Belén Esteban, heroïna del govern central

"Tengo mucha simpatía por Belén Esteban, lo reconozco"
Ángeles González-Sinde, ministra de cultura d'Espanya, dixit.


"Belén Esteban es una madre coraje"
Pedro Cerolo, regidor del PSOE a l'Ajuntament de Madrid, dixit.

El patetisme intel·lectual d'aquest Estat que n'anomenen Espanya està arribant a límits difícilment comparables. El més greu, no obstant, és que des de les autoritats públiques, i més des de el ministeri de cultura, s'aplaudeixi a determinats personatges que han fet de la vulgaritat, la incultura i la mala educació el seu modus vivendi. Suposo que aquests aplaudiments deuen formar part d'una política de panem et circenses per acontentar i distreure a n'els plebeus en un moment de crisi. Bono, el més positiu és que la ministra de cultura passarà a la història per haver perseguit i penalitzat la descàrrega de cultura a través de la xarxa sense pagar drets d'autor i per haver elogiat a na Belén Esteban. Això ho diu tot de la seva gestió política.

Enduriment de la llei penal del menor

La reforma de la llei del menor està en els titulars de tots els mitjans de comunicació darrerament. Sembla que l'augment de la repressió és la única forma de combatre els problemes que poden tenir els adolescents amb la justícia. Darrera cada infracció comesa per un menor hi sol haver un cúmul de problemes que l'han dut a delinquir. Intentar, ja sigui amb menors o amb adults, atribuir a un simple canvi de lleis la solució de tots els problemes és un greu error. És cert que la resposta fàcil i demagògica és intentar vendre a l'opinió pública que un enduriment de les penes implicarà una reducció dels índexs d'inseguretat però, tal i com demostra la criminologia un pic i un altre, això no és així. Qui comet un delicte, quan ho fa, no sol pensar en les conseqüències, i molt manco si el delicte que comet és greu. En matèria de menors, la situació encara és més complexe. Així, darrera cada menor infractor hi ha un fracàs col·lectiu del conjunt de la societat. A més, hem de veure darrerament, de forma vergonyant, com es fan judicis anticipats a menors, vulnerant el principi de presumpció d'innocència, per part de determinats mitjans de comunicació. Aquests mitjans s'investeixen de la toga judicial i condemnen a cop de titulars a menors d'edat, sense ser conscients del mal que fan a aquests adolescents. Tothom és innocent fins que es demostri el contrari i, a més, si parlam de menors, els protegeix el dret a la intimitat de forma especial. D'aquesta forma, el dret penal de menors protegeix per igual, en aquest sentit, a víctima i agressor. Els menors ni poden ser jutjats pels diaris ni es pot donar cap dada personal seva que els pugui perjudicar en un futur. Tant de bo aquest principi es complís sempre, però l'ètica de determinats mitjans cau en ocasions davant el sensacionalisme i un intent d'augmentar les tirades.

Atacs a la justícia

"el juez José Castro y los fiscales anticorrupción "mienten" y, al final, "la justicia así lo demostrará""

Jaume Matas i Palou, ex ministre d'Espanya i ex president de les Illes Balears dixit (7/04/2010) (transcripció feta pel diari El Mundo de l'entrevista emesa per IB3).

La imputació a un jutge i a uns fiscals d'un presumpte delicte de prevaricació judicial és molt greu a més de ser constitutiu d'un possible delicte de calumnies si no es poden demostrar les acusacions.

Garantia d'honestedat

“El PP és garantia de bona gestió i honestedat a les Balears"

María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, dixit (5/05/2010)

Vist els casos de corrupció que estan cada dia als jutjats sembla una innocentada, però no, és ben cert. La manca d'autocrítica és la primera passa pel fracàs electoral, i esperem que, en aquesta ocasió, també així ho sigui. Ni en la pitjor època de Felipe González havia vist declaracions tan cíniques davant la pròpia corrupció. Enlloc d'afrontar responsabilitats polítiques, explicar si els doblers desapareguts han servit per finançar al partit i netejar els càrrecs polítics directius de persones relacionades amb escàndols de presumpta corrupció, se'ns diu, de forma grandiloqüent i buida de contingut, que el propi partit és garantia d'honestedat. En resum, és la frase del dia sens dubte.

Presumptes cumpables

Llegesc estupefacte el titular del diari El Mundo en la seva edició espanyola: "La homicida tenía en su web una muñeca con las venas cortadas". Amb l'expressió "la homicida" es refereix a una menor de 14 anys que pot estar involucrada en la mort d'una altra de 13. Es veu que el principi de presumpció d'innocència, que determinats mitjans ho reclamen a crits quan es tracta de polítics corruptes, no és d'aplicació a les nines de 14 anys. Els fets d'aquest tràgic esdeveniment succeït a Seseña les desconec, ja que només sé el que en diu la premsa, però trob molt greu que ja es qualifiqui, de bones a primeres, d'homicida a una menor que acaba de ser detinguda. Per molt que la menor hagués confessat davant la policia, això no és, ni molt manco, una prova irrefutable de què ella sigui qui ha comès el crim. Podria reconèixer-lo per afanys de protagonisme, per encobrir a un tercer o per qualsevol altre motiu. Serà homicida quan l'hagi condemnada un jutge, després d'un judici oral, amb una acusació formal del ministeri fiscal, amb la defensa d'un lletrat i una vegada analitzades totes les proves. Es veu que determinats periodistes, no obstant, es converteixen ràpidament en jutges i es dediquen a condemnar a cop de titular de diaris als menors d'edat. Llàstima que enlloc de menors no siguin polítiques corruptes, almanco si així fos de terminada premsa els garantiria els seus drets processals.