Abd-al-Karim

Es deia Muhammad ibn Abd-al-Karim al-Khattabí (1882 - 1963). Fill d'un cadí marroquí, va cursar el batxillerat espanyol a les escoles colonials de Tetuan i Melilla, realitzant  posteriorment els estudis universitaris a la Universitat de Salmanca. Ràpidament es va convertir en col·laborador dels colonitzadors espanyols del nord d'Àfrica, arribant a ser funcionari de l'Estat espanyol: primer fou traductor al servei dels espanyols; després periodista; fou posteriorment nomenat "cadí" (jutge) dels indígenes: arribant a assolir finalment el càrrec de cap dels "cadís" (jutges) del nord d'Àfrica. A partir de la Primera Guerra Mundial, i del seu empresonament per part dels francesos (1915), es va declarar independentista, convertint-se en un opositor a l'ocupació colonial francesa i espanyola del nord d'Àfrica. A l'any 1921 Abd-al-Karim ja era obertament el líder dels independentistes rifenys. Un 22 de juliol de 1921, ara fa just 100 anys, va tenir lloc la batalla denominada "Desastre d'Annual". Les tribus rifenyes, formades per uns 3.000 guerrillers liderats per Abd-al-Karim, varen massacrar a l'exèrcit espanyol, dirigit pel general Manuel Fernández Silvestre, amic personal del Rei Alfonso XIII, que fou l'autèntic responsable de la massacre. 

Oficialment moriren 9.454 soldats espanyols en la batalla d'Annual, però les xifres reals podrien rondar els 12.000 soldats. Gairebé tots ells eren fills de famílies pobres, duits allà a la força, ja que els rics, des de la llei de  de reclutament de 1912 que creava els "soldats de quota" (llei impulsada per José Canalejas), a canvi de pagar 2.000 pessetes quedaven eximits d'anar a combatre a Àfrica. Així, els soldats d'Àfrica, i de manera conseqüent els seus morts, eren tots ells fills de famílies humils que no havien pogut pagar les 2.000 pessetes exigides pel corrupte règim monàrquic vigent. 

El desastre d'Annual fou objecte d'una profunda investigació. El responsable de la investigació fou el general José Picasso. Tot i els obstacles i amenaces rebudes, José Picasso va fer un acurat informe de 2.433 folis. L'expedient Picasso apuntava directament a Alfonso XIII com a responsable de la matança. Les conclusions de la investigació Picasso, que tacaven al Rei Alfonso XIII, havien de votar-se el dia 3 d'octubre de 1923. Mai es va arribar votar. El Rei Alfonso XIII, per evitar que li exigissin responsabilitats en la matança, va promoure el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera que tigué lloc el 13 de setembre de 1923. El dictador Miguel Primo de Rivera va fer desaparèixer tots els exemplars del "Informe Picasso". Bé, tots no, en va quedar un al domicili del seu fill, José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española. Aquest exemplar, que fou recuperat pel govern de la II República de dit domicili durant un registre va permetre que Alfonso XIII fos jutjat i condemnat in absentia el 20 de novembre de 1931.  

El "desastre d'Annual" va possibilitar que el 18 de setembre de 1921 es proclamàs la República Independent del Rif. Poc va durar l'alegria republicana. El 27 de maig de 1926, en una intervenció conjunta dels exercit militars espanyol i francès, es va ocupar el Rif i es va acabar amb la República independent del Rif (desembarcament d'Alhucemas). Es necessitaren 425.000 soldats (100.000 espanyols i 325.000 francesos) per poder acabar conquerint completament a les tribus rifenyes. Els espanyols, a més a més, feren servir armes químiques prohibides (gas mostassa) en contra de soldats i població civil per derrotar als rifenys. La batalla d'Alhucemas la dirigiren els generals Sanjurjo, Goded i Franco, que anys després serien els protagonistes del cop d'estat de 18 de juliol de 1936. Algunes de les pràctiques de tortura i repressió que aplicarien les tropes mercenàries africanes contra la població civil espanyola durant els fets d'Astúries d'octubre de 1934 primer, i a la Guerra Civil espanyola després, les havien experimentat anys abans amb les tribus del Rif. 98.000 soldats africans (legionaris, tabor de regulars, tiradors de Sidi Ifni...), a les ordres inicialment del general Yagüe, i de Franco posteriorment, foren traslladats a la Península durant la Guerra Civil, protagonitzant dites tropes els episodis més sanguinolents de la guerra en contra de la població civil. Però aquesta, aquesta és una altra història.