MLB

4art partit de la World Series de la MLB, entre Astros i Dodgers, tal vegada el partit més important de la temporada, i, per mutu acord dels dos equips i la lliga, s'atura el partit un cop començat i tots els jugadors, entrenadors i públic mostren durant un minut un cartell amb el nom d'un familiar directe que ha mort per culpa d'un càncer, fent una crida als milions de persones que miren el partit arreu del món per a què donin doblers si poden a l'organització científica que triïn per contribuir a la investigació contra aquesta malaltia. Quantes coses tenim que aprendre de l'esport professional nord-americà! 

Els intel·lectuals espanyols

Acab d'escoltar a Víctor Manuel dient per Catalunya Ràdio (en concret al programa El Suplement) que estava en contra de la independència i que era "justo" i de "izquierdas" que catalans i "baleares" mantinguem amb els nostros impostos a la resta de Comunitats Autònomes, ja que, "por algo sois más ricos". Aquesta és la suposada "esquerra intel·lectual espanyola". Com es veu, l'espanyolisme és transversal i no entén de dretes i esquerres. Les estadístiques són molt clares els Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Balears) mantenim fiscalment la festa de la resta de l'Estat, ja que Madrid no és significativa degut a què és la seu fiscal i social de la pràctica totalitat de les empreses, dins una estructura fiscal radial molt ben explicada pel catedràtic Germà Bel. Mentrestant, els nostres serveis públics es deterioren dia a dia, i el nostre PIB cau en picat fruit de l'espoli. Ah, i per no comptar amb el 10,4% de la nostra població viu en pobresa extrema; una pobresa que no podem combatre perquè els nostres recursos ens les espolia Madrid.

Advocat per xat

Endesa España, una empresa elèctrica, oferint assessorament legal a través d'una franquícia d'"advocats" mitjançant una aplicació de mòbil via xat. "Abogado 24h" li diuen. A quin nivell de degradació a què ha arribat la nostra professió 😓

República i estatus jurídic internacional

Si es proclama la República, el tema català deixa de ser un "conflicte intern" i passa a ser un conflicte internacional entre dos Estats amb personalitat jurídica internacional pròpia; i, per tant regulat, pel Dret internacional. Ja no es podrà parlar de "un conflicto interno de España" com fa ara la Unió Europea; la UE reconeixerà com a tal la República o no; però haurà de canviar forçosament el discurs. Estarem durant anys igual que passa amb Palestina o Kosovo en un estatus d'Estats que ens reconeixen com Estat sobirà, i altres que no... però hi haurà personalitat jurídica i dignitat internacional. Pensau que Espanya no ha reconegut encara i diu que no reconeixerà mai Kosovo com Estat independent i que per ells, encara forma part de Sèrbia (surrealista). Crec que al marge de reconeixements (hi haurà Estats que reconeixeran la República i altres que no), trobo que no s'ha fet suficient esment jurídic a tot plegat; que, per mi, té una importància majúscula i Espanya ho sap; d'aquí el pànic que té a la proclamació de la República.

No és l'hora dels traïdors

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.


Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.


Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.


Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!


Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí el què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?


I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.


Que aquell fill... taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot el cor.


Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigues... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.


- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.


Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.


I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.


I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!


De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.


I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!


I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Menxevics vs Bolxevics

El 26 d'octubre de 1917, tal dia com avui, després de l'assalt del Palau d'Hivern el dia anterior, la dreta menxevic pretén aturar la revolució russa i Lenin respon proclamant un govern republicà bolxevic compost per Lenin, Trotsky, Stalin, Lunatxarski i Rikov. Així naixia, de forma embrionària, la URSS. 100 anys després tornam a estar igual, entre menxevics i bolxevics, a Catalunya.

