17 de juny 2016

Fosses

Hi ha lleis que la seva aprovació val una legislatura. Estic molt orgullós d'haver participat modestament com a jurista en l'elaboració i tramitació de la Llei per a la recuperació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, la coneguda popularment com a "Llei de Fosses". En aquest sentit ha estat un honor haver pogut fer feina amb un company, gran diputat i millor persona: Balti Picornell Llado. El resultat final,  Balti Picornell Llado, ha valgut els mals de caps i esforços invertits. 

Encara record quan fa un any, poc després de les eleccions autonòmiques, vaig anar un diumenge horabaixa a veure a l'apreciat Miquel Mascaró. En aquell horabaixa quasi estiuenc la seva dona, na Rafaela, estava cosint, com una Mariana Pineda del segle XXI, les banderes republicanes que havien de tapar els taüts dels mariandos trobats a la fosa comuna de Porreres, i que, pots dies després, havien de tornar a Maria per ser enterrats al seu poble natal. Tenc gravades les imatges d'emoció i les llàgrimes de desenes de persones quan, el 19 de juny de 2015, ara fa quasi un any exacte, els petits taüts dels mariandos republicans sortiren de l'Ajuntament per començar una llarga, solemne i trista comitiva que ens va dur des de la Casa de la Vila fins al cementiri de Maria, per finalment poder donar sepultura dins la seva terra a tres fills d'un poble, Maria, que foren vilment assassinats ara fa 80 anys per haver defensat les seves idees democràtiques. Aquell dia a Maria es posaven, sense saber-ho, les primeres pedres del que seria aquesta Llei ara aprovada. M'enrecord que també hi havia, en aquell calorós acte, la diputada Margalida Capellà Roig, que fou l'impulsora inicial d'aquest projecte legislatiu, sent-li també molt d'agrair per part de tots la feinada que ha fet per surar aquesta llei i que hagi estat una de les primeres normes legislatives aprovades durant aquesta legislatura. 

La "llei de fosses", sens dubte, és només una primera passa, i queda tot el seu desplegament, per a què pugui esdevenir en el dia de demà en l'instrument necessari per poder trobar als centenars i centenars de companys republicans que romanen enterrats en cunetes, pous i fosses comunes de la nostra Illa. I que ningú dubti que, mentre hi hagi un sol republicà assassinat del qual no sapiguem a on pare el seu cos, no s'hauran tancat definitivament les ferides de la Guerra Civil.