25 de gener 2010

Tabac i cinema


Ahir vaig veure la pel·lícula Nine. La veritat és que la vaig trobar força avorrida, però, al marge de la crítica cinematogràfica (aspecte en el qual no en sóc expert), hi ha un tema que sí voldria tractar d'aquest film i no és altre que l'ús que se'n fa del tabac. Durant tota la la pel·lícula el protagonista masculí de la cinta no atura de fumar i el tabac forma part de "l'encant" del personatge. Així, la majoria de diàlegs es duen a terme entre el fum d'una cigarreta de tabac ros. Feia molt que no veia aquest fenomen del tabac als cinemes, tot i que la pel·lícula (aquesta molt millor cinematogràficament) Avatar, de James Cameron, també ha desfermat polèmica als Estats Units ja que Sigourney Weaver apareix fumant durant determinades escenes de la filmació. A l'estat espanyol sembla que a ningú li importa si els protagonistes fumen o no a les pel·lícules, cosa que, al meu parer, sí que s'ha de tenir en compte. De vegades ens oblidam d'una cosa important: fumar mata. No es pot tolerar, partint d'aquesta dada, que el cinema i la televisió serveixin per envoltar d'un aire de romanticisme a un hàbit que provoca milions de morts cada any. La veritat és que si apareix un fumador a les pantalles, almanco que sigui com a la pel·lícula Constantine, allà a on el protagonista (Keanu Reaves) està fent les darreres fruit de la seva addicció al tabac. En tot cas, crec que el cinema no hauria de servir per legitimar un hàbit tan nociu i perillós com és el tabaquisme.

12 de gener 2010

Aeroports colonials

Ara es comencen a entendre les coses. El govern de Zapatero s'ha oposat, per activa i per passiva, a introduir mecanismes de cogestió aeroportuària que permetessin a les Illes Balears gestionar els seus aeroports. S'acaba de fer públic que del conjunt d'aeroports espanyols només n'hi ha 9 de rentables, dels quals Son Sant Joan és el segon en número de beneficis per AENA. Els doblers que genera el nostre aeroport serveixen per aixugar, per posar un exemple, els 300 milions d'euros de pèrdues anuals que té Barajas. És un típic tractament colonial aquest: els ingressos de les colònies sempre han servit per aixugar els dèficits de la metropoli; avui els nostres doblers sen van cap a Barajas de la mateixa manera que, des de el segle segle XVI i fins el XIX, l'or i la plata americans servien pels luxes de la monarquia i per sufragar les piques de Flandes. Mentre veim com sen duen les nostres divises cap a Madrid podem comprovar com a Barajas hi arriba el metro, hi estat construint una estació de rodalies que durà directe a Atocha i s'estan acometent reformes milionàries, tant a la T4 com a la T1, T2 i T3. Se pot anar de Barajas al centre de la ciutat amb una línia de metro modèlica la L8, i aquí, en canvi, hem de plorinyar a Madrid per a què ens financiï un tramvia que podríem construir amb els nostres propis dobles si no ens els expoliassin. A més, s'ens furta de poder tenir vols transoceànics i, fins i tot, els vols intracontinentals estan centralitzats a Madrid en bona mesura. Això provoca el surrealisme màxim de què, per posar un exemple, si volem viatjar a Itàlia haguem d'anar primer a Madrid, fer un transbord, i després tornar endarrera i veure com desfem el camí recorregut passa a passa sobrevolant la notra illa. Per afegitó, resulta força injust que si som un dels aeroports més rentables de l'Estat això no hagi servit per millorar les condicions laborals dels nostres treballadors. Així, seria bo que el sindicalisme illenc deixàs de servir a criteris estatalistes i reclamàs condicions especials pels nostres treballadors, que pateixen els costos de la insularitat en la seva butxaca, ajuden a omplir fins adalt les arques d'AENA, i després són tractats de forma "igualitària" amb la resta de treballadors de l'ens sense tenir en compte els esforços que implica està en un dels aeroports amb més trànsit aeri d'Europa. Per tot plegat, resulta ben clar ara el motiu que fa que Espanya es negui a la cogestió aeroportuària de les Illes Balears.

Xifres del blog 2009

A començament d'any resulta el moment de fer repàs i he aprofitat per treure les estadístiques del número de visites al meu blog. En total han estat 1579 els usuaris diferents que han visitat el blog des de el dia 1 de gener al 31 de desembre de 2009. Gràcies a tots ells per haver dedicat un petit espai del seu temps al meu racó de reflexió personal.

1.579 usuarios han visitado este sitio.

08 de gener 2010

Xarxes Socials

El divendres 8 de gener hem presentat des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor el primer estudi que ha produït l'observatori d'internet. Es tracta d'un anàlisi, realitzat durant un any, de les xarxes socials i de l'ús que es fa de les mateixes per part dels menors d'edat. La primera dada significativa és que és produeix un fenomen que m'he atrevit a batejar com a d'"exhibicionisme digital". Els nadius digitals, els nostres menors, entenen internet com una extensió més de la seva vida quotidiana i en fan ús sense donar-li gaire importància. De forma paral·lela a aquest fenomen, se'n produeix un de paral·lel consistent en què els adolescents es fotografien de forma continuada en qualsevol àmbit de la seva vida quotidiana i ho publiquen de forma immediata a les xarxes socials. Algunes d'aquestes fotos són força inadequades. Així, fotografies d'adolescents nuus, beguent alcohol, o consumint sustàncies psicotròpiques es poden trobar amb relativa facilitat a qualsevol xarxa social. Aquestes fotografies, que amb quinze anys d'edat poden fer gràcia a qui les publica, poden provocar també un greu perjudici al seu protagonista quan es dediqui, anys després, a cercar feina. Així, hi ha una característica paral·lela a aquest exhibicionisme digital: la impossibilitat d'eliminar aquelles fotografies que s'han difoses a través d'internet. D'aquesta manera, tota imatge que s'ha introduït a la xarxa és impossible que sigui eliminada per part del seu autor, protagonista o de qualsevol altra persona interessada. El motiu? que qualsevol internauta, de qualsevol lloc del món, se la pot haver davallada al seu ordinador i fer-ne ús en el moment o situació que més li agradi o interessi.