30 de desembre 2015

PSOE i autodeterminació

Programa polític del PSOE de l'any 1974. Ai Pedro, ¡cómo hemos cambiado!

"1) La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español.

2) Al analizar el problema de las diversas nacionalidades el PSOE no lo hace desde una perspectiva interclasista del conjunto de la población de cada nacionalidad sin o desde una formulación de estrategia de clase, que implica que el ejercicio especifico del derecho de autodeterminación para el PSOE se enmarca dentro del contexto de la lucha de clases y del proceso histórico de la clase trabajadora en lucha por su completa emancipación".


"Nunca cederemos, no lo hicimos en Euskadi cuando mataban a los nuestros y no lo hemos hecho en Cataluña, tampoco porque nos lo pida un tercero. No pondremos en cuestión nuestro país".





Pedro Sánchez dixit.

 





26 de desembre 2015

Hugo Boss

Cada pic que pas per davant d'una tenda de Hugo Boss no puc evitar en pensar en el malament que es va fer la desnazificació a Alemanya, quelcom malament es va fer també la transició política a Espanya. Molta de gent no sap que Hugo Boss fou un membre fundador del partit nazi; patrocinador econòmic (Förderndes Mitglied) de les temudes i salvatges esquadres de la mort SS (Schutzstaffel) arribant a dissenyar ell personalment el seu nefast uniforme negre. Amb l'arribada de Hitler al poder, va passar de la bancarrota a convertir-se en milionari, gràcies a esdevenir en el proveïdor oficial de roba a bona part de l'entramat nazi, tant a nivell militar, com polític. Amb el beneplàcit de Hitler, va emprar a treballadors esclaus per poder tirar de cap endavant les seves fàbriques durant la II Guerra Mundial. Acabada la mateixa, va morir plàcidament l'any 1948, pagant una multa econòmica i pervivint el seu imperi econòmic, un imperi sorgit del nazisme i que ha continuat fins el dia d'avui. Quan vegeu una tenda de luxe d'aquesta marca alemanya, recordau la trista història que hi ha darrera en els seus orígens i en el que va representar el seu fundador...

24 de desembre 2015

Morat

Curiós que el borbó enguany hagi sortit amb una corbata morada. Ja s'apropien fins i tot dels nostres símbols. Encara ens voldran fer creure, que ells també són republicans. 

"En 1831, Mariana Pineda en Granada borda una bandera morada, con un triángulo verde en el centro y las palabras bordadas en rojo Libertad, Igualdad y Ley para el levantamiento liberal que le costaría la ejecución".

"No hablo de la II República como período político, o histórico, sí de un niño delante de ella. Empezó a vivir en una casa donde una mujer cosía a escondidas los tres trozos de tela llana de la bandera y los ocultaba bajo el colchón como hizo con su bordado Mariana Pineda, y le costó la vida: «Yo soy la Libertad, herida por los hombres!», cantaba Margarita Xirgu, camino del cadalso en los versos de una tragedia de Lorca. Todos pagarían esa bandera: la Xirgu en el exilio, Lorca en el barranco de Viznar; la mujer con la ruina de todo. Y el niño, con la pérdida de lo que durante un tiempo pudo llamar patria.» "

"¡Oh! Qué día tan triste en Granada, 
que a las piedras hacía llorar 
al ver que Marianita se muere
 en cadalso por no declarar. 
Marianita, sentada en su cuarto, 
no paraba de considerar: 
«Si Pedrosa me viera bordando 
la bandera de la Libertad"


Anàlisi resultats electoral


21 de desembre 2015

Revolució electoral

Hi ha hagut una autèntica revolució electoral a les Illes Balears en les eleccions generals. El PP ha perdut més de 20 punts percentuals, i gairebé 100.000 vots. Per primera vegada, els socialistes han patit una derrota històrica a les Illes, quedant tercera força política per darrera de PODEM. L'esquerra transformadora (PODEM) ha aconseguit el somiat sorpasso avançant als socialdemòcrates del PSOE, convertint-se en el referent del progressisme illenc i en l'oposició clara a la dreta espanyolista del PP i Cs. El nacionalisme progressista (MES), i la dreta regionalista (PI), han continuat en una dinàmica històrica que els deixa fora del Congrés dels diputats. Moltes coses han canviat en molt poc temps, i molts de nombres haurem d'analitzar els propers dies, després d'una nit que podem considerar històrica. 





06 de desembre 2015

Llengua, Rivera vs Iglesias

Després de les declaracions de Albert Rivera a Palma defensant el gonellisme, recordar les paraules de Pablo Iglesias​ contra la "locura" lingüística: 

 “Sé perfectamente que la lengua que se habla en Barcelona, Valencia y Mallorca es la misma, como es la misma la que se habla en Madrid, Sevilla, Buenos Aires o Lima. Pero digo, digo, que los que han intentado politizar lo que es de “sentido común”, son los que permitieron “locuras” como que se hicieran diccionarios en Yugoslavia de Serbio y de Croata, que era la misma lengua, o de catalán y valenciano”


03 de desembre 2015

Junts, Podem

El meu sempre admirat Xosé Manuel Beiras, la combativa Mónica Oltra Jarque​, Pablo Iglesias​ que ens va fer creure que junts Podemos​, Ada Colau Ballano​ que va fer un desnonament a la dreta de CiU de l'Ajuntament de Barcelona... l'esquerra transformadora (radical diuen els de dretes), unida i en marxa, per enderrocar el podrit règim del '78. 


21 de novembre 2015

Omnium som tots

L’estratègia de darrera hora del nacionalisme espanyol (PP, Cs, Vox i PSOE) és ofegar econòmicament a la societat civil de Catalunya mitjançant multes. Ahir, el Govern de Mariano Rajoy, a través de l’AEPD, va imposar més de 400.000 euros de multes a Omnium i a ANC per la realització d’una enquesta prèvia al 9N. Els denunciants són els demòcrates partits espanyols Vox i Ciudadanos. El PSOE, i la seva sucursal PSC, romanen callats davant l’atac, mostrant l’anuència tàcita a aquest despropòsit. He trobat a faltar també, que encara no s’hagi produït un pronunciament contundent de CSQP en contra d’aquesta decisió. Tota la meva solidaritat amb l’ANC, amb Omnium (la nostra germana catalana de l’OCB) i amb tota la societat civil catalana que lluita democràticament pel dret a poder votar. Si ens ataquen a uns, ens ataquen a tots. I tots junts, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

18 de novembre 2015

Universitat universal

Vergonyós que el ministre d’educació espanyol digui que a Espanya hi ha massa estudiants universitaris… el que sobren a Espanya són els illetrats per un costat i els polítics classistes per l’altre. Curiosament, encara no he escoltat mai cap ministre espanyol d’educació que digui que sobren universitats privades o estudiants de pagament. S’ataca des de la dreta, i des de la falsa esquerra, la universitat perquè, en definitiva, la universitat esdevé a totes les societats en la principal passarel·la social que permet l’ascens dels fills de les classes treballadores. L’educació en general és una garantia de progrés i igualtat, i l’educació superior universitària ha de ser el sant i senya del sistema educatiu de qualsevol societat. Lluitem en contra del mal govern per la igualtat d’oportunitats, per la universalització de l’educació. 


