Toni Bennàssar

L’11 de setembre de 1978, Gustau Muñoz (Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego al DNI), de només 16 anys d'edat, va morir a Barcelona abatut per un tret de la policia durant una manifestació de la Diada nacional de Catalunya. Immigrant andalús nascut a Sevilla, d'ideologia comunista i independentista catalana, era militant de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes, i fou assassinat mentre participava en una manifestació alternativa convocada pel PCE(i). Va ser tirotejat per l'esquena al carrer Ferran, enmig de les càrregues policials. El cas es va arxivar per l'Audiencia Nacional espanyola sense que ningú fos jutjat pels fets.  48 anys després, la seva mort continua essent un dels símbols de la violència policial i la impunitat durant la Transició. La diada del 11S no només és un símbol nacional, sinó que també ho és de la lluita antifeixista. Per tot plegat, és indignant quan es pretén apropiar de la mateixa l'extrema dreta orriolista.  Gustau Muñoz, ni oblit ...

    Mallorca fou el lloc des d’on partia majoritàriament l'aviació franquista mediterrània que, durant la Guerra Civil, va bombardejar de forma reiterada nombroses poblacions lleials a la legalitat republicana. Els feixistes disposaven de bases o instal·lacions aèries a Son Sant Joan, Son Bonet, Son Banya, Can Simonet (ses Salines), Pollença, la badia d’Alcúdia i el port de Sóller. aquestes darreres destinades principalment a hidroavions. Només els bombardeigs de Barcelona dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938, efectuats per l’aviació feixista amb avions enlairats des de Mallorca, causaren 875 morts —entre els quals, 118 infants— i més de 1.500 ferits, a més de destruir 48 edificis i deixar-ne 78 greument afectats. Així mateix, els historiadors han documentat els bombardeigs efectuats per avions procedents de Mallorca sobre les poblacions següents: 👉Catalunya: Barcelona, Badalona, Granollers, Figueres, Girona, Portbou, Colera, Flix, Tarragona, Reus, Tortosa, Sant Vicenç de...

Tal dia com avui, 5 d'agost de 1939, la dictadura franquista afusellava al cementeri de l'Almudena (Madrid) 56 militants socialistes i comunistes, entre els quals hi havia 13 dones, set d'elles menors d'edat. La història les recorda com les Tretze Roses. El seu únic delicte havia estat defensar la República i combatre el cop d'estat feixista. Ni oblit ni perdó. ✊ No passaran! "Somos la joven guardia que va forjando el porvenir. Nos templó la miseria, sabremos vencer o morir. Noble es la causa de librar al hombre de su esclavitud. Quizá el camino hay que regar. con sangre de la juventud. Que esté en guardia, que esté en guardia el burgués insaciable y cruel. Joven guardia, joven guardia, no le des paz ni cuartel, ¡Paz ni cuartel! Es la lucha final que comienza, la revancha de los que ansían pan; en la revolución que está en marcha los esclavos el triunfo alcanzarán. Siempre en guardia, siempre en guardia, joven guardia. Hijos de la miseria, ella rebeldes nos fo...

 Palma fou una de les principals bases de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Els militars italians s’instal·laren a les bases de Son Sant Joan, Pollença i el port de Palma, així com al quarter de Son Banya. Des d’aquestes instal·lacions mallorquines bombardejaren repetidament la població civil del territori republicà. A partir de 1937, els bombardejos contra la població civil republicana esdevingueren massius. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, les esquadres d’avions feixistes partiren repetidament de Palma i Pollença per bombardejar de manera incessant la població civil de Barcelona. Només durant aquells tres dies moriren 924 civils barcelonins, 118 dels quals eren infants. A més, hi hagué prop de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 més greument danyats. Ara que el Govern de les Illes Balears es preocupa pels bombardejos de la Guerra Civil, estaria bé que, aprofitant actes com el d’avui, la presidenta Prohens hagués demanat un perdó simbòlic pel fet que ...

Enguany, novament, la propietat de l’Atlètic Balears ha anunciat que retolarà la roba esportiva d’aquesta temporada i el marxandatge del club amb l’any 1942 com a data de fundació. Per què ho fan, quan la data real de fundació de l’ATB és el 1920? Sembla clar que la principal motivació d’aquest revisionisme històric és, sens dubte, intentar amagar els orígens obrers i esquerrans de l’entitat. L’any 2023, poc abans de morir, la companya Joana Maria Escartín, doctora en Història Econòmica i professora titular de la UIB en aquesta matèria, va publicar aquest article al diari Ultima Hora Mallorca 👇. Un article que, tristament, poc temps després esdevindria el seu epitafi balearico. El rellegesc de tant en tant. No hi tenc res més a afegir, perquè és brillant, emotiu i sintètic; i explica amb la seva història familiar tot el que som i tot el que hem estat els balearicos. Per ella, per la memòria de tots els qui ja no hi són i per la de tots els qui encara han de venir, continuaré lluitant...

La revista Cent per Cent publica una excepcional entrevista a Bernat Fullana Salmira, víctima de la repressió franquista, sobre el que va patir, d'infant, a Manacor. Hi ha referències directes a Jaume Jaume Rosselló (1885-1949), conegut popularment com el "capità Jaume". El "capità Jaume" era militar africanista de l'arma d'infanteria, falangista, i fou nomenat pels colpistes batle de Manacor just després del cop d'Estat de 18 de juliol de 1936. Segons les fonts historiogràfiques fou ell qui va dirigir personalment la repressió i els assassinats polítics comesos a Manacor, i molts de testimonis (tal i com fa ara Bernat Fullana) l'han acusat dels crims més horribles de la repressió falangista a Mallorca.

Tal dia com avui de 1979, fa avui 47 anys, el jove Andrés García Fernández, de 18 anys, estudiant de tercer de BUP i militant de les Joventuts Comunistes de El Retiro sortia del cinema. Aquell 29 d’abril de 1979 Andrés sortia de veure la pel·lícula era "Siete días de Enero" (sobre la matança d’Atocha contra els advocats laboralistes de CCOO i el PCE). Sarcàstic és el destí en ocasions. Els joves amics van passar prop d’un grup de joves de la seva edat, però molt diferents a ells: la colla de joves neonazis portava simbologia d'extrema dreta, i, quan es toparen, estaven increpant a una persona sense llar. Andrés i els seus companys van desviar la mirada i van seguir el seu camí. Quan es van adonar que els seguien, van accelerar el pas i van acabar corrent. En reagrupar-se, van trobar a faltar Andrés. Un punyal li havia travessat el cor dues vegades. José Luis Martínez Merino, l’autor de l’assassinat, pertanyia al Frente Nacional de la Juventud, escissió de Fuerza Nueva. Am...

Antoni Janer Torrens recupera avui al Diari ARA Balears la història de la Petita Rússia (Esporles). Les històries de l’esquerra esporlerina les he escoltades des d’infant de boca dels meus padrins establimenters (aleshores, Establiments era un ajuntament independent i, prèviament, havia estat un llogaret esporlerí). Entre altres coses, em varen contar moltes vegades com els falangistes condemnaren tot el poble d’Esporles a una setmana sense pa com a càstig per la resistència armada numantina protagonitzada pels esporlerins contra el cop d’Estat feixista. Ara, en un reportatge excepcional, Janer Torrens transcriu en part la història de la repressió sanguinària que tingué lloc a Esporles contra les esquerres. Una de les històries més colpidores és l’assassinat de Tomàs Seguí, “Ramellí”, el primer batle republicà i socialista d’Esporles. Seguí fou crucificat en una creu en aspes com sant Andreu i llançat després dins un pou de Porreres. I el més sinistre de tot és que la llista dels assas...

