27 de març 2005

Dissabte Sant

Un Dissabte Sant de fa vint-i-vuit anys, en concret era un 9 de abril de 1977, la transició política a l'Estat espanyol va donar un pas decisiu. Aquell dia,i contra tot pronòstic, Adolfo Suárez legalitzava el Partit Comunista d'Espanya (PCE). S'havia triat el dia de manera detallada: el motiu era aprofitar que els principals caps militars estassin de vacances amb les seves famílies i no poguessin preparar amb premeditació un cop d'estat. Després de la legalització dels comunistes, gran fantasma de la dreta espanyola, ja no hi havia tornada endarrera i les eleccions a celebrar serien marcadament lliures i podrien conformar una assemblea constituent.

D'allò han passat, com he dit al començament, vint-i-vuit anys. I la història, tal i com ja preveia en Marx en el preàmbul del Divuit Brumari de Napoleó Bonapart, és cíclica, i unes vegades es manifesta en forma de drama i altres en forma de farsa. La farsa ha estat, en aquesta ocasió, que un Dissabte Sant el Tribunal Suprem (en concret la Sala "especial" de l'art. 61) s'ha reunit per il·legalitzar una agrupació d'electors que feia comptes de presentar-se a les properes eleccions basques; Aukera Guztiak es deia. Amb aquesta decisió aprop de trenta mil signatures es llançaran a la paperera i s'haurà aconseguit un gran objectiu: que l'esquerra independentista basca no tengui democràticament veu ni vot. A més, per ventura, i com efecte "colateral" també es produirà un canvi de govern a Euskadi. Un deu o quinze per cent de vots que es quedin a ca seva poden ser determinants en una situació tan delicada com és la del Parlament de Gazteiz. Ara, als trenta mil signants de Aukera Guztiak només els queda una cosa: jurídicament presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional; i, a més, denunciar al Món, maldament sigui simbòlicament, que una part de la societat basca no estarà representada en les seves institucions. Com es veu, els comunistes, l'any 1977, tingueren més sort que no pas els trenta mil d'Aukera Guztiak ara.

14 de març 2005

Un any de govern del PSOE

Ara fa un any el PSOE, contra tot pronòstic, va guanyar les eleccions generals. Fer un balanç d'aquest any de govern és difícil. En primer terme, s'hauria de dir que hi ha hagut un fet que ha marcat aquest temps de govern: la dura oposició del PP fonamentant-se en posar en dubte la victòria electoral dels socialdemòcrates el mes de març de 2004. Sembla, per part de la dreta espanyola, que la victòria fou una espècie de robatori comès amb el suport manipulador de Prisa. Esperem que, més prest que tard, superin aquest trauma i comencin a fer una oposició lleial al govern espanyol.

En quant a polítiques concretes, el Govern de Zapatero s'ha caracteritzat per fer més renou que una altra cosa. Així, les polítiques "socials" s'han basat més en aspectes propis de la moralitat (v. gr. els matrimonis homosexuals) que en dur a terme accions redistributives de renda. Així, entre en Solbes i en Rato hi ha ben poca diferència. Això és expressió, si més no, del famós pensament únic que afecta a la societat occidental.

Image hosted by Photobucket.com

03 de març 2005

La diada

El primer de març fou la diada de les Illes Balears. Un dia trist per a molts. Així, hi ha un percentatge de ciutadans d'aquest país que consideram inacceptable que es celebri, com a diada nacional, una cosa tan "patriòtica" tal i com és la publicació de l'Estatut d'Autonomia l'any 1983. A més, la celebració d'aquest any fou prou trista. Aquesta tristor es deriva de la inauguració de IB3 ràdio i televisió.Així, un instrument que hauria de servir per a vertebrar el país, fomentar la normalització de la llengua catalana, la cultura i l'educació, s'ha convertir en un simple instrument mediàtic a les ordres del partit del Govern. Jo he defensat sempre que, tant la direcció com el consell d'administració de la CRTVIB fossin elegits per majoria qualificada parlamentària. Esdevé d'aquesta forma a Euskadi o a Andalusia, per posar dos exemples propers. Aquí, pel contrari, resulta que la Directora de IB3 fou secretària personal del President Matas, i, a més, no ha volgut confirmar o desmentir en seu parlamentària si és militant del PP. Sense comentaris.