Gente sin complejos

"ya no nos intimidan las collonadas de un catalanismo de parásitos apoyados en un sistema electoral absurdo que les favorece y les convierte en bisagras".

Raúl del Pozo, periodista, a la contraportada de El Mundo (30/06/2010)

Els espanyolistes estan eufòrics, entre les sentències del "seu" tribunal i les victòries de la "roja". Les banderes espanyoles onegen als carrers i els espanyolistes es passegen orgullosos de la seva espanyolitat. Vivim, a ben segur, una de les pitjors ofensives de l'espanyolisme ideològic que jo pugui recordar. Durant anys, la dreta espanyola, víctima del complex que li reportava quaranta anys de dictadura dretana i espanyolista, havia moderat molt el seu discurs. Ara, ja ha superat els seus traumes d'infància i aplica l'espanyolisme, en forma de corró, intentant esclafar qualsevol cosa que no sigui castellana en el Reino Español. A aquesta tàctica se li suma, sense complexes també, el PSOE, que fonamenta el seu discurs polític diari en altes dosis d'espanyolisme (intentant mantenir així, sens dubte, el graner de vots subsidiats d'Andalusia i Extremadura). Gente sin complejos, gente española...

Model social i de família

Darrerament es parla molt de reformes econòmiques i laborals de forma freda i asèptica. Així, la macroeconomia es citada com grans números que s'han de complir sí o sí. Aquesta crisi econòmica està servint per acabar de destruir les restes de l'estat del benestar a Europa. No ens adonam tal volta que la inestabilitat laboral que s'està implantant arreu d'Europa i, en especial, a l'estat espanyol, duu implícit un dur atac contra el model de família que havíem intentat entre tots construir en les darreres dècades. A dia d'avui es fa molt difícil afrontar la paternitat i maternitat quan hi ha un clima creixent d'inseguretat laboral. S'ha de ser molt valent, molt ric o molt irresponsable per afrontar tenir fills tenint l'espasa de Damocles de l'acomiadament i l'atur sobre el teu cap. A més, l'accès a l'habitatge ens està vetat a tota una generació, amb uns preus desorbitats i especulatius que no es corresponen amb els nostres sous. La crisi i la inestabilitat afecta de forma especial a la dona jove treballadora ja que, de cada vegada més, s'empra la possibilitat d'un embaràs per no contractar o, directament, acomiadar a l'empleada embarassada. Gairebé només les dones amb plaça funcionarial no interina romanen salvaguardades de no veure-se represaliades laboralment per decidir tenir un fill. En resum, i de forma trista, podem dir que tot allò que havíem aconseguit avançar durant dècades s'està esvaint en un norrès.

Eusko Alkartasuna

El passat diumenge, al palau Euskalduna, va néixer el denominat "pol sobiranista" del País Basc. Es tracta d'un pacte entre Eusko Alkartasuna, l'històric partit de Carlos Garaikoetxea, i antics membres de l'esquerra abetzale. EA, des de la seva fundació ara fa 24 anys, i fins el pacte PP-PSOE al País Basc de fa poc més d'un any, ha ostentat àrees de govern a totes les institucions basques. Ara, arran de la creació del denominat "pol sibiranista", ja es parla obertament per part del PP de la il·legalització de EA, un partit membre de l'Aliança Lliure Europea i que manté relacions cordials i permanents amb partits tan propers com ERC, BNV, PSM o la Xunta Aragonesista. Així mateix, el ministre de justícia, el Sr. Caamaño, s'ha apuntat també a aquesta línia afirmant, en relació amb EA, que "Tenemos una Ley del Régimen electoral General que ya se ha aplicado varias veces". És ben vera aquesta afirmació, així, convé recordar que des de l'aprovació de la llei de partits s'ha il·legalitzat a Herri Batasuna, Euskal Herritarok, Batasuna, AuB, Herritaren Zerrenda, Aukera Guztiak, EHAK, ANV, D3M i Askatasuna, a més de centenar de llistes municipals independents. Al marge d'aquest seguit d'il·legalitzacions, crec que il·legalitzar un partit de la trajectòria política democràtica d'EA suposaria un bot qualitatiu de molt difícil pronòstic.

Sigles, i idees, dimitides

De "la roja" a "la azul"

El govern espanyol, de forma premeditada, ha anunciat la reforma del mercat de treball, atacant greument els drets de la classe treballadora de l'estat espanyol, el mateix dia que debutava al mundial la selecció espanyola, coneguda des de fa uns anys com "la roja". Els romans patricis que volien arribar al consulat sabien que havien de passar pel panem et circenses, i que havien d'organitzar grans espectacles de gladiadors per guanyar-se a les assemblees la voluntat dels proletarii. Francisco Franco s'ho va apuntar molt bé això de mantenir entretenir al poble i varen proliferar pels mitjans de comunicació els partits de futbol i les corregudes de bous. El govern de Zapatero es pensava que anunciant la reforma laboral el mateix dia que debutava "la roja" (i supòs que s'esperaven guanyar a la fluixa Suïssa, cosa que no ha estat així), passaria la reforma sense gaire enrenou pels mitjans de comunicació. La reforma dretana i neoliberal de l'Estatut dels Treballadors, "la azul" li podríem dir, ha estat aprovada avui i hem de contribuir entre tots que no hi hagi cap panem et circenses que permeti dissimular el greu atac a la classe treballadora que suposa. Supòs que la derrota de Espanya ha caigut en aquest sentit doblement malament a la Moncloa.

Retall social a l'escola

Darrerament s'estan fent molts de discursos demagògics envers el sector públic i la seva responsabilitat a la crisi econòmica. Hem de partir de la premissa que l'actual crisi econòmica ha vengut provocada pel sector financer i la seva irresponsabilitat a l'hora de concedir crèdits. A més, s'ha de tenir present que tenim una economia poc competitiva i un amb un baix nivell de productivitat, fruit, tot plegat, de la manca d'inversió en recerca i del baix nivell de qualificació de bona part dels nostres treballadors. En quan al retalls socials, una de les darreres propostes defensades per l'oposició al Parlament de les Illes Balears ha estat demanar que s'incrementi la ratio d'alumnes-professors a l'escola pública. Crec que reivindicar que es redueixin mestres i professors a les aules en un moment en el qual l'escola ha de fer front a greus dificultats socials és una errada històrica. Hem de tenir en compte que, segons el darrer informe del Consell Escolar de les Illes Balears, la inversió en educació a les Illes balears és del 3,27% del PIB, mentre que la mitjana estatal és del 6,24%. És a dir, invertim gairebé la meitat del que es gasten la resta de comunitats autònomes en l'educació dels seus fills. Tot això es tradueix, lògicament, en tenir un índex de fracàs i abandonament escolar vergonyant. Defensar, davant aquestes xifres, que s'han d'acomiadar professors i augmentar les ratios d'alumnes a les aules em pareix una postura, com a mínim, profundament criticable.