Toni Bennàssar

Marga Prohens i Jorge Campos celebrant ahir la derogació de la Llei de Memòria Històrica al Parlament de les Illes Balears. Una foto, publicada per VilaWeb , que retrata tota una legislatura i que els demòcrates, per molts d'anys que passin, no hem d'oblidar mai.

Avui és un dia molt trist. El pacte PP-VOX ha derogat la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. I ho han fet, acabada la votació, entre grans riures i celebracions de la dreta extrema i de l’extrema dreta illenques. En el seu moment vaig tenir l’oportunitat de participar, com a jurista, en les ponències tècniques de la Llei de memòria democràtica i també en les de la llei de fosses. A més, vaig tenir l’oportunitat —i la gran fortuna— de ser convidat el dia de l’obertura de la fossa de Porreres, la primera gran fossa col·lectiva que s’obria a les Illes Balears. Allà vaig fer aquestes fotos 👇 . Una de les víctimes assassinades pels feixistes a Porreres portava un rosari a la mà, i així el trobàrem enterrat a la fossa. Molt probablement, els qui el o la mataren eren escòria farisea que, en aquell temps, anava a missa diària. També record que, els dies de l’obertura de la fossa de Porreres, gent del poble em contà que encara es recordava q...

Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...

He fet servir la primera persona del plural a una publicació meva d'avui per referir-me a la victòria electoral del Front d'Esquerres a les eleccions de 16 de febrer de 1936, que tingueren lloc tal dia com avui de fa 90 anys. El Sr. Marc González, nomenat aquesta legislatura per Marga Prohens director de IB3, m'ha deixat un comentari en el sentit de que si reivindic aquella victòria, també faig meu l'assassinat de Calvo Sotelo a mans d'elements esquerrans poc abans del cop d'estat feixista de 18 de juliol del '36. Arran d'aquest comentari vull fer un aclariment públic: em mostr orgullós hereu d'Esquerra Republicana Balear. Cap dels seus membres té una sola taca de sang. En canvi, no sé si els "seus" poden dir el mateix, ja que bona part dels membres de la CEDA de Calvo Sotelo, es posaren la camisa blava i començaren a fer matances arreu de Mallorca. 240 militants d'ERC moriren assassinats a mans des feixistes, i la majoria dels seus ass...

Un 16 de febrer de 1936, fa avui 90 anys, les esquerres, unificades en el Front Popular*, guanyàrem les eleccions generals per majoria absoluta. Les dretes no varen acceptar mai aquella derrota, i el 18 de juliol de 1936 pegaven un cop d'Estat en contra de la República i el seu govern democràtic. Amb aquell cop d'Estat militar s'iniciava la Guerra Civil, i passarien 41 anys abans de que el poble pogués tornar a votar en llibertat a l'Estat espanyol. *Front d'Esquerres, a Catalunya.

Avui es compleixen 89 anys de la "Desbandá". 120.000 civils escaparen de Màlaga en direcció a Almeria fugint de la repressió feixista entre els dies 6 i 8 de febrer de 1937. La carretera entre Màlaga i Almeria (l'actual N-340A ), per la qual fugia la població civil de les tropes mercenàries mores dels sediciosos, fou bombardejada durant tres dies pels creuers "Baleares", "Canarias" i "Almirante Cervera", tots ells sota comandament feixista. El nombre de morts civils, segons els historiadors, oscil·la entre 3.000 i 5.000 persones, la majoria dones i nins. El creuer "Baleares", trist protagonista d'aquella matança, té un monument aixecat pels feixistes a la plaça de Sa Feixina, ben al centre de la ciutat de Palma. Protegit institucionalment, i convertit en un símbol per l'extrema dreta mallorquina, el monument feixista és el lloc hi sol celebrar els seus actes polítics habitualment l'extrema dreta mallorquina. Vergonya cav...

Depús ahir va morir a Langreo, als 92 anys d'edat, Vicente Gutiérrez Solís, "Vicentón". Vicentón fou miner, militant històric del Partit Comunista; a més d'un lluitador dirigent sindical i veïnal asturià que va participar en mil batalles contra el poder establert. Vicentón fou empresonat i torturat en reiterades ocasions durant la dictadura franquista, i va patir, a més a més, la deportació primer, i l'exili després. Cada pic que us diguin que "la democracia nos la trajo el Rey " (sí, el Rei d'Abu Dabi), pensau en la boina de Vicentón i en tots els militants anònims que patiren tortures, represàlies i anys de presó pel simple fet de defensar la democràcia i el socialisme.  Descansa en pau "Vicentón". 

Els joves no s'ho creuran, però hi hagué un temps que a Mallorca hi hagué un partit marxista sobirà que es deia PSM-PSI. Aquest partit va trencar el bipartidisme, obtenint representació a totes les institucions declarant-se defensor del socialisme autogestionari; reconeixent la lluita de classes com a motor de la història; rebutjant i denunciant a la "socialdemocràcia" del PSOE; i lluitant per una "Mallorca lliure i socialista" i per construir una "societat sense classes socials" 👇

Paraules de Salvador Allende, dites poc abans de morir assassinat víctima d'un cop d'estat patrocinat pels Estats Units: "Bolívar, por ejemplo, decía: " Estados Unidos quiere sumirnos en la miseria en nombre de la libertad "; y (José) Martí tiene frases mucho más duras... en realidad, la doctrina Monroe ha consagrado un principio: " América para para los americanos ", pero esto no es real, porque norteamérica tiene un desarrollo económico que no tiene ni centro ni sudamérica, y, por lo tanto el problema no está situado en igualdad de interés, en comunidad de interés. Defender " América para los americanos ," a través de la doctrina Monroe, es defender " América para los norteamericanos ".  Pero sí sabemos el drama de Sudamérica, que, siendo un continente potencialmente rico, es un continente pobre; fundamentalmente por la explotación de que ha sido víctima por el capital particular norteamericano". 

Aquesta setmana en que es "celebra" la Constitució de 1978 m'agradaria recordar de nou que una de les grans traicions històriques fou la del "carrillismo" i el PCE acceptant com a pròpia la bandera rojigualda i defensant una constitució monàrquica i capitalista. Aquí va començar la desaparició de facto del partit referent de l'oposició antifranquista...

Avui és el dia de la pàtria andalusa. Un 4 de desembre de 1977 la Policia Armada va disparar contra els manifestants indefensos que es manifestaven a Màlaga en favor de l'autonomia andalusa. Manuel José García Caparrós va caure mort al Carrer Vendeja cantonada Alameda de Colón víctima dels trets policials disparats per l'espatlla . García Caparrós, de 18 anys d'edat, era obrer, membre de @CCOO , simpatitzant comunista, i s'ha convertit des de la seva mort en un referent i màrtir (conjuntament amb Blas Infante) de la lluita per les llibertats nacionals d'Andalusia. Els criminals que el mataren mai foren identificats, ni detinguts, ni jutjats pel seu crim. Així es va fer la modèlica transició espanyola.

Aquesta setmana es compleixen els 90 anys de la fundació del POUM (un 29 de setembre de 1935). Un partit comunista català, popular i antiestalinista. Fou represaliat a parts iguales pels feixistes de Falange, pel PSOE (amb Negrín al capdavant) i pels estalinistes espanyols del PCE fidels a Stalin. George Orwell va immortalitzar de diferents formes el seu martiri en les seves obres, des de "Rebelió a la Granja" fins a "Homenatge a Catalunya" ...

Avui, 27 de setembre, es compleixen 50 anys de les darreres execucions que va cometreel règim franquista. Juan Paredes Manot "Txiki"; Ángel Otaegui; José Humberto Baena; José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz foren executats per la dictadura. Ni la petició directa de clemència del Papa Pau VI al dictador va servir per salvar la vida als executats. El dictador va arribar al poder matant, i se n'havia d'anar a l'infern matant. Els advocats defensors dels assassinats encara romanen vius, i, la majoria, tot i ser molt majors, continuen exercint l'advocacia. Magda Oranich i Solagran, l'advocada de "Txiqui", jugant-se un Consell de Guerra i amagant-se la càmera dins els sostenidors, va aconseguir fotografiar el cadàver del seu defensat després de l'execució i, a més, va poder guardar part dels casquets de bala del pelotó d'execució, entre elles, la de la pistola amb la que li pegaren el tir de gràcia. Aquí hi ha les fotos 👇 . De la mateix...

Avui ha mort, als 94 anys, una de les referents mundials de la lluita pels drets humans: Azucena Díaz. El seu fill, Manuel Teján, jornaler i sindicalista, va desaparèixer el 24 de març de 1976. Mai el va trobar. Fou un dels 30.000 assassinats per la dictadura militar argentina en col·laboració amb el govern dels Estats Units. Teján era un "zurdo", un d'aquests "zurdos" que tant odia Javier Milei. Azucena, mai va deixar va deixar de cercar al seu fill; i, fins al darrer dels seus dies, va denunciar els crims del feixisme a Argentina. Va definir, en una ocasió, la seva lluita amb aquestes paraules: "Cansancio no siento. Hay veces que no puedo, pero las ganas no se me quitan de ir. Porque a mí me parece que en la Plaza, entre medio de toda la juventud, está mi hijo. Y están todos, los 30.000 desaparecidos...". Descansa en pau Azucena; i, pels que quedam, ni oblit ni perdó als assassins.

Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!

La història que ens han ocultat: Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics. El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) no...

Avui he vist, finalment i després dels PremisGaudí, la pel·lícula "El47". Interessant film que retrata molt bé la immigració espanyola a Catalunya durant els anys 60 i 70 i la seva lluita social per una vida digna, així com la seva integració nacional i lingüística. Hi he trobat a faltar, no obstant, una dada històrica bàsica: la militància del protagonista real de la història, Manolo Vital, en el PSUC i en la CONC (Comissions Obreres). És més, la decisió de segrestar l'autobús la va prendre després de reunir-se, el 6 de maig de 1978, amb dirigents del PSUC que, segons sembla, avalaren la iniciativa. Manolo Vital era comunista, com també ho eren milers de persones anònimes que, des del moviment comunista, ho donaren tot per fer una Barcelona, una Catalunya i un món millor. Que no ens robin la història. Aquí una foto de l'autèntic Manolo Vital a Torre Baró, que estaria molt bé que l'hagués posat el director Marcel Barrena en els títols de crèdit de la pel·lícula 👇...

Es deia Xosé Humberto Baena Alonso, era estudiant de filosofia i militant del Partit Comunista (marxista leninista). El règim franquista el va afusellar el 27 de setembre de 1975. 5 ministres franquistes que donaren el vistiplau en el consell de ministres a la pena de mort de Humberto Baena fundarien, pocs mesos després d’acordar la seva execució, Alianza Popular (actual Partido Popular). Eren: Fernando Suárez González, Cruz Martínez Esteruelas, Tomás Allende y García-Baxter, Pío Cabanillas Gallas i Antonio Carro Martínez. Un altre ministre d’aquell govern que va aprovar l’execució de Xosé Umberto, Luis Rodríguez de Miguel, seria nomenat a l’any 1980, en suposada democràcia i per part d’un govern de UCD, Fiscal General del Tribunal Suprem. La transició fou això. Darrera carta de Xosé Humberto Baena Alonso: "Papá, mamá: Me ejecutarán mañana de mañana [27 de septiembre de 1975]. Quiero daros ánimos. Pensad que yo muero pero que la vida sigue. Recuerdo que en tu última visita, p...

Mentre altres en matèria de memòria històrica es feien les fotos, Jaime Bueno feia les lleis i la feina callada. Avui, al tanatori de Son Valentí durant a l'acte d'acomiadament den Jaime, li recordava al gran camarada Miguel Mascaro Carrera que, per mi, hi ha una imatge den Jaime Bueno que tenc gravada i que el retrata. Recordo, com si fos avui, el dia en que entregaren a les famílies els cossos de la "fossa dels mariandos", la primera fossa oberta a Balears. En aquell acte, mentre molts de politicuchos i suposats "activistes" de la societat civil es feien fotos, Jaime, 50 metres enfora de l'acte i tot sol, mirava emocionat l'escena intentant passar desapercebut. Així era en Jaime. Mai va intentar cercar cap tipus de protagonisme, tot i que és el gran pare a l'ombra de la política de memòria històrica a les Illes Balears. I crec que tots el que, d'alguna manera, hem donat una mà en matèria de memòria històrica, ara que ja no hi és, li hem d...