Irlanda (IV): "Croppies Acre Memorial Park" i "Rory O'More Bridge"

 Irlanda (IV)


"Croppies Acre Memorial Park" i "Rory O'More Bridge"

Caminant pel marge esquerra del riu Liffey, hom es troba amb el "Croppies Acre Memorial Park". El Parc és una gran fossa comuna allà a on s'hi enterraren els irlandesos assassinats pels britànics durant la revolta independentista de 1798. La fossa comuna està situada en front de les "Royal Barracks", quarter de les tropes britàniques a Dublin durant més de tres-cents anys. Just davant dels quarter, els irlandesos eren executats i els seus cossos llançats a l'enorme fossa comuna que constitueix ara el "Croppies Acre Memorial Park". S'ha de tenir en compte que la derrota irlandesa a la Revolta de 1798 va acabar amb més de 50.000 irlandesos assassinats pels britànics; a més de múltiples crims contra la humanitat comesos pels britànics, ja que l'exèrcit invasor va emprar les agressions sexuals en contra de les dones irlandeses com una arma comú de guerra. Retornant al tema, s'ha de dir que després de la independència irlandesa a l'any 1921, les "Royal Barracks" passaren a dir-se "Collins Barracks" en honor al líder independentista irlandès Michael Collins. Des de l'any 1997, les "Collins Barracks" són la seu del "National Museum of Ireland", allà a on es pot veure una llarga mostra de la causa independentista.


La via més ràpida accedir al "Croopies Acre Memorial Park" és el "Rory O'More Bridge". Dit pont, sota l'ocupació britànica, es deia "Queen Victoria bridge" (en honor de la Reina britànica); i, després de la independència, la República Irlandesa li va canviar el nom per "Rory O'More Bridge" en honor a Sir Rory O'More, líder de la revolta independentista irlandesa de 1641. La revolta indepedentista de 1641 fou una guerra independentista-religiosa que va començar derivada de la reclamació als britànics, per part dels irlandesos, de tres demandes: l'eliminació de les lleis que discriminaven als catòlics fronts als anglicans; el retorn dels bens confiscats per la Corona britànica a l'esglèsia catòlica; i, per últim, el retorn del dret a l'autogovern d'Irlanda per part dels irlandesos. La guerra fou especialment dura al Ulster (Irlanda del Nord) lloc a on hi havia ja aleshores una gran presència de colons anglesos que ocupaven terres irlandeses. Al Ulster, els independentistes pretenien, entre altres coses, recuperar l'ús del gaèlic front a l'anglès, i el retorn toponímic a les denominacions gaèliques del territori, front a al procés de anglificació dut a terme pels colons i l'exèrcit britànic que els emparava. Aquell conflicte al Ulster iniciat a l'any 1641 entre els irlandesos i els colons anglesos, gairebé quatre-cents després, encara perdura... Com es pot veure, a Irlanda, a cada passa que dones hi ha infinitats d'històries que et recorden la lluita irlandesa contra l'imperialisme britànic.







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació

Judici a la memòria

Imatge
Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!
Més informació