Avortaments il·legals

Llegesc amb tristesa als diaris locals que s'ha detengut a una dona a Ca'n Picafort per haver comès un presumpte avortament il·legal que ha acabat amb la vida d'un fetus de cinc mesos. Al marge dels detalls macabres i escabrosos, que tant agraden als mitjans de comunicació, hi ha una realitat molt trista al darrera de tot plegat. La qüestió de l'avortament afecta a la intimat ètica i moral de cadascú, i és molt mal de fer expresar grans plantejaments maximalistes que siguin fàcilment extrapolables a una determinada ideologia o segment de la població. Dir, en tot cas i des de una reflexió estrictament jurídica, que tenim una legislació extremadament hipòcrita en aquest assumpte. Cínicament, si aquesta mateixa dona (pobre, immigrant i sense papers) hagués tingut doblers suficients per anar-se'n a una clínica privada de Barcelona i pagar la "tarifa" estipulada, no li hagués discutit mai ningú res, ho hauria fet tot "legal". Aquesta és la hipocresia social que ens toca viure, si tens doblers la interrupció de l'embaràs és "legal" (tal i com ho anuncien als diaris públicament les clíniques privades), i si ets pobre, en canvi, estàs cometent un delicte. Com sempre, el Dret tendeix a protegir als rics i a perseguir als pobres.

Violència

Per primera vegada he d'escriure al blog de futbol amb profunda tristesa. Llegesc, amb molta preocupació, que presumpta-ment es va produir el passat cap de setmana un atac violent d'uns seguidors de l'Atlètic Balears contra un aficionat del Real Mallorca. Les úniques referències que tenc són les dels mitjans de comunicació. No sé el que ha passat realment ni en tenia constància fiins aquest moment. En tot cas dir, que si els fets són així com es descriuen, s'han de qualificar de tràgics, totalment condemnables i esper que es depurin les responsabilitats penals que se'n deriven. Em sent trist, hagi passat el que hagi passat, de veure com, per primera vegada, s'ha relacionat el bon nom del Club i la seva afició amb actes violents.

Barack Hussein Obama

Va néixer un 4 d'agost, curiosament el mateix dia que Rodríguez Zapatero. Avui s'ha convertit amb el primer president negre de la història dels Estats Units (i amb un segon nom d'origen musulmà). Obama s'ha fet fotos, durant la cerimònia d'investidura, davant l'estàtua del president que va fer possible que ell fos allà, Abraham Lincoln. Els negres han passat, en menys de dues generacions, de no tenir drets civils a molts d'Estats de la Unió a arribar a la presidència dels Estats Units.

Deixa el mandat, avui mateix, un president que passarà a la història com un dels pitjors presidents dels Estats Units. Ha dilapidat la bona situació econòmica que li havia deixat Bill Clinton i ha ficat al Món en unes guerres i una inestabilitat que no se sap com acabarà.

Hi ha moltes esperances en Obama, això és perillós. Supòs que algunes de les il·lusions col·lectives es compliran, altres no. Me'n record de l'esperança que ens va provocar a molts el canvi de govern fa cinc anys de Zapatero per Aznar. Moltes de les coses previstes es compliren, per exemple la retirada de les tropes de l'Irak. D'altres, encara esperam decebuts que s'abordin. L'Estat no s'ha descentralitzat, no s'ha caminat cap al federalisme, el Senat continua com una cambra de segona categoria i tendencialment inútil, el conflicte basc no s'ha solucionat, no s'han aplicat reformes fiscals progressistes sinó tot lo contrari, no s'ha reconegut el plurilingüisme de l'Estat a les institucions centrals etc., etc., etc., ah, i José Bono, és president del Congrés, que ja se m'oblidava. Esper, en tot cas, que Obama tiri cap endavant amb polítiques progressistes (o liberals, com les diuen allà), tot i que ho tendrà difícil amb unes cambres que ni de bon tros controla. Veurem quantes acts de signe valent aconsegueix aprovar. Que tengui sort, i esperem que pugui...

Exemple blanc-i-blau

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat de llegir un gran article del compatriota ferrioler Francesc Bujosa. L'article tracta, una vegada més (se'n va convertint en un expert), sobre l'Atlètic Balears. Curiosament, els articles publicats a aquest blog que han generat més polèmica han tractat sobre el futbol, i he rebut algunes crítiques per la meva defensa de la història esquerranosa de l'Atlètic Balears front al caràcter dretà i monàrquic del Mallorca (basti veure el nom de Reial i l'origen "alfonsí" dels barralets). En tot cas, dir que vaig gaudir molt amb l'article den Francesc, i que, a pesar d'anar coers de segona B, d'estar carregats de deutes i de no tenir gairebé cap ajut institucional ni privat, em sent, i em sentiré sempre, orgullós de pertànyer al club al qual pertany. Un club al qual hi duc més de 20 anys de soci i 5 de directiu.

