estat». Des del primer moment, els Borbons configuraren les Illes Balears com una colònia extractiva de la qual obtenir dues coses: diners, mitjançant els impostos, i homes per a les seves guerres, a través de les lleves. Ben aviat, però, es trobaren que els mallorquins no estaven disposats a enviar els seus fills a morir per un exèrcit castellà d’ocupació que consideraven estranger. Per aquest motiu, molts de joves mallorquins optaren per amagar-se a la Serra de Tramuntana per evitar ser enviats a les guerres peninsulars i europees. El Cronicon Majoricense relata així les «batudes» dels ocupants castellanoborbònics per capturar els mallorquins fugitius… 👇

Per a mi, de tota la vida, la imatge de la nit de Sant Joan era la que l'Informatiu Balear ens mostrava del ritual ancestral de passar els infants trencats pel vimer de s’Hort des Correu de Manacor. Era una imatge profundament mallorquina, arrelada a una manera d'entendre el món heretada de generació en generació. Ara, en canvi, la imatge de la nit de Sant Joan a Mallorca és la d'una gatera col·lectiva llatinoamericana al ritme del reggaeton. La globalització i un suposat sincretisme cultural ens han anat destruint com a poble, substituint les tradicions pròpies per costums importats, uniformes i desarrelats. Des de Sant Joan fins al nostre Tots Sants, convertit en un Halloween «celebrat» amb disfresses de basar oriental, assistim a una progressiva dissolució de la nostra personalitat col·lectiva. Ens diuen que és enriquiment cultural, però massa sovint no és més que la substitució d'allò que érem per productes globals consumits de manera acrítica. És el capitalisme, es...

El que em sembla «impressionant» és que a les Illes Balears, un país europeu i cosmopolita, encara es permeti, en ple segle XXI, la celebració d’una activitat tan sàdica, cruel, sanguinària, salvatge i anacrònica com és la tauromàquia.

En ocasions passam davant una imatge o un símbol i no li prestam la deguda atenció, sovint perquè en desconeixem la història. La fotografia correspon al Sant Crist dels Hortolans , una imatge religiosa ubicada a l'església de Sant Miquel de Palma. Antigament, cadascun dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Sant Crist. El dels hortolans (pagesos) es trobava a la sala de juntes del gremi, situada al mateix carrer de Sant Miquel. Quan els Borbons aboliren els gremis tradicionals entre els anys 1834 i 1836, el gremi d'hortolans es va veure obligat a desaparèixer i els seus béns foren requisats. El Sant Crist dels Hortolans fou traslladat a la veïna església de Sant Miquel, on encara avui es conserva i continua despertant una gran devoció popular, tot i que ben poca gent en coneix l'origen. Recentment, a més, ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, al qual els seus membres professaven una especial devoció. Aquestes imatges presidien les assemblees, les reunio...

La UIB és una institució pública que disposa de milers de metres quadrats d’instal·lacions pròpies. És vergonyós que, sense cap necessitat aparent, enguany hagi optat per llogar unes instal·lacions a una empresa ianqui. I, a més, trob que celebrar una cerimònia de graduació en un camp de futbol és una autèntica vulgaritat protocol·lària i acadèmica, que em recorda aquells batejos multitudinaris que els Testimonis de Jehovà celebraven al camp del Rayo Vallecano…

Amb els 360.000 euros que l’Ajuntament de Palma es gastarà en un concert d’un sol vespre es podrien comprar 36 contenidors de serveis socials, com els que es fan servir a moltes de les grans ciutats europees per allotjar temporalment persones sense llar. Amb aquests 36 contenidors es podria donar un allotjament digne, de sobres, als habitants de l’antiga presó de Palma, que seran desnonats per la força per l’Ajuntament de Palma mentre es destinen centenars de milers d’euros a espectacles d’un dia. Per als qui no coneguin aquest tipus de solucions habitacionals, aquests contenidors es poden adquirir per uns 10.000 euros la unitat 👇.  Durant els meus viatges arreu d’Europa els darrers anys, n’he vist instal·lats a moltes ciutats per proporcionar una resposta habitacional d’emergència a les persones sense llar, amb unes condicions de dignitat molt superiors a les que sovint s’ofereixen aquí.