Toni Bennàssar

Pedro Aguiló Monjo i José Ramón Ahicart foren els grans impulsors de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Tots dos, amb una preparació tècnica extraordinària, posaren en marxa aquest servei pràcticament des de zero. A més, des dels seus inicis, saberen envoltar-se de grans professionals, entre els quals destacaria Lourdes Aguiló i María Ángeles Berrocal. Sempre he dit que vaig tenir la gran fortuna de tenir Pedro Aguiló Monjo com a mestre de Dret Administratiu. Li estaré sempre agraït per les seves ensenyances i pel seu exemple de rigor jurídic. Ara, amb el traspàs de José Ramón Ahicart, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perd un gran jurista i un servidor públic exemplar. Descansi en pau.

El futbol professional és un negoci que viu del sentiment dels aficionats. Uns aficionats que, a la pràctica, importem ben poc als CEOs i als propietaris de les SAD. I dels jugadors mercenaris, més val ni parlar-ne. Avui els passa als alfonsins, però és una realitat que es repeteix arreu. Molt trist per a tots els que encara entenem el futbol com una qüestió de sentiment, identitat i pertinença, i no només de doblers.  

Una església evangèlica de Kentucky adoctrina infants a l’escola dominical amb un simulacre d’afusellament d’un immigrant. L’evangelisme és la benzina ideològica del neofeixisme anarcocapitalista.

Com afrontaren els mallorquins l’ocupació castellanoborbònica després de la derrota militar de 1715? La Dra. Bel Peñarrubia defineix l’actitud dels mallorquins com una « contínua resistència passiva davant les noves imposicions estatals i una absoluta manca de consciència de pàtria espanyola ». Aquesta manca d’identificació dels mallorquins amb Espanya també fou recollida per George Sand a Un hiver à Majorque ( Un hivern a Mallorca , 1842 ), on deia de Mallorca que era « impossible trobar una província menys vinculada a Espanya per un sentiment patriòtic ». Com es pot veure, malgrat el Decret de Nova Planta i la derrota militar de 1715, l’assimilació cultural i nacional de les Illes Balears fou un procés lent i incomplet, que no començà a consolidar-se fins ben entrat el segle XX.

Port anys estudiant els efectes del Decret de Nova Planta sobre el poble mallorquí, més enllà de les seves conseqüències institucionals i lingüístiques. Els doctors Moll i Suau qualifiquen la conquesta castellanoborbònica de l’illa de «terrorisme d’Estat». Des del primer moment, els Borbons configuraren les Illes Balears com una colònia extractiva de la qual obtenir dues coses: diners, mitjançant els impostos, i homes per a les seves guerres, a través de les lleves. Ben aviat, però, es trobaren que els mallorquins no estaven disposats a enviar els seus fills a morir per un exèrcit castellà d’ocupació que consideraven estranger. Per aquest motiu, molts de joves mallorquins optaren per amagar-se a la Serra de Tramuntana per evitar ser enviats a les guerres peninsulars i europees. El Cronicon Majoricense relata així les «batudes» dels ocupants castellanoborbònics per capturar els mallorquins fugitius… 👇

Aquests dies es compleixen 45 anys de l’aprovació de la Llei del divorci a l’Estat espanyol. L’efemèride serveix per recordar que la seva aprovació va ser extraordinàriament difícil. Alianza Popular, antecedent de l’actual Partit Popular, hi va mantenir una oposició frontal. Entre els diputats que encapçalaren aquesta oposició destacaren Manuel Fraga, Juan Luis de la Vallina i Francisco Álvarez-Cascos. Paradoxalment, Álvarez-Cascos acabaria acollint-se a la llei que tant havia combatut, i no una, sinó tres vegades: es va divorciar de la seva primera esposa, Elisa Fernández-Escandón, el 1996; de la segona, Gema Ruiz, el 2003; i de la tercera, María de la Hoz Porto Sánchez, després de la separació feta pública el 2019. Déu els vol penedits.

