Toni Bennàssar

La nit de Reis fou especialment tràgica per les Illes Balears en el bienni 1937-1938. Els falangistes assassinaren a Aurora Picornell i a les roges del Molinar una nit de Reis de l’any 1937. A l’any següent, la nit de Reis de l’any 1938, moria de tuberculosi, als 24 anys d’edat, un dels més grans poetes que han existit mai en llengua catalana: Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Rosselló-Pòrcel ens va deixar els més macos versos que, per mi, s’han escrit mai en català: “Tota la meva vida es lliga a tu,  com en la nit les flames a la fosca”.

Després de la sortida de les restes de Queipo de Llano de la Basílica de la Macarena, bo és recordar els versos que el gran poeta Rafael Alberti li va dedicar a la Mare de Déu de la Macarena, allà per la Setmana Santa de l'any 1978, en concret, durant la Conferència andalusa del Partido Comunista de España . Aquells versos generaren forts atacs contra Alberti, tant de gent del seu Partit, com dels sectors dretans de la societat sevillana... "La Virgen del Baratillo, sobre cuarenta costales, sueña en la hoz y el martillo para aliviar tantos males. Déjame esta madrugada lavar tu llanto en mi pena, Virgen de la Macarena, llamándote camarada".

Tal dia com avui de fa 124 anys naixia Federico García Lorca. Federico moriria tristament assassinat per ordre dels terratinents andalusos al barranc de Víznar, quan "el poeta" havia acabat de complir els 38 anys d'edat. Aleshores, Federico ja era una figura de la literatura universal. Segons les darreres investigacions historiogràfiques sembla que els que ordenaren de forma directa la seva mort foren les famílies Rodríguez Alba i Roldán. Ambdues famílies terratinents havien estat ridiculitzades per García Lorca a l'obra "La Casa de Bernarda Alba". La seva mort fou, en definitiva, la venjança de la dreta local per tot el que representava "el poeta". El seu cos, enterrat a una fossa comuna, no s'ha trobat mai. Que el seu nom no caigui mai en l'oblit. "Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mir...

Avui m'he despert amb la trista notícia de la mort del Pare Joan Francesc March. Intel·lectual, patriota, i bon cristià. Una gran pèrdua pel País, i pels meus estimats Missioners dels Sagrats Cors, en un any que ha estat molt dur per ells. Recordar, a manera d'homenatge pòstum, uns versos que va escriure el Pare March, quan encapçalava la lluita contra l'hospital de Son Espases, i que va dedicar al Partit Popular de Jaume Matas, contant com es sentia quan pujava sobre el terrat del monestir de La Real, i veia els avanços de les obres... unes obres que, no oblidem, va decidir continuar el denominat Pacte de Progrés (2007-2011). "Corren veus que és arribat el trist jorn de l'esclató i al matí puig al terrat per talaiar l'horitzó Com un soldat consirós poc abans d'una batalla esper callat, tremolós els trets mortals de metralla Ja prest els profanadors, els assassins de la terra, guaitaran devoradors, com un draç feroç que aterr...

a) Tal dia com avui de fa 121 anys naixia Federico García Lorca.  b) La dreta local el va assassinar a Granada, un 18 d'agost de 1936, acusat de ser "maricón y comunista".  c) Encara no s'ha trobat, a dia d'avui, el seu cos.  d) Ahir, el Tribunal Suprem, va prohibir l'exhumació de Francisco Franco del seu mausoleu megalòman mantingut amb fons públics.  e) Marca España.  "Se le vio, caminando entre fusiles,  por una calle larga, salir al campo frío,  aún con estrellas de la madrugada.  Mataron a Federico   cuando la luz asomaba.   El pelotón de verdugos   no osó mirarle la cara.  Todos cerraron los ojos;   rezaron: ¡ni Dios te salva!   Muerto cayó Federico   —sangre en la frente y plomo en las entrañas—   ... Que fue en Granada el crimen   sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada".  Antonio Machado

Recordar un dels poemes més macos del, tal volta, campaner més universal: Damià Huguet; dedicat al camp i paisatge de Campos. Un paisatge que el pacte de retrocés del Consell de Mallorca ens vol robar, asfaltar i enterrar davall d'una autopista...  Que el call del temps no faci oblidar el vostre ultratge de traïdors; i que el vostre futur polític sigui la diàspora, condemnats a caminar ad eternum per sementers de guaret. Ni oblit, ni perdó!

Què gran Frida Kahlo; llegint-la entenc que El poeta Joaquín Sabina canti que, pels segles dels segles, en el Boulevard de los Sueños Rotos:  " Diego Rivera lápiz en mano, dibuja a Frida Kahlo desnuda...".  "No te voy a pedir que me des un beso. Ni que me pidas perdón cuando creo que lo has hecho mal o que te has equivocado. Tampoco voy a pedirte que me abraces cuando más lo necesito, o que me invites a cenar el día de nuestro aniversario.  No te voy a pedir que nos vayamos a recorrer el mundo, a vivir nuevas experiencias, y mucho menos te voy a pedir que me des la mano cuando estemos en mitad de esa ciudad. No te voy a pedir que me digas lo guapa que voy, aunque sea mentira, ni que me escribas nada bonito. Tampoco te voy a pedir que me llames para contarme qué tal fue en el día, ni que me digas que me echas de menos. No te voy a pedir que me des las gracias por todo lo que hago por ti, mi que te preocupes por mi cuando mis ánimos están por los suelos, y po...

Dins la tradició popular mallorquina, Santa Rita té una devoció especial. Avui, dia 22 de maig, que dins el santoral catòlic es celebra Santa Rita, he pogut descobrir per casualitat una petita joia: una cançoneta infantil popular mallorquina sobre la Santa italiana. Després, rebostejant, he vist que està recollida, en versions diferents, en les recopilacions de cultura popular catalana. Una llàstima que tot aquest patrimoni cultural es vagi, poc a poc, perdent. Santa Rita anava a missa amb un vestit molt hermós, es àngels l’acompanyaven a n’es convent del Secós (Socors) . Mentres cantaven matines ella feia oració, demanant al Senyor una corona d’espines. Una espina li va entrar a la seva cara hermosa, tot el cel va davallar per veure aquella senyora tan polida i tan hermosa que a la terra no n’hi ha. 

Una de les més grans poetesses en llengua catalana de tots els temps, la llucmajorera Maria Antònia Salvà, va glosar esplèndidament, a pesar del seu conservadorisme ideològic, la catalanitat de la diada Sant Jordi arreu del territori. Esper que hagueu tingut totes i tots, una gran diada... Sant Jordi, santa diada  del passat i l'avenir,  Fe i Pàtria nostrada  del meu cor fas sobreixir.  Oh la bella matinada!  Quina joia de collir  una rosa perlejada,  una rosa a mig obrir!   Maria Antònia Salvà (1869-1958)

Ara que tornam a tenir presos polítics al Reino de España, recordar al gran poeta comunista Marcos Ana ; el pres polític que ha passat més temps empresonat a les presons espanyoles... "¡Que no queden en silencio sus cadenas!" 🎗️ "No sabéis lo que es vivir muriéndose a vida llena; grises, sobre grises patios, sin más luz que una bandera de amor... Ni lo sepáis nunca... Más si queréis que esta lepra jamás os alcance el pecho, no dejéis "mi muerte" quieta. No dejadme, no dejadnos con nuestras sienes abiertas y en un cerrojo sangrante crucificada la lengua. Levad vuestros pechos. ¡Pronto! ( Es bueno que esta gangrena os revuelva las entrañas.) ¡Echad abajo mi celda! Abrid mi ataúd; que el mundo en pie de asombro nos vea indomables, pero heridos, sepultos bajo la tierra. ¡Que no queden en silencio mis cadenas!"