Toni Bennàssar

Aquesta setmana es compleixen els 90 anys de la fundació del POUM (un 29 de setembre de 1935). Un partit comunista català, popular i antiestalinista. Fou represaliat a parts iguales pels feixistes de Falange, pel PSOE (amb Negrín al capdavant) i pels estalinistes espanyols del PCE fidels a Stalin. George Orwell va immortalitzar de diferents formes el seu martiri en les seves obres, des de "Rebelió a la Granja" fins a "Homenatge a Catalunya" ...

Avui, 27 de setembre, es compleixen 50 anys de les darreres execucions que va cometreel règim franquista. Juan Paredes Manot "Txiki"; Ángel Otaegui; José Humberto Baena; José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz foren executats per la dictadura. Ni la petició directa de clemència del Papa Pau VI al dictador va servir per salvar la vida als executats. El dictador va arribar al poder matant, i se n'havia d'anar a l'infern matant. Els advocats defensors dels assassinats encara romanen vius, i, la majoria, tot i ser molt majors, continuen exercint l'advocacia. Magda Oranich i Solagran, l'advocada de "Txiqui", jugant-se un Consell de Guerra i amagant-se la càmera dins els sostenidors, va aconseguir fotografiar el cadàver del seu defensat després de l'execució i, a més, va poder guardar part dels casquets de bala del pelotó d'execució, entre elles, la de la pistola amb la que li pegaren el tir de gràcia. Aquí hi ha les fotos 👇 . De la mateix...

Avui ha mort, als 94 anys, una de les referents mundials de la lluita pels drets humans: Azucena Díaz. El seu fill, Manuel Teján, jornaler i sindicalista, va desaparèixer el 24 de març de 1976. Mai el va trobar. Fou un dels 30.000 assassinats per la dictadura militar argentina en col·laboració amb el govern dels Estats Units. Teján era un "zurdo", un d'aquests "zurdos" que tant odia Javier Milei. Azucena, mai va deixar va deixar de cercar al seu fill; i, fins al darrer dels seus dies, va denunciar els crims del feixisme a Argentina. Va definir, en una ocasió, la seva lluita amb aquestes paraules: "Cansancio no siento. Hay veces que no puedo, pero las ganas no se me quitan de ir. Porque a mí me parece que en la Plaza, entre medio de toda la juventud, está mi hijo. Y están todos, los 30.000 desaparecidos...". Descansa en pau Azucena; i, pels que quedam, ni oblit ni perdó als assassins.

Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!

La història que ens han ocultat: Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics. El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) no...

Avui he vist, finalment i després dels PremisGaudí, la pel·lícula "El47". Interessant film que retrata molt bé la immigració espanyola a Catalunya durant els anys 60 i 70 i la seva lluita social per una vida digna, així com la seva integració nacional i lingüística. Hi he trobat a faltar, no obstant, una dada històrica bàsica: la militància del protagonista real de la història, Manolo Vital, en el PSUC i en la CONC (Comissions Obreres). És més, la decisió de segrestar l'autobús la va prendre després de reunir-se, el 6 de maig de 1978, amb dirigents del PSUC que, segons sembla, avalaren la iniciativa. Manolo Vital era comunista, com també ho eren milers de persones anònimes que, des del moviment comunista, ho donaren tot per fer una Barcelona, una Catalunya i un món millor. Que no ens robin la història. Aquí una foto de l'autèntic Manolo Vital a Torre Baró, que estaria molt bé que l'hagués posat el director Marcel Barrena en els títols de crèdit de la pel·lícula 👇...

