Nazisme a Santa Maria del Camí

Noam Chomsky sol citar una frase que se li atribueix sovint: «El feixisme és l’últim recurs de les classes dirigents quan ja no poden mantenir els seus privilegis per altres mitjans».

El nazisme alemany dels anys trenta difícilment hauria pogut arribar al poder sense el suport d’una part de les grans famílies industrials i financeres del moment, així com d’algunes empreses internacionals, entre elles Ford. La historiografia ha documentat el suport prestat al partit nazi per bona part dels industrials i grans empreses alemanyes del moment com la família Quandt (avui principal accionista de BMW), Siemens, Allianz, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp (actualment integrada a ThyssenKrupp), IG Farben —de la qual formaven part BASF i Bayer—, Ford i, posteriorment, Hugo Boss, entre d’altres.

Què cercaven? Principalment, preservar els seus interessos econòmics i els seus privilegis de classe. Per a molts d’aquests grans industrials, el principal enemic era el moviment obrer organitzat, especialment el Partit Comunista, que consideraven una amenaça per a l’ordre social i econòmic existent. Alhora, el règim nazi acabaria impulsant una política sistemàtica d’espoliació dels jueus, de la qual també es beneficiaren nombroses empreses.

Ara hi ha qui veu paral·lelismes inquietants. Algú ha gosat qüestionar els interessos de grans immobiliàries alemanyes que operen a Mallorca i, poc després, s’han produït atacs de simbologia nazi contra un domicili particular vinculat a una de les activistes detingudes.

Esper que la policia actuï amb la mateixa diligència que va demostrar la setmana passada i que, si s’identifica els responsables, puguem veure els autors d’aquestes agressions detinguts, emmanillats i posats a disposició del jutjat d’instrucció en el termini més breu possible. Tot i això, no sé per què, però tenc seriosos dubtes que acabi passant.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifest Antiespanyol

Imatge
Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial! " Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares. ". " Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confrate...
Més informació

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació