UIB

 Aquesta fotografia és del 3 d’octubre de 2003. Aquell dia acabava d’impartir la meva primera classe —de Dret Constitucional I— a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Era un jove ple d’il·lusions i no sabia ni d’enfora el camí llarg i difícil que m’esperava.

Han passat gairebé 23 anys d’aquella fotografia i avui he signat el meu primer contracte de 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗽𝗲𝗿𝗺𝗮𝗻𝗲𝗻𝘁 a la casa, després d’haver superat el concurs d’estabilització davant altres candidats que també aspiraven a la plaça.

Ara ja puc dir que, si no hi ha res de nou, 𝗲𝗺 𝗷𝘂𝗯𝗶𝗹𝗮𝗿𝗲́ 𝗰𝗼𝗺 𝗮 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗨𝗜𝗕.

Si hi sumam els anys que vaig passar a la UIB com a estudiant, fa més de 30 anys que form part d’aquesta casa, i crec que puc dir, orgullós, que, tot i els seus defectes, 𝗺𝗲 𝗹’𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺 —𝗶 𝗺𝗼𝗹𝘁—, 𝗹𝗮 𝗻𝗼𝘀𝘁𝗿𝗮 𝗨𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗶𝘁𝗮𝘁.

I crec que no són paraules buides: al llarg dels anys he demostrat aquesta estimació, especialment si tenim en compte les profundes dificultats i els entrebancs que m’he trobat durant tota la meva carrera acadèmica.

El meu agraïment als companys professors, al personal d’administració i serveis i, sobretot, als que han estat els meus alumnes. He fet comptes i més de 2.000 alumnes han passat per les meves aules durant tots aquests anys. He intentat ser sempre just en les meves decisions amb ells i, sobretot, humà. Si qualcú s’ha pogut sentir ofès o injustament tractat en algun moment, li deman públicament disculpes.

I a tots ells els vull agrair també tot el que jo he après ensenyant-los: 𝗱𝗼𝗰𝗲𝗻𝗱𝗼 𝗱𝗶𝘀𝗰𝗶𝗺𝘂𝘀, ensenyant aprenem.

El que he dit: 𝗮𝘃𝘂𝗶 𝗲́𝘀 𝘂𝗻 𝗱𝗶𝗮 𝗶𝗺𝗽𝗼𝗿𝘁𝗮𝗻𝘁 𝗶 𝗲𝗺𝗼𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝗻𝘁 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗺𝗲𝘃𝗮 𝘃𝗶𝗱𝗮.

Gràcies a tots els que, d’una manera o una altra, ho heu fet possible.