Ramon Barnils i Jordi Vandrell

Som un home de ràdio: m’enamora escoltar-la i m’encanta participar-hi. Avui, 14 de març, es compleixen 25 anys de la mort d’un dels grans periodistes catalans de tots els temps: Ramon Barnils.


Aquell infaust 2001 perdérem Ramon Barnils i, pocs mesos després, perdérem també Jordi Vendrell, un altre monstre de la ràdio i company inseparable de Ramon. Tots dos se n’anaren massa prest (Ramon als 60 anys i Jordi als 53).

Tant Ramon Barnils com Jordi Vendrell els vaig descobrir a Catalunya Ràdio i, a partir d’aleshores, vaig passar moltes hores amb la seva companyia quan era adolescent. Temps després, quan ja eren morts, vaig conèixer la seva desgraciada història: havien estat condemnats a l’ostracisme periodístic, relegats a programes «menors» o a horaris dolents com a càstig polític, perquè foren dels pocs que s’atreviren a denunciar per les ones del seu programa (L'Orquestra) la denominada «Operació Garzón» (una operació de deep state i de guerra bruta de l’Estat, executada durant els Jocs Olímpics de Barcelona, contra l’independentisme català). El programa fou cancel·lat, i ells, acomiadats de Catalunya Ràdio. La decisió de censurar i tancar el programa es va prendre a instàncies del PSC i fou executada per CiU. Aquí teniu la història d'aquell episodi vergonyós de la ràdio i televisió pública catalana.

Supòs que aquell estigma encara perdura i, per això, en aquest vint-i-cinquè aniversari, ben pocs records públics han tingut…







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifest Antiespanyol

Imatge
Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial! " Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares. ". " Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confrate...
Més informació

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació