"Nos gusta Cataluña"

M'encanten aquests vídeos electorals del PP, m'han convençut, sens dubte, de l'espanyolitat del Principat: Rajoy dient que els seus fills han nascut a Catalunya i que li agraden els catalans "por su laboriosidad"; una exdiputada i ara batllesa dient que ells menjaven "pa amb tomàquet al Congrés"; Arenas proclamant "a los populares, por muchas razones, nos gusta mucho Cataluña"; una batllesa gallega donant les gràcies als catalans "por lo que nos regalais"; Esteban González Pons dient que catalans i valencians tenen la mateixa sang: "la española"; i el remat final de n'Ana Botella reclamant les olimpiades per Madrid i en Cobi amb la bandera espanyola. No sé a voltros, però a mi, m'ha encantat!!!! I m'han convençut!

De todos los cargos que desfilan por los vídeos, llama la atención el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy: "Soy gallego, es mi tierra. Mis hijos han nacido en Catalunya y también es mi tierra. Me gusta Catalunya, me gustan sus gentes, su carácter abierto, su laboriosidad, son emprendedores, hacen cosas, exportan, crean trabajo, la gente cumple".

El pa amb tomàquet es evocado por la alcaldesa de Elda, Adela Pedrosa, al recordar cómo los diputados catalanes del PP que se reunían cuando ella estaba en el Congreso "obligaba" a los demás a comerlo.

Fuga de cervells

El ministre d'educació diu que la fuga de cervells no és negativa. No sé en què està pensant. El grau de riquesa d'un país es mesura, de cada cop més, amb un intangible material que es coneix com a "know how" en terminologia anglosaxona. Formar durant 30 anys a un jove i que després se'n vagi per a què ho gaudeixi (o exploti) un altre País, no té cap sentit. És, des de el meu punt de vista una desgràcia nacional. A més, no és el perfil, aquest emigrant, ni molt manco, que envia divises al País d'origen. Si ara ens volen enganar, que ho intentin, amb mi no ho conseguiran. Aquí sobra matèria negre i, malauradament, en fuig la poca gris que hem format.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,

i la seva pau no es mudava;

i qui d'uns ulls d'amor sotjant la seva gorga brava

no hi ha vist terrejar l'engany.

I qui estima els seus dies l'un

per la vàlua de l'altre estima,

com les parts iguals d'un tresor mesurat;

i qui no va a l'encalç del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera,

on el passat, insaciable que és,

ens lleva fins l'esperança,

casta penyora de la treva que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:

que deixa els rems i, ajagut dins la frèvola barca,

de cara als núvols, mut, s'abandona

a una aigua serena.

Poema 6

Estances

Carles Riba

Hi ha moltes formes de matar...

Diverses maneres de matar 

"Hi ha moltes maneres de matar. 

Poden enfonsar-te un ganivet al ventre. 

Negar-te el pa. 

No curar-te quan estàs malalt. 

Entaforar-te en un habitatge penós. 

Empènyer-te al suïcidi. 

Torturar-te fins la mort mitjançant el treball. 

Dur-te a la guerra, etc 

Només algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest Estat.” 

Bertol Brecht

Reflexió final al gran poema de l'escriptor alemany: El capitalisme mata de moltes maneres, i cap d'elles és titllada de terrorisme.

Pintada al Raval de Barcelona

Educació atacada

Estam vivint un dels pitjors moments per a l'educació pública a Espanya. Les retallades econòmiques s'uneixin a una posada en qüestió de tot el sistema educatiu públic a l'hora que proliferen escoles elitistes privades. Mai hi havia hagut tantes universitats privades i tanta nova escola concertada privada (i no precisament d'origen cooperatiu, sinó ben bé el contrari). A més, des de els responsables polítics educatius, tant estatals com autonòmics s'està volent convertir l'escola en un element d'adoctrinament polític, oposant-se de manera furibunda a dos principis de profund arrelament democràtic: l'autonomia dels centres, i la llibertat de càtedra, inclosa, també, la col·lectiva del claustre. 

Ens tocarà lluitar. Som molts els que hem pogut assolir una educació superior gràcies al sistema públic educatiu, i, en especial a l'universitari. És de ser agraïts tornar el que ens ha donat els sistema públic d'educació en forma de resistència. L'educació fa por, molta de por, ja que una persona educada deixa de ser súbdit i es converteix en ciutadà. Les escoles, en aquest sentit, són les gran enemigues del feixisme en les seves diferents formes. Per tant, ara, més que mai, l'acte més revolucionari que es pot fer és defensar l'escola, i els seus artífexs: els mestres i professor. No passaran! Tornarem a lluitar, i tornarem a vèncer.

"La nada" de Rajoy

"Fuera de España y de Europa se está en ninguna parte y condenados a la nada [...] apartarse de la Constitución y el Estatuto es apartarse de la prosperidad del bienestar y del empleo".

Mariano Rajoy, president del Govern espanyol dixit.

Estic esglaiat. El president del Govern espanyol m'ha fet por. Ha amenaçat als sobiranistes, dient que fora d'Espanya, "sólo queda la nada"... això, certament, m'acollona. Imaginau que d'aquí uns segles Catalunya sigui com l'Atlàntida, que qualcú afirmi que va existir, però que hagi desaparegut en "la nada" per haver volgut fer un referèndum. És més, fa temps, qualcú, en un bar, me va contar la història d'un independentista que va desaparèixer, abduït per un ovni diuen alguns (tot i que altres tenen altres teories, ja que va desaparèixer aprop d'Intxaurrondo...). A més, també vaig sentir la història d'un poble de muntanya, que, un pic va convocar un referèndum, una cosa senzilla, sobre el dret de pas de les cabres pels carrers del poble. I mai més es va saber res d'aquella gent. Ara, alguns excursionistes agosarats entren en els carrers deserts d'aquell poble fantasma... i pensen que tot va començar amb un referèndum: ja es sap, els referèndums els carrega el diable! Crec que anit no podré dormir... i hauré de posar a la ràdio, per mantenir-me informat, en concret escoltaré n'Iker Jiménez, per veure si dóna més informació sobre l'abisme còsmic que ens espera si sortim d'Espanya. Si és que el "presi" té tota la raó del món, apartar-se de la Constitució és apartar-se del benestar i de la feina. Gràcies a la Constitució espanyola, hi ha cinc milions d'aturats i la major taxa d'atur juvenil d'Europa. Què faríem sense ella? No m'ho vull ni imaginar... quin mal son!

La cabra de la legión

Avui, 12 d'octubre, dia de "la raza" que celebren els espanyols, per a mi, és, sobretot, una imatge: la imatge de la cabra de la Legión. La imatge d'un grup de soldats mercenaris, desfilant pel centre de Madrid darrera d'una cabra amb una gorra militar és, per a mi, la imatge del surrealisme dut a les darreres conseqüències. De totes formes, segons la història, la cabra és una evolució civilitzada, ja que en altres temps duien moneies, ossos i, fins i tot, lloros que deien paraulotes insultants durant la desfilada.

La cabra és el símbol d'un cos militar, la Legión, que li diu molt. Recordem que la Legión espanyola fou fundada per José Millán-Astray, el famós general que va cridar durant la inauguració del curs universitari de 1936, al paranimf de la Universitat de Salamanca, al gran Miguel de Unamuno aquell ja gloriós "Viva la muerte, y muera la inteligencia". Hem de recordar, a més, que si bé la Legión es va fundar, en principi per evitar l'exèrcit de lleva obligatòria en les guerres colonials africanes, la seva "gran actuació" fou en les repressions militars del moviment obrer asturià de 1934, i, especialment, en l'aixecament feixista de 1936 i la Guerra Civil. Hi hauria molt per escriure de la història "negre" de la Legión i de les atrocitats comeses per alguns dls seus membres, però, aquesta història, seria molt més trista que no la de la surrealista esperpèntica cabra que cada 12 d'octubre desfila per la capital del Reino de España.

"Espanyolitzar" alumnes

"El interés del gobierno es españolizar a los alumnos catalanes"

José Ignacio Wert, ministre d'educació espanyol.

El ministre d'educació espanyol, José Ignacio Wert, ha mostrat les canyes i ha afirmat que el seu objectiu és "espanyolitzar" els alumnes catalans. Fa pocs minuts el propi president del govern espanyol ha avalat la tesi del seu ministre dient que és un objectiu del govern espanyol espanyolitzar els alumnes catalans canviant el sistema educatiu. Des de el franquisme que no s'afirmava per part dels dirigents ministerials que s'havien de fer servir les aules per adoctrinar políticament. I, inclús en el franquisme, els seus responsables polítics eren més discrets i subtils. Ara ja s'ha perdut fins i tot les formes i es diu directament que es vol imposar una determinada ideologia, l'espanyolista, des de les aules. Sobta a més, que aquesta proposta adoctrinadora provengui d'un partit que, aquí a Balears, està fent campanya davant el suposat "adoctrinament" polític que fan els mestres i professors a les aules en defensa de la cultura pròpia. Així, han proliferat vídeos per youtube allotjats per las Nuevas Generaciones del Partit Popular escarnint la suposada "manipulació" dels alumnes mallorquins per part dels seus professors fomentant artificialment el seu mallorquinisme. Ara, el ministre, ho ha deixat ben clar: vol convertir  des de el govern les aules en un instrument d'adoctrinament polític en pro d'una determinada ideologia, l'espanyolista. Extremadament greu tot plegat. 

Anticatalanisme visceral i pseudoreligiós

Segon un article aparegut avui a El Mundo i signat per Juancho Armas Marcelo, els que mataren al Bon Jesús eren catalans. I com a bons catalans es jugaren la seva túnica als daus (prova històrica irrevocable de la seva catalanitat): "La pela és la pela". Aquest article s'ha de sumar a la a la declaració aprovada per la Conferencia Episcopal Española, sense unanimitat, allà a on s'insta a defensar el "bien de la unidad", demostrant a l'hora la "inquietud" dels prelats espanyols, davant les propostes que ataquin aquesta unitat. Com es pot veure, els espanyols estan cremant tots els cartutxos, inclús els eclesiàstics, per intentar aturar un procés emancipatori que, llevat de què acudeixin a les armes, sembla imparable. Als articles anticatalans sorgits de l'odi més profunds, ni tenc ganes de contestar-los; als bisbes i cardenals integrants de la Conferencia Episcopal Española, els demanaria mem a quin passatge evangèlic parla del "bien de la unidad española", i que mem si pensen igual envers aquest suposat "bien de la unidad" estatal quan parlam de processos emancipatoris de pobles catòlics sotmesos al jou d'Estats opressors protestants, tal i com ha passat històricament amb Irlanda. Uns processos emancipatoris que sempre han tengut el suport implícit de l'església catòlica.  

"Cito a Pilatos porque era el gobernador de Tarraco en tiempos de Cristo. El hombre, contra su voluntad, fue destinado por el Imperio a Judea (o Palestina, como ustedes quieran) y se llevó de Cataluña -también por orden del Imperio romano- su guardia pretoriana (de catalanes) y un par de legiones de leva obligatoria. Al recalar en Jerusalén, se encontró con aquel ser superior, Jesús, hijo de José, que decía ser Hijo de Dios y con el Sanedrín judío. Saquen conclusiones de quien o quienes mató o mataron a Cristo. Y quien dio la lanzada final al costado del Maestro. Al final se jugaron la túnica de Jesús a los dados, en aquella película protagonizada por Victor Mature titulada exactamente “La túnica sagrada”. Más conclusiones: “la pela es la pela”, aunque sea del Hijo de Dios, y el euro no iba a ser menos".

Article aparegut a El Mundo de dia 7 d'octubre de 2012 i signat per Juancho Armas Marcelo.

Proteccionisme inquer (no deuen conèixer la Bolkenstein)

Imatge d'un parc religiós semblant al que es vol construir a Inca

He llegit molt sorprès al diari Ultima Hora que el batle d'Inca condiciona la concessió de la llicència d'obres al parc temàtic religiós "Tierra Santa" a què els picapedrers que es contractin per construir-lo siguin tots d'Inca. M'ha sorprès que un responsable municipal faci aquestes declaracions, ja que, qualsevol amb uns mínims (i molt mínims) coneixements de Dret sap que condicionar una llicència a la contractació de determinats treballadors viola manifestament tota la normativa urbanística, a més de la llei 15/2007 de defensa de la competència, i tota la normativa comunitària (tant originària com derivada) en matèria de lliure circulació de treballadors i mercaderies. Sorprèn molt això, que es faci una proposta il·legal sense cap mirament, i, que, a més, aquesta sorgeixi des de un partit polític que es diu "liberal" i que s'acolleix a n'aquest liberalisme per atacar en moltes ocasions, sobre la base del sacrosant ídol del lliure mercat, els drets dels treballadors. 

El diari de Bridget Jones

"I va ser llavors, just llavors, just llavors, aquell va ser el moment. Tot d'una em vaig adonar que, tret que alguna cosa canviés de seguida, havia de portar una vida en la qual la meva relació més important seria amb una ampolla de vi. I al final acabaria morint grassa i sola, i em trobarien tres setmanes després mig devorada per pastors alemanys. Estava a punt de convertir-me en Glenn Close a Atracció Fatal

[...] 

Així que vaig prendre una important decisió. Per evitar acabar l'any com una sopa i escoltant clàssics del pop per trentanyers en emissores de la FM, vaig decidir prendre el control de la meva vida i començar un diari on explicaria la veritat sobre Bridget Jones. Tota la veritat".

El Diari de Bridget Jones, Sharon Maguire, 2001.

La realitat exigeix lluita...

"La realitat exigeix lluita, exigeix que qui no vulgui ser un auxiliar voluntari o involuntari de la burgesia, es col·loqui al costat del proletariat"

Vladímir Illich Ulianov, Lenin.