Toni Bennàssar

La premsa madrilenya gira l’esquena a l’església catòlica i dóna suport a l’extrema dreta en la seva campanya racista en contra dels immigrants. Entre el Papa i Abascal, la premsa espanyolista aposta per Abascal. La situació actual del Reino de España em recorda molt la de l'Alemanya dels anys '30, just abans de la caiguda de la República de Weimar i l'arribada al poder dels nazis.

Aquestes declaracions d'Abascal tenen una dimensió històrica de primer ordre 👇 . El feixisme espanyol sempre havia tingut una relació gairebé simbiòtica amb les altes esferes eclesiàstiques espanyoles. Les úniques excepcions a n'aquesta estreta relació entre catolicisme institucional i feixisme foren les comunitats eclesiàstiques catòliques d'Euskadi i Catalunya (recordem, en aquest sentit, que els feixistes, a Euskadi, feren afusellaments massius de clergues catòlics per la seva adhesió al moviment abertzale...). Que ara, l'extrema dreta espanyola ataqui al catolicisme per no secundar aquest les seves campanyes racistes en contra dels immigrants, implica un canvi històric. I, aquestes declaracions en contra dels bisbes fetes per Abascal no són un fet puntual, ja que podem recordar com Abascal va atacar en repetides ocasions al Papa Francesc al llarg del seu pontificat, imitant al seu homònim Milei; Papa al que consideraven un "comunista", i així ho deien obe...

  Irlanda (III) La creu catòlica de Phoenix Park Continuant amb la religió catòlica com a símbol nacional històric d'Irlanda s'ha de dir que un dels moments més destacats de la història recent d'Irlanda fou la missa que va celebrar el Papa Joan Pau II a Dublin el dia 29 de setembre de 1979 . Aquell dia, més d'un milio de persones es reuniren a Phoenix Park per assistir a la missa celebrada pel pontífex d'origen polonès. L'acte religiós fou molt més que una celebració litúrgica, i, molt probablement, va esdevenir en si mateix en un símbol nacional reivindicatiu front al protestantisme lleialista. Hem de pensar que, tot plegat, va esdevenir en una època de guerra freda a nivell mundial, i de dura guerra civil a Irlanda del Nord entre el IRA i l'exèrcit anglès i els grup paramilitars afins. Amb motiu de la visita papal es va construir una gegantina creu de 35 metres d'altària que es conserva a Phoenix Park com a un dels principals símbols religiosos contemp...

Irlanda (II) Saint Patrick's Cathedral Dublin El 78,3% de la població irlandesa és catòlica. Els anglicans no arriben al 5% de la població. No obstant això, a la capital de la República, Dublin, hi ha construïdes dues catedrals anglicanes protestants i no n'hi ha cap de catòlica. El motiu? Pels anglesos, la religió formava part del seu imperialisme, i imposar com a religió l'anglicana als territoris ocupats front al catolicisme irlandès era una mostra més de la seva ocupació colonial. Per tant, les úniques grans construccions religioses que es permeteren a la capital d'Irlanda durant l'ocupació anglesa foren catedrals anglicanes (Saint Patrick's Cathedral i la Cathedral of the Most Holy Trinity; coneguda con la Christ Church). L'interior de Saint Patrick's Cathedral sembla més un monument militar a l'exèrcit britànic que un temple religiós. Abunden les plaques, estàtues i homenatges als militars caiguts a les guerres colonials britàniques arreu del m...

Aquest passat cap de setmana vaig tenir l'oportunitat de parlar de nou amb un dels meus admirats mestres: el Dr. mossèn Josep Amengual i Batle. Comentàrem el racisme dels polítics que, vomitant a diari xenofòbia, militen al mateix temps en organitzacions religioses ultracatòliques. Ell, amb la seva saviesa habitual, ho va resumir teològicament de forma molt senzilla i clara, i m'atravesc a reproduir les seves paraules: " És incompatible el racisme amb el cristianisme. Josep, Maria i Jesús foren ells mateixos immigrants perseguits. No se n'anaren a Egipte per gust, sinó fugint d'Herodes. Només ens queda pregar per l'empenediment i la conversió d'aquells pecadors que, declarant-se cristians, són racistes. No han entès res dels evangelis ". No em queda més que dir "amén".

L'Abadia de Montserrat no només és un símbol religiós, sinó polític. Durant la dictadura, Montserrat fou un nucli de resistència antifranquista. Juan Carlos de Borbón va visitar Montserrat el 17 de febrer de 1976. L'abat Cassià Maria Just va reivindicar en aquella visita, i davant tot el món, l'amnistia dels presos polítics que romanien a les presons franquistes sota el regnat del Borbó. Ahir, víspera de Sant Joan (diada oficiosa dels Països Catalans), el rei dels espanyols va visitar el Monastir. La visita, segons la Casa Reial espanyola, respon a la "nueva normalidad" que es ve produint des de que el PSOE governa Catalunya. Felip VI va atacar des de Montserrat en el seu discurs a les "identidades excluyentes" que es fonamenten en una "superioridad moral" en contra de les altres. Les seves paraules es devien referir a la identitat castellano/espanyola, m'imagin...

Se n’ha anat l’any del Jubileu, just després de la Pàsqua de resurrecció, i d'haver visitat als presos d'una presó de Roma; d'haver condemnat en el seu darrer missatge el genocidi que pateix el poble palestí així com el maltracte que pateixen els immigrants als països occidentals. Se n'ha anat també just després d’haver rebut a Vance, vicepresident dels Estats Units, l’encarnació racista del mal als Estats Units. Més simbolisme impossible.

  Aquest cap de setmana llegia una monografia del teòleg belga Jozef Konings i, en ella, es descriu com, a la Corona Espanyola, fins a l'any 1789 va estar prohibida, i perseguida, la tenença i/o lectura de la Biblia en qualsevol llengua que no fos el llatí. Enteneu ara el retard secular d'Espanya? La jerarquia catòlica; la Corona i noblesa ha sustentat el seu poder al Reino de España sobre la base de la ignorància de la gent. Recoman, en aquest sentit, la lectura de l'obra "Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus" de Max Weber. Weber retrata com en els països protestants, gràcies a la lectura de la Bíblia, el nivell d'analfabetisme era ínfim front als països catòlics llatins, i, en especial, en relació amb les colònies espanyoles a on l'analfabetisme era la base del poder polític. Tot plegat tingué greus conseqüències econòmiques. Una població ignorant i analfabeta no podia desenvolupar una economia capitalista i de mercat, i s'havia d...

He tingut l'oportunitat d'entrevistar a Pere Fons (Son Mesquida, 1938). Un dels nostres imprescindibles. Porqueret llogat a una possessió als 7 anys; capellà heterodox; seguidor de la teologia de l'alliberament; opositor als cacics botiflers de la nostra Fora Vila mallorquina; missioner a Perú i a la Cuba de Fidel Castro; admirador del Che Guevara i defensor de les revolucions sudamericanes... un personatge únic a l'església (i societat) mallorquina.  Alguna de les seves frases: " L'evangeli és comunista; i l'església és capitalista ".  " Catalunya serà independent. N'estic segur ".  " El Che em recorda a Aurora Picornell. Va dir als seus botxins que simplement matarien a un home. Ell sabia que quan el matassin es convertiria en símbol per tots els revolucionaris del món ".  " Me va canviar la vida assistir com a capellà al funeral de Joan March, "Verga". Obriren les portes principals de La Seu, i entraren per all...

Ahir vespre a La Seu, davant el Sant Crist de La Sang, el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va denunciar el genocidi que pateix el poble palestí amb les següents paraules: " A Palestina, la seva terra, són assassinats persones majors, dones, infants, joves, homes de tota edat... més de 30.000: és la nova crucifixió que pateix Jesús ". El bisbe Taltavull torna a ser, un altre cop, més valent que bona part de la casta política mallorquina. Orgull de bisbe.

El dia de Sant Joan de 2015, tal dia com avui de fa 8 anys, moria Periko Solabarría. Fill d'un miner i una criada, fou ordenat sacerdot catòlic. Periko va compatibilitzar sempre la tasca sacerdotal amb la feina d'obrer (feia de picapedrer) i l'activisme polític. Se'l considera un dels pioners del moviment denominat de "curas obreros" a l'Estat espanyol. A l'any 1969 fou empresonat per primera vegada pel que va dir durant una predicació durant la missa. A partir d'aquí, fou empresonat en repetides ocasions per la seva activitat d'oposició, des d'un catolicisme marxista, a la dictadura franquista. Membre històric de l'esquerra abertzale fou diputat al Congreso de los Diputados dues legislatures. Des de la seva mort, el seu memorial rep constant atacs de l'extrema dreta. Periko sempre dia que preferia trepitjar el fang que les moquetes, ja que, el fang, com a mínim deixa petjada... ah, i que només el peixos mort, naveguen seguint la co...

Després de la sortida de les restes de Queipo de Llano de la Basílica de la Macarena, bo és recordar els versos que el gran poeta Rafael Alberti li va dedicar a la Mare de Déu de la Macarena, allà per la Setmana Santa de l'any 1978, en concret, durant la Conferència andalusa del Partido Comunista de España . Aquells versos generaren forts atacs contra Alberti, tant de gent del seu Partit, com dels sectors dretans de la societat sevillana... "La Virgen del Baratillo, sobre cuarenta costales, sueña en la hoz y el martillo para aliviar tantos males. Déjame esta madrugada lavar tu llanto en mi pena, Virgen de la Macarena, llamándote camarada".

 “Tu es Petrus, et hanc super Petram aedificabo Ecclesiam meam”. Mt, 16, 18. I, sobre aquella pedra, alguns (i algunes) han creat a Mallorca, com no, una immobiliària…

Avui, dia 25 de novembre, és el dia internacional per a l'eradicació de la violència contra les dones. Una curiositat teològica: dins el catolicisme, la patrona i intercessora de les dones maltractades és la religiosa agustina Margherita Lotti, Santa Rita de Càssia (Santa Rita da Cascia agostiniana); més coneguda popularment per ser també l'advocada de les causes impossibles i de gran devoció popular a Mallorca. El motiu d'aquest curiós patronatge? Que ella, durant, tot el seu matrimoni (segles XIV - XV), va ser víctima del maltracte del seu marit. La violència contra les dones ve de molt enrere...

Es deia Óscar Arnulfo Romero y Goldámez. Va néixer un 15 d'agost de 1917, curiosament, un 15 d'agost, el mateix dia que jo. Un 24 de març de 1980 (ahir es compliren 41 anys) fou assassinat mentre feia les ofrenes celebrant missa. Caigut sobre l'altar, la seva pròpia sang es va mesclar amb el calze vessat mentre agonitzava en una metàfora perfecte del que havia estat el seu martiri. D'origen ultraconservador, va arribar al càrrec d'arquebisbe de Sant Salvador. Des del màxim poder eclesial, Óscar Romero va patir una profunda transformació ideològica i vital que el va fer posar-se, de tot d'una, al costat dels pobres, represaliats i perseguits per part de la dictadura militar. Óscar Romero es va convertir des d'aleshores en el gran defensor dels drets humans a Centre Amèrica, en un lluitador infatigable pels drets dels pobres i els indígenes, i en el símbol de tots els oprimits americans. Sempre al costat dels pàries de la terra, Óscar Romero ben aviat va esdev...

Avui, 7 de gener, és Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats en general, i, en especial, dels advocats catalanoparlants. Mestre de mestres en l'àmbit del Dret; conseller de Jaume I; assessor de diversos Papes; col·laborador de Sant Tomàs d'Aquino i estretament vinculat a Mallorca (lloc a on se li atribueix la comissió d'un dels seus miracles més famosos...), la seva obra jurídica, en especial les Decretals, va marcar la història del pensament jurídic durant vuit segles (les Decretals estaren vigents des del segle XIII fins a l'any 1917...). Com és habitual, sent insigne jurista, català universal, i estretament vinculat a Mallorca, Sant Raimon de Penyafort és un gran desconegut pel gran públic. Bé està recordar-ho.  Se li atribuiren a Sant Raimon molts miracles en vida que han tingut una gran repercussió iconogràfica, especialment el de la “transferetació” o travessada miraculosa del mar des del port de Sóller al de Barcelona per les aigües del Mediterrani quan dur...

En Marc Capó Mestre , veïnat ferrioler i balearico de pro, acaba la primera fase del seu camí formatiu i inicia amb el diaconat el seu camí pastoral.  Enhorabona amic: que tenguis sort i encert en la teva difícil tasca. Mateu 10:16  “ Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms ” PS: Enhorabona també a mossèn Guillem Rosselló  Quetglas per la part que li toca.

Sant Crist dels Hortolans. Església de Sant Miquel de Palma. Cada un dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Crist, el dels hortolans (pagesos) estava a una Sala de Juntes ubicada al mateix Carrer de Sant Miquel. Quan es varen abolir per part dels Borbons els gremis tradicionals (1834-1836) el gremi d'hortolans va haver de desaparèixer, i els seus bens foren requisats. El Crist dels Hortolans va passar a l'església veïnada de Sant Miquel i encara hi perdura amb gran devoció popular, tot i que molt poca gent en sap el seu origen. Recentment ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, a qui prestaven especial devoció els treballadors del gremi, al temps que presidia assemblees i actes públics gremials. Algunes d'aquestes imatges religioses centenàries, després de la prohibició borbònica dels gremis, encara es conserven. El Sant Crist dels Blanquers es conserva a l'església de Santa Fe; el Sant Crist dels Boters, a l'església de Sant Joan de Malta (molt a...

Sempre he defensat una escola pública, laica, gratuïta, democràtica i de qualitat. A les aules, s'ha d'ensenyar filosofia i història de les religions: la catequesis que s'ensenyi a les esglésies i l'islam a les mesquites. En  canvi, aquí, reculam com els crancs: es concerten escoles de l'Opus que segreguen infants per sexe, i ficam l'islam a les aules. Coses dels progres, que no del progrés...

Interessant troballa fotogràfica d'una víctima illenca més de la Guerra Civil: el beat Àngel. En aquest cas un religiós menorquí (de Ferreries) assassinat a milicians, molt probablement CNTistes. La notícia m'ha dut a recordar els "màrtirs del Coll", religiosos mallorquins tots ells dels meus estimats "Coritos" uns; i de les germanes franciscanes elles, i que foren assassinats també per escamots de la CNT just començada la Guerra Civil. Recordar-los, també és fer Memòria Històrica. Aquests eren els seus noms: Simó Reynés Solivellas (de Mancor, 35 anys), Miquel Pons Ramis (de Llubí, 29 anys), Francesc Mayol Oliver (Vilafranca de Bonany, de 65 anys) i Pau Noguera Trías (Sóller, 19 anys) missioners dels Sagrats Cors tots ells; elles, Sor Catalina Caldés Socias (Sa Pobla, 36 anys) i Sor Miquela Rullan i Robot (de Petra, 32 anys) franciscanes, Filles de la Misericòrdia. També assassinaren a la seglar catalana Prudència Canyelles que havia acollit a tres d'e...