Per a mi, de tota la vida, la imatge de la nit de Sant Joan era la que l'Informatiu Balear ens mostrava del ritual ancestral de passar els infants trencats pel vimer de s’Hort des Correu de Manacor. Era una imatge profundament mallorquina, arrelada a una manera d'entendre el món heretada de generació en generació. Ara, en canvi, la imatge de la nit de Sant Joan a Mallorca és la d'una gatera col·lectiva llatinoamericana al ritme del reggaeton. La globalització i un suposat sincretisme cultural ens han anat destruint com a poble, substituint les tradicions pròpies per costums importats, uniformes i desarrelats. Des de Sant Joan fins al nostre Tots Sants, convertit en un Halloween «celebrat» amb disfresses de basar oriental, assistim a una progressiva dissolució de la nostra personalitat col·lectiva. Ens diuen que és enriquiment cultural, però massa sovint no és més que la substitució d'allò que érem per productes globals consumits de manera acrítica. És el capitalisme, es...

El que em sembla «impressionant» és que a les Illes Balears, un país europeu i cosmopolita, encara es permeti, en ple segle XXI, la celebració d’una activitat tan sàdica, cruel, sanguinària, salvatge i anacrònica com és la tauromàquia.

França, aquest cap de setmana: 👉 44 graus. 👉 3 morts. 👉 71 línies de tren i nombroses activitats a l’aire lliure anul·lades. 👉 A punt de declarar l’estat d’emergència nacional. I encara hem d’escoltar, tant a les institucions com a les barres dels bars, ignorants orgullosos de la seva ignorància defensant els interessos de les petrolieres i negant una realitat científica tan evident com el canvi climàtic. 

  Si quan jo era adolescent s’hagués fet al País Valencià un acte conjunt entre ERC i el Bloc Nacionalista Valencià, s’hauria desfermat una tempesta mediàtica blavera que hauria durat setmanes. Divendres, en canvi, es va celebrar a la ciutat de València un acte entre Gabriel Rufián i Mónica Oltra sense que, al llarg de tot el debat, hi hagués cap referència a la qüestió nacional i sense que posteriorment se’ls hagi atacat mediàticament per part dels mitjans de dretes titllant-los de pancatalanistes. Ens han robat clarament el discurs i l’han fet desaparèixer. I qui escriu això és un frontpopulista de tota la vida, amb una trajectòria que l’avala. El discurs de la «unitat de l’esquerra» està molt bé, i també l’objectiu de mantenir un govern socialdemòcrata de PSOE-Sumar. Però convindria que aquesta suposada «unitat de l’esquerra» no servís per fer desaparèixer un discurs tan imprescindible com el de la supervivència i la renaixença nacionals.

La dreta europea s’hauria de demanar com és que s’ha deixat arrossegar per l’extrema dreta anarcocapitalista, passant, en menys de vint anys, de ser majoritàriament democratacristiana a ser directament anticristiana.

El Tribunal Suprem va condemnar fa poc el fiscal general de l’Estat per la publicació d’un correu electrònic que, segons es va dir, tenia tothom. Avui, en canvi, gairebé tots els mitjans de comunicació espanyols han publicat impunement els àudios amb les declaracions completes de l’expresident Zapatero davant el jutge d'instrucció. Dits audios han estat sostrets il·legalment d’un sumari judicial. A aquests àudios només hi tenien accés el jutge d’instrucció, el LAJ, el fiscal i les parts personades (en total, una dotzena de persones). Tot plegat podria constituir un delicte de revelació de secrets castigat amb penes que poden arribar fins als cinc anys de presó. El més trist és que supòs que no passarà res, ni tan sols es qüestionarà la gravetat de tot plegat en un suposat Estat de dret…

