Enterrar el PSM

 Crec sincerament que, en temps de desorientació i deriva ideològica de l’esquerra illenca, no s’ha de culpar ni destruir el PSM, sinó just el contrari: se n’ha de reivindicar el llegat.


El nostre país no seria el que és avui sense la lluita anònima i abnegada de milers de militants del PSM. I aquells militants anònims tingueren com a dirigents alguns dels millors quadres que he conegut mai dins l’esquerra del nostre país.

Tot i que alguns ho vulguin fer oblidar, el PSM foren persones com Biel Majoral, Tomeu Mestre «Balutxo», Jaume Santandreu, Damià Pons i Pons, Sebastià Serra, Mateu Morro, Joan Mayol, Pere Sampol, Pep Estelrich «Turricano», Maria Antònia Vadell, Rosa Vich, Cil Buele i tants i tants d’altres.

S’ha de dir, a més, que gairebé tots els grans polítics d’esquerres d’aquesta terra han passat pel PSM, tot i que després molts d’ells acabassin al PSOE: Xisco Antich, Eberhard Grosske, Damià Ferrà i Ponç, Celestí Alomar, Toni Tarabini, Francesc Obrador o la mateixa Joana Barceló foren militants del PSM-PSMe.

Finalment, en una època més recent, vaig tenir l’oportunitat de fer feina amb grans dirigents del PSM que mantingueren viu el partit en moments molt difícils: Nanda Ramon, Biel Barceló, Biel Vicens, Bernat Aguiló, Joan Font, Tomeu Carrió, Joana Aina Campomar, Joana Lluïsa Mascaró, Toni Verger, Magí Moranta, Andreu Caballero i molts d’altres...

He fet un llistat que no pretén ser exhaustiu, sinó que parteix dels noms que m’han sorgit de la meva memòria personal. En tot cas, per tots ells i per tota la militància anònima que va vehicular, a través del PSM, la seva lluita per una Mallorca lliure i socialista, em fa mal quan es culpa el PSM dels mals actuals de l’esquerra illenca.

I encara em fa més mal quan sent que se’l vol enterrar definitivament, perquè, per mi, el que s’hauria de fer és just el contrari: deixar-se d’experiments «ecofriendly» i ressuscitar-lo.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifest Antiespanyol

Imatge
Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial! " Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares. ". " Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confrate...
Més informació

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació