Lloseta (II)

No es pot permetre (i és molt preocupant) que una associació privada de nominada "Sin Acoso Escolar Mallorca", amb uns membres i directiva que ni es coneixen, dugui la iniciativa mediàtica i esdevingui en portaveu de facto en el tema de l'assetjament de Lloseta. Com a ex- defensor del menor de la Comunitat Autònoma, i membre durant 4 anys de la comissió assessora d'experts del Institut per la Convivència i Èxit Escolar, modestament he de proposar:

a) Compareixença immediata en seu parlamentària del Conseller d'Educació exposant davant la comissió d'educació, recerca i cultura del Parlament de les Illes Balears les dades que es coneixen del cas de Lloseta, així com les xifres interanuals en matèria d'assetjament i els oportuns informes d'inspecció educativa. 

b) Compareixença immediata en seu parlamentària en sessió extraordinària de la comissió d'educació dels responsables del Institut per la Convivència i Èxit Escolar donant xifres exactes sobre l'assetjament escolar a les Illes Balears i sobre la informació que pugui disposar sobre el cas concret de Lloseta. 

c) Compareixença immediata en seu parlamentària en sessió extraordinària de la comissió d'educació, recerca i cultura del director de l'Oficina de la Infància i Adolescència de les Illes Balears als efectes d'obrir un expedient extern de supervisió sobre el cas de Lloseta, i informar als parlamentaris sobre les gestions fetes sobre el mateix.

d) Compareixença a la mateixa comissió parlamentària  dels responsables de l'Ajuntament afectat als efectes d'informar de les dades que posseeixen sobre el cas, antecedents i entorn familiar del menor en qüestió. 

Lloseta (I)

Segons les notícies publicades:

a) El presumpte cas d'assetjament a un menor a Lloseta no es va produir al centre educatiu en horari escolar, sinó que es va dur a terme en una activitat extraescolar i en període no lectiu (les classes acabaren en juny i els fets passaren en agost). 

b) A pesar d'això, molts de mitjans de comunicació i especialment les xarxes, han acusat als professors del CEIP de ser els responsables del presumpte assetjament. 

c) El propi germà de la víctima va fomentar aquesta versió afirmant, inicialment, que els fets s'havien dut a terme "en la escuela", i que els responsables eren "los profesores". Davant l'anunci d'una possible denúncia per calumnies per part de l'equip docent del CEIP, el germà va editar els seus comentaris canviant "profesores" per "monitores" i "escuela" per "escuela de verano". 

d) L'assetjament escolar és un fet molt greu i una de les principals causes de suïcidi infanto-juvenil, s'ha d'investigar i combatre sempre, però això no ha de ser excusa per atacar, un cop més i falsament, als mestres de l'escola pública. 

e) I una darrera cosa, sense ser ni pedagog ni psicòleg, no crec que una sobrexposició pública de la presumpta víctima sigui la manera més efectiva per tractar el cas i, sobretot, de protegir-la.