Jaume Santandreu, in memoriam

 

Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938 – Can Gazà, Palma, 1 de juny de 2025) fou una de les figures més singulars i controvertides de l’Església mallorquina contemporània. Fill d’una família nombrosa de sis germans, ingressà al seminari amb només sis anys, on patí abusos sexuals per part d’un capellà; abusos que foren coneguts i encoberts per l'estructura eclesial de l'època. Aquesta experiència marcaria profundament la seva trajectòria vital.


Abans i després de la seva ordenació sacerdotal, l’any 1960, desenvolupà diverses activitats laborals i socials, treballant en el sector de l’hostaleria i participant en moviments sindicals i polítics clandestins durant el franquisme. Fou un exemple mallorquí d’allò que, anys després, a Espanya es coneixeria com els «capellans obrers». Poc després de ser ordenat, fou destinat al Perú, una experiència que amplià la seva visió del món i el confrontà amb la realitat de la pobresa extrema.


D’ideologia esquerrana, catalanista i profundament compromès amb les persones més vulnerables, dedicà bona part de la seva vida a l’atenció dels exclosos, dels marginats, d’aquells que ningú no volia. Durant anys dirigí la comunitat terapèutica de Can Gazà, destinada a l’acollida de persones —la majoria en situació terminal— afectades per addiccions, malalties cròniques i greus situacions d’exclusió social.


El compromís social i polític de Jaume Santandreu el portà a militar, primer, al Partit Comunista; posteriorment, al PSM; i, finalment, a esdevenir membre fundador d’Esquerra Republicana a les Illes Balears, formació que presidí entre 1988 i 1992. La seva trajectòria, marcada per la dissidència, el compromís social i la defensa dels marginats, el convertí en una figura incòmoda per a determinats sectors de l’establishment, però també en una de les veus més personals i reconegudes del cristianisme social a Mallorca.


Pocs dies abans de morir vaig tenir l’oportunitat de compartir un horabaixa amb ell. Parlàrem de molts de temes que ens serviren per repassar la seva vida. La conversa adquirí, amb el pas de les hores, un to d’acomiadament. En Jaume desprenia, no obstant això, una gran i colpidora pau interior. Aquesta fou la sensació que me’n vaig endur.


El darrer que va fer aquella tarda fou regalar-me el seu últim llibre, «Mon cor aflama estels. ApoElegies», una obra en la qual recollia els sermons fúnebres pronunciats en els funerals d’amics i coneguts seus. Fou un gest gairebé premonitori. Li vaig demanar que me’n fes una dedicatòria, un ex libris, i ell em contestà: «Ja te’l faré més endavant, quan l’hagis llegit». Ja no va ser possible fer-ho, almenys en aquesta vida…



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifest Antiespanyol

Imatge
Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial! " Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares. ". " Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confrate...
Més informació

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació