Toni Celià

Ens ha tocat viure en un país que sembla que només sap idolatrar tenistes, hotelers i qualque cantant o motorista.

Idò bé, en qualsevol societat mínimament civilitzada, Toni Celià hauria de ser el gran referent de superació personal i de servei als altres. La seva trajectòria hauria de ser presentada pels mitjans de comunicació i pels mateixos centres educatius com un exemple per a tots els joves.

Format a l’IES de sa Pobla —un centre públic amb una elevada taxa d’alumnat d’origen immigrant— i graduat i doctorat a la també pública UIB, s’ha convertit en un dels millors científics del món.

I, tanmateix, no he vist encara cap reconeixement institucional a la seva extraordinària trajectòria. No l’he vist distingit a la seva terra amb cap medalla ni cap nomenament honorífic. Tampoc no l’he vist rebut oficialment al Consolat de Mar. Ni he vist que s’hagi impulsat a les Illes Balears cap centre d’investigació específic que permeti col·laborar amb ell, encara que només sigui de manera embrionària, amb la vista posada a facilitar, algun dia, el seu retorn o, si més no, una codirecció científica des de la distància.

Evidentment, el Parlament tampoc no li ha requalificat cap terreny rústic, «por ser vos quien sois», perquè pogués fer un pelotazo urbanístic i vendre’l després a un fons d’inversió internacional, tal com sí que va fer amb un reconegut tenista com a mostra de reconeixement per la seva habilitat a l’hora de pegar cops a una pilota.

És molt trist el model de societat en què vivim: una societat banal, dirigida massa sovint per polítics populistes, que premia l’especulació mentre ignora aquells que dediquen la seva vida a fer avançar el coneixement i, en molts casos, a salvar vides.

Tot el meu reconeixement, Toni. Encara que siguem ben pocs, a la teva terra, els qui valoram de debò l’excel·lència acadèmica, la recerca científica i la cultura de l’esforç i la superació personal.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifest Antiespanyol

Imatge
Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial! " Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares. ". " Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confrate...
Més informació

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació