Tal dia com avui de 1979, fa avui 47 anys, el jove Andrés García Fernández, de 18 anys, estudiant de tercer de BUP i militant de les Joventuts Comunistes de El Retiro sortia del cinema. Aquell 29 d’abril de 1979 sortia de veure una pel·lícula al cinema amb quatre amics. La pel·lícula era "Siete días de Enero" (sobre la matança d’Atocha contra els advocats laboralistes de CCOO i el PCE). Els joves van passar prop d’un grup de joves de la seva edat, però diferents, marcats amb simbologia d'extrema dreta, que estaven increpant una persona. Andrés i els seus companys van desviar la mirada i van seguir el seu camí. Quan es van adonar que els seguien, van accelerar el pas i van acabar corrent. En reagrupar-se, van trobar a faltar Andrés. Un punyal li havia travessat el cor dues vegades.
José Luis Martínez Merino, l’autor de l’assassinat, pertanyia al Frente Nacional de la Juventud, escissió de Fuerza Nueva. Amb 16 anys ja era conegut per la seva extrema agressivitat, canalitzada a través de crits de «Viva Franco». Federico Baudín Pichardo (17 anys), ex FN, va ser qui va subjectar Andrés perquè José Luis el pogués apunyalar amb facilitat. Al primer li van caure 8 anys de presó; al segon, 2 anys, ampliats després a 6… tot i es desconeix quants en van complir realment. El Tribunal va absoldre a Cláudio Alonso Becerro de Bengoa (17 anys) i a José María Vega Dosal (15 anys); perque ni es va considerar que fos un crim de contingut polític, ni tampoc que hi hagués encobriment dels autors; ni que el grup feixista constituís una categoria de «banda».
Andrés García Fernández no ha estat mai reconegut com a víctima del terrorisme. Els seus assassins, fent una cerca per internet, apareixen com a administradors de diferents empreses. Així es va fer la modèlica transició.
Comentaris