Li diuen democràcia i no ho és...

Vivim en el règim més corrupte de l'Europa occidental. No hi ha separació de poders. La "nova política", que fou l'esperança de molts entre els que m'incloc, ha estat una decepció monumental: aburgesada, s'ha dedicat a ocupar les velles cadires; apunyalant-se a diari entre si per cada petita quota de poder que hi hagués disponible. 

Comença a ser el moment de què el poble prengui la iniciativa, ocupant places i carrers, i denunciant un règim que li diuen democràtic i no ho és. Després de la primavera àrab, hem de generar una primavera "ibèrica" que tomi el règim corrupte del '78. Del contrari, que Déu ens agafi confessats. 

23F i Periko

23F. Fa 36 anys va entrar un guàrdia civil armat al congrés dels diputats. Avui el règim sorgit d'aquell cop d'estat ho ha celebrat amb la llibertat de Undargarín; la condemna a un raper mallorquí; amenaçant i traslladant a un fiscal anticorrupció; i imposant unes penes ridícules pels espoliadors de Bankia que portaren a la ruïna a desenes de milers de famílies. En aquests moments de crisi, no me queda més que acudir als meus referents ideològics en política, i molts d'ells ja no són entre nosaltres. Periko Solabarría n'és un d'ells. Recordar anit una de les seves frases que me marcaren: "SI NO NOS DEJAIS SOÑAR, NO OS DEJAREMOS DORMIR" és de les poques coses que me donen forces a seguir lluitant. Au venga companys, "¡A por ellos!"

Machado

79 anys de la mort d'Antonio Machado...

Y cuando llegue el día del último viaje, 

y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, 

me encontraréis a bordo ligero de equipaje, 

casi desnudo, como los hijos de la mar.

Investigació catalana

Un grup d'investigadors catalans descobreixen el mecanisme proteic de la metàstasis en el càncer, esdevenen en portada internacional de la prestigiosa revista Nature del mes de gener, i poden haver fet un avanç històric i únic en la lluita contra el càncer. Mentre tant, els mitjans informatius espanyols omplen les seves portades amb Pantojas, Belenes Esteban, Rafa Nadals, Cristianos i Messis... #alienació #marcaEspaña

Peronisme espanyol

Juan Domingo Perón i Eva Duarte; Néstor Kirchner i Cristina Fernández; i ara, aquí, Pablo Iglesias i Irene Montero. La "nova política" ja ha esdevingut en peronisme a l'espanyola. 

"En España, quien la hace, la cobra"

Gran resum de Matías Vallés de la Sentència del cas Nóos: "En España, quien la hace, la cobra"

Samarretes i publicitat

Crec que s'hauria de regular la publicitat a les samarretes dels equips de futbol. De cada pic queden menys centímetres a les samarretes dels equips de primera i segona divisió sense publicitat. Encara record quan l' Athletic Club i el FC Barcelona es mostraven orgullosos de no dur publicitat a les seves camisetes i se'n reien del Real Madrid C.F. de Ramón Mendoza que portava Zanussi a les que havien estat sempre blanques samarretes madridistes. Que no me venguin amb què el futbol és un "negoci" i que business is business: més capitalista que els Estats Units no hi ha res i ni la NBA, ni la NFL ni la MLB permeten publicitat a les samarretes dels seus equips. Aquí copiam, també amb això, a les lligues sudamericanes, a on un equip sol dur 8 o 9 sponsors a les samarretes (la foto d'exemple és del Club Mutual Crucero del Norte, de la temporada passada, militant a la primera divisió argentina). Crec que hauríem de fer un pensament, ja que del romanticisme d'aquell futbol que vaig conèixer no en queda res.

Norats

He pogut veure "Els Norats: la presó de Coanegre". Un excel·lent documental que ha emès IB3. Excepcional la documentació de Mateu Morro i el relat sobre la memòria històrica de Mallorca, a través de la història de dos traginers: Honorat Tries, membre del Partido Comunista de España, i del seu fill, Jaume Tries, membre de les JSU (unificació de les Juventudes Socialistas de España i la Unión de Juventudes Comunistas de España (UJCE)). Enhorabona a IB3, aquest és el camí a seguir!
 

