Toni Bennàssar

  Halloween vs Tots Sants: Cada any, quan arriben aquestes dates, faig una publicació amb un contingut semblant, com una veu que clama en el desert. N'estic fart, d'aquesta globalització que, sota el parany d'un suposat sincretisme cultural, implica la colonització i la destrucció de la nostra identitat nacional. Tots Sants, a Mallorca, durant segles, ha estat la Nit de les Ànimes: els estranys portats al cementiri; la missa de difunts; les espelmes enceses damunt el canterano, al costat de les fotografies dels familiars que ja no hi són; els panellets i els rosaris ensucrats regalats pels padrins joves als seus fillols... No, Tots Sants no és Halloween. I disfressar-se amb un vestit barat comprat al basar xinès del cap de cantó per anar cantant pels carrers «truco o trato», amb una carabassa de plàstic col·locada al portal del pis, és, a més d'una horterada, una de les màximes expressions de la colonització cultural del capitalisme ianqui. Res, seguiré al meu refugi aï...

Des del punt de vista lingüístic, el debat sobre l'estat de la comunitat ha estat una catàstrofe mai vista. De les formacions polítiques amb representació parlamentària (PP, PSOE, Vox, MÉS i Podem-EUIB), només el PP i MÉS han fet servir el català durant el debat. El PSOE, Vox i Podem-EUIB han estat monolingües en castellà. Una realitat lingüística com aquesta hauria estat impensable en l'època de Gabriel Cañellas o de Xisco Antich. Reculam com els crancs, mentre la diglòssia i l'etnocidi lingüístic no aturen d'avançar.

  Aquest vídeo és colpidor 👇. Mallorquins amb feina que viuen en tendes de campanya, mentre les nostres cases estan en mans de fons voltor i d'estrangers, ja sigui en forma de rendistes internacionals, turistes residencials, «nòmades digitals» o habitatges destinats al lloguer vacacional. La lluita de classes del segle XXI és la lluita per l'accés a l'habitatge.

     Creuen en «la cultura de l'esforç», però només per a la classe treballadora. Els seus fills estudiaran a la privada, en aules amb aire condicionat. I, el més trist de tot, és que bona part d'aquesta classe treballadora, completament alienada en forma de «fachapobre», els votarà, hipnotitzada per la seva xenofòbia i pel seu patriotisme de barra de bar. 📷 via Ultima Hora Mallorca .

 Pilar és la imatge viva del capitalisme colonial i extractiu que patim a les Illes Balears: 👉 Immigrant espanyola provinent de la península. 👉 Explotada al sector de l'hostaleria durant més de 40 anys per enriquir els seus patrons. 👉 Arribada a la jubilació, un fons voltor espanyol l'ha treta de ca seva. No pot accedir a un habitatge digne després del desnonament i acaba vivint durant mesos al seu cotxe. 👉 Quan parla, apel·la a la seva condició d'«espanyola» per diferenciar-se dels altres immigrants «il·legals» que, com ella, també viuen al carrer. Sobren les paraules: en 30 segons de vídeo està tot dit.

Se n’ha anat Toni Tarabini. Un gran home. Socialista compromès, intel·lectual i humanista. Capellà jesuïta secularitzat, va ser membre del Partit Comunista i de Bandera Roja; esdevingué fundador del PSI-PSM i, després, referent i avi ideològic del del PSIB - PSOE. En molt poc temps hem perdut una fornada d'INTEL·LECTUALS i POLÍTICS (en majúscules) que forjaren aquest país: Xisco Antich, Pere Sampol, Celestí Alomar, Manel Vicens Domènech, Jaume Santandreu, Jaume Obrador, Toni Serra Bauçà... La gent d’esquerres ens estam quedant orfes i, el més trist, és que no hi ha relleu generacional. Qualsevol comparança entre aquests homenots, que diria Josep Pla, i els seus suposats substituts és ridícula. Descansa en pau, company.  

Ahir, l’artanenc Enric Mas va guanyar la Vuelta Ciclista a Espanya. És el primer ciclista mallorquí de la història que ho aconsegueix i feia 12 anys que cap ciclista espanyol no guanyava la prova. Malgrat aquesta fita històrica, RTVE va tallar la retransmissió abans de la cerimònia final, deixant els espectadors sense veure l’entrega dels mallots, el podi dels campions i l’himne. I avui, Marca, el diari esportiu més venut de l’Estat, relega la victòria d’Enric Mas a un peu de portada mentre dedica pràcticament tota la primera plana a la Fórmula 1 de Madrid i al «Madring» d’Ayuso. Queda clar que, per a Madrid, els mallorquins només som espanyols a l’hora de pagar impostos. Ni tan sols quan feim història ens tenen en compte. Bé, he de rectificar: hi ha un mallorquí a qui sí que tenen ben present. Deu ser perquè, més que mallorquí, el consideren —i amb raó— un dels «seus». ¡Vamos, Rafa! 

Dona gust veure les noves generacions gitanes de Catalunya parlant un català perfecte 👇 . Aquest fet contrasta amb la realitat que conec de Mallorca, on pràcticament tots els gitanos mallorquins amb qui he tractat al llarg de la meva vida són castellanoparlants. Tot plegat m'ha duit a investigar i retrocedir en la història del poble gitano a Mallorca. La primera idea clau és que el poble gitano fa més de quatre segles que forma part de la història de Mallorca. La seva presència a la nostra illa no és un fenomen recent. A la Corona d'Aragó està documentada des de 1425, quan Alfons el Magnànim concedí un salconduit a Joan d'Egipte Menor i al grup de gitanos que l'acompanyava. A Mallorca, les fonts permeten documentar la presència de població gitana ja al segle XVI. A finals del XVI trobam famílies gitanes a Felanitx i, a començaments del XVII, ja hi havia gitanos nascuts a Mallorca, a llocs com Inca i Felanitx. No eren, per tant, simplement persones de pas: començava una...

 Aquesta fotografia és del 3 d’octubre de 2003 . Aquell dia acabava d’impartir la meva primera classe —de Dret Constitucional I— a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Era un jove ple d’il·lusions i no sabia ni d’enfora el camí llarg i difícil que m’esperava. Han passat gairebé 23 anys d’aquella fotografia i avui he signat el meu primer contracte de 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗽𝗲𝗿𝗺𝗮𝗻𝗲𝗻𝘁 a la casa, després d’haver superat el concurs d’estabilització davant altres candidats que també aspiraven a la plaça. Ara ja puc dir que, si no hi ha res de nou, 𝗲𝗺 𝗷𝘂𝗯𝗶𝗹𝗮𝗿𝗲́ 𝗰𝗼𝗺 𝗮 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗨𝗜𝗕. Si hi sumam els anys que vaig passar a la UIB com a estudiant, fa més de 30 anys que form part d’aquesta casa, i crec que puc dir, orgullós, que, tot i els seus defectes, 𝗺𝗲 𝗹’𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺 —𝗶 𝗺𝗼𝗹𝘁—, 𝗹𝗮 𝗻𝗼𝘀𝘁𝗿𝗮 𝗨𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗶𝘁𝗮𝘁. I crec que no són paraules buides: al llarg dels anys he demostrat aquesta estimació, especialment si tenim en compte les ...

M'agrada rebostejar cada mes per la llibreria catòlica de Sant Pau de Palma , cercant novetats editorials de filosofia i teologia. Avui m'hi he trobat que s'hi venen, de manera destacada, els llibres sagrats de l'islam i de l'hinduisme: l'Alcorà i el Bhagavad Gita . Tant de bo la tolerància i el diàleg interreligiós fossin mutus entre els catòlics i les altres religions , i no unilaterals per part nostra, tal com passa sovint... 

    Mallorca fou el lloc des d’on partia majoritàriament l'aviació franquista mediterrània que, durant la Guerra Civil, va bombardejar de forma reiterada nombroses poblacions lleials a la legalitat republicana. Els feixistes disposaven de bases o instal·lacions aèries a Son Sant Joan, Son Bonet, Son Banya, Can Simonet (ses Salines), Pollença, la badia d’Alcúdia i el port de Sóller. aquestes darreres destinades principalment a hidroavions. Només els bombardeigs de Barcelona dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938, efectuats per l’aviació feixista amb avions enlairats des de Mallorca, causaren 875 morts —entre els quals, 118 infants— i més de 1.500 ferits, a més de destruir 48 edificis i deixar-ne 78 greument afectats. Així mateix, els historiadors han documentat els bombardeigs efectuats per avions procedents de Mallorca sobre les poblacions següents: 👉Catalunya: Barcelona, Badalona, Granollers, Figueres, Girona, Portbou, Colera, Flix, Tarragona, Reus, Tortosa, Sant Vicenç de...

  Crec sincerament que, en temps de desorientació i deriva ideològica de l’esquerra illenca, no s’ha de culpar ni destruir el PSM, sinó just el contrari: se n’ha de reivindicar el llegat. El nostre país no seria el que és avui sense la lluita anònima i abnegada de milers de militants del PSM. I aquells militants anònims tingueren com a dirigents alguns dels millors quadres que he conegut mai dins l’esquerra del nostre país. Tot i que alguns ho vulguin fer oblidar, el PSM foren persones com Biel Majoral, Tomeu Mestre «Balutxo», Jaume Santandreu, Damià Pons i Pons, Sebastià Serra, Mateu Morro, Joan Mayol, Pere Sampol, Pep Estelrich «Turricano», Maria Antònia Vadell, Rosa Vich, Cil Buele i tants i tants d’altres. S’ha de dir, a més, que gairebé tots els grans polítics d’esquerres d’aquesta terra han passat pel PSM, tot i que després molts d’ells acabassin al PSOE: Xisco Antich, Eberhard Grosske, Damià Ferrà i Ponç, Celestí Alomar, Toni Tarabini, Francesc Obrador o la mateixa Joana Bar...

Investigant el tema de la festa privada de Sant Antoni de Portmany, celebrada en un espai públic municipal per una empresa nord-americana que va malbaratar 170 tones d'aigua per crear un llac artificial en plena situació de prealerta per sequera, m'he trobat amb aquestes declaracions del batle del municipi: 👉 Justifica que una empresa privada hagi ocupat un terreny municipal durant tres setmanes a canvi de només 199 euros, pagats en concepte de taxa municipal. 👉 Diu que, a canvi, ha «negociat» amb els promotors que facin una «donació» de 50.000 euros. 👉 Afirma que el malbaratament d'aigua gairebé segur que quedarà impune, ja que el municipi no disposa de cap ordenança que permeti sancionar aquests fets. Amb aquesta mena de governants, és normal que els colons supremacistes actuïn com actuen.

👉 No és turisme: és saqueig. 👉 No són turistes: són invasors supremacistes. 👉 No són empresaris turístics: són colonitzadors extractius. 👉 No és només massificació: és lluita de classes.

     Una turista espanyola es queixa desesperadament que les Illes Balears estiguin governades per «palurdos y paletos» perquè no li han fet un pantalà a mida que li permeti desembarcar del seu iot particular a la cala que ella vol.         A més, diu que els illencs som «gilipollas» perquè obligam la llanxa que l'ha de dur de la platja fins al iot a aturar el motor quan passa entre la gent que neda.      Per acabar, afirma que la platja és «cutre» perquè no té una baixada que permeti arribar ràpidament del «chiringuito» a la mar i que, a més, està plena de «panchitos», fet que, segons ella, encara la desmereix més.      Per difondre el vídeo empra el hashtag "Panchos en la playa" i "Puto Gobierno Balear". Un turista, un amigo.

Es deia Pep Xicobet i era un glosador pagès de Sant Agustí des Vedrà (Eivissa). No sabia llegir ni escriure, però durant el primer terç del segle XX va composar una glosa que deia: «L’Espanya va defallida per falta de regit bo, que va perdre Filipines i Cuba, que era millor, i ara perdrà ses tres illes, Mallorca, Eivissa i Maó, que arriba sa República amb bona condició.» El genial grup eivissenc UC va enregistrar aquesta glosa en forma de cançó l'any 1976, amb el títol «Es pobres no podem viure» . No em queda més que dir que tant de bo un dia es compleixi la profecia de Pep Xicobet i que, amb l'arribada de la República, «L'Espanya» perdi ses tres illes: Mallorca, Eivissa i Maó.

Estiu '96 Hi ha persones que recorden la seva vida a través de fotografies. Jo la record a través de cançons. Cada una és una màquina del temps que em retorna, de cop, a un lloc, a una olor, a una conversa o a una època que ja només existeix dins la memòria. L'estiu de 1996 jo cursava primer de carrera i, al mateix temps, feia el servei militar. Aquell estiu sonava pertot i a totes hores un grup que acabava d'irrompre amb força: "Ella Baila Sola". El seu gran èxit, "Lo echamos a suertes", ocupava el número u de les llistes i parlava de com la rutina acaba erosionant, lentament però inexorablement, qualsevol relació. Les desavinences i els egos entre Marta i Marilia impediren que el grup tengués una vida gaire llarga. Però això és igual. Hi ha cançons que, encara que els seus autors desapareguin, es converteixen per sempre en la banda sonora d'una generació. Cada vegada que torna a sonar "Lo echamos a suertes", jo no escolt només una cançó. ...

     Durant els darrers dies, la presidenta Prohens ha responsabilitzat els governs d’esquerres que la precediren de l’actual massificació turística de les Illes Balears i ha afirmat reiteradament que el seu Govern ha aconseguit contenir-la i revertir-la.      Bé, doncs, segons dades d’IB3 —un canal de televisió controlat pel Govern—, des que governa la presidenta Prohens: 👉🏼 Hem passat de 16,5 milions de turistes a 19 milions. 👉🏼 Durant els mesos de juliol i agost, hem passat de 5,6 milions de turistes a 6,1 milions: en tres anys, 507.853 turistes més. 👉🏼 L’arribada de turistes a les Illes Balears ha augmentat els darrers 3 anys en 2.558.200 persones en xifres totals. 👉🏼 Entre gener i maig de 2026, el nombre de turistes ha crescut un 2,9 %: 145.985 turistes més. 👉🏼 Si es manté aquest ritme de creixement, l’any 2026 acabarem arribant als 20 milions de turistes a les Illes Balears.      Aquestes, i no unes altres, són les xifres ...

 Palma fou una de les principals bases de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Els militars italians s’instal·laren a les bases de Son Sant Joan, Pollença i el port de Palma, així com al quarter de Son Banya. Des d’aquestes instal·lacions mallorquines bombardejaren repetidament la població civil del territori republicà. A partir de 1937, els bombardejos contra la població civil republicana esdevingueren massius. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, les esquadres d’avions feixistes partiren repetidament de Palma i Pollença per bombardejar de manera incessant la població civil de Barcelona. Només durant aquells tres dies moriren 924 civils barcelonins, 118 dels quals eren infants. A més, hi hagué prop de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 més greument danyats. Ara que el Govern de les Illes Balears es preocupa pels bombardejos de la Guerra Civil, estaria bé que, aprofitant actes com el d’avui, la presidenta Prohens hagués demanat un perdó simbòlic pel fet que ...

Ahir es trobaren quatre cadàvers al port de Felanitx. Davant la sospita que es tracta de cossos de persones immigrants, les xarxes s’han omplert automàticament de missatges racistes provinents d’ultradretans que s’alegren d’aquestes morts. Aquests comentaris ja són un clàssic en les notícies publicades per la premsa illenca. Molts poden ser constitutius d’un delicte d’odi. Arribats aquí, ens hem de formular la pregunta clau: per què els racistes actuen impunement a les xarxes, vomitant odi, sense que cap poder de l’Estat els persegueixi policialment ni judicialment?