Toni Bennàssar

Antoni Janer Torrens recupera avui al Diari ARA Balears la història de la Petita Rússia (Esporles). Les històries de l’esquerra esporlerina les he escoltades des d’infant de boca dels meus padrins establimenters (aleshores, Establiments era un ajuntament independent i, prèviament, havia estat un llogaret esporlerí). Entre altres coses, em varen contar moltes vegades com els falangistes condemnaren tot el poble d’Esporles a una setmana sense pa com a càstig per la resistència armada numantina protagonitzada pels esporlerins contra el cop d’Estat feixista. Ara, en un reportatge excepcional, Janer Torrens transcriu en part la història de la repressió sanguinària que tingué lloc a Esporles contra les esquerres. Una de les històries més colpidores és l’assassinat de Tomàs Seguí, “Ramellí”, el primer batle republicà i socialista d’Esporles. Seguí fou crucificat en una creu en aspes com sant Andreu i llançat després dins un pou de Porreres. I el més sinistre de tot és que la llista dels assas...

Aquest cap de setmana es compleix un any sense Pere Sampol. D’ell en guard dos records, especialment estimats: 1⃣ El primer fou la matinada del 28 de maig de 2007: en Pere em va fer una abraçada inacabable al restaurant El Pequeño Mundo, el lloc on fèiem el seguiment de les eleccions autonòmiques i locals d’aquell any. L’abraçada va venir després que es fes públic que, contra tot pronòstic i en el darrer moment, el Bloc per Mallorca obteníem el quart diputat (Fina Santiago) i que el corrupte Jaume Matas perdia la majoria absoluta i el govern. 2⃣ El segon record tingué lloc l’any 2012, en un acte de l’OCB en què coincidírem tots dos. Justament aquell mateix dia s’havia publicat la notícia que Froilán, el net del rei, s’havia disparat accidentalment al peu. En Pere, amb el seu humor negre característic, va dir: «Els Borbons van perdent facultats generació rere generació. El seu padrí va tenir millor punteria i, en un accident, va matar un possible hereu». Així era en Pere. Descansi en pa...

  “Les Illes Balears han estat, durant molts d’anys, una reserva lingüística.” El Dr. Joan Veny i Clar, una eminència i un referent del nostre temps i de la nostra terra

Els Col·legis de Registradors han fet públiques les dades de venda d’habitatges durant l’any 2025. El 29,86 % dels habitatges venuts a les Illes Balears han estat adquirits per estrangers. La mitjana espanyola de compra per part d’estrangers és del 13,82 %, i la de Madrid, del 6,89 %. El nostre patrimoni immobiliari es ven a estrangers sense cap límit administratiu, mentre la metròpoli fa caixa. Pensau en aquestes xifres quan vosaltres, o els vostres fills, no trobeu un sostre on viure a Mallorca i us hagueu de plantejar l’emigració.

La darrera gran idea dels dirigents de VOX que governen el Consell de Mallorca és promocionar, amb doblers públics, la vinguda de rics estrangers perquè matin, com a diversió, als bocs mallorquins. Els ha sortit una metàfora gairebé perfecta de la Mallorca que defensen.

  Amb la crisi econòmica i social que patim les classes populars i treballadores com a conseqüència de la guerra, crec, Sra. Presidenta, que no és el moment d’anar-se’n a Santo Domingo, amb diners públics, a ballar bachata.

  La pregunta clau que ens hem de fer els mallorquins és: per quin motiu ataquen els colons de forma tan ferotge l’ús de la llengua pròpia a l’escola i a la funció pública? La resposta la trobam en el fracàs de la Llei de normalització lingüística de 1986. Quaranta anys després de la seva aprovació, aquesta llei ha resultat ser un fracàs absolut. Una norma que havia de permetre recuperar el paper “normal” de la llengua catalana a les Illes Balears, després de tres segles de repressió i persecució, no ha servit per assolir aquest objectiu. Any rere any, la llengua pròpia no atura de recular i, per tant, la llei ha fracassat perquè no ha aconseguit el seu propòsit originari. La Llei de normalització ha permès tenir a les Illes uns mitjans de comunicació totalment castellanitzats, una justícia castellanitzada i un comerç castellanitzat; i els mallorquins no podem ni comprar un diari al quiosc ni anar a veure una pel·lícula al cinema en la nostra llengua. La llei només ha servit per im...

Douae El Mojahidi té 19 anys i és de Campos. Ha concedit una entrevista al diari Ara Balears que farà esclatar el cap a més d'un feixista espanyol... i català. 

Aquesta setmana es compleixen tres anys de la partida de Toni Serra 👇. Toni fou un dels grans retratistes literaris de la Mallorca de la segona meitat del segle XX, i ho va ser a través de la novel·la negra, un gènere poc freqüent en el nostre panorama literari mallorquí. Conta la llegenda que, abans de morir, va dir, amb el sarcasme que li era propi: « Prefereixo anar a l’infern que no al cel, ja que a l’infern m’hi trobaré les dones que a mi m’agraden ». Descansi en pau, tot i que continuï ben viu a través de les seves obres.

Marga Prohens i Jorge Campos celebrant ahir la derogació de la Llei de Memòria Històrica al Parlament de les Illes Balears. Una foto, publicada per VilaWeb , que retrata tota una legislatura i que els demòcrates, per molts d'anys que passin, no hem d'oblidar mai.

Avui és un dia molt trist. El pacte PP-VOX ha derogat la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. I ho han fet, acabada la votació, entre grans riures i celebracions de la dreta extrema i de l’extrema dreta illenques. En el seu moment vaig tenir l’oportunitat de participar, com a jurista, en les ponències tècniques de la Llei de memòria democràtica i també en les de la llei de fosses. A més, vaig tenir l’oportunitat —i la gran fortuna— de ser convidat el dia de l’obertura de la fossa de Porreres, la primera gran fossa col·lectiva que s’obria a les Illes Balears. Allà vaig fer aquestes fotos 👇 . Una de les víctimes assassinades pels feixistes a Porreres portava un rosari a la mà, i així el trobàrem enterrat a la fossa. Molt probablement, els qui el o la mataren eren escòria farisea que, en aquell temps, anava a missa diària. També record que, els dies de l’obertura de la fossa de Porreres, gent del poble em contà que encara es recordava q...

« Mallorca, fa temps que te sent plorar », una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins. Fem-la córrer! " Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar "

Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

El "sentimiento balear" no existeix. Ens sentim mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, no "balears". No conec a ningú a qui li demanin: "d'on ets?", i et contesti: "balear". Ens identificam per l'illa, no per l'arxipèlag. El concepte de "Islas Baleares" com a unitat política-administrativa és una invenció castellano-borbònica fruit de la invasió militar que patírem al 1715. No tenim himne nacional de les Illes Balears; l'actual bandera autonòmica és una invenció imposada per UCD, AP i PSOE durant la transició sense cap antecedent històric; i mai hem tingut tampoc institucions interinsulars autènticament representatives (el Gran i General Consell, institució de l'Antic Règim, de facto, només representava a Mallorca, i Menorca i Eivissa tenien la seva pròpia "Universitat"...). Ah, i per últim, el 1 de març, suposada "festa autonòmica", és una invenció d'un tal Jaume Matas que la va...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...