Article publicat a la pàgina 26 del Diario de Mallorca del 22 d'abril de 2022.
1920
Antoni Bennàssar Moyà
Durant l’any 1920 passaren moltes coses a Mallorca:
1. Les Illes Balears tenen 338.849 habitants i Palma 77.418.
2. El regionalista conservador Bartomeu Fons i Jofre és elegit nou batle de Ciutat.
3. Un «petardo» (segons la terminologia de la premsa de l’època) esclata a Palma al balcó del domicili de Josep Socias Gradolí (notari, diputat dretà i president de la societat de tramvies); provocant danys materials i desperfectes al balcó i façana de la casa del dirigent conservador. Aquest fet és considerat per les autoritats com un «atentado terrorista», iniciant-se una escalada de repressió sense precedents contra la classe obrera mallorquina.
4. La Casa del Poble declara la vaga general a Palma, i desenes de dirigents socialistes, anarquistes i comunistes són detinguts i empresonats; entre ells els dirigents del PSOE a les Illes Antoni Garcia i Jaume Mercant; Vicente Barrio (secretari executiu de la UGT estatal, que era de visita propagandista a Mallorca); així com Antoni M. Alzina i Ignasi Ferretjans («terceristes» mallorquins, fundadors ambdós del Partit Comunista a les Illes).
5. El 20 de maig de 1920 es reuneixen a la placeta del Barracar de Manacor un grup de persones, majoritàriament dones, per protestar davant la manca de queviures que patien les famílies treballadores i la pujada continuada dels preus. Entre els concentrats hi havia Mateu Soler, «Molinet» de malnom, sindicalista i primer regidor socialista de l’Ajuntament de Manacor. Les al·lotes presents a la manifestació trencaren el mostrador de la botiga Can Pinya, al carrer Major, i s’endugueren roba. A Sa Bassa, també tomaren el mostrador de la tenda de Gaspar Forteza. La manifestació va acabar arreplegant més de 200 persones. La Guàrdia Civil va dissoldre per la força als concentrats detenint a 65 persones que foren acusades de sedició. Segons l’atestat policial 44 dels detinguts eren dones joves manacorines d’entre 13 i 30 anys. A més, el ja esmentat regidor socialista de Manacor, Mateu Soler «Molinet», també fou arrestat i posteriorment empresonat, acusat d’instar a la rebel·lió. El motí de Manacor es coneix, des d’aleshores al poble manacorí, com «Es Secaió de 1920» o «Es motí de les dones». La càrrega policial la va encapçalar, a cavall i armat amb una vara de fusta amb la que arremetia en contra de les manifestants, Antonio Álvarez-Osorio Barrientos, capità de la Guàrdia Civil que havia estat destinat entre 1919 i 1920 a Manacor i que era casat amb la manacorina Margalida Bonet. Álvarez-Osorio esdevindria, el 18 de juliol de 1936 i amb el rang aleshores ja de tinent coronel, en un destacat dirigent del cop d’estat en contra la II República, sent nomenat primer Governador Civil de Balears (1936) i, molts d’anys després (entre 1949 i 1952), batle de Manacor en agraïment pels seus serveis a la dictadura.
6. Davant l’expulsió de diferents dirigents sindicalistes de tendència anarquista de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (Miquel Rigo, Cosme Salvà, Jordi Aloy...) es funda a Palma la Federació Regional del Treball a Mallorca, adherida al sindicat anarquista CNT. Jaume Bauzà Far, que havia estat fundador en el seu dia de les Joventuts Socialistes a les Illes (1906), i que va acabar després abandonant el PSOE degut a les llargues discrepàncies personals que mantenia amb Llorenç Bisbal; és elegit, aquell mateix any 1920, primer Secretari General de la nova organització anarquista mallorquina.
7. S’inaugura a Palma el «Grand Hotel La Alhambra», just devora el Teatre Líric; i s’inicia el projecte d’urbanització de la Ciutat Jardí.
8. Es funda, amb 50.000 pessetes de capital social, la primera marca mallorquina d’automòbils: Loryc.
9. El banquer, polític i contrabandista mallorquí Joan March compra a Fernando Truyols Despuig (17 de juliol de 1920) i a Lluís Despuig Rotten (17 de desembre de 1920) la finca de Son Armadans, de 32 quarterades d’extensió, amb la intenció d’urbanitzar-la (cosa que comença a fer a partir de 1922), iniciant el banquer amb aquella compra una nova etapa empresarial de promotor i especulador urbanístic a Ciutat que el va anar fent encara més multimilionari.
10. El gran matemàtic, escriptor i filòsof Bertrand Russell visita Mallorca establint-se una bona temporada a la Vall de Sóller juntament amb la seva aleshores amant Dora Black, destacada dirigent feminista i socialista britànica, que s’acabaria convertint més endavant en la seva segona esposa. Des de Mallorca, Russell prepara el seu viatge a la Unió Soviètica, que es produeix aquell mateix any; un viatge durant el qual es va poder entrevistar amb Lenin i Trotsky i que li va permetre conèixer de primera mà els efectes de la revolució bolxevic. D’aquell viatge a Rússia sorgirà la seva obra Viatge a la Revolució: Pràctica i teoria del bolxevisme i altres escrits; així com una profunda decepció personal sobre el règim soviètic i les seves profundes deficiències democràtiques. L’any 1950 Bertrand Russell fou guardonat amb el premi Nobel de Literatura, i, a la seva autobiografia (publicada entre 1967 i 1969), recorda amb nostàlgia la dolçor de les taronges solleriques.
En aquest context històric, un grup d’obrers de Palma uneixen esforços i el 20 de novembre de 1920 funden el «Baleares Futbol Club» (actual CE Atlètic Balears SAD), iniciant-se una rivalitat històrica amb el Club de les classes benestants de Palma, la RSD Alfonso XIII (actual RCD Mallorca SAD), que encara perdura.
Aquest article és un agraïment públic a la tasca de recopilació històrica que va començar fa molts d’anys, i en un temps molt difícils, l’historiador Antoni Salas Fuster; i que ha continuat i millorat amb gran rigor científic, el doctor en història contemporània Manuel García Gargallo. Moltes gràcies a ambdós per tot el que heu fet per recuperar la nostra història i divulgar-la a les noves generacions de balearicos. Els balearicos de soca-rel, sent conscients que ens queda molt per fer, reivindicarem 1920 fins el darrer alè com any de fundació del nostre equip, així com les arrels obreres del nostre Club.
Som el que som i representam el que representam; i pels que un temps foren, ara nosaltres som; i perquè ara som, els que venen podran ser.
