Irlanda (I)
L'Alçament de Pàsqua (Easter Rebellion)
En la meva expedició estiuenca a Irlanda, aquesta és una de les grans joies que m''he trobat 👇 : es tracta d'un dels pocs exemplars originals que es conversen de la proclamació de la independència irlandesa, que es coneguda com "l'Alçament de Pàsqua". El document es troba, guardat com una joia nacional, al Trinity College de Dublin. El text fou imprès pels revolucionaris independentistes en una quantitat aproximada de 100 exemplars, dels quals, com es lògic, la pràctica totalitat s'han perdut en el dia d'avui. El text fou llegit el 24 d'abril de 1916 pel dirigent independentista i poeta Patrick Pearse, davant l'Oficina de Correus de Dublin. Poc abans de la proclamació, les tropes independentistes havien ocupat els principals edificis públics de la ciutat, que romanien en aquell moment en mans dels independentistes. El somni, no obstant, va durar poc. En menys d'una setmana, l'exèrcit d'ocupació britànic havia acabat amb la revolta, i els dirigents independentistes foren ràpidament executats a mans de l'exèrcit anglès. El propi Patrick Pearse fou penjat el 3 de maig de 1916 pels anglesos del coll fins a morir, conjuntament amb el seu germà Willie, als 36 anys d'edat. A més, bona part del centre de Dublin fou destruït, ja que els anglesos empraren artilleria i armes automàtiques en contra dels insurrectes i la població civil irlandesa.
L'aixecament del "Dilluns de Pàsqua" va fracassar, però tots aquells màrtirs de la causa independentista es convertiren en un referent pels irlandesos, i servirien per galvanitzar el moviment independentista fins al seu triomf final. La revolta del "Dilluns de Pàsqua" es considera com la primera revolució socialista d'Europa en el segle XX ja que, els independentistes irlandesos, a més de la independència, volien implantar una República socialista. Tal volta per això, el primer Estat que, anys després del Dilluns de Pàsqua, reconeixeria a l'any 1922 a la nova Republica d'Irlanda seria la URSS. Sense la sang vessada pels republicans irlandesos de 1916, la independència irlandesa no hagués estat mai possible. Una independència irlandesa que, a dia d'avui, encara no es total, ja que que els britànics es quedaren, i continuen mantenint sota domini colonial, les productives terres d'Irlanda del Nord...
El text de la Declaració de Independència, és el següent :
En nom de Déu i de les generacions passades de les quals rep la seva antiga tradició de nació, Irlanda, a través nostre, convoca els seus fills a aplegar-se darrere la seva bandera i fa un pas endavant per la seva llibertat.
Havent organitzat i entrenat els seus homes mitjançant la seva organització revolucionària secreta, la Germandat Republicana Irlandesa, i les seves organitzacions militars públiques, els Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, havent perfeccionat pacientment la seva disciplina, havent esperat resoltament el moment adequat per rebel·lar-se, aprofita aquest moment i, amb el suport dels seus fills exiliats a Amèrica i de valents aliats a Europa, però confiant sobretot en la seva pròpia força, s'alça amb plena confiança en la victòria.
Declarem que el dret del poble irlandès a la possessió d'Irlanda i al control sense condicions dels destins irlandesos és sobirà i irrevocable. La llarga usurpació d'aquest dret per part d'un poble i un govern estrangers no ha extingit aquest dret, que no pot ser mai extingit sinó mitjançant la destrucció del poble irlandès. A cada generació, el poble irlandès ha reclamat el seu dret a la llibertat i a la sobirania nacional; sis vegades durant els darrers tres-cents anys ho ha reclamat per les armes.
Basant-nos en aquest dret fonamental i afirmant-lo una vegada més per les armes, davant del món, proclamem aquí la República Irlandesa com a Estat Independent i Sobirà, i comprometem les nostres vides i les vides dels nostres camarades d'armes a la causa de la seva llibertat, del seu benestar i de la seva exaltació entre les nacions.
La República Irlandesa té el dret, i en aquest acte l'exigeix, a la lleialtat de tots els irlandesos i irlandeses. La República garanteix la llibertat religiosa i civil, la igualtat de drets i la igualtat d'oportunitats a tots els seus ciutadans, i declara la seva determinació de perseguir la felicitat i la prosperitat de tota la nació i de cadascuna de les seves parts, acollint per igual tots els fills de la nació, completament aliena a les diferències curosament fomentades per un govern estranger, que en el passat van dividir una minoria de la majoria.
Fins que les nostres armes no ens hagin brindat el moment oportú per a l'establiment d'un Govern Nacional permanent, representatiu de tot el poble d'Irlanda i elegit pel sufragi de tots els seus homes i dones, el Govern Provisional, aquí constituït, administrarà els afers civils i militars de la República en nom del poble.
Posem la causa de la República Irlandesa sota la protecció de l'Altíssim, la benedicció del qual invoquem sobre les nostres armes, i preguem que ningú que serveixi aquesta causa la deshonri per covardia, per debilitat o per rapinya. En aquesta hora suprema, la nació irlandesa, pel seu valor i disciplina i per la disposició dels seus fills a sacrificar-se pel bé comú, demostra ser digna del destí august al qual és cridada.
*Signat en representació del Govern Provisional*
THOMAS J. CLARKE
SEAN Mac DIARMADA
THOMAS MacDONAGH,
P. H. PEARSE
EAMONN CEANNT
JAMES CONNOLLY
JOSEPH PLUNKETT
Comentaris