Toni Bennàssar

Douae El Mojahidi té 19 anys i és de Campos. Ha concedit una entrevista al diari Ara Balears que farà esclatar el cap a més d'un feixista espanyol... i català. 

Aquesta setmana es compleixen tres anys de la partida de Toni Serra 👇. Toni fou un dels grans retratistes literaris de la Mallorca de la segona meitat del segle XX, i ho va ser a través de la novel·la negra, un gènere poc freqüent en el nostre panorama literari mallorquí. Conta la llegenda que, abans de morir, va dir, amb el sarcasme que li era propi: « Prefereixo anar a l’infern que no al cel, ja que a l’infern m’hi trobaré les dones que a mi m’agraden ». Descansi en pau, tot i que continuï ben viu a través de les seves obres.

Marga Prohens i Jorge Campos celebrant ahir la derogació de la Llei de Memòria Històrica al Parlament de les Illes Balears. Una foto, publicada per VilaWeb , que retrata tota una legislatura i que els demòcrates, per molts d'anys que passin, no hem d'oblidar mai.

Avui és un dia molt trist. El pacte PP-VOX ha derogat la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. I ho han fet, acabada la votació, entre grans riures i celebracions de la dreta extrema i de l’extrema dreta illenques. En el seu moment vaig tenir l’oportunitat de participar, com a jurista, en les ponències tècniques de la Llei de memòria democràtica i també en les de la llei de fosses. A més, vaig tenir l’oportunitat —i la gran fortuna— de ser convidat el dia de l’obertura de la fossa de Porreres, la primera gran fossa col·lectiva que s’obria a les Illes Balears. Allà vaig fer aquestes fotos 👇 . Una de les víctimes assassinades pels feixistes a Porreres portava un rosari a la mà, i així el trobàrem enterrat a la fossa. Molt probablement, els qui el o la mataren eren escòria farisea que, en aquell temps, anava a missa diària. També record que, els dies de l’obertura de la fossa de Porreres, gent del poble em contà que encara es recordava q...

« Mallorca, fa temps que te sent plorar », una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins. Fem-la córrer! " Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar "

Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

El "sentimiento balear" no existeix. Ens sentim mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, no "balears". No conec a ningú a qui li demanin: "d'on ets?", i et contesti: "balear". Ens identificam per l'illa, no per l'arxipèlag. El concepte de "Islas Baleares" com a unitat política-administrativa és una invenció castellano-borbònica fruit de la invasió militar que patírem al 1715. No tenim himne nacional de les Illes Balears; l'actual bandera autonòmica és una invenció imposada per UCD, AP i PSOE durant la transició sense cap antecedent històric; i mai hem tingut tampoc institucions interinsulars autènticament representatives (el Gran i General Consell, institució de l'Antic Règim, de facto, només representava a Mallorca, i Menorca i Eivissa tenien la seva pròpia "Universitat"...). Ah, i per últim, el 1 de març, suposada "festa autonòmica", és una invenció d'un tal Jaume Matas que la va...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...

He fet servir la primera persona del plural a una publicació meva d'avui per referir-me a la victòria electoral del Front d'Esquerres a les eleccions de 16 de febrer de 1936, que tingueren lloc tal dia com avui de fa 90 anys. El Sr. Marc González, nomenat aquesta legislatura per Marga Prohens director de IB3, m'ha deixat un comentari en el sentit de que si reivindic aquella victòria, també faig meu l'assassinat de Calvo Sotelo a mans d'elements esquerrans poc abans del cop d'estat feixista de 18 de juliol del '36. Arran d'aquest comentari vull fer un aclariment públic: em mostr orgullós hereu d'Esquerra Republicana Balear. Cap dels seus membres té una sola taca de sang. En canvi, no sé si els "seus" poden dir el mateix, ja que bona part dels membres de la CEDA de Calvo Sotelo, es posaren la camisa blava i començaren a fer matances arreu de Mallorca. 240 militants d'ERC moriren assassinats a mans des feixistes, i la majoria dels seus ass...

Aquesta setmana es compleixen 100 anys de la fundació (11 de febrer de 1926), sota la presidència de Manuel Azaña, d'"Acción Republicana", partit que aglutinava a la pràctica totalitat del republicanisme espanyol en plena dictadura de Primo de Rivera. Aquell partit acabaria esdevenint als anys '30 en " Izquierda Republicana "; organització que tindria de referent a les Illes Balears a la nostra estimada "Esquerra Republicana Balear". ERB fou el partit d'Emili Darder; Bernat Jofre Roca; Pere Oliver i Domenge; Francesc de Sales i Aguiló; Pere Capellà... i tants d'altres enyorats intel·lectuals dels nostre País, molts d'ells assassinats, o represaliats pel franquisme. Segons la recopilació del company Dr. Mateu Morro , 240 militants d'ERB varen ser assassinats pels feixistes, entre ells, nou batles. Honor i glòria als caiguts!

Sovint se'ns diu des de tots els fronts mediàtics que els joves actuals són majoritàriament fatxes espanyolistes i votants de l'extrema dreta. La revista "Cent per Cent" fa el retrat de 3 joves universitaris manacorins compromesos amb la llengua i el País. És el jovent silenciat pels mitjans majoritaris. Ells són l'esperança si volem sobreviure com a poble.

Avui es compleixen 89 anys de la "Desbandá". 120.000 civils escaparen de Màlaga en direcció a Almeria fugint de la repressió feixista entre els dies 6 i 8 de febrer de 1937. La carretera entre Màlaga i Almeria (l'actual N-340A ), per la qual fugia la població civil de les tropes mercenàries mores dels sediciosos, fou bombardejada durant tres dies pels creuers "Baleares", "Canarias" i "Almirante Cervera", tots ells sota comandament feixista. El nombre de morts civils, segons els historiadors, oscil·la entre 3.000 i 5.000 persones, la majoria dones i nins. El creuer "Baleares", trist protagonista d'aquella matança, té un monument aixecat pels feixistes a la plaça de Sa Feixina, ben al centre de la ciutat de Palma. Protegit institucionalment, i convertit en un símbol per l'extrema dreta mallorquina, el monument feixista és el lloc hi sol celebrar els seus actes polítics habitualment l'extrema dreta mallorquina. Vergonya cav...

Ara que es torna a promoure des del Senat una "ley de símbolos nacionales españoles" per multar a qui no respecti a la bandera estanquera; critiqui a la Casa Reial o xiuli a la marxa de granaders... vull recordar la lluita que mantinguérem en contra de la llei de símbols que va promoure aquí, a les Illes, un tal José Ramón Bauzá. Allà siguérem fa 12 anys 👇 , i aquí ens hi tornaran a trobar defensant la democràcia i la llibertat.

VOX acaba de dir al Parlament de les Illes Balears que troba "ridícul" que els immigrants aprenguin a parlar en mallorquí si volen viure a Mallorca. I si diuen això dels immigrants no espanyols; dels "compatriotas" peninsulars, ja no vull ni imaginar què en pensen en matèria lingüística. Així ens ofenen a diari, des del Parlament, a tots els mallorquins.

Un home de 81 anys ha estat tancat a la presó de Palma per no haver pagat la multa que li posaren de 600 euros per conduir sense carnet. I, després, hem de veure a Eduardo Zaplana, José María Rodríguez, o Rodrigo Rato passejant-se pel carrer amb un somriure a la boca. Enguany es compliran els meus 26 anys d'exercici al món del Dret i, de cada pic més, me repugnen més els fonaments mateixos del nostre sistema jurídic capitalista. No em queda més que recordar, per acabar, aquelles paraules de Sant Óscar Arnulfo Romero d'Amèrica, sant i màrtir reconegut com a tal per l'esglèsia catòlica i per l'anglicana, que deixà escrit: " La justicia es como la culebra: sólo muerde al que va descalzo ". Amén.

Gentrificació demogràfica: Crec que haurem de començar a fer servir el concepte "gentrificació demogràfica" per referir-nos al que passa a Mallorca. 13.000 immigrants han arribat a les Illes durant el darrer any. Al mateix temps, el nombre de nins ha baixat en 1.000 infants . El model es clar: volen una Mallorca d'immigrants rics, que comprin propietats o les lloguin, i que siguin servits per immigrants pobres, que les facin de criats a preu de patató. Els mallorquins, tant adults, com sobretot infants, hi sobram a n'aquesta Mallorca especulativa i capitalista.

La dreta/extrema dreta espanyola havia estat aliada tradicionalment amb el poder religiós. Prestigiosos hispanistes com Gerald Brenan no ho entengueren mai. Així, és famosa la següent frase de Brenan: "Té molt de mèrit que a Espanya s'hagi construït una esglèsia tan reaccionària sobre uns evangelis tan revolucionaris". Aquesta aliança històrica, amb VOX, sembla que s'ha dinamitat; com a mínim, a molts de territoris històrics (la Conferencia Episcopal Española, visigòtica i panxa-contenta, és una altra cosa...). Tots els que tenim uns mínims coneixements de teologia sabem perfectament que és totalment incompatible ser racista o xenòfob i cristià. La qüestió és que quan comencen a dir això alguns valents bisbes catòlics, retratant la hipocresia d'alguns, esclaten tots tipus d'atacs contra ells. Era d'esperar. Així ho preveuen els mateixos evangelis, escrits fa uns 2.000 anys: Mateu 5,10–12: « 11 Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us pers...

El gran Antonio Machado va retratar als falsos cristians amb un poema: " Gran pagano, se hizo hermano de una santa cofradía; el Jueves Santo salía, llevando un cirio en la mano —¡aquel trueno!—, vestido de nazareno ". Avui, el bisbe de Mallorca, les denuncia públicament 👇

Els joves no s'ho creuran, però hi hagué un temps que a Mallorca hi hagué un partit marxista sobirà que es deia PSM-PSI. Aquest partit va trencar el bipartidisme, obtenint representació a totes les institucions declarant-se defensor del socialisme autogestionari; reconeixent la lluita de classes com a motor de la història; rebutjant i denunciant a la "socialdemocràcia" del PSOE; i lluitant per una "Mallorca lliure i socialista" i per construir una "societat sense classes socials" 👇

No he aturat de veure en els darrers mesos actes d'homenatge a Antonio Maura, polític conservador monàrquic d'origen mallorquí. Amb motiu del centenari de la seva defunció s'han fet jornades al Parlament; documentals, i, fins i tot, reformes i reinauguracions de la seva estàtua a Palma. He trobat a faltar, en canvi, qualsevol tipus de referència institucional a que enguany es compleixen els 25 anys de la mort d'una figura cabdal pel nostre País: Josep Melià Pericàs. Melià Pericàs és l'autor de "La nació dels mallorquins", una obra imprescindible per tots els ciutadans d'aquest País; obra que fou inicialment censurada pel franquisme, i que no pogué ser publicada fins a l'any 1967. Port molt d'anys estudiant l'obra de Melià (que donaran fruit, el dia de demà, en una monografia que pens publicar sobre el pensament de Melià Pericàs). D'aquest estudi de l'obra de Melià en puc deduir que, probablement, Melià Pericàs no ha rebut el reconei...