Les casualitats de IB3

Dijous passat, poc abans de les deu del vespre, esdevingué a Mallorca un fet històric: començaven les emissions de IB3, impedint-se, de pas, la recepció del Canal 33. El més curiós del cas és que IB3 trià un moment prou oportú per tallar les emissions del canal català: vuit minuts abans de que s'iniciés l'emissió d'un documental sobre la guerra civil i repressió feixista a Mallorca. Molts de mallorquins ens quedàrem sense veure, en format documental, els desmans de la dreta local al nostre País; però, a canvi, poguerem gaudir d'una magnífica vista dels set colors que constituïren la carta d'ajust de "sa nostra televisió". Casualitats de la vida...

El referéndum del TCE (IV)

Ja tenim resultats. La primera dada és l'alta abstenció, resultat, sense dubte, de la desinformació de la ciutadania i la manca d'interès per un referèndum que no passava de tenir un valor consultiu. A Balears ens hem duit el rècord d'abstenció de l'Estat, cosa simptomàtica que ens hauria de dur a reflexionar a tots.

En quant als resultats, hem de destacar una sèrie de dades. En primer terme s'ha de dir que és summament important el gran resultat del NO a tres CCAA: Euskadi, Nafarroa i Catalunya (s'apropa, de mitjana, al 30%). Això dona mostra de que el "fet diferencial" d'aquestes nacions també té el seu reflex davant Europa. A més, aquest resultat és força destacable degut a que les forces de dreta autòctona (PNV i CiU) havien fet campanya a favor del sí. En relació als resultats de la resta de l'Estat, crec que un disset per cent de NOs, amb una campanya mediàtica tan ferotge contra els qui ens oposàvem a n'aquest tractat internacional, és un gran resultat. En quant a Balears, també consider que un setze per cent de NOs és certament meritori (i més si els comparam amb els grans resultats del PP i PSOE en les darreres generals).

El referéndum del TCE (III)

Des de un punt de vista social, el TCE presenta una sèrie de característiques ben definides:

1. No reconeix de manera expressa el dret de sindicació (el configura com un subespècie del dret d'associació).

2. Equipara la vaga amb el tancament patronal. Adopta, per tant, una formulació pròpia del segle XIX.

3. Consagra un model econòmic fonamentat amb la competitivitat econòmica i la estabilitat de preus que es situa per damunt de la cohesió social.

4. No dota a la Unió de competències pròpies en matèria social. Es limita a encomenar-li una tasca de "coordinació".

5. No inclou el TCE una Carta de drets socials, i, a més, no està prevista l'adhesió de la UE a la Carta Social Europea.

Suposo que, per tot això, la CES (Confederació Europea de Sindicats, que aglutina els sindicats "grossos" d'Europa), dona suport a n'aquest tractat (o, per ventura, si som maquiavèlics, podria ser que ho fessin pels fons de formació que reben cada any de la Unió...).

El referéndum del TCE (II)

Un dels principals motius que ens han de fer decidir el vot davant el TCE és la denominada "qüestió nacional". Així, podem afirmar que el TCE és un text estatal i estatalista. D'aquesta forma, un neòfit en el text internacional, basta que tengui presents quatre articles:

a) L'art. I-1 estableix que la Unió neix de la voluntat dels Estats i dels ciutadans, NO del pobles i les nacions.

b) L'art I-5 determina que la Unió respectarà les accions dels Estats per mantenir la seva integritat territorial. Aquest article, junt amb l'art. 8 de la Constitució espanyola, legitima a escala comunitària una intervenció militar davant l'exercici democràtic del dret d'autodeterminació per part d'un poble de l'Estat espanyol. D'aquesta forma, davant la treta dels tancs als carrers de Barcelona o Bilbao, la UE NO reaccionaria (o, fins i tot, aplaudiria).

c) L'art. III-128 furta l'ús de les llengües que no siguin les pròpies dels Estats nació. Així, catalans, bascos, asturians, aragonesos... NO ens podem dirigir a la Unió amb la nostra llengua mare.

d) L'art. III-388 estableix que els ens infraestatals (v. gr. les Comunitats Autònomes) NO "pinten" res en les decisions i normes comunitàries. El Comitè de les Regions és un òrgan subaltern i consultiu.


Amb aquests quatre punts, crec que el tema "nacional" queda ben clar. Altre cosa és que sigui incomprensible la postura favorable al "Sí" de partits com CiU o PNV. Ja es sap que la burgesia catalana i basca sempre han posat per davant els seus interessos de classe per damunt dels interessos nacionals. Ara ho tornen a demostrar.

El referéndum del TCE (I)

Començarem amb aquest post a comentar els principals elements que envolten al referèndum que ha convocat el govern del president Zapatero amb caràcter previ a la ratificació, per part de les Corts generals, del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per Europa (TCE).

En primer terme, m'agradaria reflexionar una qüestió. Fa uns anys, vaig assistir a un congrés sobre la democràcia participativa. Allà, a una mesa rodona, va quedar clara una cosa en relació a la figura del referèndum: a l'Estat espanyol se n'havia convocat un, i com a conseqüència, no se'n convocaria d'altre. Ara, sembla que aquella màxima tan categòrica s'ha de relativitzar. No obstant, es bo en aquest moments tornar a recordar aquell referèndum de l'any 1986 que, entre d'altres coses, suposà el primer gran desengany per part de molts votants i militants del PSOE (i el primer abandonament de postures d'esquerra política del vell partit de Pablo Iglesias).

El Congrés enterra el Pla Ibarretxe

El Congrés dels diputats espanyol ha enterrat el Pla Ibarretxe. Així, els vots de PSOE, PP, Coalició Canària i Chunta Aragonesista han acabat amb tres anys de debat parlamentari al Parlament basc. En total, han estat 313 vots en contra i 29 a favor de la proposta de nou Estatut d'Autonomia basc. Del grup parlamentari Esquerra Verda, els catalans d’ICV s’han abstingut i els de IU han votat no. Finalment, s'ha de fer esment que tots els nacionalistes representats al congrés han votat en bloc a favor de la proposta del parlament basc. CiU, ERC, PNB, EA, BNG i Nafarroa Bai han donat suport al nou projecte de Estatut.

Ara, la qüestió és: s'ha acabat la història? Crec, personalment que no. Precisament en aquest moments comença una nova y decisiva etapa en les relacions de les nacionalitats històriques amb l'Estat espanyol.Ibarretxe ha adavantat les eleccions, sent, aquesta convocatòria a les urnes, un autèntic plebiscit al seu pla.

Crònica del debat al Congrés del Pla Ibarretxe (II)

Intervenció dels dos grans portaveus dels dos grans partits espanyols (i espanyolistes). En primer terme, de les intervencions, m'ha sobtat que en determinats moments semblaven una classe de Dret Constitucional. Anem per parts.

Zapatero: M'ha cridat l'atenció una cosa; la cita que ha fet el President de Camús, quan ha reivindicat, mai millor dit, el dret de dir NO (esper que repeteixi aquesta argumentació davant el referèndum del mes de febrer).

Rajoy: Una idea clara; una única sobirania, l'espanyola, el demés són simples "tribus" o "ètnies" (paraules literals). I una altra cosa en relació a les cites, ha defensat la idea de sobirania de Montesquieu front a Rousseau. La història, tres-cents anys després, es repeteix (me n'he enrecordat de l'assemblea nacional francesa de 1789).

Crònica del debat al Congrés del Pla Ibarretxe (I)

Acaba de començar el debat al Congrés dels Diputats. La intervenció de Ibarretxe ha estat bona i contundent. La qüestió que s'ha plantejat és clara: una confrontació de demos. El demos basc, i el seu dret democràtic de decidir, i el demos espanyol que atura les seves iniciatives. S'ha citat per part del Lehendakari, no de manera expressa però si tàcita, el dret d'autodeterminació dels pobles. Un dret que té especial importància si tenim en compte que ha acabat la seva intervenció amb una crida oberta a la Unió Europea i a la comunitat internacional.