UIB mediocre

Podem Illes Balears acaba de dir al Parlament que la UIB (Somuib) és una universitat mediocre i sense prestigi. Se les ha oblidat a n'aquesta afirmació felicitar a l'equip de física de la UIB partícep enguany del premi Nobel. Se les ha oblidat també felicitar a la UIB per haver format com a Doctor a Antoni Celià, a dia d'avui l'investigador jove més prometedor a nivell mundial en matèria d'oncologia (amb 30 anys justs complits ara ja ha publicat a Nature i és investigador principal a Princeton). També se les ha oblidat dir que som la universitat pitjor finançada de tota Espanya i que amb els nostros impostos mantenim la resta de les universitats espanyoles, totes elles millor finançades no la nostra; i que enlloc de poder invertir els nostres doblers a la universitat de la nostra terra per a què reverteixin en els nostres joves, ens les roba Espanya per a què ells puguin tenir universitats "no mediocres". Supòs que tot el que no estigui ubicat a Madrid als seus ulls és mediocre, provincià i sense prestigi. Valdria més que començassin a estudiar a les universitats abans d'opinar sobre elles. S'han llevat la careta i ja demostren obertament que no només no volien que es pogués estudiar medicina a les Illes Balears, sinó que tracten amb igual menyspreu tot l'ensenyament universitari illenc. I que consti que sóc extremadament crític amb moltes de coses que afecten a la nostra universitat i al sistema universitari espanyol, però no es pot insultar d'aquesta manera a 18.000 persones que cada any estudiam o feim feina a la Universitat del nostre país. I molts, ho hem fet i ho feim, no només de forma professional sinó també vocacional.

Violacions dels drets humans

Segons el Govern espanyol l' 1-O no va passar res. Aquí teneu les dades del Servei de Salut de Catalunya avalades pels col·legis de metges: 991 agredits; entre els quals, 2 nins més petits d'onze anys i 23 persones de més de 79 anys. Només 12 policies i guàrdies civils hagueren d'acudir per ser atesos sanitàriament. El 12,5% dels agredits eren nins o ancians. Fa molt bon pegar armats fins a les dents contra població indefensa. 

Poesia necessària

Afamat de justícia, i sense poder dormir, acudesc, com gairebé sempre, a la poesia; a la poesia d'un mestre republicà algaidí, represaliat i expulsat de la docència acusat de ser republicà i catalanista: Pere Capellà; en "Batle" de malnom. Ara que els neofeixistes de PP-PSOE-Cs volen tornar a fer purgues de mestres a l'educació per motius ideològics a les escoles, tal i com feren amb en Pere en el seu dia, que no el deixaren tornar a ensenyar per evitar que els alumnes poguessin ser "adoctrinats" per un catalanista, m'agrada recordar la seva poesia que, sens dubte, ha marcat la meva vida.

“Jo vull esser capità

dels desheredats del món

i amb els morts de fam anar

pertot… No m’importa a on.

Despertar amb els meus crits,

tremolant a la serena,

tots els que estan adormits

conformats i panxa plena.

I vull que sia ma llança

el llamp que en tots els combats,

il·lumini l’esperança

de tots els desesperats.

I sens parar de lluitar,

cercant ales pel meu vol,

morir sense doblegar..."

Mingo Revulgo

Llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
[...]

La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.

Joan Margarit

El camí de la llibertat mai ha estat fàcil

Entre 1920 i 1931 Mahatma Gandhi va romandre empresonat 7 anys condemnat per sedició per part de l'imperi britànic per haver defensat l'independentisme hindú. A la presó, va formular una de les seves cites més famoses: "Més que els actes dels dolents; m'horroritza la indiferència dels bons". Una frase plenament vigent amb el que està passant aquests dies a Catalunya. Entre 1930 i 1931 l'Imperi Britànic va empresonar 100.000 hindús acusats de sedició construint grans camps de concentració allà a on hi ficava a tots els independentistes que trobava. El 15 d'agost de 1947 (jo vaig néixer un 15 d'agost i per tant aquesta data sempre la tenc present); l'Índia assolia el seu alliberament nacional i proclamava la independència. Mai ningú va dir que fos fàcil la lluita per la llibertat...

Tribunal Suprem

Xavier O'Callaghan Muñoz, magistrat jubilat del la Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol: 

"Es impropio de un país civilizado decretar prisiones para oponentes políticos. Una sedición es impensable en el caso actual" 

"El actual juzgado central recuerda hoy el antiguo juzgado de orden público de infausta memoria" 

Una altra víctima el magistrat de l'adoctrinament de l'escola catalana m'imagin... 

CCOO vs ANC

Any 1973. Marcelino Camacho y els seus 9 companys de la direcció de CCOO Comisiones Obreras foren condemnats a penes d'entre 12 i 20 anys de presó. El sindicalisme segons la LLEi i la CONSTITUCIÓ espanyola de l'època (Fuero de los Españoles i resta de Leyes Fundamentales del Movimiento) era un delicte i la ideologia comunista també. Defensar els drets dels treballadors era considerat també delicte i era jutjada per part del TOP (Tribunal de Orden Público); un òrgan judicial que avui s'anomena Audiencia Nacional. Gairebé 50 anys després, l'Audiència Nacional torna a enviar a la presó a dos demòcrates per defensar unes idees que són consideractes delictives i perilloses pel règim espanyol: avui l'independentisme és el comunisme dels anys '70, tot i que la repressió és la mateixa. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els Marcelino Camacho i Nicolás Sartorius dels nostres dies. Des de la indignació, faré meves les paraules del camarada Marcelino Camacho dient que per molt que ens reprimeixin: "Ni nos domaron; ni nos doblaron ni nos van a domesticar".

ATIB

Ho diré alt i fort: NO TENEN VERGONYA. L'ATIB i la majoria d'Ajuntaments de l'illa no envien enguany els rebuts de l'IBI. Alguns afortunats (jo no sóc un d'ells) han rebut les instruccions per poder accedir als seus rebuts a través d'internet. M'acab d'assabentar pel Diario de Mallorca que si no corr a l'Agència Tributària m'hagués arribat per novembre el rebut amb un recàrrec del 20%. Jo em deman: Què passa amb tota la gent analfabeta digital? Què passa amb tota la gent que no té ordinador? Què passa amb tota la gent que no té internet? Què passa amb tota la gent que durant tota la vida havia rebut a ca seva els rebuts per anar a pagar? Què passa amb la gent jubilada que li ve just el llegir i escriure? Què han de fer? anar a fer coa a l'ATIB els afortunats que s'han assabentat i la resta que no a pagar el recàrrec? I això del "carter digital" ho fa un govern que es diu "d'esquerres" i que "defensa els més dèbils". Saben els emmoquetats que han pres aquesta decisió el que suposa un 20% de recàrrec per un jubilat que cobra una pensió de misèria? Supòs que no, i supòs que per això, i per moltes més coses, perdran les properes eleccions.

Escola nacional

Cada pic que veig a Partido Popular y Ciudadanos parlar de ficar les seves mans a les escoles dels PPCC, per acabar amb una llibertat de càtedra que ells denominen "adoctrinament", no puc evitar recitar mentalment el poema del nostre gran Blai Bonet.

ESCOLA GRADUADA 

Era una sala quadrada 

i tenia cinc finestres, 

una muntanya pelada, 

que era violeta als capvespres. 

Darrera d'un mestret vell, 

Jesús estava enclavat, 

José Antonio ampliat, 

Franco amb un faixí vermell. 

La tarda era com un ciri. 

Tocava Història d'Espanya. 

Hi havia un gran cementiri: 

la creu, els morts, un que guanya. 

Darrera els vidres volava

 la bandera de tergal: 

volava, volava, estava 

a l'aire i fermada a un pal. 

Damunt una vidriera, 

el sol fugia; el camp no. 

Feia fred. La Sabatera 

cantava al capdecantó: 

"Sa moixa m'ha fet moixons 

vestits de seminaristes, 

quan han obert els ullons 

han estat tots comunistes". 

Bauman

Cap de setmana amb Zygmunt Bauman:

- Vivim en una societat de consum en la que qualsevol recerca individual de felicitat passa per comprar coses al mercat. 

- El consumidor és el gran enemic del ciutadà. 

- Amb la globalització s’ha passat de l’aburgesament del proletariat a la proletarització de la burgesia. 

- A la Unió Europea hi ha 150 milions de persones, d’entre 25 i 64 anys, que no han acabat els seus estudis primaris.

Ferrer i Guàrdia

Tal dia com avui de l'any 1909, Espanya afusellava al més gran innovador que tal volta hi ha hagut en la pedagogia durant el segle XX: Francesc Ferrer i Guàrdia. El seu delicte? Fou acusat de "rebel·lió" pels fets de la Setmana Tràgica. "Rebel·lió": us sona? El mateix delicte que volen aplicar a Carles Puigdemont i Casamajó; a Oriol Junqueras i al major Trapero... A dia d'avui, la rebel·lió "només" està penada amb 30 anys de presó i no amb l'afusellament tot i que molts d'espanyolistes canten a les manifestacions "Puigdemont al paredón" rememorant vells temps. La premsa francesa, ja que, com sempre, s'ha de mirar a la premsa estrangera, per fugir per la mentida adoctrinadora periodística espanyola contava al món els autèntics motius de l'afusellament per part del sistema polític i judicial espanyol del gran pedagog català: "«El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, ​​instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles». Què poc han canviat les coses en els darrers 100 anys.

