Capitalisme i inundacions (II)
He de rectificar el post anterior. Els edificis eivissencs construïts enmig d’una torrentera de dit post no són hotels, sinó pisos. I, com a mínim un dels seus propietaris, m’ha dit que els que les habiten volen viure allà; que “només” s’inunden cada dos o tres anys; i mai fins ara hi ha hagut “cap desgràcia”. A més, dóna les gràcies al capitalisme voraç que va transformar en edificis a “4 peluts que vivien al camp” amb “corrals de cans i cavalls”.
Comentaris