Gerardo Iglesias

Gerardo Iglesias fou secretari general del Partit Comunista d'Espanya entre 1982 i 1988. Iglesias va ocupar la SG del PCE en els pitjors moments del Partit, just després de la desfeta electoral comunista fruït de la traició del "carrillismo" a l'electorat i militància del PCE. Gerardo Iglesias, des del seu lideratge al PCE, va cofundar Izquierda Unida a l'any 1986, i en fou el seu primer coordinador general. 


Gerardo Iglesias va tornar a la seva professió de miner quan va deixar la política activa. Un 20 de novembre de 1989 davallava, per primer cop després d'anys, a la mina. Les dretes i el PSOE de Felipe González (valgui la redundància) digueren  aquell dia que tot plegat era un muntatge publicitari "dels comunistes" i que, en haver-se fet la foto, Gerardo no tornaria mai més a la mina. Com diu el refrany castellà: "Cree el ladrón que todos son de su condición". Gerardo Iglesias, ben el contrari del que pronosticaren els seus injuriadors, va continuar picant carbó a la mina durant anys fins que un greu accident laboral a les galeries mineres el va deixar impedit i el va incapacitar per qualsevol professió. Des d'aleshores, ha patit 5 operacions derivades d'aquell accident i es troba a dia d'avui completament impedit físicament. No obstant això, i a pesar de les seves secueles físiques, ha continuat col·laborant durant les darreres dècades en la recuperació de la memòria històrica asturiana. 


Julio Anguita, el successor de Gerardo Iglesias al càrrec, va actuar exactament com ell i, quan va deixar la política, es va dedicar a la seva professió de mestre fins que, per edat, es va jubilar; renunciant aleshores a la pensió i als privilegis que li pertocaven com a ex diputat al Congreso. 


Ja ho sabeu, quan un "cuñado", des de la barra d'un bar, amb l'escuradents a la boca i la cervesa a la mà, us digui que és "apolítico" o de "centro", i que "todos los políticos son iguales"; contestau-li dient: "ja us agradaria que ho fossin...".





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació

Judici a la memòria

Imatge
Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!
Més informació