Dissabte Sant

Un Dissabte Sant de fa vint-i-vuit anys, en concret era un 9 de abril de 1977, la transició política a l'Estat espanyol va donar un pas decisiu. Aquell dia,i contra tot pronòstic, Adolfo Suárez legalitzava el Partit Comunista d'Espanya (PCE). S'havia triat el dia de manera detallada: el motiu era aprofitar que els principals caps militars estassin de vacances amb les seves famílies i no poguessin preparar amb premeditació un cop d'estat. Després de la legalització dels comunistes, gran fantasma de la dreta espanyola, ja no hi havia tornada endarrera i les eleccions a celebrar serien marcadament lliures i podrien conformar una assemblea constituent.

D'allò han passat, com he dit al començament, vint-i-vuit anys. I la història, tal i com ja preveia en Marx en el preàmbul del Divuit Brumari de Napoleó Bonapart, és cíclica, i unes vegades es manifesta en forma de drama i altres en forma de farsa. La farsa ha estat, en aquesta ocasió, que un Dissabte Sant el Tribunal Suprem (en concret la Sala "especial" de l'art. 61) s'ha reunit per il·legalitzar una agrupació d'electors que feia comptes de presentar-se a les properes eleccions basques; Aukera Guztiak es deia. Amb aquesta decisió aprop de trenta mil signatures es llançaran a la paperera i s'haurà aconseguit un gran objectiu: que l'esquerra independentista basca no tengui democràticament veu ni vot. A més, per ventura, i com efecte "colateral" també es produirà un canvi de govern a Euskadi. Un deu o quinze per cent de vots que es quedin a ca seva poden ser determinants en una situació tan delicada com és la del Parlament de Gazteiz. Ara, als trenta mil signants de Aukera Guztiak només els queda una cosa: jurídicament presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional; i, a més, denunciar al Món, maldament sigui simbòlicament, que una part de la societat basca no estarà representada en les seves institucions. Com es veu, els comunistes, l'any 1977, tingueren més sort que no pas els trenta mil d'Aukera Guztiak ara.