Irlanda (IV): "Croppies Acre Memorial Park" i "Rory O'More Bridge"

 Irlanda (IV)


"Croppies Acre Memorial Park"
i "Rory O'More Bridge"

Caminant pel marge esquerra del riu Liffey, hom es troba amb el "Croppies Acre Memorial Park". El Parc és una gran fossa comuna allà a on s'hi enterraren els irlandesos assassinats pels britànics durant la revolta independentista de 1798. La fossa comuna està situada en front de les "Royal Barracks", quarter de les tropes britàniques a Dublin durant més de tres-cents anys. Just davant dels quarter, els irlandesos eren executats i els seus cossos llançats a l'enorme fossa comuna que constitueix ara el "Croppies Acre Memorial Park". S'ha de tenir en compte que la derrota irlandesa a la Revolta de 1798 va acabar amb més de 50.000 irlandesos assassinats pels britànics; a més de múltiples crims contra la humanitat comesos pels britànics, ja que l'exèrcit invasor va emprar les agressions sexuals en contra de les dones irlandeses com una arma comú de guerra. Retornant al tema, s'ha de dir que després de la independència irlandesa a l'any 1921, les "Royal Barracks" passaren a dir-se "Collins Barracks" en honor al líder independentista irlandès Michael Collins. Des de l'any 1997, les "Collins Barracks" són la seu del "National Museum of Ireland", allà a on es pot veure una llarga mostra de la causa independentista.


La via més ràpida accedir al "Croopies Acre Memorial Park" és el "Rory O'More Bridge". Dit pont, sota l'ocupació britànica, es deia "Queen Victoria bridge" (en honor de la Reina britànica); i, després de la independència, la República Irlandesa li va canviar el nom per "Rory O'More Bridge" en honor a Sir Rory O'More, líder de la revolta independentista irlandesa de 1641. La revolta indepedentista de 1641 fou una guerra independentista-religiosa que va començar derivada de la reclamació als britànics, per part dels irlandesos, de tres demandes: l'eliminació de les lleis que discriminaven als catòlics fronts als anglicans; el retorn dels bens confiscats per la Corona britànica a l'esglèsia catòlica; i, per últim, el retorn del dret a l'autogovern d'Irlanda per part dels irlandesos. La guerra fou especialment dura al Ulster (Irlanda del Nord) lloc a on hi havia ja aleshores una gran presència de colons anglesos que ocupaven terres irlandeses. Al Ulster, els independentistes pretenien, entre altres coses, recuperar l'ús del gaèlic front a l'anglès, i el retorn toponímic a les denominacions gaèliques del territori, front a al procés de anglificació dut a terme pels colons i l'exèrcit britànic que els emparava. Aquell conflicte al Ulster iniciat a l'any 1641 entre els irlandesos i els colons anglesos, gairebé quatre-cents després, encara perdura... Com es pot veure, a Irlanda, a cada passa que dones hi ha infinitats d'històries que et recorden la lluita irlandesa contra l'imperialisme britànic.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Judici a la memòria