15 de novembre 2015

Eren ells...

Les armes de destrucció massiva eren ells: Aznar, Chirac, Bush Jr., Schröeder, Blair... i el perill real no és una planta nuclear a Irak, com feren creure a l'opinió pública, sinó que el tenim als suburbis de les grans ciutats europees, en joves fills d'immigrants musulmans, sense futur ni integració, que malviuen venent petites quantitats de droga, i que són captats fàcilment per cèl·lules islamistes amb el discurs que la seva única sortida és immolar-se per Alá. 


14 de novembre 2015

Rambo i França

Hi hagué un temps en què, pel cinema i pels Estats Units, els terroristes islàmics eren els bons i els russos comunistes els dolents. La pel·lícula que més ho reflecteix fou Rambo III. La primera versió de Rambo (First Blood) fou un homenatge als veterans inadaptats de Vietnam i es va convertir en un èxit de públic i taquilla. Jo sempre he dit que First Blood fou la versió cinematogràfica de la cançó Born in the USA de Bruce Springsteen. L'exit d'un film antibel·licista va alarmar a la Casa Blanca, i va agafar el bou per les banyes el mateix Ronald Reagan. Així, a First Blood Part II, Rambo és indultat pel gran govern dels USA i és enviat a Vietnam a rescatar a soldats nord-americans segrestats per vietnamites comunistes. Rambo ja no lluita en contra de sheriff borratxos que el maltracten pel fet de ser un veterà de guerra sense feina, sinó que lluita com un patriota en contra de comunistes asiàtics. En tot cas, el punt culminant és Rambo III en què es enviat a Afganistan a formar i a combatre amb els terroristes islamistes en contra dels russos. El film acaba amb el títol de crèdit que incorpor i en el que es dedica el film als mujahidins que feien la guerra santa contra els infidels a Afganistan. Ahir vespre els mujahidins mataren a més de 120 persones a París. 




12 de novembre 2015

Llicència d'armes

Es veu que ser el jutge i el fiscal que t'ha tocat investigar la pitjor trama de corrupció policial de la que es té record en la història de Palma no és causa suficient per a què la delegada del govern et deixi tenir llicència d'armes. A qualsevol Estat democràtic normal el jutge i el fiscal tindrien vigilància policial les 24 hores i no necessitarien demanar armes per protegir-se.




10 de novembre 2015

Mercadona

MERCADONA va acomiadar a una treballadora per regalar a una dona que passava fam un peix que havien de tirar al fems per a què tingués qualque cosa per menjar. Ara el Tribunal Suprem ha declarat la improcedència de l'acomiadament en un Auto de 9 de setembre. Convé tenir-ho en compte a l'hora d'anar a comprar:

DESPIDO IMPROCEDENTE. APROPIACIÓN INDEBIDA. Se confirma la sentencia del Juzgado de lo Social en la que se declara improcedente el despido por falta laboral muy grave a la dependienta que regaló a una clienta una pescadilla que iban a tirara a la basura. Se considera que la conducta sería incardinable en una desobediencia que no se puede calificar de falta muy grave. La trabajadora admitió los hechos y reconoció que actuó de ese modo para aprovechar el producto y evitar que se acabara tirando. Se inadmite recurso de casación para la unificación de doctrina.

Sala de lo Social

A U T O

Auto: UNIFICACIÓN DOCTRINA

Fecha Auto: 09/09/2015

Recurso Num.: 3825/2014

Fallo/Acuerdo : INADMISIÓN Procedencia: T.S.J.CATALUÑA SOCIAL Ponente Excmo. Sr. D.: Jordi Agustí Juliá

Secretaría de Sala: Ilmo. Sr. D. Santiago Rivera Jiménez

Reproducido por: MSG / V

DESPIDO DISCIPLINARIO. FRAUDE Y ABUSO DE CONFIANZA: ENTREGA DE PRODUCTO DE "ROTURA" A UNA CLIENTA. MERCADONA. FALTA DE CONTRADICCIÓN.

Recurso Num.: 3825/2014

Ponente Excmo. Sr. D.: Jordi Agustí Juliá

Secretaría de Sala: Ilmo. Sr. D. Santiago Rivera Jiménez

A U T O

TRIBUNAL SUPREMO. SALA DE LO SOCIAL

Excmos. Sres.:

Dª. María Milagros Calvo Ibarlucea

D. Jordi Agustí Juliá

Dª. Rosa María Virolés Piñol

En la villa de Madrid, a nueve de Septiembre de dos mil quince. Es Magistrado Ponente el Excmo. Sr. D. Jordi Agustí Juliá ,

H E C H O S
PRIMERO
Por el Juzgado de lo Social Nº 33 de los de Barcelona se dictó sentencia en fecha 19 de marzo de 2014 , en el procedimiento nº 1105/13 seguido a instancia de Dª Lina contra MERCADONA, S.A., sobre despido disciplinario, que estimaba la pretensión formulada.

SEGUNDO
Dicha resolución fue recurrida en suplicación por la parte demandada, siendo dictada sentencia por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en fecha 17 de septiembre de 2014 , que desestimaba el recurso interpuesto y, en consecuencia, confirmaba la sentencia impugnada.

TERCERO
Por escrito de fecha 19 de noviembre de 2014 se formalizó por la Letrada Dª Sonia Obradors Ruiz en nombre y representación de MERCADONA, S.A., recurso de casación para la unificación de doctrina contra la sentencia de la Sala de lo Social antes citada.

CUARTO
Esta Sala, por providencia de 11 de junio de 2015, acordó abrir el trámite de inadmisión, por falta de contradicción. A tal fin se requirió a la parte recurrente para que en plazo de cinco días hiciera alegaciones, lo que efectuó. El Ministerio Fiscal emitió el preceptivo informe en el sentido de estimar procedente la inadmisión del recurso.

RAZONAMIENTOS JURÍDICOS
PRIMERO
1. - La sentencia recurrida, del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 17 de septiembre de 2014 (Rec 3473/14 ), confirma la de instancia que declaró la improcedencia del despido disciplinario.

