UD Ibiza

La Unión Deportiva Ibiza representa el model de futbol que odiï: un Club inventat; sense cap arrel històrica; basat en el capritx d'un milionari personalista; ascendit a base de talonari; amb una afició artificial creada a base d'atrezzo; que ha menyspreat a la nostra llengua i ha insultat a la presidenta de les Illes Balears pel fet de parlar en català; i que, a més a més, ha intentat suplantar als hereus de "Sa Deportiva" i s'ha apropiat de Ca'n Misses gràcies al servilisme de PSOE i Podemos. Ara, Amadeo Salvo, ha destituït a l'entrenador que els va portar a 2ªA després de 7 partits sense guanyar. Odi etern al futbol modern!

Dia dels drets humans

El Parlament de les Illes Balears ha celebrat el dia dels drets humans fent-se una foto, llegint uns textos i encenent una espelma: 

a) Des de l'any 1983 (art. 51 del EAIB) està previst el nomenament d'un Síndic de Greuges per defensar els drets humans a les Illes Balears i el Parlament no l'ha nomenat. 

b) Des de l'any 2007 (Llei Orgànica 1/2007) està previst estatutàriament que el Parlament aprovi una Carta de Drets Socials i el Parlament ni ha volgut començar mai el debat parlamentari per iniciar la seva redacció. 

b) Des de l'any 1996 (Llei 17/2006) està previst el nomenament d'un Defensor del Menor per part del Parlament, i, el Parlament no l'ha nomenat (art. 223 de l'actual Llei 9/2019, de 19 de febrer).

c) Aquesta legislatura, de forma vergonyosa, el Parlament ha diluït la Comissió de Drets Humans, mesclant les matèries i creant una "Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports". Mesclar la defensa dels drets humans amb l'esport ho trob un escàndol. 

Ara, s'han fet tots els nostres diputats, una foto per celebrar el dia dels drets humans. Quina poca vergonya per part d'aquests hipòcrites. 

"Gran pagano

Se hizo hermano

De una santa cofradía;

El jueves Santo salía

Llevando un cirio en la mano

--aquel trueno--

Vestido de nazareno"

Antonio Machado

25N i manifestacions policials

Fa 48 hores el Sindicat de Policia va fer un comunicat dient que posar el 25N un llum lila a les comissaries en record de les víctimes de la violència masclista era "polititzar" a la policia, que els agents no n'estaven d'acord i que no s'hauria d'haver permès tal homenatge a les víctimes. 

Avui, el mateix Sindicat de Policia ha organitzat una manifestació a Madrid, a la que han assistit la dreta i l'extrema dreta parlamentària, reclamant que les Corts generals no canviïn la "llei mordassa" i que no s'augmentin les garanties dels ciutadans front als cossos policials. 

Manifestar-se amb VOX i en contra dels drets humans no és fer política pel que és veu...

Santa Rita i el 25N

Avui, dia 25 de novembre, és el dia internacional per a l'eradicació de la violència contra les dones. Una curiositat teològica: dins el catolicisme, la patrona i intercessora de les dones maltractades és la religiosa agustina Margherita Lotti, Santa Rita de Càssia (Santa Rita da Cascia agostiniana); més coneguda popularment per ser també l'advocada de les causes impossibles i de gran devoció popular a Mallorca. El motiu d'aquest curiós patronatge? Que ella, durant, tot el seu matrimoni (segles XIV - XV), va ser víctima del maltracte del seu marit. La violència contra les dones ve de molt enrere...

Maó

La capital de Menorca segons VOX es diu "Maó" com un homenatge encobert dels catalanistes al dirigent comunista xinès "Mao Tse Tung"... una bajanada més (a l'estil Donald Trump) que sumar a la realitat paral·lela (tipus MATRIX) de VOX basada en les fake news. Una realitat en la qual: la dictadura franquista no va existir; Franco fou un salvador d'Espanya i Junqueras és un colpista; la COVID és un virus artificial creat als laboratoris pels xinesos per destruir el món occidental; tots els MENAs són delinqüents i tots els bascos terroristes; i, a Balears, dins aquesta fake, els nostres mestres es dediquen durant la jornada laboral a perseguir als nins castellanoparlants als patis de les escoles i a posar-los pornografia durant les classes, i per això és necessita el pin parental... 🤯

Surrealisme perillós ja que hi ha gent curta que se'ls creu. 

Missa a Establiments

Tota la meva família materna és d'Establiments. Record que els meus padrins materns em contaven de petit que, des de la construcció del cementiri (a inicis del segle XX), era tradició fer una missa de difunts l'horabaixa de Tots Sants a la capelleta del cementiri. A l'esmentada missa hi solien anar els veïnats del poble que aprofitaven el desplaçament per dur estranys als seus difunts. Si és certa la notícia i l' Ajuntament de Palma ha impedit que s'empri la capella del cementiri per fer una missa el dia de Tots Sants; missa que es va haver d'acabar celebrant emprant una escala d'altar; aquesta prohibició municipal és un greu atemptat al dret fonamental a la llibertat religiosa (art. 16 CE). S'haurien de depurar responsabilitats polítiques i laborals de les persones responsables de dit fet. 

Toni Amor, història del ATB

Any 2005. El Club Esportiu Atlètic Balears havia descendit a regional preferent. Es devien més de 100.000 euros i, poc abans del descens, l'antiga la directiva havia, literalment, "desaparegut". El Club l'agafàrem i portàrem de facto quatre persones a l'àmbit directiu: Damià Estelrich (president); Kike Rius (gerent); Manolo Martín Vences (director esportiu) i jo mateix que actuava de secretari general i advocat del Club. El primer que férem amb en Damià Estelrich aquella temporada fou fitxar a l'entrenador. Per recomanació de Jeroni Petro, ex president del Club i president de la Procampo en aquells temps, anàrem a S'Arenal sense dubtes a fitxar a un jove però molt prometedor entrenador: Toni Amor Fernández. De pas, portàrem de S'Arenal a un altre jugador que seria clau en la història recent de l'Atlètic Balears i que es convertiria en pichici de l'equip i de la categoria: Lucas Pou Nissert. Aquell any ascendírem fent campions a tercera divisió. I, l'any següent, amb Toni Amor a la banqueta, consolidàrem la categoria. Ara veig amb orgull, emoció i alegria com Toni Amor aconsegueix el seu primer títol internacional com entrenador: la Champions CONCACAF. Per aquells que tenen poca memòria: les arrels d'un Club no neixen del no res...

Aparelladors i habitatge

La solució pel problema d'habitatge a les Illes Balears no és acabar amb l'especulació urbanística; obligar a posar al mercat els habitatges buits; o prendre mesures econòmiques per intentar disminuir l'arribada massiva i continuada de nous habitants: segons el Col·legi d'Aparelladors (COAAT Mallorca) la solució pel problema de l'habitatge és construir el rústic que ens queda a l'illa i afegir més altures als edificis existents (tal i com feren ja els hotelers gràcies a dues lleis fetes a mida, una impulsada per Carlos Delgado primer (PP) i l'altra per Iago Negueruela després (PSOE))... Estam ben arreglats.

"El político insular está obsesionado con el consumo del territorio. Si no queremos consumir territorio, debemos de buscar alternativas, que tienen que ser valientes. Si no se puede crecer en extensión, tendremos que crecer en alturas". 

"Hoy en día, o tienes 14.000 metros cuadrados o no tienes nada, y es irracional. Debemos tener claro que, o defendemos la vivienda, o defendemos el territorio. Las dos cosas son incompatibles. Si queremos que haya vivienda asequible, hemos de poner más suelo en el mercado, y si queremos que sea barata, hace falta mucho más suelo".

 

Margarita Miranda

Gran article científic de Manel García recuperant la vida de Margarita Peñaranda, pionera del futbol illenc i referent del CD Atlético Baleares durant generacions. De retruc, apareixen a l'article altres dos grans referents balearicos: els metges cirurgians Vicente (marit de Margarita) i Virgilio García Peñaranda. A més de balearicos, els Peñaranda, foren metges cirurgians, d'ideologia socialista, fundadors d'una clínica a Ca'n Bleda en la qual exercien la medicina amb finalitats socials per gent sense recursos, al temps que foren destacats opositors a la dictadura franquista a la Palma de postguerra. Curiosament, Virgilio, metge militar que havia obtingut la legió d'honor per les seves actuacions bèl·liques al servei a la República, fou sotmès a un consell de guerra per les noves autoritats feixistes, sent jutjat per la seva ideologia esquerrana i republicana. A aquell procés judicial fou defensat per l'advocat Miquel Villalonga Pons, germà de Llorenç Villalonga, amics ambdós del metge cirurgià que havia salvat com a metge la vida del seu pare. D'aquell procés, Virgilio en va sortir empresonat i desposseït del seu títol de metge per la seva oposició al règim feixista... cosa que va provocar que estàs molts d'anys a poder tornar exercir la medicina a Mallorca, i sempre ho varen haver de fer (tant ell com el seu germà) a partir d'aleshores a l'àmbit privat, vetats a la sanitat pública. Com a metges cirurgians, a nivell personal, dir que els germans Peñaranda operaren a 2 dels meus padrins, i a una tia meva, en operacions molt delicades i amb uns  resultats excel·lents, salvant-los la vida. Que el seu nom (el de tots 3) no s'esborri mai de la història balearica. Perquè foren, som, i perquè som, seran. #1920 ✊

Català i escola

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balearts (art. 4) i la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística (aprovada i promoguda per Biel Cañellas, quins temps...) OBLIGUEN al Govern de les Illes Balears a impulsar la normalització de la llengua pròpia en tots els àmbits. Durant les darreres legislatures, hagi governat qui hagi governat, no s'ha impulsat el català en cap àmbit ni un, incomplint el Govern la llei i l'Estatut. Així, ni en el comerç, ni en el turisme, ni en el cinema, ni en els mass media... s'ha avançat gens ni mica en la normalització, i, és més, s'ha retrocedit força. Per posar un exemple, amb la compra de Canal 4 per part de Fibwi els illencs ens hem quedat sense cap canal televisiu autonòmic privat en llengua pròpia i la castellanització televisiva del nostre espai radioelèctric ja és absoluta llevat del petit reducte públic de IB3. L'únic àmbit en el qual s'havia intentat avançar un poc en la normalització des de l'inici de l'autonomia era en l'administració pública i en l'escola... i ara, pel que sembla, des del Govern volen acabar amb aquests tímids avanços en l'àmbit educatiu. L'objectiu final, queda ben clar, i és l'etnocidi dels indígenes illencs.

Israel com exemple

Israel fou el primer Estat del món en assolir la denominada "immunitat de grup", aconseguint tenir des de fa mesos a la majoria de la població vacunada. A pesar d'això, ara es veu desbordada per una nova onada massiva de contagis de COVID19 per culpa de la denominada variant "Delta" del virus. De cada pic sembla més clar que les actuals vacunes no són efectives contra les noves mutacions del virus. Per això, Israel  acaba d'acordar un nou confinament de la població en plenes feste

s jueves, intentant aturar la sangria de nous contagis i defuncions. 

Ens podem preparar...

Elèctriques

 *Aquest dies estam pagant el preu de l'electricitat més car de tota la història, i ens diuen que anirà encara pujant més.

 

*Fa uns mesos, es va elegir a dit a l'ex ministra del PSOE Beatriz Corredor presidenta de "Red Eléctrica" la macro empresa monopolística distribuïdora d'electricitat.

 

*Corredor cobra pel seu càrrec 546.000 euros anuals més incentius. 

*Abans de ser nomenada presidenta de "Red Eléctrica", Corredor no tenia cap tipus d'experiència en el sector elèctric, ja que les dues úniques professions que ha exercit la Sra. Corredor són les de registradora de la propietat (com Mariano Rajoy) i la de política del PSOE (en l'àrea d'habitatge). 

*Al marge de Corredor, hi ha hagut durant els darrers anys una mitjana anual d'entre 30 i 40 ex ministres de Partido Popular i PSOE col·locats a dit als consells d'administració de les elèctriques. Al darrer recompte que es va fer n'hi havia 32; uns alts directius que han arribat a cobrar sumant les nòmines que perceben uns 7 milions d'euros anuals en concepte de retribucions, més incentius i altres beneficis. Tal volta, el polític més conegut d'entre ells és el "socialista" Felipe González, que ve cobrant 126.500 euros anuals per pertànyer al consell d'administració de Gas Natural; i José María Aznar, que cobra més de 200.000 euros anuals per ser "assessor extern" d'ENDESA. 

Vist amb perspectiva, encara trob que pagam poc de rebut elèctric, si tenim en compte a tota la casta que mantenim amb dit pagament.

PS. L'empresa que més contribueix al canvi climàtic a l'Estat espanyol és ENDESA. I ningú en parla...

Balears 1920

Any 1920: 

* Les Illes Balears tenen 338.849 habitants i Palma 77.418.

* El regionalista conservador Bartomeu Fons i Jofre és elegit nou batle de Ciutat.

* Un "petardo" (segons la terminologia de la premsa de l'època) esclata a Palma al balcó de la casa de Josep Socias Gradolí (notari, diputat dretà i president de la societat de tramvies); provocant danys materials i desperfectes al balcó. Aquest fet es considerat com un "atentado terrorista" per les autoritats, iniciant-se una escalada de repressió sense precedents contra la classe obrera mallorquina. 

* La Casa del Poble declara la vaga general a Palma, i desenes de dirigents socialistes, anarquistes i comunistes són detinguts i empresonats; entre ells els dirigents del PSOE a les Illes Antoni Garcia i Jaume Mercant; Vicente Barrio (secretari executiu de la UGT); així com Antoni M. Alzina i Ignasi Ferretjans ("terceristes" fundadors ambdós del Partit Comunista a les Illes).

* El 20 de maig de 1920 es reuniren a la placeta del Barracar de Manacor un grup de persones per protestar per la manca de queviures. Entre els concentrats hi havia el sindicalista i regidor socialista de l'Ajuntament de Manacor Mateu Soler, "Molinet" de malnom. Les al·lotes presents a la manifestació trencaren el mostrador de la botiga Can Pinya, al carrer Major, i s’endugueren roba. A sa Bassa, també tomaren el mostrador de Gaspar Forteza. La manifestació va acabar arreplegant més de 200 persones. La Guàrdia Civil va arribar, dissolent per la força als concentrats i detenint a 65 persones, d'entre les quals quals 44 eren dones d’entre 13 i 30 anys. A més, el primer regidor socialista de Manacor, Mateu Soler "Molinet", també fou arrestat i posteriorment empresonat, acusat d'instar a la rebel·lió. El motí de Manacor es coneix, des d'aleshores al poble, com "Es Secaió de 1920" o "El motí de les dones". 

* El fundador de les Joventuts Socialistes, Jaume Bauzà Far, deixava el PSOE per discrepàncies personals amb Llorenç Bisbal i era nomenat, aquell mateix any 1920, Secretari General del sindicat anarquista CNT. 

* S'inaugura a Palma el Grand  Hotel La Alhambra, just devora el Teatre Líric, i s'inicia el projecte d'urbanització de la Ciutat Jardí.

* Es funda, amb 50.000 pessetes de capital social, la primera marca mallorquina d'automòbils: Loryc.  

* Joan March compra al botifarres arruïnats Fernando Truyols Despuig i Lluís Despuig Rotten la finca de Son Armadans per urbanitzar-la, iniciant amb aquella compra una nova etapa empresarial d'especulador urbanístic que el va fent encara més multimilionari. 

* El gran Bertrand Russell visita Mallorca.

* I, en aquell context històric, un grup d'obrers de Palma fundaren el Club Esportiu Atlètic Balears el 14 de novembre de 1920, iniciant-se una rivalitat història amb la RSD Alfonso XIII (actual RCD Mallorca SAD) que encara perdura. 

Gràcies Manel García per tot el que has fet, i per tot el que ens queda per fer... i pots tenir ben clar que els balearicos de soca-rel reivindicarem 1920 fins el darrer alè. 

Som el que som i representam el que representam; i pels que un temps foren, ara som; i perquè ara som, els que venen seran!

 

Morts per COVID19 a les Illes Balears

Les Illes Balears lideram el rànquing de contagis per COVID19 de tot l'Estat. 

En els últims 15 dies han mort 22 persones per COVID19 a les Illes Balears, 13 la darrera setmana. Les UCIs tornen estar prop del col·lapse. 

Les botellades i "intentar salvar la temporada a qualsevol preu", sense esperar a la immunitat de ramat, ens ha costat molt car en còmput de vides humanes als ciutadans de les Illes Balears...

Bebel García

Es deia Bebel García. Un 29 de juliol de 1936, tal dia com avui de fa 85 anys, els feixistes l'afusellaren als 22 anys d'edat a Punta Herminia (A Coruña) juntament amb el seu germà France. Extrem esquerra del Real Club Deportivo de La Coruña, en el moment del seu assassinat portava jugant 4 temporades a segona divisió amb el Dépor i havia marcat 11 gols amb la camiseta blanc-i-blava. De fermes idees social-comunistes, era militant de base de les Joventuts Socialistes Unificades (organització juvenil revolucionària que va suposar la unificació de les Joventuts Socialistes del PSOE i de les Joventuts Comunistes del PCE). Eduardo Galeano, en un relat sobre el seu afusellament basat en fets reals, el va convertir en immortal:

"La Coruña, verano de 1936: Bebel García muere fusilado. Bebel es zurdo para jugar y para pensar.

En el estadio se pone la camiseta del Dépor. A la salida del estadio, se pone la camiseta de la Juventud Socialista.

Once días después del cuartelazo de Franco, cuando acaba de cumplir veintidós años, enfrenta el pelotón de fusilamiento:

– Un momento -manda.

Y los soldados, gallegos como él, futboleros como él, obedecen.

Entonces Bebel se desabrocha la bragueta, lentamente, botón tras botón, y de cara al pelotón echa una larga meada.

Después se abrocha la bragueta:

– Ahora sí".

Eduardo Galeano

Abd-al-Karim

Es deia Muhammad ibn Abd-al-Karim al-Khattabí (1882 - 1963). Fill d'un cadí marroquí, va cursar el batxillerat espanyol a les escoles colonials de Tetuan i Melilla, realitzant  posteriorment els estudis universitaris a la Universitat de Salmanca. Ràpidament es va convertir en col·laborador dels colonitzadors espanyols del nord d'Àfrica, arribant a ser funcionari de l'Estat espanyol: primer fou traductor al servei dels espanyols; després periodista; fou posteriorment nomenat "cadí" (jutge) dels indígenes: arribant a assolir finalment el càrrec de cap dels "cadís" (jutges) del nord d'Àfrica. A partir de la Primera Guerra Mundial, i del seu empresonament per part dels francesos (1915), es va declarar independentista, convertint-se en un opositor a l'ocupació colonial francesa i espanyola del nord d'Àfrica. A l'any 1921 Abd-al-Karim ja era obertament el líder dels independentistes rifenys. Un 22 de juliol de 1921, ara fa just 100 anys, va tenir lloc la batalla denominada "Desastre d'Annual". Les tribus rifenyes, formades per uns 3.000 guerrillers liderats per Abd-al-Karim, varen massacrar a l'exèrcit espanyol, dirigit pel general Manuel Fernández Silvestre, amic personal del Rei Alfonso XIII, que fou l'autèntic responsable de la massacre. 

Oficialment moriren 9.454 soldats espanyols en la batalla d'Annual, però les xifres reals podrien rondar els 12.000 soldats. Gairebé tots ells eren fills de famílies pobres, duits allà a la força, ja que els rics, des de la llei de  de reclutament de 1912 que creava els "soldats de quota" (llei impulsada per José Canalejas), a canvi de pagar 2.000 pessetes quedaven eximits d'anar a combatre a Àfrica. Així, els soldats d'Àfrica, i de manera conseqüent els seus morts, eren tots ells fills de famílies humils que no havien pogut pagar les 2.000 pessetes exigides pel corrupte règim monàrquic vigent. 

El desastre d'Annual fou objecte d'una profunda investigació. El responsable de la investigació fou el general José Picasso. Tot i els obstacles i amenaces rebudes, José Picasso va fer un acurat informe de 2.433 folis. L'expedient Picasso apuntava directament a Alfonso XIII com a responsable de la matança. Les conclusions de la investigació Picasso, que tacaven al Rei Alfonso XIII, havien de votar-se el dia 3 d'octubre de 1923. Mai es va arribar votar. El Rei Alfonso XIII, per evitar que li exigissin responsabilitats en la matança, va promoure el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera que tigué lloc el 13 de setembre de 1923. El dictador Miguel Primo de Rivera va fer desaparèixer tots els exemplars del "Informe Picasso". Bé, tots no, en va quedar un al domicili del seu fill, José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española. Aquest exemplar, que fou recuperat pel govern de la II República de dit domicili durant un registre va permetre que Alfonso XIII fos jutjat i condemnat in absentia el 20 de novembre de 1931.  

El "desastre d'Annual" va possibilitar que el 18 de setembre de 1921 es proclamàs la República Independent del Rif. Poc va durar l'alegria republicana. El 27 de maig de 1926, en una intervenció conjunta dels exercit militars espanyol i francès, es va ocupar el Rif i es va acabar amb la República independent del Rif (desembarcament d'Alhucemas). Es necessitaren 425.000 soldats (100.000 espanyols i 325.000 francesos) per poder acabar conquerint completament a les tribus rifenyes. Els espanyols, a més a més, feren servir armes químiques prohibides (gas mostassa) en contra de soldats i població civil per derrotar als rifenys. La batalla d'Alhucemas la dirigiren els generals Sanjurjo, Goded i Franco, que anys després serien els protagonistes del cop d'estat de 18 de juliol de 1936. Algunes de les pràctiques de tortura i repressió que aplicarien les tropes mercenàries africanes contra la població civil espanyola durant els fets d'Astúries d'octubre de 1934 primer, i a la Guerra Civil espanyola després, les havien experimentat anys abans amb les tribus del Rif. 98.000 soldats africans (legionaris, tabor de regulars, tiradors de Sidi Ifni...), a les ordres inicialment del general Yagüe, i de Franco posteriorment, foren traslladats a la Península durant la Guerra Civil, protagonitzant dites tropes els episodis més sanguinolents de la guerra en contra de la població civil. Però aquesta, aquesta és una altra història.

Jiménez de Asúa

Es deia Luis Jiménez de Asúa. Va néixer a Madrid a l'any 1889 i va morir l'any 1970 a l'exili de Buenos Aires. Jiménez de Asúa ha estat el més gran penalista espanyol de tots els temps. Jo, personalment, vaig descobrir la seva obra durant l'any 2000 mentre començava a preparar la meva tesi doctoral. Jiménez de Asúa, doctor en Dret amb una tesi sobre el sistema de penes, va ampliar els seus estudis a les millors universitats de França i Alemanya. Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid des de l'any 1918, durant la dictadura de Primo de Rivera (pare) va renunciar a la seva càtedra en solidaritat amb Miguel de Unamuno que havia estat represaliat per les seves critiques al Rei Alfons XIII. El mateix Jiménez de Asúa, després de ser separat de la seva càtedra, seria desterrat per la monarquia durant l'any 1926 a les illes africanes Chafarinas, domini colonial espanyol, en represàlia per la seva militància republicana. Afiliat durant l'any 1931 al PSOE, fou elegit diputat per Granada a les Corts Constituents de la II República. Jiménez de Asúa va ser president de la comissió que va elaborar la Constitució republicana, i, temps després, és nomenat pel govern republicà director del Institut d'Estudis Penals, sent l'impulsor del Codi Penal de la II República (1932). Després de les eleccions de febrer de 1936 és elegit vicepresident de les Corts, i, el mes de març d'aquell mateix any, pateix un atemptat comès per pistolers de Falange, en el que aconsegueix salvar la vida, i en el que mor la seva escorta. Esclatada la guerra civil, la dictadura el separa de la seva càtedra de Dret Penal de la Universitat Complutense, havent de partir de cap a l'exili. Argentina acull a Jiménez de Asúa en l'exili, país a on exercirà de catedràtic de Dret Penal fins a la seva mort. Es converteix, durant aquells anys, en el penalista més important a nivell internacional de la seva època, i el seu "Tractat de Dret Penal", compost per 7 toms, s'ensenya a gairebé totes les universitats de sistema jurídic continental europeu. A l'any 1962, Jiménez de Asúa és nomenat president de la República Espanyola a l'exili, càrrec que ostentarà fins a la seva mort. 

Jiménez de Asúa representa una saga de catedràtics que foren represaliats, patiren exili, i les separaren de les seves càtedres per la seva fidelitat a la república i al socialisme. Jo, malauradament, he conegut una universitat d'una altra època molt diferent: una universitat en la qual ja no hi ha catedràtics con Jiménez de Asúa, sinó que, just al contrari, hi abunden els aprofitats s'afiliaren en el seu moment al PSOE per arribar a catedràtics. Així, sempre recordaré una frase que vaig sentir dir fa anys durant una conferència a l'actual Ministre de Política Territorial i Funció Pública, Sr. Miguel Iceta: "En España catedrático es, quien de cinco votos tiene tres" (referint-se que als tribunals de càtedres hi ha cincs catedràtics que són els que elegeixen per cooptació als nous catedràtics de la matèria). Idò això. 

"Hacienda no somos todos"

Acabada la campanya del IRPF bo es recordar el que va dir Dolores Ripoll, la Cap de l'Advocacia de l'Estat a les Balears, en el judici del cas Nóos mentre "defensava" a la infanta en nom de l'Estat: que ningú s'engani, "Hacienda somos todos" és un simple eslògan publicitari.

Toni Cantó

Es diu Toni Cantó. Té estudis primaris. No ha trepitjat mai una facultat de filologia hispànica ni una universitat en la seva vida (a no ser que hi hagi anat de visita). La seva trajectòria professional es bassa en haver estat model publicitari, presentador de Tele5 i actor (fonamentalment de teatre i de sèries de segon nivell). Des de l'any 2008 viu de la política. Ha passat per tres partits en 13 anys cobrant de tots ells: UPyD, Ciudadanos i PP. Ara, la Presidenta de la CA de Madrid, Díaz Ayuso, l'ha col·locat a una oficina sense personal ni competències cobrant 75.000 euros a l'any. El seu sou serà superior al d'un ministre del govern central. Les seves funcions en contraprestació per aquest sou seran "defender el español en Madrid". Basta mirar el seu twitter per veure que tindrà una feina molt difícil ja que haurà de defensar una llengua que, clarament, no sap escriure. Toni Cantó representa a la perfecció amb la seva trajectòria el que és la política espanyola. 

 

Violència entre parelles del mateix sexe

M'hi he trobat professionalment en vàries ocasions com advocat amb aquest problema processal. No té cap tipus de sentit que quan, en el marc d'una relació sentimental o matrimonial entre dues dones, una d'elles es converteix en agressora de l'altra, no siguin competents els Jutjats de Violència en contra de la Dona i s'enviïn les causes als jutjats d'instrucció ordinaris, sense que es puguin beneficiar les víctimes dels avantatges que preveu la llei. La Llei Orgànica 1/2004 no preveu que una dona sigui agredida per la seva pròpia dona, i presumeix que els únics agressors potencials contra les dones som els homes, no les seves pròpies parelles sentimentals o matrimonials de gènere femení. El reportatge de Diari ARA Balears visibilitza en part aquests greu problema. Duc anys reclamant la creació de Jutjats de Violència Domèstica que integrin de forma especialitzada els delictes en contra de les dones; els infants i els dependents en el marc de la unitat familiar. Supòs que simplement sóc una veu que crida en el desert, ja que no està de moda aquest tema en el marc del populisme imperant...

Violència vicària

Veig que, arran de l'assassinat de Tenerife, ara tothom comença a parlar de la "violència vicària" per referir-se al pare que mata a un fill per fer mal a la mare. L'homicidi d'un fill per part d'un progenitor per fer mal a l'altre progenitor, sigui del gènere que sigui l'homicida i l'altre progenitor de la víctima, és un fenomen estudiat per la psiquiatria des de fa segles i rep, des de finals del segle XX, el nom de "síndrome de Medea" en recordança de la història de la mitologia clàssica grega. Aquest síndrome originalment anava referit a la mare que mata als fills per fer mal al marit, i després s'anà estenent a qualsevol homicidi de fills fet per un progenitor, fos l'homicida el pare o la mare. És més, fa 4 anys que tinguérem un conegut cas de "síndrome de Medea" a Balears (a Sa Coma). La primera formulació científica "moderna" del "síndrome de Medea" va vinculada al denominat Síndrome d'Alienació Parental i es publica per part de Wallerstein, J.S. y Kelly, J.B. (1980) en la seva obra "Surviving the break up: How children and parents cope with divorce" (New York: Basic Books).

El terme "violència vicària" es un invent creat fa uns 10 anys, sense cap sustent científic, per la psicòloga (no psiquiatra) espanyola Sonia Vaccaro per definir una espècie de "síndrome de Medea" només d'homes vinculant al masclisme i al patriarcat. S'ha de dir que la Sra. Vaccaro, per no sér, no és ni doctora en psicologia, i que la denominació "violència vicària" no té cap tipus de reconeixement en l'àmbit psiquiàtric ni forense. Bo és saber-ho quan no aturen de parlar d'ell els mitjans espanyols a totes hores (en especial els de la "Telebasura")...

Català i justícia a Balears

Aquest mes de juny es compleixen 25 anys des de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. El TSJIB, per primera vegada, i sota la presidència del magistrat Carlos Gómez, implementa un pla per protegir els drets lingüístics del catalanoparlants davant l'administració de justícia. Segons la notícia de Ultima Hora Mallorca, a dia d'avui només hi ha dos jutges que emeten les seves resolucions en català (Gabriel Fiol i Margalida Crespí); I, a més a més, la magistrada Crespí fou denunciada per un advocat davant el CGPJ precisament per fer servir la llengua pròpia de forma habitual en les seves resolucions. Lloable iniciativa del TSJIB que tots els professionals i usuaris illencs de l'administració de justícia agrairem.

Només una rectificació a la notícia de Ultima Hora Mallorca: a dia d'avui hi ha dos magistrats més, al merge dels anomenats, que fan servir habitualment el català a les seves resolucions, i don fer d'aquest fet ja que les he tengut a ambdós de jutges en diferents plets durant els darrers anys: Núria Ramos (magistrada del jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Palma) i Pere Antoni Mas (magistrat del jutjat contenciós administratiu núm. 3 de Palma, i ex Síndic Major de Comptes de les Illes Balears).

Silvia Abril i el manifest als mallorquins

El mes de maig de 1936, els principals intel·lectuals catalans publicaren "El missatge als mallorquins", un manifest destinat a intensificar les relacions lingüístiques, culturals i polítiques entre Catalunya i Mallorca. 

Aquest mateixos dies, 85 anys després, Silvia Abril Fernández, actiu catalana i muller de l'empresari i presentador Andreu Buenafuente, ha intentat fer punts davant el públic espanyol negant la unitat lingüística de la llenguda catalana, ridiculitzant la varietat dialectal balear, i, de retruc, a tots els mallorquins. 

Com hem degenerat...

UD Ibiza

La UD Ibiza ha ascendit avui a 2ºA, 6 anys després de la seva fundació. És bo conèixer unes dades sobre la UD Ibiza que són força interessants:

a) El Club, en procés actualment de transformació en SAD, és ja, de facto, propietat de la multinacional Powerelectronics. 

b) El Club es funda a l'any 2015, compra tot d'una una plaça a regional preferent aquell mateix any; i una altra plaça a la RFEF de Segona B l'any 2018 (després d'haver perdut esportivament la promoció d'ascens aquell any). 

c) El seu president Amadeo Salvo, expresident del València FC, havia estat l'intermediari que va portar al nefast Peter Lim al club valencià. 

d) En una interessant entrevista del Periódico de Ibiza y Formentera al seu president, Amadeo Salvo, es veu clarament el model de "negoci" que té Powerelectronics amb la UD Ibiza: 

- El futbol és una empresa i s'ha de guanyar doblers amb ell. 

- El futbol és una inversió i s'ha de recuperar l'invertit. 

- Només és rentable el "negoci" a partir de primera divisió. 

- El UD Ibiza és una oportunitat per explotar a través de la seva empresa el nom de "Ibiza" comercialment. 

- Ja abans d'ascendir, demana a les institucions que li regalin el camp municipal de Can Misses; que expulsin d'ell als històrics hereus de la SD Eivissa (CD Ibiza - Illes Pitiüses)  que actualment també hi juguen a Ca'n Misses compartint camp amb la UD Ibiza; i, per últim, que li requalifiquin terrenys en rústic per poder construir-hi una ciutat esportiva (amb oferta complementària, suposo). 

-No tenir massa social prèvia, al ser una empresa privada de nova creació i sense tradició històrica, no li importa ja que: "cuando la pelotita entra, la gente se ilusiona".

Davant això, no em queda més que dir: Odi etern al futbol modern! 

La Súperlliga

Article publicat al Diario de Mallorca de 27 d'abril de 2021, pàgina 26 

La Súperlliga

El futbol d’elit s’ha convertit en un negoci capitalista. Hem de partir d’aquesta premissa a l’hora d’analitzar la polèmica que s’ha suscitat durant la darrera setmana arran de la iniciativa de diversos clubs europeus de crear una Súperlliga europea que vingués a substituir a l’actual Champions League. M’ha fet molta de gràcia quan he vist a determinats directius del futbol professional apel·lar al romanticisme del futbol i a la suposada «insolidaritat» del promotors de la Súperlliga com a grans arguments en contra d’aquest nou projecte empresarial encapçalat per Florentino Pérez, president del Real Madrid CF. Cada pic que sento al president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i al president de la Lliga de Futbol Professional (LFP) flastomar en contra de la Súperlliga, em limito a pensar en el que cobren els dos protagonistes de les declaracions. Oficialment, i segons les darreres dades publicades, el president de la RFEF, Luis Manuel Rubiales, té un sou de 402.000 euros anuals, amb un percentatge de variable que podria dur a que cobri fins a 554.000 euros anuals; mentre que, Javier Tebas, el president de la LFP, va cobrar de sou durant l’any 2020, segons les dades publicades, 3,44 milions d’euros. Aquestes quantitats contrasten amb els salaris mínims dels jugadors de la pròpia LFP, que estan fixats en un mínim salarial de 77.500 euros pels jugadors de Segona A, i en 155.000 euros pels jugadors de Primera Divisió. I si aquestes xifres oficials dels dos màxims directius del futbol professional són significatives, no em vull imaginar el que cobren els directius de segon i tercer nivell de la RFEF i la LFP. I qui paga tota aquesta festa? La resposta seria que tot plegat es paga amb els ingressos provinents, directament, dels drets televisius, i, indirectament, de les apostes esportives. Bé doncs, dins aquest «negoci» que és el futbol professional, i en el marc d’una Unió Europea que té per estendard la lliure competència i la prohibició de la regulació de qualsevol limitació que afecti als preus i a la lliure competència, el govern espanyol va aprovar, durant el mandat de Mariano Rajoy, el Real Decreto-Ley 5/2015, de 30 de abril, de medidas urgentes en relación con la comercialización de los derechos de explotación de contenidos audiovisuales de las competiciones de fútbol professional. Amb aquest Decret Llei, en el cas espanyol és el govern el que marca el que pot i no pot cobrar a Espanya cada societat anònima esportiva (SAE) en concepte de drets televisius i, al temps, imposa d’una forma gairebé soviètica el repartiment dels ingressos televisius entre les diferents SAE. Si tenim en compte que durant la temporada 2018-2019 es varen pagar 1.578 milions d’euros en drets televisius a les SAE de primera i segona divisió, ens podem fer una idea del negoci impressionant que suposa el futbol professional a nivell estatal. Dels ingressos corresponents a primera divisió, el 50% dels mateixos es reparteixen a parts iguals entre tots les SAE de la categoria (art. 5 del RDL 5/2015), i el 50% restant, en funció d’una sèrie de criteris variables que tendeixen a afavorir parcialment a les SAE o clubs més grossos (Real Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid). I si van així les coses a nivell estatal, ens podem imaginar el que passa amb la Champions League, amb un sistema en el qual la UEFA es dedica a subhastar els drets televisius per lots al millor postor. Dins aquest marc, els clubs grossos de tota Europa estan de cada pic més farts de veure com són ells els que generen el major volum de facturació del negoci futbolístic, i després han de repartir el pastís amb tota una sèrie d’agents (des de comissionistes federatius, fins a SAEs sense gairebé massa social...) que se n’aprofiten d’ell, de forma, a més, totalment antieconòmica des d’un punt de vista capitalista. El nivell d’audiència televisiva d’un partit Manchester United contra el FC Barcelona, no té res a veure amb l’audiència que pugui tenir un partit RCD Mallorca (si acaben tornant a primera divisió) contra el mateix FC Barcelona. Per tant, el desideràtum últim, confés o no, de tots els grans clubs europeus és acabar eliminant a llarg termini les lligues «nacionals» i passar a jugar en una única lliga europea de grans clubs; una gran lliga, basada, a més i molt probablement, amb el model de franquícia. És aquest el model de tot l’esport professional nord-americà (pensem en la NBA, NFL, MLB, NHL, etc.); un model que, forçosament, i amb el pas del temps, s’acabarà implantant també a Europa. La Súperlliga ha estat un primer intent, no sabem encara si infructuós del tot o no, que ha obert la porta a aquest projecte d’una lliga futbolística europea que superi les mediocres lligues «nacionals». Jo, personalment i com a simple espectador televisiu del show business futbolístic, les alabo el gust als dirigents que promouen la Súperlliga. Si he de pagar el mateix com a consumidor, prefereixo veure un Real Madrid – PSG el diumenge horabaixa, que no un Real Madrid – Cadis. En quant al romanticisme i al corporativisme al que apel·len la RFEF i la LFP només dir una cosa: des de fa anys som molts el que venim denunciant la mort del futbol tal i com el visquérem de nins; un futbol romàntic que ha estat totalment destruït per part del capitalisme. Tal i com diu un lema creat per l’afició del Club Africain Tunis, i que molts aficionats subscrivim, el futbol és un esport «created by the poor, stolen by the rich (creado por los pobres, robado por los ricos)». D’aquesta manera, el meu consell pels aficionats futbolístics amb cor romàntic que encara queden, és que ignorin les disputes capitalistes entre la LFP i els impulsors de la Súperlliga; i, de poder ser, en compensació, es facin socis del club de futbol del seu poble, jugui a la categoria que jugui. La societat, i el futbol entès com un esport noble, a ben segur que ho agrairan. Odi etern al futbol modern!

Súperlliga europea

Sobre la Súperlliga europea 

- El futbol modern és un negoci. 

 

- Com a negoci que és les empreses que hi participen volen treure el màxim rendiment econòmic (de forma lògica). 

- Un Mallorca - Real Madrid; o un Eibar - Barcelona no interessa a ningú a nivell internacional. Un Manchester United - Barcelona mobilitza a centenars de milions d'espectadors (i les apostes que provoca). 

- Si el futbol és un negoci, veig lògic que les principals empreses que generen el negoci estiguin cansats de pagar a xupòpters com en Tebas o en Rubiales que viuen d'ells sense fer feina, i vulguin menjar-se el pastís sencer sense passat per comissionistes provincians. 

- El sou "oficial" de Tebas, un ultradretà que mai ha amagat la seva ideologia ultra, són 3,44 milions d'euros anuals. Rubiales (ex-sindicalista de la AFE, vaig negociar amb ell quan jo era directiu del ATB), per la seva part, té un sou "oficial" de 402.000 euros anuals. 

- És normal que lladrin Tebas, Rubiales, etc. contra la Súperlliga per no perdre la mamella. 

- La Súperlliga, a imatge i semblança de MLB, NBA, NFL, NHL... és imparable, i el model de franquícia també. 

Si estimes el futbol, passa del negoci, i de les disputes estèrils entre LFP i Lliga Europea i fet soci del club del teu poble! Odi etern al futbol modern!

14 d'abril i Reial Mallorca

Anàlisi sobre la proclamació de la República i la constitució del Reial Mallorca...

Capitalisme hoteler

Cap mallorquí està en contra dels hotelers. Però som molts els que estam en contra dels magnats hotelers, oligarques, depredadors del territori i explotadors de la classe treballadora que acabaren amb la majoria d'hotels d'estructura familiar arran de la crisi del petroli (1973); imposant, a partir de l'aleshores, el monopoli, el caciquisme i l'esclavatge a aquestes illes. Genial article d'Antoni Janer Torrens al Diari ARA Balears. 

"Només a Mallorca –apunta Garcia– entre el 1974 i el 1981 tancaren 257 petits hotels familiars. Després molts d’aquests hotels foren comprats per grans cadenes hoteleres" 

"Sis mesos abans, el 8 d’abril de 1976, prop de 4.000 empleats del sector de l’hoteleria ja s’havien manifestat pels carrers de Palma, exigint, entre altres coses, que no vinguessin més treballadors de la Península. La situació ja era preocupant amb més de 5.000 residents sense feina. “No va ser –avisa Garcia– una protesta xenòfoba. Entre els manifestants hi havia mallorquins i peninsulars que ja feien feina aquí. Demanaven que els hotelers no duguessin més gent enganada a l’illa, ja que la feien dormir als soterranis dels hotels. Com que a Mallorca no tenien cap xarxa de solidaritat, aconseguien que aquells treballadors fossin més submisos i que no es queixassin de les precàries condicions laborals”.

Vallecas i Abascal

Santiago Abascal, fill d’un dels fundadors del PP, enxufat inicialment per son pare duu tota la vida vivint de la política. Mai ha fet feina fora d’ella. El seu darrer càrrec al PP fou de president d’una fundació anomenada “Fundación para el Mecenazgo y Patrocinio Social”, amb un sou anual de 82.491,00 euros pagats per la CA de Madrid durant el Govern d’Esperanza Aguirre (PP). A més, ell, tan militarista com és, es va escapolir de fer el servei militar (que altres haguérem de fer durant un any de la nostra vida) aprofitant-se de la seva condició d’alt càrrec polític. 

Ahir, Abalcal va anar al barri obrer de Vallecas per fer un discurs en el que digué que representa a “La España que madruga”. Els vallecans el reberen amb una pancarta que deia: “Pintando esta pancarta, ya hemos trabajado más que tú”...

Opening Day

Avui és el "opening day": el dia en que comença la temporada regular de la MLB, donant-se per acabada la denominada "spring training". Els pocs aficionats als beisbol que hi ha per aquests indrets estam d'enhorabona. Al mateix temps, a Cuba, el Matanzas està jugant la final de la Sèrie Nacional contra el Granma. Pocs som els freaks que seguim la Sèrie Nacional Cubana de beisbol tot i que té una història ben curiosa. L'actual Sèrie Nacional (creada per la Revolució, que va dissoldre l'antiga lliga professional) és per llei amateur, i els jugadors només poden jugar en l'equip de la seva província, sense que hi pugui haver traspassos entre els clubs. Així, cada club és una espècie de selecció nacional de cada una de les províncies. El beisbol a Cuba, a més, té una altra dada curiossa: va començar a mitjans dels segle XIX, important per estudiants cubans que havien anat a estudiar a universitats dels Estats Units. Des de l'any 1869, els espanyols prohibiren que es jugàs a beisbol a Cuba, i s'havia de jugar a la clandestinitat. A la Guerra de la Independència de 1898 el beisbol es va convertir en qualque cosa més que un esport: era l'esport dels independentistes cubans, que volien escapar del jou colonialista espanyol. Des de l'assoliment de la independència, el beisbol ha estat indiscutiblement, juntament tal volta amb la boxa, l'esport nacional de Cuba.