Dia de la Victòria contra el nazisme

Avui se celebra el Dia de la Victòria contra el nazisme. La fotografia més icònica de la derrota del nazi-feixisme és la dels soldats soviètics hissant la bandera roja sobre el Reichstag, símbol del poder alemany. Hitler havia promès un Reich de mil anys, però només va durar dotze anys i tres mesos.

Ara bé, derrotar el nazisme va costar a la Unió Soviètica vint-i-set milions de morts. Honor i glòria als caiguts.

PS. Els primers combatents soviètics en onejant la bandera roja al Reichstag alemany foren Rajimzhan Koshkarbáev (oficial d’origen kazakh) i Grigori Bulàtov (soldat ras rus d’origen ètnic tàrtar). Tot i que Koshkarbáev i Bulàtov no foren els únics enviats al Reichstag amb l’objectiu d’hissar-hi la bandera roja, sí que foren els primers a aconseguir-ho. La batalla pel control de l’edifici va costar la vida a centenars de soldats de l’Exèrcit Roig.

Koshkarbáev conta a les seves memòries com va començar tot: «El major Vasili Davídov em va dur fins a la finestra (aleshores encara érem a la Casa de Himmler) i va assenyalar el Reichstag. “Veus el Reichstag? Agafa la gent que necessitis. Tu hissaràs la bandera”».

L’oficial d’origen kazakh explicà també a les seves memòries com ell i Bulàtov s’arrossegaren durant set hores entre cadàvers fins a arribar miraculosament a l’escalinata de l’edifici; pujaren fins al segon pis i penjaren l’estendard a les 14.25 h del 30 d’abril, quan faltaven deu dies per a la victòria final sobre l’Alemanya nazi.

«Vaig pensar que calia fixar la bandera en un lloc visible. Estàvem tan contents que ni tan sols pensàrem en la cúpula. Vaig asseure Bulàtov sobre les meves espatlles i el vaig aixecar fins a la barana de la finestra», relata.

Els oficials soviètics, educats en l’agitació i la propaganda, consideraven de màxima importància que la bandera amb la falç i el martell, i no les barres i estrelles, onejàs primer sobre «el cau del Feixisme». D’aquí el gran sacrifici humà en vides que va costar aquella imatge icònica.

És més, durant dècades, l’estalinisme va negar que Koshkarbáev i Bulàtov fossin els soldats que penjaren la bandera, atribuint falsament a Mijaíl Iegórov i Melitón Kantaria aquell acte heroic. No fou fins a l’any 2021 que la Federació Russa corregí aquella injustícia històrica.

Bulàtov no superà mai que se li negàs la condició d’heroi soviètic que considerava que li pertanyia, i es va suïcidar a Sibèria el 19 d’abril de 1973. Koshkarbáev, a títol pòstum, fou declarat heroi nacional del Kazakhstan l’any 1999 i ha rebut múltiples reconeixements, amb dedicatòries de carrers i la inauguració de monuments commemoratius en la seva memòria.