En ocasions passam davant una imatge o un símbol i no li prestam la deguda atenció, sovint perquè en desconeixem la història. La fotografia correspon al Sant Crist dels Hortolans , una imatge religiosa ubicada a l'església de Sant Miquel de Palma. Antigament, cadascun dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Sant Crist. El dels hortolans (pagesos) es trobava a la sala de juntes del gremi, situada al mateix carrer de Sant Miquel. Quan els Borbons aboliren els gremis tradicionals entre els anys 1834 i 1836, el gremi d'hortolans es va veure obligat a desaparèixer i els seus béns foren requisats. El Sant Crist dels Hortolans fou traslladat a la veïna església de Sant Miquel, on encara avui es conserva i continua despertant una gran devoció popular, tot i que ben poca gent en coneix l'origen. Recentment, a més, ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, al qual els seus membres professaven una especial devoció. Aquestes imatges presidien les assemblees, les reunio...

La UIB és una institució pública que disposa de milers de metres quadrats d’instal·lacions pròpies. És vergonyós que, sense cap necessitat aparent, enguany hagi optat per llogar unes instal·lacions a una empresa ianqui. I, a més, trob que celebrar una cerimònia de graduació en un camp de futbol és una autèntica vulgaritat protocol·lària i acadèmica, que em recorda aquells batejos multitudinaris que els Testimonis de Jehovà celebraven al camp del Rayo Vallecano…

 Madrid vs Barcelona. 

Com arriba el feixisme al poder? Fa més d’un segle, el gran filòsof i matemàtic Bertrand Russell ja ho va descriure amb una lucidesa extraordinària 👇

Antoni Gaudí fou durant tota la seva vida un catalanista exemplar. Ahir devia sentir-se ben orgullós en veure com la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra (al servei de la Generalitat presidida per Salvador Illa) expulsaven de la Sagrada Família 600 cantaires davant el “perill” que interpretassin Els Segadors en presència del Papa.

     La visita del Papa s’ha convertit en un immens exercici de fariseisme. Em repugna veure com polítics que es passen el dia escampant missatges aporofòbics, racistes i xenòfobs, en oberta contradicció amb els valors de l’Evangeli, corren ara a besar la mà del Summe Pontífex. Menys hipocresia i més Evangeli.

El futbol professional actual és un negoci com qualsevol altre. Totes les SAD depenen de la propietat i del que el seu propietari vulgui gastar o invertir. Es compren i es venen places, es canvien colors i, fins i tot, s’ha arribat a canviar el nom i la ciutat on juguen algunes SAD. Els aficionats ja no hi tenim ni veu ni vot i depenem de la voluntat de l’accionista majoritari. L’afició, els qui patim i ploram, som un simple atrezzo fungible i prescindible a gairebé totes les SAD. Tot aquell sentimentalisme que vaig viure als anys vuitanta i noranta ha desaparegut completament. Tal com cantava Bob Dylan, The Times They Are A-Changin’, i, personalment, no crec que sigui per a bé… PS: El principal problema afegit que tenim els balearicos és que l’ATB, com a negoci, li ha sortit ben foradat al propietari, acumulant pèrdues milionàries temporada rere temporada. Les causes d’aquest fracàs esportiu i empresarial són múltiples i complexes, però el resultat és innegable: després d’anys d’inver...

Es diu Mary. Té 93 anys. Ha de continuar treballant en uns cinemes AMC per mantenir l’assegurança mèdica i poder pagar les factures. Això és el capitalisme i l’«American Dream».

 Definició gràfica de «rentista» 👇 Els «rentistes» són l’equivalent del segle XXI als empresaris explotadors del Manchester del segle XIX. És una aberració ètica i política que l’ordenament jurídic permeti aquest tipus de situacions. I recordem que això està succeint sota el que es defineix a si mateix com «el govern més progressista de la història». Si amb un govern central de PSOE-Sumar està passant això, no em vull imaginar què passarà quan arribin «els altres».

Amb els 360.000 euros que l’Ajuntament de Palma es gastarà en un concert d’un sol vespre es podrien comprar 36 contenidors de serveis socials, com els que es fan servir a moltes de les grans ciutats europees per allotjar temporalment persones sense llar. Amb aquests 36 contenidors es podria donar un allotjament digne, de sobres, als habitants de l’antiga presó de Palma, que seran desnonats per la força per l’Ajuntament de Palma mentre es destinen centenars de milers d’euros a espectacles d’un dia. Per als qui no coneguin aquest tipus de solucions habitacionals, aquests contenidors es poden adquirir per uns 10.000 euros la unitat 👇.  Durant els meus viatges arreu d’Europa els darrers anys, n’he vist instal·lats a moltes ciutats per proporcionar una resposta habitacional d’emergència a les persones sense llar, amb unes condicions de dignitat molt superiors a les que sovint s’ofereixen aquí.

RTVE va censurar el capítol d’Érase una vez el hombre dedicat a la “conquesta” d’Amèrica. No devien voler que els infants d’aquella època sabéssim què varen fer realment Pizarro i Hernán Cortés als pobles indígenes. Potser aquesta ignorància induïda sobre els crims de la conquesta espanyola ajuda a entendre espectacles tan lamentables com el protagonitzat per Ayuso durant el seu viatge oficial a Mèxic. 

ÉS QUEDA! Després de 48 hores d'incertesa el CEO i director esportiu de l'Atlètic Balears ha anunciat, per tranquil·litat de tots els balearicos, que es queda, ja que "no puede dejar el Club estando en esta situación tan difícil". Tots els balearicos estam d'enhorabona! Des d'avui comença oficialment la tretzena temporada de Patrick Messow al capdavant de l'ATB.  

  És normal agredir una mestra d'escola indefensa d'aquesta manera? 👇 Tenim a l'Estat espanyol un problema molt greu de drets humans. En qualsevol democràcia consolidada, davant una agressió com aquesta, ja hauria dimitit el ministre de l'Interior i s'hauria dut a terme una profunda depuració de responsabilitats dins l'estructura policial. Aquí, n'estic ben convençut, no passarà res. I, mentrestant, el feixisme no atura d'avançar dia rere dia.

Els balearicos hem patit avui una nova nit desgraciada de derrota. I ja en van moltes. En els darrers deu anys, els balearicos hem perdut cinc promocions d’ascens: tres a Segona Divisió A i les dues que hem disputat per pujar a Primera RFEF. A més, des de la marxa de Mánix Mandiola, la corba esportiva i classificatòria del club ha estat clarament descendent 👇 . La propietat ha invertit durant la darrera dècada més de 40 milions d’euros, ha fitxat més de 200 jugadors i, malgrat això, no ha aconseguit mai l’ascens, ni a Segona A, ni a l’actual Primera RFEF. De fet, l’equip milita avui en una categoria inferior a aquella en què es trobava la SAD quan l’actual propietat la va adquirir. Crec que, encara que sé que probablement no passarà, la propietat hauria de replantejar-se si la direcció esportiva que ha gestionat la SAD durant la darrera dècada ha fet bé la seva feina. Mentrestant, la meva principal preocupació és que, si la propietat redueix un 50% la inversió la temporada vinent, tal...

  Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938 – Can Gazà, Palma, 1 de juny de 2025) fou una de les figures més singulars i controvertides de l’Església mallorquina contemporània. Fill d’una família nombrosa de sis germans, ingressà al seminari amb només sis anys, on patí abusos sexuals per part d’un capellà; abusos que foren coneguts i encoberts per l'estructura eclesial de l'època. Aquesta experiència marcaria profundament la seva trajectòria vital. Abans i després de la seva ordenació sacerdotal, l’any 1960, desenvolupà diverses activitats laborals i socials, treballant en el sector de l’hostaleria i participant en moviments sindicals i polítics clandestins durant el franquisme. Fou un exemple mallorquí d’allò que, anys després, a Espanya es coneixeria com els «capellans obrers». Poc després de ser ordenat, fou destinat al Perú, una experiència que amplià la seva visió del món i el confrontà amb la realitat de la pobresa extrema. D’ideologia esquerrana, cata...

Vaig tenir l’honor de ser, durant quatre anys (2007-2011), el defensor del menor de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Va ser una de les etapes professionals més maques de la meva vida. Ara, però, em sent molt trist en veure aquestes declaracions de la presidenta del meu país 👇 . Qui lidera un país no pot fomentar, des de les institucions, l’estigmatització d’un col·lectiu d’infants i adolescents. I encara manco fer-ho des d’una profunda aporofòbia mesclada amb xenofòbia, un punt de racisme i, sobretot, elevades dosis de populisme. Quan la presidenta es refereix als «menors que no tenen intenció d’integrar-se», ho fa parlant d’aquells menors que han arribat en pastera, sense pares, jugant-se la vida, provinents del nord d’Àfrica. En canvi, mai no denunciarà la manca d’intenció d’integrar-se dels fills dels immigrants rics europeus i nord-americans, que, com a bons colons, no es mesclen amb la població autòctona, no parlen la llengua d’aquí i assisteixen a escoles privades sot...

Aquest al·lot va ben errat 👇 . No: “El Mallorca no sois vosotros”; el RCD Mallorca SAD és propietat d’un grup de socis nord-americans i els abonats dins l’empresa no hi pintau res. De la mateixa manera que els balearicos no pintam res a l’Atlètic Balears. Costa assumir-ho, però des de la Llei 10/1990, de l’esport, és així: les SAD són empreses privades en què els seus propietaris poden fer el que vulguin amb elles. Capitalisme, se’n diu. PS. I he de dir, com a advocat que va portar la transformació de l’ATB en SAD —decisió aprovada pels socis en una assemblea celebrada a l’antic cine Metropolitan—, que la directiva que aleshores dirigíem l’Atlètic Balears intentà que una part del capital social quedàs repartida entre tots els socis d’aquell moment, i férem un gran esforç perquè fos així. L’any 2014, la nova propietat, de forma legítima com a titular majoritària del paquet principal d’accions, va dur a terme una “operació acordió” i va amortitzar, fent-les desaparèixer, les accions de...

 Conta la llegenda que, en certa ocasió, un home va comparèixer a una comissaria de policia i digué als agents: —Venc a entregar-me. Quan la policia li demanà quin delicte havia comès, ell contestà: —L’any 1982 vaig votar en Felipe González.

Els barrals no han descendit avui. Començaren a descendir fa dos anys; en concret, el 22 de maig de 2024 quan, després d’arribar a una final de Copa del Rei, acomiadaren el “Vasco” Aguirre. Record com discutia, en aquella època, amb els aficionats alfonsins que conec i que me defensaven l’acomiadament de l’entrenador mexicà al·legant que, amb Aguirre, “el Mallorca no feia espectacle”. Enguany, la veritat és que, almanco per als balearicos, els barrals han fet espectacle del bo. Aguirre era el seu Mánix, i esper que l’enyorin tant com els balearicos hem enyorat el nostre “basc” d’Eibar. Mánix i Aguirre eren dos entrenadors de més de seixanta anys; eren dos “entrenadors miracle”; i tots dos acabaren acomiadats injustament per una propietat estrangera després d'haver salvat de forma miraculosa la categoria i d'haver portat l'equip, la següent temporada, a les millors fites esportives dels darrers anys. Hi ha molts de paral·lelismes, tal i com dic, entre Mánix i Aguirre. I, aqu...

Tenc companys advocats que menyspreen els qui ens dedicam a la investigació i a la docència universitària, afirmant que la Universitat no té res a veure amb la pràctica forense. Resulta significatiu que Rodríguez Zapatero hagi triat per a la seva defensa un doctor en Dret i catedràtic de Dret Processal d’una universitat pública. Res més a afegir... 