La II República fou la República de les escoles i de les lletres. Fou la República de la “Institución Libre de Enseñanza” i de “La Barraca”. Fou la República dels més de 50.000 mestres que, represaliats pel franquisme, foren expulsats de la docència acusats de rojos i substituïts, molts d’ells, per clergues amb poca formació i molta docilitat al règim franquista. La II República també fou la de les escoles construïdes per Emili Darder i Cànaves (12 en total) en el breu temps (2 anys i mig) en què fou batle de Palma. Fou la República de la Generació del 27 i, en l’àmbit de la nostra llengua i cultura, la República de Mercè Rodoreda, Pere Calders, Josep Carner, Joan Oliver, Anna Murià, Avel·lí Artís-Gener, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar, Pere Capellà i tants altres que foren represaliats, censurats o es veren obligats a partir cap a l’exili pel seu republicanisme. La II República fou la República de l’alfabetització i de la cultura; amb una manera d’entendre el món que ...

Avui, 9 d’abril de 2026, es compleixen 88 anys de l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera. Francisco Franco va signar personalment la seva pena de mort. El seu assassinat fou un missatge clar a la burgesia catalana: el seu catolicisme no els salvaria de la repressió si mantenien viu el catalanisme i l'amor a Catalunya. Carrasco i Formiguera, destacat jurista i brillant professor de dret mercantil, era un fervent catòlic i, alhora, un destacat republicà, lluitador antimonàrquic i, per damunt de qualsevol altra consideració, un radical catalanista que sempre va defensar les llibertats de Catalunya i dels Països Catalans. El seu assassinat pel franquisme, com els afusellaments previs de capellans bascos abertzales ordenats pel general Emilio Mola a l'octubre de 1936, fou tota una declaració d’intencions del que seria la repressió franquista en la postguerra civil: esser catòlic no et salvaria de les bales feixistes si eres catalanista o abertzale.

M’han fet arribar aquesta imatge de dimarts passat dels amics Miquel Mascaró Carrera i de la seva dona, Rafaela García, asseguts al terra davant el Parlament de les Illes Balears mentre es votava la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. Miquel i Rafaela són comunistes i republicans exemplars; i, amb ells, he compartit molts anys de lluites. Hem plorat junts a les obertures de fosses i hem tingut, en general, més disgustos polítics que no pas alegries. Aquesta fotografia representa la dignitat de la gent humil davant els 31 diputats que votaren, entre rialles, en contra de la memòria, de la democràcia i de les víctimes de la repressió feixista a Mallorca. Recordau-la sempre. Tal com va dir Marcelino Camacho l’any 1976, quan va sortir de la presó de Carabanchel: «Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar». Resistirem. No passaran! 

Marga Prohens i Jorge Campos celebrant ahir la derogació de la Llei de Memòria Històrica al Parlament de les Illes Balears. Una foto, publicada per VilaWeb , que retrata tota una legislatura i que els demòcrates, per molts d'anys que passin, no hem d'oblidar mai.

Avui és un dia molt trist. El pacte PP-VOX ha derogat la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. I ho han fet, acabada la votació, entre grans riures i celebracions de la dreta extrema i de l’extrema dreta illenques. En el seu moment vaig tenir l’oportunitat de participar, com a jurista, en les ponències tècniques de la Llei de memòria democràtica i també en les de la llei de fosses. A més, vaig tenir l’oportunitat —i la gran fortuna— de ser convidat el dia de l’obertura de la fossa de Porreres, la primera gran fossa col·lectiva que s’obria a les Illes Balears. Allà vaig fer aquestes fotos 👇 . Una de les víctimes assassinades pels feixistes a Porreres portava un rosari a la mà, i així el trobàrem enterrat a la fossa. Molt probablement, els qui el o la mataren eren escòria farisea que, en aquell temps, anava a missa diària. També record que, els dies de l’obertura de la fossa de Porreres, gent del poble em contà que encara es recordava q...

Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...