Irlanda: lluita nacional i feminisme

Any 1970, el prestigiós fotògraf Colman Doyle publica aquesta fotografia 👇 amb el següent peu de foto:


A woman IRA volunteer on active service in West Belfast with an AR18 assault rifle

(Una dona voluntària del IRA en en servei actiu a West Belfast amb un fusell d'assalt AR18).

Ràpidament la foto dona la volta al món i es converteix en una icona de la lluita irlandesa contra l'ocupació colonial anglesa; tal i com la fotografia de Korda a Ernesto Che Guevara es va convertir en la gran icona de la revolució Cubana.

Per mi, el feminisme no té res a veure amb el postureig burgés que abunda ara, de selfie hipòcrita i estora vermella. Per mi, el feminisme és una dona fusell en mà lluitant contra l'enemic de classe que l'oprimeix, tant des d'una perspectiva nacional, com social. I aquesta fotografia representa en conseqüència, des de la meva perspectiva, l'essència de la lluita feminista. Poc importa si aquest enemic de classe és home, o dona. La lluita de les milicianes irlandeses; tal i com abans la de les milicianes comunistes i anarquistes a la Guerra Civil espanyola; o la de les partisanes italianes contra el feixisme, en són el gran exemple del que, al meu entendre, hauria d'haver continuat sent sempre la lluita feminista. El feminisme, com els moviments d'alliberament nacional, són ideologies inevitablement indisociables de la lluita de classes. Tot i que els burgesos, en moltes ocasions, ens ho pretenguin amagar amb la seva propaganda capitalista.

Aquest mes d'agost, si no hi ha res de nou, trepitjaré per primera vegada terres irlandeses, cercant les arrels de grans lluitadors com Michael John Collins; Éamon de Valera; Kevin Barry; o Bobby Sands. Honor i glòria pels que caigueren lluitant contra els anglesos, i que no s'acabi mai la lluita fins a veure a Irlanda lliure dels anglesos, i reunificada.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Judici a la memòria