Fa 7 anys, el Racing de Santander ens guanyava l’ascens a 2a A al camp de Son Malferit. Aquesta setmana, el Racing ha ascendit a Primera Divisió. I ho ha fet amb un projecte social quasi més sòlid que l’esportiu 👇 Aquest projecte social ha estat el seu gran èxit. Sense vinculació amb el país i amb la seva gent és impossible aconseguir res en el món de l’esport. Més d’un n’hauria de prendre nota…

Vespre històric a Andalusia. Adelante Andalucía multiplica per quatre els seus resultats electorals i es converteix en la força hegemònica de l'esquerra andalusa. Adelante Andalucía ha fet possible el sorpasso obtenint un 52% més de vots i un 60% més d’escons que la coalició de IU - Podemos, convertint-se, a més a més, en la força política que més ha crescut a n'aquestes eleccions d'entre les que es presentaven. Per la seva part, la socialdemocràcia del PSOE ha patit una derrota històrica. Pels despistats, recordar que "Adelante Andalucía" és una formació marxista, anticapitalista i sobiranista andalusa, nascuda de la lluita contra el centralisme, sectarisme i estalinisme del tàndem IU-Pdoemos. Que n'aprenguin per devers Madrid, i les seves sucursals. I una advertència a navegants en clau nacional i pròpia: les úniques forces polítiques d'esquerra nacional que han crescut, i de forma espectacular, a les darreres conteses electorals han estat el BNG, Bildu...

El patrimoni immobiliari dels mallorquins està en mans del turisme residencial i del lloguer vacacional. Mentrestant, els mallorquins viuen en caravanes i furgonetes. Mentre els mallorquins no prengem consciència de la nostra condició colonial i de classe explotada, estam condemnats a la destrucció com a poble.  

Fa 31 anys que vaig entrar per primera vegada a una aula de la Facultat de Dret; porto 26 anys a la professió jurídica; i don fe que tot el que diu aquest meme 👇 és completament cert. I, fins i tot, es queda curt...

  No hay más preguntas Señoría...

  Isabel Díaz Ayuso, alias "la incomprendida" 👇

Aquesta setmana ha estat històrica. El partit independentista gal·lès Plaid Cymru ha guanyat les eleccions al País de Gal·les, derrotant els laboristes britànics. Amb aquesta victòria, els tres territoris de les Illes Britàniques ocupats pels anglesos són ara en mans de forces independentistes: al País de Gal·les, el Plaid Cymru; a Escòcia, el Scottish National Party (SNP); i a Irlanda del Nord, el Sinn Féin. La lluita per l’alliberament nacional serà dura, però són moments de celebració per a tots aquells que defensam l’Europa de les nacions i que es destrueixi, a l'hora, l’Europa dels estats.  

  L’Ajuntament de Palma va anunciar dilluns d'aquesta setmana que calia desallotjar de manera immediata les persones sense llar de la presó de Palma. El motiu al·legat? l’existència de contagiats de hantavirus en un creuer transatlàntic atracat a Canàries. Els malalts del creuer s’havien contagiat a l’Argentina i eren holandesos. Avui ens aixecam amb la notícia d’un creuer nord-americà amb cent contagiats de norovirus. No passeu pena: als responsables de l’Ajuntament, posats a tenir idees brillants escudant-se en mesures suposadament sanitàries, no se’ls acudirà prohibir l’arribada de creuers a Palma. Les seves mesures no són de salut pública, sinó d’aporofòbia.