Menyspreu als mallorquins

Middelman, president de Fomento del Turismo i director general d'Air Berlín ha tornat a menypreuat a tots els mallorquins. En un discurs oficial, ha amollat les següents perles:

"La discusión lingüística nos cuesta clientes porque millones de personas que vienen a España a aprender español se van a otros sitios por la discusión lingüística existente en las islas"

"cuando salimos fuera, a Balears se la identifica con España, porque Balears es España, y aquí parece haber una necesidad de querer separarnos cuando éste es un país rico por su diversidad"

"Estamos sufriendo la dictadura de las minorías, habría que cambiar el sistema electoral para que gobiernen los que tienen más votos, porque aquí están mandando los que tienen menos votos"

Es veu que s'ha perdut ja la vergonya i que tot val si té per fiinalitat destruir una llengua mil vegades maltractada durant els darrers trenta anys. M'agradaria que, dins aquest cosmopolitisme, fes un discurs semblant a Alemanya defensant la supressió de l'Alemany a Alemanya en pro de l'universalisme de l'anglès. En rebem des de tots els costats, des de Air Berlín fins a les bajanades de la gent del ridícul Manifiesto, sense oblidar els "enfados" que agafen determinats empleats (pagats amb 6 milions d'euros anuals) del propi Govern pel fet que es facin preguntes en català. Ara, per la nostra part, només ens queda la resistència i el plantar cara, amb la força moral que tenim al nostre costat, a qui ens vulgui trepitjar les nostres signes d'identitat.

Feina caqui

He llegit estorat com el cap de l'exèrcit espanyol a les Illes Balears, Sr. Juan Carlos Domingo Guerra, ha declarat que l'exèrcit era "una de les primeres fonts d'ocupació, o fins i tot la principal" a les Illes. Mira tu, que jo me pensava que ho era el turisme, seguit de l'oferta complementària de serveis. Per no parlar de la indústria o de la pagesia o del sector quaternari. Es veu que no, que la principal font d'ocupació dels mallorquins és el gloriós exèrcit espanyol. Idò ja ho sabeu, a donar gràcies, ja que sense el color caqui es veu que els mallorquins no tenen cap possibilitat de trobar feina.

Finançament

He d'advertir, en primer terme, que no sóc economista, i de macroeconomia en sé el que he llegit i la instrucció d'un any que em donaren durant la carrera de Dret. Ara el tema de debat és el finançament autonòmic i la seva revisió. Sembla que el President del Govern espanyol va fent rondes d'entrevistes per intentar consensuar un model que deixi satisfets a tothom. Cosa difícil el propòsit de ZP. Durant dècades, les plusvàlues generades per les Illes Balears han anat a millorar les condicions de vida dels ciutadans d'altres Comunitats Autònomes. Ara, aquestes Comunitats, es neguen a perdre el privilegi. El resultat és que a Extremadura hi ha un ordinador per cada dos nins i a les Illes Balears un ordinador per cada catorze. El resultat és que els ciutadans d'Andalusia tindran línies d'ADSL gratis total pel simple fet de ser andalusos. El resultat és que que s'estan construint TGVs al llarg de tota la península i aquí hem de plorinyar per a què ens paguin un bocí de tramvia (i que consti que jo sóc més partidari de metros que no de tramvies, al manco a les Avingudes, si fossim sobirans fiscalment i tenguéssim per pagar-ho els doblers que se'n deuen). El model ha arribat al límit, i sort de Catalunya i del seu Estatut (esperem que dirà el Constitucional), que ha permès obrir aquest debat. El resultat del mateix? incert, encara que les primeres dades no són gaire optimistes. Sembla que serà tot plegat un maquillatge i que la cessió de més percentatge de tributs es compensarà amb uns embullosos fons de compensació. I jo em deman, per quin motiu no ens compensen a noltros per dècades d'expoli? per quin motiu no ens compensen pel fet de ser Illes i haver-ho de pagat tot més car? per quin motiu no ens compensen per una població turística que genera divises per a Espanya i que sumen sis milions de persones cada any? Si qualcú ha de ser compensat, sens dubte, haurien de ser les Illes. I sembla que no van els tirs per aquí...