He fet servir la primera persona del plural a una publicació meva d'avui per referir-me a la victòria electoral del Front d'Esquerres a les eleccions de 16 de febrer de 1936, que tingueren lloc tal dia com avui de fa 90 anys. El Sr. Marc González, nomenat aquesta legislatura per Marga Prohens director de IB3, m'ha deixat un comentari en el sentit de que si reivindic aquella victòria, també faig meu l'assassinat de Calvo Sotelo a mans d'elements esquerrans poc abans del cop d'estat feixista de 18 de juliol del '36. Arran d'aquest comentari vull fer un aclariment públic: em mostr orgullós hereu d'Esquerra Republicana Balear. Cap dels seus membres té una sola taca de sang. En canvi, no sé si els "seus" poden dir el mateix, ja que bona part dels membres de la CEDA de Calvo Sotelo, es posaren la camisa blava i començaren a fer matances arreu de Mallorca. 240 militants d'ERC moriren assassinats a mans des feixistes, i la majoria dels seus assassins eren ex cedistes que es passaren en massa a la Falange. Només de batles d'ERB, aquests foren els que mataren els feixistes a Mallorca:
Emili Darder Cànaves – batle de Palma, afusellat el 24 de febrer 1937.
Antoni Mateu Ferrer – batle d’Inca, executat el 24 de febrer de 1937.
Joan Mas Verd – batle de Montuïri.
Climent Garau Juan – batle de Porreres.
Pere Llull – batle d'Algaida.
Pau Crespí Villalonga – batle de Mancor de la Vall.
Pedro Vallespir Amengual – batle de Costitx.
Joan Alemany Villalonga – batle de Búger.
Joan Guasch Juan – batle de Santa Eulària del Riu.
Però és que, a més dels batles, centenars de militants de base anònims moriren a mans de les camises blaves. I sí, me mostr orgullós hereu d'aquella gent i de la que seguidament enumero a títol d'exemple (noms extrets del Diccionari Vermell), i per això em refereixo a ells, sempre, en primera persona (uno di noi):
Francesc Bonnín Picó
Va néixer a Artà. Era regidor de cultura de l’Ajuntament i vicepresident d’Esquerra Republicana Balear. Va desaparèixer deu dies després del cop d’estat. Detingut el 27 d’agost de 1936 i assassinat.Sembla que va ser afusellat al cementeri de Son Coletes. Tenia cinquanta-tres anys i va deixar vídua i sis fills.
Antoni Pascual Galmés
De malnom Moreió, va néixer a Manacor. Tenia un cafè a la plaça de sa Bassa i era militant d’Esquerra Republicana Balear. Va ésser assassinat el 8 de setembre de 1936, a l’edat de 44 anys, al cementeri de Son Coletes, a Manacor. Va deixar viuda i tres fills.
Guillem Pasqual Llodrá
Va néixer a Sant Llorenç el 17 de juliol de 1903. Feia de pagès, estava afiliat a Esquerra Republicana Balear i a la Societat Obrera. Va ser detingut a les darreries de setembre de 1936 i dut a la presó de Manacor. El 30 d’abril de 1937 se celebrà un consell de guerra, on fou condemnat a mort per «adhesió a la rebel·lia» i afusellat al cementeri de Manacor l’11 de maig de 1937, a les 6.30 hores. Es va trobar enterrat a una fossa comuna, a Manacor.
Joan Fullana Ramis
Va néixer a Manacor l’1 de desembre de 1895. De professió era ebenista i encarregat d’un magatzem de fustes. Era casat amb Antònia Morey Mesquida i tenia quatre fills. Membre d’Esquerra Republicana Balear, ostentà el càrrec de tinent de batle responsable d’Hisenda. El 8 de setembre de 1936 va ser assassinat al cementeri de Son Coletes (Manacor).Tenia quaranta anys.
Joan Losa Campomar
De Pollença, nascut l’any 1902. Era mecànic i dentista. Va fundar i presidir el Consell d’Esquerra Republicana Balear al Port de Pollença. Casat amb Teresa Castro Peñella, tenia una filla petita quan va ser detingut durant els primers dies del cop d’estat. Va desaparèixer de la presó de Can Mir el 22 de gener de 1937. Tenia trenta-quatre anys. La seva família mai va tornar a tenir notícies d’ell. Identificat a la fossa de Porreres el mes de novembre de 2016.
Llorenç Antich Fiol De malnom Mora.
Va néixer a Algaida el 14 de juliol de 1902. Ferrer de professió. Era casat amb Joana Maria Mulet Janer i tingueren una filla, Isabel. Tinent de batle per Esquerra Republicana Balear. Amb el cop d’estat de 1936 va estar amagat però finalment es va entregar, ja que no havia fet res que el pogués perjudicar. Després de passar dos vespres retingut a l’ajuntament junt amb el seu germà, el dia 17 d’agost fou afusellat al cementeri de Son Coletes.
Rafel Valls Segura
Li deien Camunyes. Va néixer l’1 de març de 1893 a Manacor. De professió comerciant. Pertanyia a Esquerra Republicana Balear. Va ser regidor de l’Ajuntament de Manacor. Va ser assassinat un dia de lasegona quinzena del mes d’agost de 1936.
Comentaris