Es deia Xosé Humberto Baena Alonso, era estudiant de filosofia i militant del Partit Comunista (marxista leninista). El règim franquista el va afusellar el 27 de setembre de 1975. 5 ministres franquistes que donaren el vistiplau en el consell de ministres a la pena de mort de Humberto Baena fundarien, pocs mesos després d’acordar la seva execució, Alianza Popular (actual Partido Popular). Eren: Fernando Suárez González, Cruz Martínez Esteruelas, Tomás Allende y García-Baxter, Pío Cabanillas Gallas i Antonio Carro Martínez. Un altre ministre d’aquell govern que va aprovar l’execució de Xosé Umberto, Luis Rodríguez de Miguel, seria nomenat a l’any 1980, en suposada democràcia i per part d’un govern de UCD, Fiscal General del Tribunal Suprem. La transició fou això. Darrera carta de Xosé Humberto Baena Alonso: "Papá, mamá: Me ejecutarán mañana de mañana [27 de septiembre de 1975]. Quiero daros ánimos. Pensad que yo muero pero que la vida sigue. Recuerdo que en tu última visita, p...

Mentre altres en matèria de memòria històrica es feien les fotos, Jaime Bueno feia les lleis i la feina callada. Avui, al tanatori de Son Valentí durant a l'acte d'acomiadament den Jaime, li recordava al gran camarada Miguel Mascaro Carrera que, per mi, hi ha una imatge den Jaime Bueno que tenc gravada i que el retrata. Recordo, com si fos avui, el dia en que entregaren a les famílies els cossos de la "fossa dels mariandos", la primera fossa oberta a Balears. En aquell acte, mentre molts de politicuchos i suposats "activistes" de la societat civil es feien fotos, Jaime, 50 metres enfora de l'acte i tot sol, mirava emocionat l'escena intentant passar desapercebut. Així era en Jaime. Mai va intentar cercar cap tipus de protagonisme, tot i que és el gran pare a l'ombra de la política de memòria històrica a les Illes Balears. I crec que tots el que, d'alguna manera, hem donat una mà en matèria de memòria històrica, ara que ja no hi és, li hem d...

Tal dia com avui de fa 124 anys naixia Federico García Lorca. Federico moriria tristament assassinat per ordre dels terratinents andalusos al barranc de Víznar, quan "el poeta" havia acabat de complir els 38 anys d'edat. Aleshores, Federico ja era una figura de la literatura universal. Segons les darreres investigacions historiogràfiques sembla que els que ordenaren de forma directa la seva mort foren les famílies Rodríguez Alba i Roldán. Ambdues famílies terratinents havien estat ridiculitzades per García Lorca a l'obra "La Casa de Bernarda Alba". La seva mort fou, en definitiva, la venjança de la dreta local per tot el que representava "el poeta". El seu cos, enterrat a una fossa comuna, no s'ha trobat mai. Que el seu nom no caigui mai en l'oblit. "Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mir...

Gran article científic de Manel García recuperant la vida de Margarita Peñaranda, pionera del futbol illenc i referent del CD Atlético Baleares durant generacions. De retruc, apareixen a l'article altres dos grans referents balearicos: els metges cirurgians Vicente (marit de Margarita) i Virgilio García Peñaranda. A més de balearicos, els Peñaranda, foren metges cirurgians, d'ideologia socialista, fundadors d'una clínica a Ca'n Bleda en la qual exercien la medicina amb finalitats socials per gent sense recursos, al temps que foren destacats opositors a la dictadura franquista a la Palma de postguerra. Curiosament, Virgilio, metge militar que havia obtingut la legió d'honor per les seves actuacions bèl·liques al servei a la República, fou sotmès a un consell de guerra per les noves autoritats feixistes, sent jutjat per la seva ideologia esquerrana i republicana. A aquell procés judicial fou defensat per l'advocat Miquel Villalonga Pons, germà de Llorenç Villalong...

Any 1920:  * Les Illes Balears tenen 338.849 habitants i Palma 77.418. * El regionalista conservador Bartomeu Fons i Jofre és elegit nou batle de Ciutat. * Un "petardo" (segons la terminologia de la premsa de l'època) esclata a Palma al balcó de la casa de Josep Socias Gradolí (notari, diputat dretà i president de la societat de tramvies); provocant danys materials i desperfectes al balcó. Aquest fet es considerat com un "atentado terrorista" per les autoritats, iniciant-se una escalada de repressió sense precedents contra la classe obrera mallorquina.  * La Casa del Poble declara la vaga general a Palma, i desenes de dirigents socialistes, anarquistes i comunistes són detinguts i empresonats; entre ells els dirigents del PSOE a les Illes Antoni Garcia i Jaume Mercant; Vicente Barrio (secretari executiu de la UGT); així com Antoni M. Alzina i Ignasi Ferretjans ("terceristes" fundadors ambdós del Partit Comunista a les Illes). * El 20 de maig de 1920 es...

Es deia Bebel García. Un 29 de juliol de 1936, tal dia com avui de fa 85 anys, els feixistes l'afusellaren als 22 anys d'edat a Punta Herminia (A Coruña) juntament amb el seu germà France. Extrem esquerra del Real Club Deportivo de La Coruña , en el moment del seu assassinat portava jugant 4 temporades a segona divisió amb el Dépor i havia marcat 11 gols amb la camiseta blanc-i-blava. De fermes idees social-comunistes, era militant de base de les Joventuts Socialistes Unificades (organització juvenil revolucionària que va suposar la unificació de les Joventuts Socialistes del PSOE i de les Joventuts Comunistes del PCE). Eduardo Galeano , en un relat sobre el seu afusellament basat en fets reals, el va convertir en immortal: " La Coruña, verano de 1936: Bebel García muere fusilado. Bebel es zurdo para jugar y para pensar. En el estadio se pone la camiseta del Dépor. A la salida del estadio, se pone la camiseta de la Juventud Socialista. Once días después del cuartelazo de F...

A Fulgencio Coll se li han oblidat citar els més de 150.000 assassinats a sang freda que segons la historiografia va cometre el franquisme durant la repressió coetània o posterior a la Guerra Civil; d'aquestes víctimes, 143.353, segons dades de l'Audiència Nacional española, encara romanen a les cunetes sense haver-se exhumat les fosses a on foren enterrats pels seus botxins franquistes. Si un polític alemany d'extrema dreta digués que Adolf Hitler va fer una xarxa impressionant d' "autobahns" acabaria automàticament en presó. PD. Aquest senyor fou Cap de l'Estat Major de la Defensa, nomenat per un govern del PSOE presidit per un tal José Luís Rodríguez Zapatero.

Interessant troballa fotogràfica d'una víctima illenca més de la Guerra Civil: el beat Àngel. En aquest cas un religiós menorquí (de Ferreries) assassinat a milicians, molt probablement CNTistes. La notícia m'ha dut a recordar els "màrtirs del Coll", religiosos mallorquins tots ells dels meus estimats "Coritos" uns; i de les germanes franciscanes elles, i que foren assassinats també per escamots de la CNT just començada la Guerra Civil. Recordar-los, també és fer Memòria Històrica. Aquests eren els seus noms: Simó Reynés Solivellas (de Mancor, 35 anys), Miquel Pons Ramis (de Llubí, 29 anys), Francesc Mayol Oliver (Vilafranca de Bonany, de 65 anys) i Pau Noguera Trías (Sóller, 19 anys) missioners dels Sagrats Cors tots ells; elles, Sor Catalina Caldés Socias (Sa Pobla, 36 anys) i Sor Miquela Rullan i Robot (de Petra, 32 anys) franciscanes, Filles de la Misericòrdia. També assassinaren a la seglar catalana Prudència Canyelles que havia acollit a tres d'e...

Luís Sitjar, l'assassí feixista de Porreres, amb una grada dedicada, un any més, a l'Estadi MUNICIPAL de Son Moix. A on és la memòria històrica Ajuntament de Palma?

a) Tal dia com avui de fa 121 anys naixia Federico García Lorca.  b) La dreta local el va assassinar a Granada, un 18 d'agost de 1936, acusat de ser "maricón y comunista".  c) Encara no s'ha trobat, a dia d'avui, el seu cos.  d) Ahir, el Tribunal Suprem, va prohibir l'exhumació de Francisco Franco del seu mausoleu megalòman mantingut amb fons públics.  e) Marca España.  "Se le vio, caminando entre fusiles,  por una calle larga, salir al campo frío,  aún con estrellas de la madrugada.  Mataron a Federico   cuando la luz asomaba.   El pelotón de verdugos   no osó mirarle la cara.  Todos cerraron los ojos;   rezaron: ¡ni Dios te salva!   Muerto cayó Federico   —sangre en la frente y plomo en las entrañas—   ... Que fue en Granada el crimen   sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada".  Antonio Machado

He dedicat molts d'anys de la meva vida a estudiar la guerra civil; i, ara, visc un moment història en el que el paral·lelisme amb l'any 1936 és més evident que mai. A les eleccions generals de febrer de 1936 el cap d'Esquerra Republicana, Lluís Companys, estava a la presó acusat de rebel·lió, quelcom hi està ara Oriol Junqueras a les eleccions d'abril de 2019; i, ERC, integrat llavors en el Front d'Esquerres, va guanyar les eleccions a Catalunya l'any 1936, com molt probablement les guanyarà ara al 2019. Tothom parlava en aquell moment d'amnistia pels presos polítics republicans al '36 pel cas de la victòria del Front Popular; de la mateixa manera que, avui, es parla de possibles indults dels presos polítics republicans pel cas que el PSOE necessiti dels vots dels republicans per governar.  En el camp de la dreta, Casado radicalitza dia a dia el discurs del PP en aquest 2019, de la mateixa manera que Gil Robles va radicalitzar el discurs de la CEDA...

Fa 73 anys United Nations , mitjançant la resolució 39/1946 que seguidament reproduesc, condemnava sense pal·liatius el franquisme, tractant al dictador Franco com un criminal de guerra al mateix nivell que Hitler i Mussolini.  A l'any 2019 al Reino de España la fundació del dictador és legal i subvencionada; el seu cos és exposat i glorificat en un mausoleu mantingut mitjançant fons públics; els seus seguidors es passegen braç en alt pels carrers cantant el "Cara al Sol" i intimidant als ciutadans pacífics; i partits com el PP, VOX o Cs s'han negat sistemàticament a condemnar la dictadura franquista. Crec que està tot dit.  "39(I). Relaciones de los Miembros de las Naciones Unidas con España En San Francisco, Potsdam y Londres, los pueblos de las Naciones Unidas condenaron el régimen de Franco y decidieron que, mientras continuara ese régimen, España no ha de ser admitida en el seno de las Naciones Unidas. La Asamblea General, en su resolución de ...

Es deien Aurora Picornell ("La Passionària" mallorquina), Catalina Flaquer Pascual, Antonia Pascual Flaquer; Maria Pascual Flaquer; i Belarmina González Rodríguez. Tal vespre com avui de l'any 1937 els falangistes les assassinaren, després de molt probablement violar-les, al cementiri de Porreres. Romanen enterrades amb pràcticament tota seguretat davall uns nínxols que construïren els mateixos falangistes i que no aconseguim esbucar per poder treure el seus cossos i honrar la seva memòria.  Per quin motiu les mataren? Quin fou el seu delicte? Ser dones, comunistes i feministes. Ara que els hereus ideològics dels que les mataren comencen a tornar als governs, amb els mateixos arguments que feien servir els seus avis, que el nom d'aquestes màrtirs mallorquines no s'esborri mai de la història.

Es deia Joan Alemany. Era el batle de Búger. Militant d'Esquerra Republicana. El passat dia 6 de desembre es va trobar, amb casi total seguretat, el seu cos. Els feixistes l'executaren a tirs, i quan veren que encara era viu, gemegant, el remataren esclafant-li el cap amb una xapeta. El PPOE està estudiant moure el memorial que li ret homenatge a Búger ja que molesta al darrer batle franquista del poble.