La trabajadora demandante prestaba servicios, desde el año 1994, para MERCADONA con la categoría de gerente, en la sección de pescadería. Fue despedida disciplinariamente el 5/10/2013, imputándole la comisión de una falta laboral muy grave, habiendo actuado fraudulentamente y con abuso de confianza aprovechando las particularidades de su puesto de trabajo, para de forma torticera regalar artículos destinados a las roturas a una clienta, contraviniendo de forma expresa el primer párrafo del apartado C.4 del art. 34 del Convenio Colectivo de Mercadona SA , en donde se contempla "el robo, hurto o malversación cometidos tanto a la empresa como a los compañeros de trabajo, sea cual fuere el importe (...), la apropiación indebida de productos destinados a la basura o promoción (roturas, rs...)" . Estos hechos imputados han quedado acreditados, habiendo reconocido la trabajadora que efectivamente había regalado a una cliente un producto que se iba a tirar - una pescadilla- y no se iba a aprovechar y para que no se tuviera que acabar tirando.

La Sala de suplicación confirma la de instancia que declaró la improcedencia del despido al entender que la conducta de la actora no constituía un robo, hurto o malversación o apropiación indebida ni podía ser equiparada a ninguna de ellas ni por tanto tenía encaje en la conducta tipificada en el art 34 del convenio de la empresa. Sostiene que la conducta podría ser constitutiva de una desobediencia a los superiores en el ejercicio de sus funciones, tipificada como falta grave en la norma convencional.

- Acude la empresa en casación para la unificación de doctrina invocando de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía, con sede en Málaga, de 9 de enero de 2014 (Rec 1489/13 ). Esta confirma la de instancia que declaró la procedencia del despido de una trabajadora de Mercadona que trabajaba como gerente en el área de carnicería, siendo norma de la empresa que los productos perecederos se arrojan a unos bidones denominados de cebo y se apuntan como rotura, no pudiendo los trabajadores realizar ofertas no autorizadas. Consta que la demandante cogió una bandeja de pollo con la fecha cumplida, la abrió y puso el contenido en el mostrador a la venta mezclándolos con otros productos. También manifestó a la coordinadora que había vendido todo el cochinillo, sin embargo anotó como rotura seis kilos de cochinillo que no se encontraron en el bidón de cebo al realizar la comprobación del mismo al día siguiente hábil, alegando que los había regalado a un cliente para que comprara más. Circunstancias que llevan a la sentencia a considerar que las conductas implican una conducta transgresora de la buena fe contractual, y un incumplimiento contractual grave y culpable.

- El artículo 219 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social exige para la viabilidad del recurso de casación para la unificación de doctrina que exista contradicción entre la sentencia impugnada y otra resolución judicial que ha de ser -a salvo del supuesto contemplado en el número 2 de dicho artículo- una sentencia de una Sala de lo Social de un Tribunal Superior de Justicia o de la Sala IV del Tribunal Supremo. Dicha contradicción requiere que las resoluciones que se comparan contengan pronunciamientos distintos sobre el mismo objeto, es decir, que se produzca una diversidad de respuestas judiciales ante controversias esencialmente iguales y, aunque no se exige una identidad absoluta, sí es preciso, como señala el precepto citado, que respecto a los mismos litigantes u otros en la misma situación, se haya llegado a esa diversidad de las decisiones pese a tratarse de "hechos, fundamentos y pretensiones sustancialmente iguales". Por otra parte, la contradicción no surge de una comparación abstracta de doctrinas al margen de la identidad de las controversias, sino de una oposición de pronunciamientos concretos recaídos en conflictos sustancialmente iguales, ( SSTS 29/04/2014 (R. 609/2013 ), 17/06/2014 (R. 2098/2013 ), 18/12/2014 (R. 2810/2012 ) y 21/01/2015 (R. 160/2014 ).

Por otra parte, la Sala ha declarado reiteradamente que la calificación de conductas a los efectos de su inclusión en el artículo 54 del Estatuto de los Trabajadores , salvo supuestos excepcionales que aquí no concurren, no es materia propia de la unificación de doctrina ante la dificultad de que se produzcan situaciones sustancialmente iguales, ya que en los casos de calificación de los despidos como procedentes o improcedentes la decisión judicial se funda en una valoración individualizada de circunstancias variables, que normalmente no permite la generalización de las decisiones fuera de su ámbito específico. Lo que pone de relieve no es sólo la dificultad de construir en materia disciplinaria la identidad fáctica que exige el artículo 219 LRJS l. Se evidencia también algo que afecta, de manera más profunda, a la propia función de este recurso como instrumento de unificación jurisprudencial. Ese instrumento no puede operar a partir de lo que la doctrina denomina juicios empíricos de valoración de la conducta humana, porque en estos juicios los elementos circunstanciales de ponderación adquieren la máxima significación en el orden decisorio y, por ello, se resisten a una tarea de unificación doctrinal, que sería, por definición, una labor destinada al fracaso, al intentar convertir en general y uniforme lo que, por su propia naturaleza, es particular y variable, pues en tales decisiones opera siempre un elemento de discrecionalidad que no es susceptible de unificación. ( STS18/2/2014, Rec 2810/12 y las que ella cita).

Pues bien, en el presente recurso son ciertas las semejanzas entre las sentencias comparadas, puesto que en ambos casos se trata de trabajadoras que prestan servicios para la misma empresa, con igual categoría y se les imputa la transgresión de la buena fe contractual. Sin embargo, y pese a lo manifestado en el escrito de alegaciones, son distintas las concretas imputaciones que sustentan dicha transgresión, los hechos acreditados y las circunstancias concurrentes y tenidas en cuenta por los respectivos Tribunales sentenciadores en orden a la valoración de las conductas.

En efecto, en la sentencia recurrida, consta acreditado que la trabajadora, no contabilizó uno de los dos productos servidos a una clienta - una pescadilla- alegando que como no lo podían aprovechar, mejor que lo hiciera alguien y no tuviera que ser tirado. Se le imputa a la trabajadora una falta muy grave de deslealtad y abuso de confianza derivada del hurto cometido a la empresa, incardinable en el art 34 c del convenio. La sentencia considera que no ha existido hurto ni tampoco robo ni apropiación indebida tal y como está definida en el precepto convencional pues la conducta de la trabajadora de regalar a una cliente un producto que ya no se podía vender destinado a las roturas no está incluido en la consideración de falta muy grave definida en el precepto citado. Considera que la conducta seria incardinable en una desobediencia que no se puede calificar de falta muy grave. Sin embargo, en la sentencia de contraste, consta probado que por parte de la actora, sin estar autorizada para ello, y siendo además la gerente del área de carnicería, se procedió a regalar a un cliente una cantidad nada desdeñable de productos cárnicos -seis kilos de cochinillo-, tratando seguidamente de ocultar tal ilícita actuación anotando que tal producto había sido retirado de la venta -y arrojado al bidón de cebo correspondiente- por no ser apto para ésta, cuando lo cierto es que ello no era así. Asimismo, decidió unilateralmente y sin consentimiento ni conocimiento de la empresa poner los productos de una bandeja de producto cárnico con fecha de venta cumplida y por tanto no apta para la misma, en el mostrador a la venta, mezclándolos además con otros productos semejantes para ocultar tal circunstancia.

