Any 2005. El Club Esportiu Atlètic Balears havia descendit a regional preferent. Es devien més de 100.000 euros i, poc abans del descens, l'antiga la directiva havia, literalment, "desaparegut". El Club l'agafàrem i portàrem de facto quatre persones a l'àmbit directiu: Damià Estelrich (president); Kike Rius (gerent); Manolo Martín Vences (director esportiu) i jo mateix que actuava de secretari general i advocat del Club. El primer que férem amb en Damià Estelrich aquella temporada fou fitxar a l'entrenador. Per recomanació de Jeroni Petro, ex president del Club i president de la Procampo en aquells temps, anàrem a S'Arenal sense dubtes a fitxar a un jove però molt prometedor entrenador: Toni Amor Fernández. De pas, portàrem de S'Arenal a un altre jugador que seria clau en la història recent de l'Atlètic Balears i que es convertiria en pichici de l'equip i de la categoria: Lucas Pou Nissert. Aquell any ascendírem fent campions a tercera divisió. I, l'any següent, amb Toni Amor a la banqueta, consolidàrem la categoria. Ara veig amb orgull, emoció i alegria com Toni Amor aconsegueix el seu primer títol internacional com entrenador: la Champions CONCACAF. Per aquells que tenen poca memòria: les arrels d'un Club no neixen del no res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada