El referéndum del TCE (II)

Un dels principals motius que ens han de fer decidir el vot davant el TCE és la denominada "qüestió nacional". Així, podem afirmar que el TCE és un text estatal i estatalista. D'aquesta forma, un neòfit en el text internacional, basta que tengui presents quatre articles:

a) L'art. I-1 estableix que la Unió neix de la voluntat dels Estats i dels ciutadans, NO del pobles i les nacions.

b) L'art I-5 determina que la Unió respectarà les accions dels Estats per mantenir la seva integritat territorial. Aquest article, junt amb l'art. 8 de la Constitució espanyola, legitima a escala comunitària una intervenció militar davant l'exercici democràtic del dret d'autodeterminació per part d'un poble de l'Estat espanyol. D'aquesta forma, davant la treta dels tancs als carrers de Barcelona o Bilbao, la UE NO reaccionaria (o, fins i tot, aplaudiria).

c) L'art. III-128 furta l'ús de les llengües que no siguin les pròpies dels Estats nació. Així, catalans, bascos, asturians, aragonesos... NO ens podem dirigir a la Unió amb la nostra llengua mare.

d) L'art. III-388 estableix que els ens infraestatals (v. gr. les Comunitats Autònomes) NO "pinten" res en les decisions i normes comunitàries. El Comitè de les Regions és un òrgan subaltern i consultiu.


Amb aquests quatre punts, crec que el tema "nacional" queda ben clar. Altre cosa és que sigui incomprensible la postura favorable al "Sí" de partits com CiU o PNV. Ja es sap que la burgesia catalana i basca sempre han posat per davant els seus interessos de classe per damunt dels interessos nacionals. Ara ho tornen a demostrar.