"Arrux" vs "arruix"

El Diario de Mallorca relata avui pintades contra la seu del Partido Popular a Balears i s'insinua a la notícia que podrien provenir de catalanistes. Les pintades estan signades segons les fotos per "Arrux". "Arrux", que no "arruix" com deis a la notícia, és una organització d'extrema dreta anticatalanista. Per favor, la premsa no hauria de confondre a la gent; contrastau les notícies abans de publicar-les. Hem de contribuir tots a què es detenguin els culpables. 

La nació són les persones

I jo em deman: per quin motiu no sortiren els espanyolistes als carrers a protestar, amb les seves banderes comprades als xinos, quan tota una generació, la millor preparada de la seva història, va haver de partir a l'exili econòmic? Per quin motiu no protestaren quan hagueren de tornar a les cases dels seus pares passat els 30 degut a què la banca que ara defensen les va prendre els pisos que havien comprat amb hipoteques subprime? Per quin motiu no sortiren i protestaren quan una guarda de lladres que encara les governa robaren a mans plenes els doblers públics d'aquesta "España" que diuen tant estimar i defensar? Les nacions son les persones, no els bocins de tela asiàtica ni els càntics repetitius apresos a manera de lletania barata a un camp de futbol. Però, per entendre això, es necessita cultura, i, d'això, precisament en manca molta...

Pàtria

Escolt a Pablo Iglesias​ omplir-se la boca amb la paraula "PÀTRIA" al Congreso de los Diputados​. I escolt a Mariano Rajoy Brey​ contestar-li alabant-lo i dient de què està molt content de què empri la paraula "pàtria" per referir-se a Espanya. Jo sóc marxista i, per tant, NO tenc pàtria, tal i com diu tenir ara el Sr. Iglesias; jo tenc NACIÓ, i vull esdevenir en classe nacional sobirana, tal i com va instar el meu admirat Karl Marx​; i vull fer-ho per aconseguir l'alliberament nacional del meu poble, i l'emancipació social de la meva classe social: la treballadora. Un recordatori a Pablo Iglesias del Manifiesto del Partido Comunista​, que, per ventura, li farà recordar l'època en la qual, abans d'arribar ell al poder, compartíem ideologia marxista i, cap dels dos, teníem pàtria: 

«Hoy en día, el obrero no tiene patria, no tiene parte propia en la vida de la nación, está aún excluido de sus bienes materiales y espirituales. Pero la clase obrera adquirirá algún día el poder político y ocupará una posición dominante en el Estado y en la nación, y será entonces, cuando en cierta medida se haya constituido ella misma en tanto que nación, que será también nacional y se sentirá nacional, por más que su nacionalismo sea de una naturaleza distinta que el de la burguesía»

Orwell català

Albert Rivera acaba de dir al Congreso que per "devolver la democracia a Cataluña" s'han de dissoldre de manera immediata per part del govern espanyol les institucions democràtiques catalanes. És un oxímoron dut a les darreres conseqüències. Per defensar suposadament al poble de Catalunya, i tornar la democràcia a Catalunya, s'han de dissoldre els representants democràticament elegits per part del poble de Catalunya; que han donat la veu al poble de Catalunya per a què votin democràticament en referèndum. Orwell ha estat el Nostradamus de la la literatura política... i va clar el que acabaria passant. El gran germà és aquí. 

LA GUERRA ÉS LA PAU 

LA LLIBERTAT ÉS L'ESCLAVITUD 

LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA

Surrealisme

Acab d'escoltar a un escriptor multimilionari peruà; que viu a una urbanització de luxe de Madrid; i es va presentar a les eleccions de Perú fent un ridícul estrepitós, dient a Barcelona, en una manifestació de nacionalistes espanyols, que els espanyols no eren nacionalistes i que els autèntics nacionalistes, que són els catalans, són "racistes" i volen convertir a Catalunya en un estat del tercer món; tot plegat 48 hores després de què el Govern espanyol fes un decret exprés per a què les empreses se'n vagin de Catalunya amb la intenció de què Catalunya es converteixi econòmicament en el tercer món. Des de l'exhumació de Dalí, tot és tremendament surrealista.