Estam vivint un dels pitjors moments per a l'educació pública a Espanya. Les retallades econòmiques s'uneixin a una posada en qüestió de tot el sistema educatiu públic a l'hora que proliferen escoles elitistes privades. Mai hi havia hagut tantes universitats privades i tanta nova escola concertada privada (i no precisament d'origen cooperatiu, sinó ben bé el contrari). A més, des de els responsables polítics educatius, tant estatals com autonòmics s'està volent convertir l'escola en un element d'adoctrinament polític, oposant-se de manera furibunda a dos principis de profund arrelament democràtic: l'autonomia dels centres, i la llibertat de càtedra, inclosa, també, la col·lectiva del claustre.
Ens tocarà lluitar. Som molts els que hem pogut assolir una educació superior gràcies al sistema públic educatiu, i, en especial a l'universitari. És de ser agraïts tornar el que ens ha donat els sistema públic d'educació en forma de resistència. L'educació fa por, molta de por, ja que una persona educada deixa de ser súbdit i es converteix en ciutadà. Les escoles, en aquest sentit, són les gran enemigues del feixisme en les seves diferents formes. Per tant, ara, més que mai, l'acte més revolucionari que es pot fer és defensar l'escola, i els seus artífexs: els mestres i professor. No passaran! Tornarem a lluitar, i tornarem a vèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada