Toni Bennàssar

En ocasions passam davant una imatge o un símbol i no li prestam la deguda atenció, sovint perquè en desconeixem la història. La fotografia correspon al Sant Crist dels Hortolans , una imatge religiosa ubicada a l'església de Sant Miquel de Palma. Antigament, cadascun dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Sant Crist. El dels hortolans (pagesos) es trobava a la sala de juntes del gremi, situada al mateix carrer de Sant Miquel. Quan els Borbons aboliren els gremis tradicionals entre els anys 1834 i 1836, el gremi d'hortolans es va veure obligat a desaparèixer i els seus béns foren requisats. El Sant Crist dels Hortolans fou traslladat a la veïna església de Sant Miquel, on encara avui es conserva i continua despertant una gran devoció popular, tot i que ben poca gent en coneix l'origen. Recentment, a més, ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, al qual els seus membres professaven una especial devoció. Aquestes imatges presidien les assemblees, les reunio...

La UIB és una institució pública que disposa de milers de metres quadrats d’instal·lacions pròpies. És vergonyós que, sense cap necessitat aparent, enguany hagi optat per llogar unes instal·lacions a una empresa ianqui. I, a més, trob que celebrar una cerimònia de graduació en un camp de futbol és una autèntica vulgaritat protocol·lària i acadèmica, que em recorda aquells batejos multitudinaris que els Testimonis de Jehovà celebraven al camp del Rayo Vallecano…

Amb els 360.000 euros que l’Ajuntament de Palma es gastarà en un concert d’un sol vespre es podrien comprar 36 contenidors de serveis socials, com els que es fan servir a moltes de les grans ciutats europees per allotjar temporalment persones sense llar. Amb aquests 36 contenidors es podria donar un allotjament digne, de sobres, als habitants de l’antiga presó de Palma, que seran desnonats per la força per l’Ajuntament de Palma mentre es destinen centenars de milers d’euros a espectacles d’un dia. Per als qui no coneguin aquest tipus de solucions habitacionals, aquests contenidors es poden adquirir per uns 10.000 euros la unitat 👇.  Durant els meus viatges arreu d’Europa els darrers anys, n’he vist instal·lats a moltes ciutats per proporcionar una resposta habitacional d’emergència a les persones sense llar, amb unes condicions de dignitat molt superiors a les que sovint s’ofereixen aquí.

Els balearicos hem patit avui una nova nit desgraciada de derrota. I ja en van moltes. En els darrers deu anys, els balearicos hem perdut cinc promocions d’ascens: tres a Segona Divisió A i les dues que hem disputat per pujar a Primera RFEF. A més, des de la marxa de Mánix Mandiola, la corba esportiva i classificatòria del club ha estat clarament descendent 👇 . La propietat ha invertit durant la darrera dècada més de 40 milions d’euros, ha fitxat més de 200 jugadors i, malgrat això, no ha aconseguit mai l’ascens, ni a Segona A, ni a l’actual Primera RFEF. De fet, l’equip milita avui en una categoria inferior a aquella en què es trobava la SAD quan l’actual propietat la va adquirir. Crec que, encara que sé que probablement no passarà, la propietat hauria de replantejar-se si la direcció esportiva que ha gestionat la SAD durant la darrera dècada ha fet bé la seva feina. Mentrestant, la meva principal preocupació és que, si la propietat redueix un 50% la inversió la temporada vinent, tal...

  Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938 – Can Gazà, Palma, 1 de juny de 2025) fou una de les figures més singulars i controvertides de l’Església mallorquina contemporània. Fill d’una família nombrosa de sis germans, ingressà al seminari amb només sis anys, on patí abusos sexuals per part d’un capellà; abusos que foren coneguts i encoberts per l'estructura eclesial de l'època. Aquesta experiència marcaria profundament la seva trajectòria vital. Abans i després de la seva ordenació sacerdotal, l’any 1960, desenvolupà diverses activitats laborals i socials, treballant en el sector de l’hostaleria i participant en moviments sindicals i polítics clandestins durant el franquisme. Fou un exemple mallorquí d’allò que, anys després, a Espanya es coneixeria com els «capellans obrers». Poc després de ser ordenat, fou destinat al Perú, una experiència que amplià la seva visió del món i el confrontà amb la realitat de la pobresa extrema. D’ideologia esquerrana, cata...

Vaig tenir l’honor de ser, durant quatre anys (2007-2011), el defensor del menor de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Va ser una de les etapes professionals més maques de la meva vida. Ara, però, em sent molt trist en veure aquestes declaracions de la presidenta del meu país 👇 . Qui lidera un país no pot fomentar, des de les institucions, l’estigmatització d’un col·lectiu d’infants i adolescents. I encara manco fer-ho des d’una profunda aporofòbia mesclada amb xenofòbia, un punt de racisme i, sobretot, elevades dosis de populisme. Quan la presidenta es refereix als «menors que no tenen intenció d’integrar-se», ho fa parlant d’aquells menors que han arribat en pastera, sense pares, jugant-se la vida, provinents del nord d’Àfrica. En canvi, mai no denunciarà la manca d’intenció d’integrar-se dels fills dels immigrants rics europeus i nord-americans, que, com a bons colons, no es mesclen amb la població autòctona, no parlen la llengua d’aquí i assisteixen a escoles privades sot...

Aquest al·lot va ben errat 👇 . No: “El Mallorca no sois vosotros”; el RCD Mallorca SAD és propietat d’un grup de socis nord-americans i els abonats dins l’empresa no hi pintau res. De la mateixa manera que els balearicos no pintam res a l’Atlètic Balears. Costa assumir-ho, però des de la Llei 10/1990, de l’esport, és així: les SAD són empreses privades en què els seus propietaris poden fer el que vulguin amb elles. Capitalisme, se’n diu. PS. I he de dir, com a advocat que va portar la transformació de l’ATB en SAD —decisió aprovada pels socis en una assemblea celebrada a l’antic cine Metropolitan—, que la directiva que aleshores dirigíem l’Atlètic Balears intentà que una part del capital social quedàs repartida entre tots els socis d’aquell moment, i férem un gran esforç perquè fos així. L’any 2014, la nova propietat, de forma legítima com a titular majoritària del paquet principal d’accions, va dur a terme una “operació acordió” i va amortitzar, fent-les desaparèixer, les accions de...

Els barrals no han descendit avui. Començaren a descendir fa dos anys; en concret, el 22 de maig de 2024 quan, després d’arribar a una final de Copa del Rei, acomiadaren el “Vasco” Aguirre. Record com discutia, en aquella època, amb els aficionats alfonsins que conec i que me defensaven l’acomiadament de l’entrenador mexicà al·legant que, amb Aguirre, “el Mallorca no feia espectacle”. Enguany, la veritat és que, almanco per als balearicos, els barrals han fet espectacle del bo. Aguirre era el seu Mánix, i esper que l’enyorin tant com els balearicos hem enyorat el nostre “basc” d’Eibar. Mánix i Aguirre eren dos entrenadors de més de seixanta anys; eren dos “entrenadors miracle”; i tots dos acabaren acomiadats injustament per una propietat estrangera després d'haver salvat de forma miraculosa la categoria i d'haver portat l'equip, la següent temporada, a les millors fites esportives dels darrers anys. Hi ha molts de paral·lelismes, tal i com dic, entre Mánix i Aguirre. I, aqu...

El patrimoni immobiliari dels mallorquins està en mans del turisme residencial i del lloguer vacacional. Mentrestant, els mallorquins viuen en caravanes i furgonetes. Mentre els mallorquins no prengem consciència de la nostra condició colonial i de classe explotada, estam condemnats a la destrucció com a poble.  

  L’Ajuntament de Palma va anunciar dilluns d'aquesta setmana que calia desallotjar de manera immediata les persones sense llar de la presó de Palma. El motiu al·legat? l’existència de contagiats de hantavirus en un creuer transatlàntic atracat a Canàries. Els malalts del creuer s’havien contagiat a l’Argentina i eren holandesos. Avui ens aixecam amb la notícia d’un creuer nord-americà amb cent contagiats de norovirus. No passeu pena: als responsables de l’Ajuntament, posats a tenir idees brillants escudant-se en mesures suposadament sanitàries, no se’ls acudirà prohibir l’arribada de creuers a Palma. Les seves mesures no són de salut pública, sinó d’aporofòbia.

Porto infinits anys seguint per YouTube els debats al Parlament de les Illes Balears. I puc dir que mai havia vist un Parlament tan castellanitzat com el de l’actual legislatura. En aquesta línia, també puc dir que no record cap intervenció en castellà de l’actual diputada del PSOE, Sra. Patricia Gómez, durant els 8 anys en què fou consellera de Salut. Es veu que ara, no sé per quins motius, s’ha passat al castellà en les seves intervencions 👇. Una reflexió final per a tota la classe política actual: menys fotos al Correllengua i més coherència en el dia a dia lingüístic!

La revista Cent per Cent publica una excepcional entrevista a Bernat Fullana Salmira, víctima de la repressió franquista, sobre el que va patir, d'infant, a Manacor. Hi ha referències directes a Jaume Jaume Rosselló (1885-1949), conegut popularment com el "capità Jaume". El "capità Jaume" era militar africanista de l'arma d'infanteria, falangista, i fou nomenat pels colpistes batle de Manacor just després del cop d'Estat de 18 de juliol de 1936. Segons les fonts historiogràfiques fou ell qui va dirigir personalment la repressió i els assassinats polítics comesos a Manacor, i molts de testimonis (tal i com fa ara Bernat Fullana) l'han acusat dels crims més horribles de la repressió falangista a Mallorca.

Avui, el Diario de Mallorca ha publicat la notícia de la possible execució de dos activistes segrestats per Israel. En qüestió de minuts, la versió digital s’ha convertit en un abocador d’odi: comentaris feixistes celebrant i desitjant la mort dels activistes. I no s’amaguen. Ho fan a cara descoberta, amb noms i llinatges, amb una impunitat obscena. Fins quan haurem de suportar aquesta barbàrie? Fins quan es tolerarà que l’odi i la deshumanització s’escudin darrere una suposada “llibertat d’expressió”? Això no és llibertat: és degradació democràtica. I el silenci davant això també ens fa responsables.  

Antoni Janer Torrens recupera avui al Diari ARA Balears la història de la Petita Rússia (Esporles). Les històries de l’esquerra esporlerina les he escoltades des d’infant de boca dels meus padrins establimenters (aleshores, Establiments era un ajuntament independent i, prèviament, havia estat un llogaret esporlerí). Entre altres coses, em varen contar moltes vegades com els falangistes condemnaren tot el poble d’Esporles a una setmana sense pa com a càstig per la resistència armada numantina protagonitzada pels esporlerins contra el cop d’Estat feixista. Ara, en un reportatge excepcional, Janer Torrens transcriu en part la història de la repressió sanguinària que tingué lloc a Esporles contra les esquerres. Una de les històries més colpidores és l’assassinat de Tomàs Seguí, “Ramellí”, el primer batle republicà i socialista d’Esporles. Seguí fou crucificat en una creu en aspes com sant Andreu i llançat després dins un pou de Porreres. I el més sinistre de tot és que la llista dels assas...

Aquest cap de setmana es compleix un any sense Pere Sampol. D’ell en guard dos records, especialment estimats: 1⃣ El primer fou la matinada del 28 de maig de 2007: en Pere em va fer una abraçada inacabable al restaurant El Pequeño Mundo, el lloc on fèiem el seguiment de les eleccions autonòmiques i locals d’aquell any. L’abraçada va venir després que es fes públic que, contra tot pronòstic i en el darrer moment, el Bloc per Mallorca obteníem el quart diputat (Fina Santiago) i que el corrupte Jaume Matas perdia la majoria absoluta i el govern. 2⃣ El segon record tingué lloc l’any 2012, en un acte de l’OCB en què coincidírem tots dos. Justament aquell mateix dia s’havia publicat la notícia que Froilán, el net del rei, s’havia disparat accidentalment al peu. En Pere, amb el seu humor negre característic, va dir: «Els Borbons van perdent facultats generació rere generació. El seu padrí va tenir millor punteria i, en un accident, va matar un possible hereu». Així era en Pere. Descansi en pa...

  “Les Illes Balears han estat, durant molts d’anys, una reserva lingüística.” El Dr. Joan Veny i Clar, una eminència i un referent del nostre temps i de la nostra terra

Els Col·legis de Registradors han fet públiques les dades de venda d’habitatges durant l’any 2025. El 29,86 % dels habitatges venuts a les Illes Balears han estat adquirits per estrangers. La mitjana espanyola de compra per part d’estrangers és del 13,82 %, i la de Madrid, del 6,89 %. El nostre patrimoni immobiliari es ven a estrangers sense cap límit administratiu, mentre la metròpoli fa caixa. Pensau en aquestes xifres quan vosaltres, o els vostres fills, no trobeu un sostre on viure a Mallorca i us hagueu de plantejar l’emigració.

La darrera gran idea dels dirigents de VOX que governen el Consell de Mallorca és promocionar, amb doblers públics, la vinguda de rics estrangers perquè matin, com a diversió, als bocs mallorquins. Els ha sortit una metàfora gairebé perfecta de la Mallorca que defensen.

  Amb la crisi econòmica i social que patim les classes populars i treballadores com a conseqüència de la guerra, crec, Sra. Presidenta, que no és el moment d’anar-se’n a Santo Domingo, amb diners públics, a ballar bachata.

  La pregunta clau que ens hem de fer els mallorquins és: per quin motiu ataquen els colons de forma tan ferotge l’ús de la llengua pròpia a l’escola i a la funció pública? La resposta la trobam en el fracàs de la Llei de normalització lingüística de 1986. Quaranta anys després de la seva aprovació, aquesta llei ha resultat ser un fracàs absolut. Una norma que havia de permetre recuperar el paper “normal” de la llengua catalana a les Illes Balears, després de tres segles de repressió i persecució, no ha servit per assolir aquest objectiu. Any rere any, la llengua pròpia no atura de recular i, per tant, la llei ha fracassat perquè no ha aconseguit el seu propòsit originari. La Llei de normalització ha permès tenir a les Illes uns mitjans de comunicació totalment castellanitzats, una justícia castellanitzada i un comerç castellanitzat; i els mallorquins no podem ni comprar un diari al quiosc ni anar a veure una pel·lícula al cinema en la nostra llengua. La llei només ha servit per im...