Ahir va tenir lloc la gala del centenari de la Federació de Futbol de les Illes Balears. S’hi va retre homenatge a tots els clubs de les Illes Balears amb més de cent anys d’història. L’Atlètic Balears no hi va ser. Els negacionistes de la nostra història que dirigeixen actualment el club han aconseguit el seu objectiu. Enhorabona. Mentrestant, els aficionats, de la mà de la historiografia, continuarem lluitant per preservar el llegat de tots els balearicos que han defensat el nostre escut, els nostres colors i, sobretot, els nostres valors des de 1920. Seguirem lluitant per ells, encara que ja no siguin entre nosaltres. S’ho mereixen ✊.

Avui se celebra el Dia de la Victòria contra el nazisme. La fotografia més icònica de la derrota del nazi-feixisme és la dels soldats soviètics hissant la bandera roja sobre el Reichstag, símbol del poder alemany. Hitler havia promès un Reich de mil anys, però només va durar dotze anys i tres mesos. Ara bé, derrotar el nazisme va costar a la Unió Soviètica vint-i-set milions de morts. Honor i glòria als caiguts. PS. Els primers combatents soviètics en onejant la bandera roja al Reichstag alemany foren Rajimzhan Koshkarbáev (oficial d’origen kazakh) i Grigori Bulàtov (soldat ras rus d’origen ètnic tàrtar). Tot i que Koshkarbáev i Bulàtov no foren els únics enviats al Reichstag amb l’objectiu d’hissar-hi la bandera roja, sí que foren els primers a aconseguir-ho. La batalla pel control de l’edifici va costar la vida a centenars de soldats de l’Exèrcit Roig. Koshkarbáev conta a les seves memòries com va començar tot: «El major Vasili Davídov em va dur fins a la finestra (aleshores encara é...

Porto infinits anys seguint per YouTube els debats al Parlament de les Illes Balears. I puc dir que mai havia vist un Parlament tan castellanitzat com el de l’actual legislatura. En aquesta línia, també puc dir que no record cap intervenció en castellà de l’actual diputada del PSOE, Sra. Patricia Gómez, durant els 8 anys en què fou consellera de Salut. Es veu que ara, no sé per quins motius, s’ha passat al castellà en les seves intervencions 👇. Una reflexió final per a tota la classe política actual: menys fotos al Correllengua i més coherència en el dia a dia lingüístic!

La revista Cent per Cent publica una excepcional entrevista a Bernat Fullana Salmira, víctima de la repressió franquista, sobre el que va patir, d'infant, a Manacor. Hi ha referències directes a Jaume Jaume Rosselló (1885-1949), conegut popularment com el "capità Jaume". El "capità Jaume" era militar africanista de l'arma d'infanteria, falangista, i fou nomenat pels colpistes batle de Manacor just després del cop d'Estat de 18 de juliol de 1936. Segons les fonts historiogràfiques fou ell qui va dirigir personalment la repressió i els assassinats polítics comesos a Manacor, i molts de testimonis (tal i com fa ara Bernat Fullana) l'han acusat dels crims més horribles de la repressió falangista a Mallorca.

La colonització dels territoris de l’actual Mèxic per part dels espanyols va provocar entre 10 i 20 milions de morts indígenes (les xifres varien en funció de les fonts historiogràfiques). Així, la colonització espanyola de Mèxic és considerada una de les majors catàstrofes demogràfiques de la història humana. Ahir, Nacho Cano, de viatge oficial a Mèxic amb Isabel Díaz Ayuso, va dir el següent: “Si no fuese por Hernán Cortés no existiría México, igual que sin Cristo no existiría el cristianismo. Esto es así, te guste o no te guste”. Per la seva part, Díaz Ayuso va manifestar, en el mateix acte d’homenatge, que només a través de l’“amor” que sentia Hernán Cortés cap als indígenes es pot entendre que: “Cinco siglos más tarde, el idioma español se haya propagado por todo el continente americano, sea la lengua materna más universal que existe y la que ha crecido más lejos de sus fronteras.” Principals fonts bibliogràfiques de referència sobre el genocidi espanyol a l’actual Mèxic: 1. Sherb...