26J

Mal vespre electoral. Molt probablement ens esperen 4 anys més de govern de PP a l’Estat, i, el que és pitjor, 4 anys de retallades i polítiques contra els més dèbils de la nostra societat. “Units Podem Més” no ha sumat, és més, ha restat, ja que hem perdut 39.336 vots en relació a fa 6 mesos presentant-se per separat els tres partits que conformaven la coalició. Tot plegat ens ha de dur a un anàlisi acurat dels motius que ens han dut a perdre quasi 40.000 vots. Hem de fer, sens dubte, una forta autocrítica interna per intentar corregir el que s’ha fet malament, tant des de una perspectiva tàctica, com estratègica. O es canvia el rumb, o, si repetim els mateixos errors a les properes autonòmiques, correm el seriós perill de tornar a tenir un President de dretes al Consolat de Mar la propera legislatura. No podem caure en el caïnisme típic de l'esquerra, però tampoc amb l'autocomplença, i si ho feim, ens erram totalment. S'han perdut 40.000 vots i s'ha de demanar quins són els motius. I el que no suport, perdonau-me però m'enerva, és sentir que la culpa la tenen els electors que s'han negat a votar-nos. Si no hem aconseguit motivar a gent que fa mig any ens votaren, ens hem de demanar seriosament per què ha estat així. Si feim la tècnica de l'estruç, anam de cap una catàstrofe de la qual estarem dècades a recuperar-nos. Si ho feim bé, i aconseguim recuperar la il·lusió de la gent, podem renéixer com un au fènix... Ens hi jugam molt!

El vot no és el problema

Per Pedro Sánchez, el problema del #brexit és que s'ha permès als britànics votar. "Esto es lo que pasa cuando se consulta a la ciudadania" ha dit. Em sap greu pels socialistes de bona fe, però quan he llegit les paraules de Sánchez m'han vengut a la ment immediatament el discurs fundacional de Falange Española, quan José Antonio Primo de Rivera va dir que: "El ser rotas es el más noble destino de todas las urnas". Aquest senyor, i els seus socis de Cs, em fan por. Per favor, aprofitau que per ara tenim el privilegi de què "se consulta a la ciudadanía" en eleccions periòdiques, i anau demà, tots els que pogueu, a exercir el dret de vot...

Antifrau

Com es pot haver arribat al nivell que un alt càrrec de la Generalitat de Catalunya que guanyava, pagat pels catalans, 135.150 euros anuals, es vanagloriàs davant del Ministro del Interior espanyol d’haver “enfonsat” el sistema sanitari públic català sota l’excusa de “ser español”? Quantes morts de ciutadans, de ser certa l’afirmació, es poden atribuir a aquest “enfonsament” provocat intencionadament de la sanitat catalana? Com es va fer el nomenament del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya? Qui el va votar al Parlament de Catalunya? Per quin motiu el va proposar Artur Mas tot sabent que venia de la conservadora i espanyolista Asociación Profesional de la Magistratura? Per quin motiu només Solidaritat va votar en contra del seu nomenament? moltes preguntes queden per respondre i moltes responsabilitats per depurar!

“les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]. En fin, yo soy español, lo tengo claro, pero estoy en una situación que tengo que bailar allí”. 

Yulin

En aquests dies es mataran més de 10.000 cans a Xina que seran menjats després a restaurants xinesos per “celebrar” el Festival Yulin, el “Festival del Ca”. A més a més, és “tradició” matar-los a garrotades abans de menjar-se’ls. Per afegitó, darrerament el govern xinès intenta promocionar el “festival” per a què sigui una “atracció turística”. Com es pot permetre aquest desastre? Com pot arribar a ser tan cruel l’espècie humana?

ATUREM-ho

Avui hem visitat amb el diputat i president de la Comissió de Medi Ambient del Parlament de les Illes Balears,  Balti Picornell Llado, el Port d'Alcúdia. Allà ens hem reunit amb una petita representació de la plataforma "Aturem" contrària a l'ampliació del Port d'Alcúdia en gairebé 12.000 nous metres de formigó. De la trobada, que ens ha ocupat gairebé tot el dia, n'han sortit tot una sèrie d'iniciatives parlamentàries que es duran per intentar aturar aquest projecte que, d'executar-se tal i com està projectat, provocarà un desastrós impacte ambiental que canviarà per sempre la fisonomia del Port alcudienc. Junts, segur que ho PODEM aturar.

Paisatge

"No evitaràs la nit. Llefiscosa com un serpentàs deixondit de sobte. Anells o llims esmunyint-se per la teva pell. La nit tot just nada muntant a poc a poc del fons del comellar"

Jerusalem
Josep Maria Llompart

Fosses

Hi ha lleis que la seva aprovació val una legislatura. Estic molt orgullós d'haver participat modestament com a jurista en l'elaboració i tramitació de la Llei per a la recuperació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, la coneguda popularment com a "Llei de Fosses". En aquest sentit ha estat un honor haver pogut fer feina amb un company, gran diputat i millor persona: Balti Picornell Llado. El resultat final,  Balti Picornell Llado, ha valgut els mals de caps i esforços invertits. 

Encara record quan fa un any, poc després de les eleccions autonòmiques, vaig anar un diumenge horabaixa a veure a l'apreciat Miquel Mascaró. En aquell horabaixa quasi estiuenc la seva dona, na Rafaela, estava cosint, com una Mariana Pineda del segle XXI, les banderes republicanes que havien de tapar els taüts dels mariandos trobats a la fosa comuna de Porreres, i que, pots dies després, havien de tornar a Maria per ser enterrats al seu poble natal. Tenc gravades les imatges d'emoció i les llàgrimes de desenes de persones quan, el 19 de juny de 2015, ara fa quasi un any exacte, els petits taüts dels mariandos republicans sortiren de l'Ajuntament per començar una llarga, solemne i trista comitiva que ens va dur des de la Casa de la Vila fins al cementiri de Maria, per finalment poder donar sepultura dins la seva terra a tres fills d'un poble, Maria, que foren vilment assassinats ara fa 80 anys per haver defensat les seves idees democràtiques. Aquell dia a Maria es posaven, sense saber-ho, les primeres pedres del que seria aquesta Llei ara aprovada. M'enrecord que també hi havia, en aquell calorós acte, la diputada Margalida Capellà Roig, que fou l'impulsora inicial d'aquest projecte legislatiu, sent-li també molt d'agrair per part de tots la feinada que ha fet per surar aquesta llei i que hagi estat una de les primeres normes legislatives aprovades durant aquesta legislatura. 

La "llei de fosses", sens dubte, és només una primera passa, i queda tot el seu desplegament, per a què pugui esdevenir en el dia de demà en l'instrument necessari per poder trobar als centenars i centenars de companys republicans que romanen enterrats en cunetes, pous i fosses comunes de la nostra Illa. I que ningú dubti que, mentre hi hagi un sol republicà assassinat del qual no sapiguem a on pare el seu cos, no s'hauran tancat definitivament les ferides de la Guerra Civil.

Beiras

Què és de mal de fer poder trobar gent com el meu admirat Xosé Manuel Beiras. Persones que, des de la política activa, facin un discurs polític amb base teòrica sòlida fugint del retret partidista, fàcil i demagògic que solem veure... Necessitam, en definitiva, una "marea" de gent que, com ell reclama, netegi les velles maneres de fer política, sabent del perill que sempre correm de que les noves fórmules sorgides no es contaminin d'un sistema que està clarament podrit. 

"XOSÉ MANUEL BEIRAS comezou dicindo que está neste acto “porque aposto por En Marea porque a Marea son os cidadáns non os partidos, o punto culminante dun proceso de divorcio crecente entre á cidadanía do común e as organización políticas que violaban sistemáticamente a democracia representativa. Somos un pobo que tivo que aprender a autogobernarse, non podíamos votar nin nas Cortes, votaba Zamora por nos. O proceso da cidadanía do común pouco a pouco foise dando conta de que tiña que converterse en representante ao non ser representada. Esa cidadanía tomou consciencia da súa identidade de seu. Se non sabemos quen somos malamente poderemos ser. Se non somos conscientes de que a condición de cidadá esixe exercermos a dignidade, a liberdade, exercendo as nosas capacidades democrátifcas porque se nos deixamos durmir roubannas. Cando naceu Nunca máis, foi dun colectivo que levaba máis de 30 anos en combate. Cando xorden os indignados en todo o Estado, aquí moitos antes que nas prazas e nas rúas estaban nas aldeas, nas fábricas. En Marea é un punto de chegada e un punto de partida. E haberá un cambio, un cambio profundo o vindeiro 26 de xuño.”."

Neymar

Dels mateixos autors de "Qatar és un gran patrocinador", ara tenim un pacte amb fiscalia que condemnarà penalment, per primera vegada en la seva història, al Barça, a canvi de salvar el cap, segons sembla, dels directius que presumptament participaren en els fets. Definitivament, la directiva Rossell - Bartomeu, passarà com la pitjor de la història del Barça...

Estadi Balear

L’Estadi Balear s’ha de reformar, no esbucar. No entenc la postura de l’actual junta directiva de la Procampo. Esper de forma immediata convocatòria de Junta General d’Accionistes de l’Estadi per a prendre posicionament i que decideixi la majoria d’accionistes. La proposta del Club és la darrera oportunitat de salvar a l’Estadi, i de retruc, garantir el futur del Club. L’Estadi, i així ho diuen els estatuts de la Comunitat, fou construït per 3.000 balearicos, en una època molt difícil, per a què hi jugàs per sempre l’Atlètic Balears. Així ha de continuar sent, i no es poden mesclar propostes especulatives de construir tendes si tenim la possibilitat de, tira a tira, anar reformant ca nostra sense esbucar-la.

Comunicat oficial del Club:

COMUNICAT OFICIAL: ESTADI BALEAR

Publicat per: admin  |Publicat en: Notícies  | 06/06/2016  |No hi ha comentaris
El Consell d’Administració que dirigeix ​​el Sr. Ingo Volckmann traslladava a la Procampo l’oferta de remodelació parcial de l’Estadi Balear per a l’execució imminent de la reforma i així poder tornar a l’estadi originari de l’Atlètic Balears en la següent temporada 2016/17. La reforma seria pagada íntegrament per la propietat del Club.

La proposta del Sr. Volckmann era traslladada pel president de la Procampo el Sr. Damià Estelrich a la Junta Directiva d’aquesta associació el passat 1 de juny i després de converses entre Club i el Sr. Estelrich, l’Atlètic Balears insta la Procampo a donar una resposta afirmativa en un curt termini de temps. De no acceptar la proposta exposada, el Sr. Volckmann retirarà qualsevol plantejament d’efectuar aquest esforç econòmic per aconseguir-ho.

Projecte de reforma

L’Atlètic Balears proposa la remodelació parcial de l’Estadi Balear pressupostada en 1 milió d’euros. Aquesta consisteix en la reforma de la tribuna principal de l’estadi de la Via de Cintura, tancant la resta de les localitats -gradas de darrere de les porteries i la tribuna descoberta- i dotar el camp de gespa natural.

Aquesta reforma sempre es faria amb tots els permisos pertinents, avalats i assessorats per arquitectes i aparelladors per garantir la completa seguretat dels assistents als partits a l’Estadi Balear. Mai es plantejaria cap reforma que no compleixi la legalitat i assegurant la màxima seguretat.

L’objectiu del Club no és altre que conservar al màxim l’estructura i essència de l’Estadi Balear mantenint la seva fisonomia en la mesura del possible, retent homenatge a la història d’un Club que complirà 75 anys el 2017. Aquesta reforma seria en una primera fase però, d’assolir l’ascens a Segona Divisió a, es continuaria reformant la resta de l’estadi.

En canvi, la Procampo proposa l’enderrocament i reconstrucció de l’Estadi Balear, una operació que encara que molt ambiciosa i il·lusionant podria tenir un cost d’entre 7 i 12 milions d’euros; quantitat inassumible per al Club.

Sol·licitem, per tot això, que es pensi en el bé comú de totes les parts que integren tant la Procampo com el Club per fer realitat aquest retorn a l’Estadi Balear.

En darrer lloc, el Club no farà més declaracions sobre el tema fins que no es produeixin novetats.

Federico

Tal dia com avui, va néixer el gran Federico García Lorca. La seva mort volien que fos escarment i es va convertir en llavor; i la seva ploma, amb el temps, va esdenir en la millor arma en defensa de la llibertat, el socialisme i la República. A Víznar, els sublevats mataren el seu cos, però, en el fons… “Federico ha sido encontrado vivo en todas las bibliotecas del mundo; sus asesinos, por el contrario, continúan muertos”.

Urbanisme manacorí

Veient la notícia que la família Nadal se'n durà una part important dels 4,5 milions d'euros que haurà de pagar l'Ajuntament de Manacor per l'expropiació d'uns terrenys pels quals havien pagat 1,8 milions. Ja hagués estat bé que PP i PSOE abans d’aprovar la requalificació de Rafa Nadal mitjançant la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per l’execució del Centro Internacional de Tenis Rafael Nadal, li haguessin exigit a canvi que permutàs, com a mínim, els drets de propietat que tenien en altres solars pels quals havien demandat a l’Ajuntament de Manacor. Sembla que, en urbanisme, passi el que passi, els ciutadans pagam i els Nadal sempre guanyen… :-(

Fair play!

Sóc balearico des de sempre, ja que vaig tenir la gran sort d'haver nascut en el si d'una família blanc-i-blava. He viscut des de ben petit la rivalitat amb el Real Mallorca amb totes les implicacions que comportava. Vaig sentir en moltes ocasions aquella frase al meu entorn de què "El Mallorca és l'equip dels senyors, el Balears el dels treballadors, i el Constància el de la part forana". Aquesta setmana, en el pitjor moments dels darrers 30 anys del Real Mallorca, veig com alguns aficionats barralets (no tots, afortunadament) es dediquen per sistema a atacar i a insultar per les xarxes socials al nostre club. No ho entenc, sincerament: estan a on estan pel rendiment dels seus jugadors i a la seva organització esportiva, amb ells s'haurien d'enfadar, ja que en relació a la seva situació esportiva no hi tenim res a veure ni l' Atlètic Balears, ni la seva afició. Veurem que passa dissabte, però, per bé o per mal, ha reviscolat amb efervescència, ni que sigui per una setmana, ara que la possibilitat d'un derbi Real Mallorca - Atletic Balears a la mateixa categoria està més aprop que mai (fa 35 anys que no es dóna), una rivalitat que, no ho oblidem, té més de 100 anys d'història. I és per ventura, aquesta rivalitat, i imatges con la que penj aquí que s'han anat produint els darrers anys, el que han permès que tinguéssim els balearicos, en aquesta llarga travessa del dessert que hem patit, l'esperit de supervivència que ens ha permès perdurar (que, amb el que hem suportat, ja és molt!). En tot cas, fair play, bona educació, a veure el dissabte el futbol, i que no caigui ningú de la nostra afició en les provocacions! Ja que com es diu en castellà "A palabras necias, oidos sordos"; i hem de donar un exemple de senyoriu i de bon actuar, això és el que ens ha fet, i ens farà diferents i únics.

Circ anticatalanista

Karl Marx, al pròleg del 18 Brumari, parla del caràcter cíclic de la història, i com, en la segona ocasió, es sol manifestar en forma de farsa. Veient la utilització barroera d'un pobre opositor que no ha estat capaç de superar una prova de nivell A1, per part dels mateixos protagonistes que fa anys varen utiltizar a un nin dislèxic per "denunciar la imposición del catalán" sembla que la màxima marxiana es confirma. Passen els anys, però el que no canvia es la demagògia. En tot cas, un dels protagonistes sí que ha canviat: ara ja no ve per aquí Rosa Díez a clamar contra el català, ja que tenim la secció local de Ciudadanos que han reemplaçat a la gairebé extinta UPyD.