SEGUNDO
De conformidad con lo establecido en los artículo s 219 y 225 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social y con lo informado por el Ministerio Fiscal, procede declarar la inadmisión del recurso. En aplicación de lo dispuesto en el artículo 225.5 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social se imponen las costas a la parte recurrente y se acuerda la pérdida del depósito constituido, dándose a la consignación efectuada el destino legal.

Por lo expuesto, en nombre de S. M. El Rey y por la autoridad conferida por el pueblo español.

LA SALA ACUERDA:
Declarar la inadmisión del recurso de casación para la unificación de doctrina interpuesto por la Letrada Dª Sonia Obradors Ruiz, en nombre y representación de MERCADONA, S.A. contra la sentencia dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 17 de septiembre de 2014, en el recurso de suplicación número 3473/14 , interpuesto por MERCADONA, S.A., frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 33 de los de Barcelona de fecha 19 de marzo de 2014 , en el procedimiento nº 1105/13 seguido a instancia de Dª Lina contra MERCADONA, S.A., sobre despido disciplinario.

Se declara la firmeza de la sentencia recurrida, con imposición de costas a la parte recurrente y pérdida del depósito constituido, dándose a la consignación efectuada el destino legal.

Contra este auto no cabe recurso alguno.

Devuélvanse los autos de instancia y el rollo de suplicación a la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de procedencia con certificación de esta resolución y comunicación.

Así lo acordamos, mandamos y firmamos.

08 de novembre 2015

Federico



No el matareu mai a Federico, roman viu a totes les escoles del món, per combatre amb la seva llum el vostre odi... 

Túnica taronja

Acab d'escoltar a Albert Rivera dir que si governa Ciudadanos desapareixerà el CGPJ i el govern dels jutges, enlloc de ser exercit de forma col·legiada per 20 juristes com s'ha fet fins ara, ho assumirà un de sol, que, a l'hora, serà president del Tribunal Suprem. Volen aplicar, en definitiva, el model de la monarquia absolutista al poder judicial. Tindrem un "rei dels jutges" que, si poden, vestirà túnica taronja. Visca Montesquieu!

02 de novembre 2015

Pressupostos 2016 i El Pinaret


Intervenció a la tertúlia de Canal 4 sobre els Pressupostos 2016 i els fets passats al centre Es Pinaret.


31 d’octubre 2015

Halloween

Halloween és una americanada impulsada per Hollywood, però Samhain és una tradició mil·lenària i... "Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas". 

30 d’octubre 2015

Reformes Penals

Reformes realitzades pel Govern del PP de la Llei d’Enjudiciament Criminal durant els darrers 6 mesos. Això és un despropòsit que atempta a la seguretat jurídica i a qualsevol possibilitat de què el sistema penal tengui credibilitat pública. 


24 d’octubre 2015

Drets dels animals

A Canal 4 TV​, parlant dels drets dels animals, i de l'empresonament de l'assassí de Sorky...

Negoci Floral

S'acosta Tots Sants i avui ja he vist, fins i tot, un estanc de tabac que ven a la seva porta estranys (Pyrethrum sinense, coneguts com a crisantems fora de Mallorca). He pensat amb les floristeries que paguen local, impostos, SS, i salaris durant tot l'any per poder vendre flors...

16 d’octubre 2015

Real Madrid governamental

El govern del PP acaba de concedir un canal de televisió d’abast estatal al Real Madrid CF (sí, sí, no és broma); un altre addicional a Tele 5 - Mediaset; i un més a la Conferencia Espiscopal. Queda ben clar que això és Espanya, i no Venezuela, però està ben clar també que, quelcom va dir Pere Sampol després de passar pel Senat: “Espanya no té remei”. Ah, per cert, se m’oblidava: els illencs seguim sense poder veure TV3.



15 d’octubre 2015

Curta memòria

Acab d'escoltar a Mariano Rajoy dient que oposar-se a una decisió judicial és profundament antidemocràtic i suposa una "amenaza" al Tribunal... No s'enrecorda ja de quan ell, i el seu partit, s'oposaven a les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans?


04 d’octubre 2015

Debat sobre educació

Intervenció al debat de C4 de dia 2 d'octubre de 2015, sobre educació.

02 d’octubre 2015

Votar, un gran delicte

Als Estats democràtics es persegueix als polítics per robar; a Espanya, se'ls imputa per fer votar, ni que sigui en una consulta de costellada...


30 de setembre 2015

AVE vs Rodalies

L’AVE arriba a Palència i Lleó, i el tren elèctric de rodalies a Balears, per no arribar, no arriba ni fins a Manacor (encara s'han de fer transbords i pujar a trens gasoil). El tren d’Arta o el tramvia de Palma s'ha convertit en una quimera. A on són els nostres doblers? A on ha quedat el conveni ferroviari que es va signar amb Zapatero? La resposta és que el nostres doblers han estat invertits en una Alta Velocitat peninsular traçant rutes radials de tot punt de vista innecessàries.




26 de setembre 2015

27S

Vídeo amb la meva intervenció al debat de C4 sobre el 27S i el procés independentista català.


25 de setembre 2015

Política funcionaritzada


Totalment d'acord amb l'ex diputat socialista Pablo Martín. La política actual està duent a què sigui una activitat de funcionaris i milionaris els que ho poden deixar tot per dedicar-s'hi a temps complet. Pedro Sánchez ho ha fomentat prohibint de facto la doble activitat al Congrés dels Dipitats. El bipartidisme ha dut a què tenguem una casta política (i també, a molts d'àmbits, sindical) composada per gent que s'hi pot dedicar degut a què, quan acabi, sap que tindrà les esquenes ben cubertes. Necessitam una revolució democràtica que canviï tot això!


"El socialista ha considerat “molt erroni” aquest sistema perquè durà que els parlaments no puguin ser representatius de tota la societat. Ha recordat que mentre en el primer Congrés dels diputats només un 35% de la cambra eren funcionaris, ara ja en són el 75%. “Hi ha professionals de la política i funcionaris, però cada vegada hi ha manco professionals en política”, ha dit. Precisament, són els noms de dos funcionaris els que estan plantejant les agrupacions socialistes per substituir-lo com a cap de cartell: l’exdelegat Ramon Socias, que és metge i que acabarà sent elegit previsiblement, i l’exbatlessa de Palma Aina Calvo, que és professora de la UIB".




11 de setembre 2015

11S, Allende vs Catalunya

Vist el que ha passat a Catalunya avui, m'han vingut al cap les darreres paraules que va pronunciar un altre 11S, el de l'any 1973, el gran Salvador Allende; ni a Catalunya, ni a Xile, ni enlloc, el totalitarisme aconseguirà aturar a la llarga la voluntat del poble organitzat i en moviment! 


"Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos".


10 de setembre 2015

Antonio Maura

Cort es gasta 31.000 euros en restaurar l’estàtua del dirigent històric de la dreta mallorquina Antonio Maura. M’hagués agradat més que s’haguessin destinat aquests doblers en fer un memorial a Emili Darder, Aurora Picornell, Alexandre Jaume i tants d’altres que donaren la seva vida a Ciutat per la democràcia i la llibertat!


05 de setembre 2015

Cinisme

Pedro Sánchez ha retut homenatge als republicans espanyols morts a l'exili portant-los una corona amb la bandera rojigualda, la bandera, precisament, que representa als seus repressors. Es pot ser més cínic?


30 d’agost 2015

Adéu a un patriota

Avui horabaixa donarem el darrer adéu a Climent Garau. Que no s'esborri mai de la història el nom de qui fou un lluitador incansable a favor de les llibertats del nostre poble, per a què l'infantesa que s'enfila, pugui seguir el fil de la vellúria que se'n va. Requiescat in pace.

26 d’agost 2015

Junts pel sí

Tenc un dubte programàtic sobre "Junts pel Sí". Segons el seu full de ruta, entre les eleccions del 27S de 2015, i el 23 d'abril de 2017, en què està prevista la DUI si hi ha una majoria parlamentària que ho permeti, governarà Artur Mas. Quin serà el programa social que apliqui, el de Convergència o el d'ERC? Quina serà la seva política sobre les retallades socials i les privatitzacions que ha vingut aplicant fins ara Artur Mas i els successius governs de CiU? Com s'elegiran els consellers i quins seran els seus perfils? Es revertiran les polítiques liberals aplicades fins ara? Sanitat pública o privada? Educació pública, concertada o privada? Banca pública o no? Desnonaments, sí o no? Què es farà amb TV3 i els seus treballadors?

20 d’agost 2015

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 20 d'agost de 2015, pàgina 28:


ATB
Antoni Bennàssar Moyà[1]

El futbol va començar sent un esport, fa temps es va convertir en un espectacle, i darrerament, el futbol d’elit, és un simple negoci. En tot cas, aquest esport ha servit de teló de fons de bona part de la meva vida. Des de la racionalitat més pura, sembla mentida que aquell joc reglat pels anglesos a mitjans del segle XIX pugui donar per tanta sentimentalitat. Una sentimentalitat que, en el meu cas, va vinculada al club dels meus amors: l’Atlètic Balears. Seguidor de l’equip blanc-i-blau de tota la vida; soci des dels 14 anys; directiu durant més de 10... als voltants de l’Estadi Balear, com es pot observar, hi he passat bona part de la meva vida. I és més, hi ha hagut èpoques en les quals he estat més temps a l’Estadi (avui clausurat per ordre governativa) que a ca meva mateix.

Definir que és ser baleàric és molt mal de fer. Ser seguidor d’aquell club que formaren originàriament el obrers de la companyia Isleña Marítima - Companyia Mallorquina de Vapors (actual Transmediterránea), sota el nom de Mecànic Futbol Club, és molt mal de descriure. He tengut la gran sort d’haver nascut en el si d’una família treballadora i baleàrica, i d’haver-me criat al bressol d’un padrí matern que, de ben petit, m’alliçonava dient que, a l’illa: “...el Mallorca era l’equip dels senyors; el Balears el dels treballadors; i el Constància, el de la part forana...”. Aquell esperit obrer que impregnà els orígens de l’Atlètic Balears des dels seus fundadors ha marcat, sens dubte, la seva història. Ja des de la fundació, la manca de recursos feu que, allà per l’any 1920, quan va començar a disputar els seus partits el Mecànic, els seus jugadors haguessin de fer servir les seves velles granotes de feina retallades com uniforme de joc, davant la impossibilitat de comprar un equipament adequat per jugar els partits. Si la pobresa ha estat la nostra primera marca d’identitat, la segona ha estat la rivalitat amb el Real Mallorca. La rivalitat fou d’origen i inevitable, si tenim en compte que era el nostre un club format per obrers i menestrals, que havia de compartir veïnatge esportiu a la ciutat amb un club integrat majoritàriament per nobles i membres de les classes benestants que, des dels seus orígens, feren gala del seu monarquisme polític denominant-se “RSD Alfonso XIII” i que, per accentuació monàrquica, varen arribar a constituir al temps un equip filial que es feia dir el “Victoria Eugenia”. Ha estat aquesta rivalitat, no obstant, la que ha permès la supervivència de l’ATB. Hem passat èpoques molt dures, en les quals nosaltres en arrossegàvem per tercera divisió mentre que els nostres veïnats jugaven (i perdien) finals de competicions europees. En tot cas, sempre hem mantingut la flama de l’ATB, entre altres coses, perquè l’ATB era, i és, necessari per la identitat de molts de sectors socials de Mallorca. I si un dia, Déu no ho vulgui, el Balears desaparegués, s’hauria sens dubte de tornar a refundar immediatament, per intentar mantenir vius els valors que sempre ha encarnat representant a qui representa. Així, els baleàrics ens podem fer també nostra aquella frase atribuïda a Narcís de Carreras referint-se al Barça i que digué, en ple franquisme, allò de "nosaltres som el que som i representem el que representem". Una frase que no diu res, però que tothom entén.

Durant generacions, amb un esperit forjat en les derrotes, hem resistit, i ha estat aquesta resistència el que ens forjat un ADN molt especial. No ens han doblegat mai, ni han aconseguit fer-nos desaparèixer. Hem tocat molt baix, però sempre ens hem refet: tenim una mala salut de ferro. El futbol no és l'espectacle del partit, ni la festa del triomf, el futbol és una realitat molt dura i ingrata en ocasions. A les victòries tothom s'hi apunta, i, en les derrotes, es sol deixar als responsables de la institució completament orfes. I la diferència entre la victòria i la derrota, sol ser, en ocasions, un grapat de mil·límetres, o l'apreciació subjectiva d'un home vestit de negre (o de vermell, ara que els àrbitres són multicolors...). En tot cas, fruit d’aquesta resistència heroica, ara, 95 anys després, comença una nova temporada i l’elàstica blanc-i-blava tornarà a lluir, hereva de la llavor que sembraren entre morques un grup d’obrers del Port de Palma.




[1] Antoni Bennàssar és advocat i doctor en Dret


19 d’agost 2015

El "popular" centre esportiu Rafa Nadal

El PSOE va iniciar, i el PP va acabar, una operació urbanística (alguns li dirien "pelotazo") a Manacor al marge de tota la legalitat urbanística ordinària anomenada "Centro Internacional de Tenis Rafael Nadal". Es va autoritzar, mitjançant una llei singular del Parlament: la 5/2012 de 23 de maig, que un particular, el Sr. Rafael Nadal, "por ser vos quien sois" pogués fer un macrocentre esportiu al marge de la normativa de planejament urbanístic vigent a nivell autonòmic, insular i municipal. L'esmentada llei la votaren a favor, PP i PSOE i els únics que votaren en contra foren els diputats de PSM-IV. Si llegiu l'articulat de la llei veureu que s'aprova un "master plan" ad hoc i amb ell s'exonerava al tenista d'haver de fer les passes mínimes que hauria d'haver fet qualsevol altre mortal abans de poder posar un sol totxo fora d'ordenació: avaluació d'impacte ambiental, controls previs municipals, adaptació del PGOU, etc...

Ara veim com la matrícula per poder entrenar a aquest centre serà la mòdica quantitat de 56.000 euros anuals. Com es veu, la utilitat social ha quedat més que demostrada i qualsevol al·lot fill de la classe treballadora mallorquina podrà gaudir d'aquestes immillorables instal·lacions esportives. 


18 d’agost 2015

El crimen fue en Granada

Tal dia com avui de 1936 un escamot de falangistes mataren a Federico García Lorca, el gran poeta andalús. El seu crim, segons els seus botxins, fou ser "maricón" i comunista. A dia d'avui, encara no s'ha trobat el seu cos. Que el seu nom no s'esborri de la història, ni per qui fou, ni pels motius pel que el mataren.

Se le vio, caminando entre fusiles,
por una calle larga,
salir al campo frío,
aún con estrellas de la madrugada.
Mataron a Federico
cuando la luz asomaba.
El pelotón de verdugos
no osó mirarle la cara.
Todos cerraron los ojos;
rezaron: ¡ni Dios te salva!
Muerto cayó Federico
—sangre en la frente y plomo en las entrañas—
... Que fue en Granada el crimen
sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada. 

Antonio Machado


13 d’agost 2015

Gibraltar español, i Calvià britànic!

Sorprès que aquells nacionalistes espanyols que criden “Gibraltar español” impulsin, al temps, una cessió de sobirania de Magaluf a l’imperi britànic…


07 d’agost 2015

Ideals i referents


Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar” 

Marcelino Camacho: va complir 5 anys de treballs forçats i 9 de presó per defensar l’emancipació de la classe treballadora.

Com va dir Labordeta: “Uno no va a la política por sueldo, va por ideales y por hacer algo por su tierra”. Tant de bo tothom ho tingués tan clar com ho tenien ells…

03 d’agost 2015

Lynn Anderson

Aquest passat divendres va morir Lynn Anderson. Els meus amics saben que sóc un apassionat del country i que "Rose Garden" és una de les meves cançons favorites. La versió de la cançó Lynn Anderson és preciosa i passarà, sens dubte, a la història de la música. 

Harlan Howard va escriure que tot el que es necessita per escriure una cançó de country són 3 acords musicals i la veritat."Rose Garden" parla de què s'ha de ser sincer a n'aquest món, i mai prometre que les coses seran fàcils, ja que la vida, mai, absolutament mai, no és un jardí de roses... 

"When you take, you gotta give, so live and let live, 
or let go.
I beg your pardon,
never promised you a rose garden"


01 d’agost 2015

De reis i reines


En el futur, només hi haurà 5 reis al món: els 4 de la baralla i la monarquia britànica

Faruk I, darrer Rei d’Egipte (1952)


25 de juliol 2015

Símbols

Esper que Som Palma​, PSIB​ i MÉS siguin valents a Palma i facin com a Barcelona, retirant el bust monàrquic que "presideix" la Sala de Plens de Cort. S'han de canviar moltes coses a Ciutat, i es pot començar per coses petites, però molt "simbòliques". Llevar un bust no costa res, i significa molt!

Palma

Barcelona

17 de juliol 2015

Contubernium

Danger!

Segons l'ABC s'està conformant un contuberni de separatistes i comunistes contra el Rey: 

Independentistas y extrema izquierda urden un plan para derrocar al Rey


13 de juliol 2015

Ho podem tot...



"Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot".

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)




 

01 de juliol 2015

Primàries trucades

Democràcia interna? Primàries? Per fer això, millor llevar-se la careta i anar directament al “cuaderno azul” den José María Aznar. El que no sé és com pretenen fer coalició, amb aquestes actituds caciquils, amb formacions de llarga trajectòria democràtica com IC-V, Compromís, o Més…






25 de juny 2015

Prepotència

Mea culpa: sóc un "cenizo", de la "vieja izquierda", un "izquierdista tristón, aburrido, amargado... la lucidez del pesimismo", que està orgullós de la bandera roja i de tots el que donaren la seva vida per ella... probablement, "nunca ganaré unas elecciones". De totes maneres, preferesc no guanyar mai unes eleccions que no convertir-me en un prepotent. La prepotència és incompatible amb l'esquerra, i, per això, entre altres coses, estic orgullós de ser d'esquerres.

Os avergonzáis de vuestro país y de vuestro pueblo. Consideráis que la gente es idiota, que ve televisión basura y que no sé qué y que vosotros sois muy cultos y os encanta recoceros en esa especie de cultura de la derrota. El típico izquierdista tristón, aburrido, amargado..., la lucidez del pesimismo. No se puede cambiar nada, aquí la gente es imbécil y va a votar a Ciudadanos, pero yo prefiero estar con mi cinco por ciento, mi bandera roja y mi no sé qué. Me parece súper respetable, pero a mí dejadme en paz. Nosotros no queremos hacer eso. Queremos ganar. Preocúpate de otra cosa.

"Me parecen respetables los que se conforman con el 5 por ciento, pero que nos dejen en paz. Siguen viviendo en el pesimismo existencial"

Deja de estar tan preocupado con las cosas que nosotros hacemos y con lo que nosotros proponemos. Sigue viviendo en tu pesimismo existencial. Cuécete en tu salsa llena de estrellas rojas y de cosas, pero no te acerques, porque sois precisamente vosotros los responsables de que en este país no cambie nada. Sois unos cenizos. No quiero que cenizos políticos, que en 25 años han sido incapaces de hacer nada, no quiero que dirigentes políticos de Izquierda Unida, y yo trabajé para ellos, que son incapaces de leer la situación política del país, se acerquen a nosotros. Seguid en vuestra organización. Presentaos a las elecciones, pero dejadnos en paz. Habéis sido incapaces en muchísimos años de entender lo que estaba pasando, de hacer una lectura coherente. Quedaos en vuestro sitio. Podéis cantar la Internacional, tener vuestras estrellas rojas… yo no me voy a meter con eso. Es más. Hasta puede que vaya, porque a mí eso también me emociona y me gusta, pero no quiero hacer política con eso. Dejadnos vivir a los demás”.


Declaracions de Pablo Iglesias al diari Público.



24 de juny 2015

Sant Joan

Les fogueres de Sant Joan uneixen una terra que va de Salses a Guardamar, i de Fraga fins a Maó. Si Sant Antoni és la nostra celebració del solstici d’hivern, Sant Joan ho és del nostre solstici d’estiu. Celebram el canvi d’estació, i sol ser avui un bon dia per establir un canvi de rumb, personal, o col·lectiu. Anit és la nit màgica, nit de foc, nit de rompre el passat, nit de tradicions i supersticions, nit d’acabar i de començar. És la revetla de Sant Joan Baptista; aquell que, mig nuu, era, i és, la veu que clama en el desert. PPCC, feliç Sant Joan a tots.


23 de juny 2015

MÁS España

El PSOE es lleva la careta: el seu eslògan serà “MÁS España” a les generals segons ha anunciat Pedro Sánchez. Ho hauran triat per enviar un missatge indirecta a Artur MAS? Voldran confondre als electors despistats de MES per Mallorca? Fan memòria històrica recordant els seus orígens i ens imposaran MÁS LOAPA? 

Fora bromes, repetesc que, amb aquesta línia política, per damunt del nivell municipal, no és gens apropiat integrar-se en governs presidits pel PSOE, i qui ho faci, haurà de donar moltes explicacions.

21 de juny 2015

PSOE rojigualda

Després d'haver perdut fa molt la "S" de socialista, i la "O" d'obrer, ara el PSOE de Sánchez es refugia en l'únic que li queda: la "E" d'espanyol. Si els vostres avantpassat us vessin... Vergonya cavallers, vergonya.


"Sánchez se envuelve en la bandera de España y se viste de presidente 

Terminó el acto besando a su mujer, Begoña Gómez, en el escenario ante todos los dirigentes socialistas".


20 de juny 2015

Fang i no estores



"Hay que pisar barro y no alfombras, pues el barro deja huella



Periko Solabarría, dixit

(Portugalete, 1930: capellà obrer, ex-diputat al Congrés dels Diputats en dues ocasions i històric dirigent de l'esquerra abertzale)

14 de juny 2015

Som d'esquerres

Quan escolt determinades crítiques al pacte de govern d'esquerres de Palma, no puc evitar que me vengui a la ment el gran Machado: 

"Gran pagano, 
se hizo hermano de una santa cofradía; 
el Jueves Santo salía, 
llevando un cirio en la mano 
¡aquel trueno!—, 
vestido de nazareno.

Tot el meu suport a Antoni Noguera​, Jose Hila Vargas​ i Miquel Comas​; em sent totalment representats per ells i només els puc desitjar la màxima de força en la lluita!


13 de juny 2015

Somnis esquerrans

Fa 8 anys era a la Plaça de Cort. L'esquerra alternativa (BLOC) havia tret 2 regidors (Eberhard Grosske Fiol​ i Nanda Ramon). Avui hi he tornat, i MÉS per Mallorca​ i Som Palma​ tenen 10 regidors. Un somni fet realitat. Ara ve el més difícil: gestionar aquest somni, per seguir creixent i, sobretot, no decebre a la gent.

12 de juny 2015

Palma esquerrana

Acord de governabilitat a Cort. José Hila Vargas serà demà batle de Palma. Si no hi ha res de nou, Antoni Noguera es convertirà d'aquí dos anys en el primer batle catalanista i republicà de la ciutat des de Emili Darder, assassinat el febrer de 1937. Miquel Comas, serà la tercera pota d'aquest pacte. Serà una legislatura molt difícil, que ningú es faci falses il·lusions, però s'han de posar les bases per un canvi radical de la ciutat. El més important, és la lleialtat entre els socis, ja que compartir projecte sempre és molt complicat, i, molt més, compartir batlia. No sé si hi ha precedents d'un pacte d'una ciutat de la població de Palma allà a on es pacti la successió a la batlia, però a ben segur que aquest pacte serà pioner, i serà observat des de moltes bandes. L'únic que deman als tres protagonistes, amb els que m'uneix una gran relació amb tots ells, és que intentin no decepcionar a la gent. I que pensin també, que serà el primer govern front populista a Palma, des de 1978. Per la memòria dels caiguts, no podeu fallar!


10 de juny 2015

Drets socials

Recordem sempre que els drets socials, també són drets humans…


04 de juny 2015

Claus per un possible pacte

Les claus per fer un un possible pacte amb el PSOE, segons Juan Carlos Monedero​; dins el partit, "un intelectual que necesita volar" quelcom va dir Pablo Iglesias:

"Hay que echar al PP y esto pasa por apoyar al PSOE"

"La dirigencia del PSOE y la del PP son iguales"

"Los militantes del PSOE no son iguales a los del PP, y los votantes ni por asomo; no puedes decir 'es que son iguales el PSOE y el PP, eso ni por asomo"

03 de juny 2015

Xiular és "je suis Charlie"

Molts dels hipòcrites que viatjaren a París a donar condols, i que es feren fotos amb el lema "je suis Charlie", ara es dediquen a posar multes a qui es va atrevir a posar els dits dins la boca i xiular el passat dissabte. Xiular no és il·lícit, xiular el que sigui, és "je suis Charlie"! 


01 de juny 2015

Tancament Camp del Barça

El 18 de juny de 1925 es va clausurar el Camp del Barça perquè el públic va fer una xiulada massiva a l'himne espanyol. Hi ha coses que no canvien, i no hi ha temps que no torn...


30 de maig 2015

De casta le viene al galgo...

 "Froilán llama "puto chino" a un muchacho de 16 años"

"El nieto de don Juan Carlos trató de hacer valer su identidad con una especie de 'usted no sabe con quién está hablando'. En concreto, Pipe, como le llaman sus amigos, dijo que él era el cuarto en la línea de sucesión al trono de España, a lo que se le respondió que eso no le permitía acceder a la atracción sin esperar su turno".


29 de maig 2015

Teresa Forcades

Il·lusionat, com feia molt que no hi estava, per molts i diversos motius, davant la possibilitat que Teresa Forcades encapçali una candidatura unitària de l'esquerra alternativa i sobiranista el 27S. Esperem que hi hagi responsabilitat, i que, des de la unitat popular, integri l'esmentada candidatura al màxim de formacions i moviments possibles.


Insults

Estorat encara pel seguit de greus insults contra Mateu Isern que s'han dit pel Canal4 als seus informatius, en format de "notícia"...

"Isern personifica la posició còmoda, egoista, poruga i covarda. És incapaç de treure la màxima eina urbanística, inepte per gestionar congressos, inútil per fer front al càncer de la corrupció"

Isern té "somriure de senyor però treu els punyals i els clava per l'esquena sense miraments.

"Aquell que evità enfrontament amb Rodríguez i pasterejà. Se li pressuposa la vergonya del qui se sap i se sent concagat".


25 de maig 2015

Hem escotat a Cospedal!

Per un cop hem escoltat al PP i ens ha anat bé!

Cospedal desafía a los movimientos sociales: "Que se presenten a las elecciones"

María Dolores de Cospedal dixit (04/05/2013)



Victòria i responsabilitat

A partir d'ara, com digué Roosevelt en el seu famós discurs de 1945:

"Great power involves great responsibility"

16 de maig 2015

Castella comunera

Que l'espanyolisme no ens faci oblidar que Castella, ella sí, és una nacionalitat històrica, amb els seus propis herois i màrtirs, que donaren la vida per la llibertat del seu poble: 

El pueblo se da sus jefes, 
expulsa los que le dieran 
y subiéndose a los montes
 comunican por hogueras. 

Castilla se pertenece, 
a nadie perteneciera, 
mensajeros afanosos
 se expanden por la Meseta
 y en la razón de los otros
 nuevas razones encuentran.
 Ya cunde en toda Castilla 
la rebelión comunera. 

Luis López Álvarez

14 de maig 2015

Podem decidir?

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 14 de maig de 2015, pàgina 33.


Podem decidir?

Antoni Bennàssar Moyà*

Durant el darrer any i mig, hi ha hagut dos moviments polítics que, de forma sorprenent, han il·lusionat a milions de persones que duien anys enfonsades en el desencant: el moviment d'alliberament nacional català, sorgit de la societat civil, i l'aparició d'una formació que afirmava voler rompre el règim sorgit de la Constitució de l'any 1978, Podemos.

La il·lusió inicial, en els darrers temps, ha esdevingut, per molts, en decepció. En el cas català, la decepció es deriva, al meu entendre, de dos factors. Ha decepcionat, en primer lloc, la manca de valentia d'establir un calendari ferm que condueixi de forma inequívoca, davant la manca de voluntat negociadora de l'Estat central amb les institucions catalanes, a una declaració unilateral d'independència. En segon terme, s'ha vist per part de la ciutadania un electoralisme tàctic dels partits sobiranistes que han donat la impressió, quelcom diria Churchill, d'actuar pensant més en les pròximes eleccions que no en les pròximes generacions.

En quant a Podemos, l'anàlisi ha de ser molt més profund. La gran diferència de Podemos envers la resta de formacions existents fou, en el moment de la seva aparició, doble. Per una banda, era un moviment nou, sorgit de la ciutadania, inspirat en els indignats del 15M, i que fugia de les formes tradicionals d'organització dels partits polítics. Per un altre costat, la gran diferència ideològica amb la resta de formacions existents era que Podemos havia de ser l'instrument per aconseguir la ruptura total amb el règim corrupte sorgit de la Constitució de 1978. El pacte de les elits, fet a la transició, ha desembocat amb una crisi total del sistema; una crisi que no és només econòmica, sinó que també és, al meu entendre, política, moral i social. La ruptura era l'únic oxigen que podia fer reviscolar un Estat, i una societat, que ha entrat des de fa molt en una caiguda en espiral que no té aturall. Aquest objectiu rupturista, que semblava formar part de l'ADN de la formació, ha quedat diluït totalment en els darrers mesos. Des de que s'han elegit els òrgans estatals i autonòmics de direcció s'ha anat parlant de cada cop menys de ruptura, i més de reforma. La tàctica d'intentar acaparar al màxim d'electorat possible ha fet que sembli que el que hauria de ser l'únic objectiu, trencar les cadenes constitucionals que oprimeixen al poble, hagi quedat oblidat com un simple record romàntic d'un pecat de joventut. La deriva socialdemòcrata ha decepcionat a molts. I la decepció ha estat més grossa quan s'ha fet públic el programa de la formació per les eleccions autonòmiques. Ha desaparegut del programa qualsevol referència al dret a decidir (llevat de què parla del dret a decidir una mort digna, trista metàfora...); oblidant-se també el programa de la defensa de les llengües i cultures minoritzades de l'Estat. Si a n'això se li afegeix la censura de l'executiva estatal al programa que havien aprovat democràticament les federacions d'Euskadi i Navarra; juntament amb les declaracions d'Iñigo Errejón parlant d'aturar qualsevol deriva "cantonalista"; així com la negativa d'Echenique al reconeixement de l'oficialitat de l'aragonès i el català a Aragó; fa que poguem identificar, sens dubte, una deriva centralista i autoritària molt preocupant. A n'això li hem d'afegir la dimissió irrevocable de Juan Carlos Monedero, fundador del partit i responsable polític de tirar cap endavant el projecte de reforma constitucional. La dimissió de Monedero es va produir just després de què ell mateix hagués denunciat públicament la renúncia del partit a molts dels seus principis originaris, semblant-se massa darrerament Podemos, segons la seva autoritzada opinió, als partits de "la casta" que afirma pretendre substituir. Amb tot plegat, crec que tothom mínimament intel·ligent pot treure les seves pròpies conclusions.

N'hi ha molts que estam cansats de la política lampedussiana: la política de canviar-ho tot per no canviar res. O s'està amb el sistema, o s'està en contra del sistema. No hi ha terme mig. El principal problema d'anar contra el sistema és que qui hi va, sol acabar perdent les prebendes i els sous de càrrec públic inherents a formar part de la classe, o "casta" con diuen alguns, política. Ha arribat l'hora de veure qui seran els valents.

*Advocat i doctor en Dret





08 de maig 2015

Representant dels treballadors

Ahir vaig rebre la credencial de representant dels treballadors de la Universitat de les Illes Balears​; tot un honor tornar, molts d'anys després, al comitè d'empresa de la nostra universitat púbica per les llistes del meu sindicat: l'STEI-i. Aquest cop, intentaré fer el possible per millorar (o sinó com a mínim denunciar) les pèssimes condicions laborals dels professors associats, entre els quals m'incloc. 


Eleccions al Regne Unit

La dreta, contra tot pronòstic i de forma inesperada, ha tret un gran resultat al Regne Unit i tornarà a governar 4 anys. A Escòcia, després de sentir-se enganats per les promeses unionistes dels anglesos, han fet un clam impressionant a favor de l'independentisme. Veurem en breu un nou referèndum, n'estic segur. Que en prenguin nota a Espanya. 


02 de maig 2015

Canvi de rumb

Després dels atacs de Pablo Iglesias a les CUP, i de les declaracions de Erejón parlant de “cantonalismo” i negant el dret d’autodeterminació, Podem a Catalunya queda a l’enquesta de La Vanguardia darrera força política amb representació parlamentària. O es fa un canvi radical de rumb ideològic, o el projecte se n’anirà a norris.