"Els coneguts com a Norats són un pare i un fill, Honorat Tries i Jaume Trias Grau, traginers de Santa Maria, que l’any 1936 s’amagaren a la muntanya per por a represàlies polítiques després del cop. Varen romandre a les muntanyes de Coanegra i als seus voltants durant 13 anys, vivint del que caçaven, del que trobaven i del que els veïnats del seu poble −Santa Maria−, de Bunyola, o de Ciutat els deixaven amb senyes, devora una roca, o darrere un arbre, arriscant la seva vida per ajudar els homes. Tot i que el seu radi d’acció era majoritàriament la vall, a causa de les persecucions també es mogueren en direcció a les muntanyes de Lluc i el Tomir, o en sentit invers, cap al Teix i el Galatzó. Mostra de la seva condició gairebé de nòmades dins la Serra de Tramuntana, 13 anys de supervivència i de persecucions, de secretisme i d’incògnit".

Herois

Avui és el dia internacional contra el càncer infantil. Els herois de la nostra societat no porten botes de futbolista, ni raqueta de tennis... sinó que duen bata blanca, salven vides i, a més a més, al contrari que els altres, no defrauden impostos. Els professionals sanitaris són els herois que haurien d'obrir portades de diaris i rebre el reconeixement social, i no els mercenaris esportius que són aixecats ridículament a la categoria d'ídols socials per uns mitjans de comunicació al servei de l'alienació col·lectiva. Però a Espanya, ans als contrari, investigadors i professionals mèdics, l'únic que reben i han rebut sempre fins ara són retallades. 

Joe Black

Per contrarestar la campanya del Consell contra l'amor romàntic, he tirat d'arxiu cinèfil, i he optat per veure Meet Joe Black, que conté una de les millors frases romàntiques de la història del cinema:

"L'amor és passió, obsessió, no poder viure sense algú. Perd el cap, troba a algú a qui estimar com una  boja i que t'estimi de la mateixa manera. Com trobar-lo? Oblida l'intel·lecte i escolta el teu cor. Perquè la veritat, estimada, és que viure sense això no té cap sentit. Arribar a vell sense haver-se enamorat de veritat, en fi, és com no haver viscut. Has de intentar-ho perquè si no ho intentes no hauràs viscut".

William (Anthony Hopkins) a la seva filla Susan (Claire Forlani) a "Coneixes a Joe Black?"

Autòpsia

A Rita Barberá se l’havia d’haver jutjada de viva, però ara, publicar la seva autòpsia pels mitjans de comunicació adjunta a la seva història clínica em sembla simptomàtic del petètic nivell del periodisme a l’Estat espanyol, a més de ser una acció presumptament delictiva. Què aporta això? Us imaginau que us passés a voltros i que un diari fes la publicació de les dades mèdiques d’un familiar vostre difunt? De la mateixa manera: Què aporten les imatges de morts tapats a les carreteres? Per quin motiu els diaris donen tot tipus de detalls de com s’han produït les agressions sexuals? On és l’ètica periodística? Quo vadis societas socialis?

Explotació autònoma

Quan es parla d'explotació laboral a Balears, convendria que algú s'enrecordés de la que patim els autònoms. Somiaríem en poder fer només 8 hores de feina 5 dies a la setmana; hem de pagar l'IVA i l'IRPF de factures que no hem cobrat; hem de pagar les quotes de Seguretat Social quan estam de baixa com si féssim feina; no cobram pagues extraordinàries; cobram pensions de jubilació ridícules; si ens dedicam a exercir un càrrec públic polític no tenim dret a tornar a la nostra feina com si podem fer la resta de treballadors i hem de començar de 0; si ens va malament el negoci responem amb tot el nostre patrimoni dels deutes; de fet, no tenim dret a permís retribuït de paternitat; no tenim dret a vacances retribuïdes i si tancam el negoci no tenim dret a atur. Això sí que és explotació laboral. Front a la demagògia: Autònoms de tots els països: uniu-vos! 

Farsa

Els joves sense futur; els bancs robant; les elèctriques treguent-nos la sang a diari i l'energia solar prohibida; famílies senceres vivint de pensions de jubilació que cobren els padrins i que són de misèria; Florentino Pérez controlant via UTEs els principals hospitals de les Illes i els serveis socials; l'ecotaxa convertida en un polèmic ridícul; les illes saturades poblacionalment, expoliades fiscalment i destruïdes mediambientalment... i, mentre tant, el Parlament, i la política illenca convertida en UNA FARSA diària. Per favor, polítics que us autodenominau d''"esquerra"política: guanyau-vos el sou que cobrau, deixau que fer espectacle i començau a fer política. 

PD. El PP ja ha duit l'estora vermella que li durà al Consolat sense despentinar-se a la tintoreria per d'aquí dos anys.