Toni Amor, història del ATB

Any 2005. El Club Esportiu Atlètic Balears havia descendit a regional preferent. Es devien més de 100.000 euros i, poc abans del descens, l'antiga la directiva havia, literalment, "desaparegut". El Club l'agafàrem i portàrem de facto quatre persones a l'àmbit directiu: Damià Estelrich (president); Kike Rius (gerent); Manolo Martín Vences (director esportiu) i jo mateix que actuava de secretari general i advocat del Club. El primer que férem amb en Damià Estelrich aquella temporada fou fitxar a l'entrenador. Per recomanació de Jeroni Petro, ex president del Club i president de la Procampo en aquells temps, anàrem a S'Arenal sense dubtes a fitxar a un jove però molt prometedor entrenador: Toni Amor Fernández. De pas, portàrem de S'Arenal a un altre jugador que seria clau en la història recent de l'Atlètic Balears i que es convertiria en pichici de l'equip i de la categoria: Lucas Pou Nissert. Aquell any ascendírem fent campions a tercera divisió. I, l'any següent, amb Toni Amor a la banqueta, consolidàrem la categoria. Ara veig amb orgull, emoció i alegria com Toni Amor aconsegueix el seu primer títol internacional com entrenador: la Champions CONCACAF. Per aquells que tenen poca memòria: les arrels d'un Club no neixen del no res...

Aparelladors i habitatge

La solució pel problema d'habitatge a les Illes Balears no és acabar amb l'especulació urbanística; obligar a posar al mercat els habitatges buits; o prendre mesures econòmiques per intentar disminuir l'arribada massiva i continuada de nous habitants: segons el Col·legi d'Aparelladors (COAAT Mallorca) la solució pel problema de l'habitatge és construir el rústic que ens queda a l'illa i afegir més altures als edificis existents (tal i com feren ja els hotelers gràcies a dues lleis fetes a mida, una impulsada per Carlos Delgado primer (PP) i l'altra per Iago Negueruela després (PSOE))... Estam ben arreglats.

"El político insular está obsesionado con el consumo del territorio. Si no queremos consumir territorio, debemos de buscar alternativas, que tienen que ser valientes. Si no se puede crecer en extensión, tendremos que crecer en alturas". 

"Hoy en día, o tienes 14.000 metros cuadrados o no tienes nada, y es irracional. Debemos tener claro que, o defendemos la vivienda, o defendemos el territorio. Las dos cosas son incompatibles. Si queremos que haya vivienda asequible, hemos de poner más suelo en el mercado, y si queremos que sea barata, hace falta mucho más suelo".

 

Margarita Miranda

Gran article científic de Manel García recuperant la vida de Margarita Peñaranda, pionera del futbol illenc i referent del CD Atlético Baleares durant generacions. De retruc, apareixen a l'article altres dos grans referents balearicos: els metges cirurgians Vicente (marit de Margarita) i Virgilio García Peñaranda. A més de balearicos, els Peñaranda, foren metges cirurgians, d'ideologia socialista, fundadors d'una clínica a Ca'n Bleda en la qual exercien la medicina amb finalitats socials per gent sense recursos, al temps que foren destacats opositors a la dictadura franquista a la Palma de postguerra. Curiosament, Virgilio, metge militar que havia obtingut la legió d'honor per les seves actuacions bèl·liques al servei a la República, fou sotmès a un consell de guerra per les noves autoritats feixistes, sent jutjat per la seva ideologia esquerrana i republicana. A aquell procés judicial fou defensat per l'advocat Miquel Villalonga Pons, germà de Llorenç Villalonga, amics ambdós del metge cirurgià que havia salvat com a metge la vida del seu pare. D'aquell procés, Virgilio en va sortir empresonat i desposseït del seu títol de metge per la seva oposició al règim feixista... cosa que va provocar que estàs molts d'anys a poder tornar exercir la medicina a Mallorca, i sempre ho varen haver de fer (tant ell com el seu germà) a partir d'aleshores a l'àmbit privat, vetats a la sanitat pública. Com a metges cirurgians, a nivell personal, dir que els germans Peñaranda operaren a 2 dels meus padrins, i a una tia meva, en operacions molt delicades i amb uns  resultats excel·lents, salvant-los la vida. Que el seu nom (el de tots 3) no s'esborri mai de la història balearica. Perquè foren, som, i perquè som, seran. #1920 ✊