Les celebracions dels joves aficionats marroquins d'ahir vespre no són una situació anecdòtica. Dites celebracions demostren que els fills de segona i tercera generació d'immigrants marroquins no es senten, majoritàriament, com a "espanyols fills de marroquins", sinó que, al contrari, es senten com a "marroquins que viuen Espanya" (tinguin, o no, la nacionalitat espanyola). Si passa això amb Espanya que té un Estat al darrera i que és, des de la seva creació, una màquina d'assimilació cultural, imaginau quin futur ens espera als mallorquins, que patim una triple immigració (espanyola, europea i extracomunitària...) i no tenim cap capacitat d'integració nacional per no tenir eines d'Estat per fer-ho.
