Va néixer un 4 d'agost, curiosament el mateix dia que Rodríguez Zapatero. Avui s'ha convertit amb el primer president negre de la història dels Estats Units (i amb un segon nom d'origen musulmà). Obama s'ha fet fotos, durant la cerimònia d'investidura, davant l'estàtua del president que va fer possible que ell fos allà, Abraham Lincoln. Els negres han passat, en menys de dues generacions, de no tenir drets civils a molts d'Estats de la Unió a arribar a la presidència dels Estats Units.Deixa el mandat, avui mateix, un president que passarà a la història com un dels pitjors presidents dels Estats Units. Ha dilapidat la bona situació econòmica que li havia deixat Bill Clinton i ha ficat al Món en unes guerres i una inestabilitat que no se sap com acabarà.
Hi ha moltes esperances en Obama, això és perillós. Supòs que algunes de les il·lusions col·lectives es compliran, altres no. Me'n record de l'esperança que ens va provocar a molts el canvi de govern fa cinc anys de Zapatero per Aznar. Moltes de les coses previstes es compliren, per exemple la retirada de les tropes de l'Irak. D'altres, encara esperam decebuts que s'abordin. L'Estat no s'ha descentralitzat, no s'ha caminat cap al federalisme, el Senat continua com una cambra de segona categoria i tendencialment inútil, el conflicte basc no s'ha solucionat, no s'han aplicat reformes fiscals progressistes sinó tot lo contrari, no s'ha reconegut el plurilingüisme de l'Estat a les institucions centrals etc., etc., etc., ah, i José Bono, és president del Congrés, que ja se m'oblidava. Esper, en tot cas, que Obama tiri cap endavant amb polítiques progressistes (o liberals, com les diuen allà), tot i que ho tendrà difícil amb unes cambres que ni de bon tros controla. Veurem quantes acts de signe valent aconsegueix aprovar. Que tengui sort, i esperem que pugui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada