Soy un hombre libre...

Gran expressió de poesia popular:

"Soy un hombre libre

porque no me aprisionan los celos

porque no me atormenta la mujer perfecta

porque cuando amo acaricio y no golpeo

porque soy padre como la madre siempre presente

porque a mi amor no lo condiciona el sexo

porque no soy Ken ni necesito una Barbie

soy un hombre porque no aprisiono a la mujer libre"

Silver Linings Playbook (El lado bueno de las cosas)

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una gran, grandíssima pel·lícula: Silver Linings Playbook. La pel·lícula està nominada a 8 Oscars i amb tot el mèrit del món. El paper de na Jennifer Lawrence és espectacular, a l'igual que el de Bardley Cooper, per no parlar de Robert de Niro de secundari... El maneig de la càmera que fa el director, amb moviment continu li dóna un estil peculiar, dinàmic, i sorprenent. D'inici, a més, crea un ambient el director/guionista en el qual no saps molt bé el que ha passat de veritat a la història, i el que és simple imaginació dels protagonistes. 

En quant a l'argument, té un gran i segon sentit aquesta pel·lícula segons el meu entendre: ni tots els bojos estan tancats, ni tots els qualificats de "normals" estan bé mentalment. Així, es juga molt amb la idea del factor desencadenant: quin motiu duu a un/a manifestament trabucat a ser-ho? La mort del teu home, que la teva dona t'engani amb un home lleig molt més major que tu... En canvi, els "normals", en ocasions, tenen greus pulsions totalment irracionals que, pel simple fet de tenir "una vida normal", no són criticades socialment. En aquest sentit, consider que aquesta pel·lícula és imprescindible per a qualsevol psicòleg, psiquiatra, o estudiant d'aquestes matèries. 

Referint-nos al guió, no podem oblidar-nos tampoc que intenta retransmetre la idea que l'ésser humà en ocasions persegueix quimeres, sense adonar-se, ni aprofitar, allò que és obvi i té davant. En aquest sentit, el director és capaç de crear una "tensió sexual no resolta" entre els dos protagonistes, no consumada, que és un dels eixos centrals del film. Per últim, també s'ha destacat per part de la crítica que té un paper de tecnofòbia ja que es fa una reivindicació de la tornada a les cartes clàssiques, a les visites a casa, a topar-se al carrer, ja que, el protagonista, maldament sigui degut a què té una ordre judicial que no li permet, no té telèfon mòbil. És una pel·lícula sense whatsapp...

En resum, una de les millors pel·lícules que he vist en anys, i imprescindible per a qualsevol aficionat al cinema. 

Animals UPD

El diputat del partit UPD, i actor fracassat, Toni Cantó, ha manifestat al Congrés dels Diputats, defensant la tortura del toro de la Vega, que els animals no tenen ni el dret a la vida ni el dret a la llibertat. És a dir, que els animals no tenen cap dret i se pot fer amb ells el que vulguin, ja que "no son nuestros iguales éticos". Aquest senyor, a més de ser jurídicament un ignorant (hauria de saber, com a diputat, que el maltractament animal és un delicte al Codi Penal espanyol, i està castigat amb fins un any de presó, art. 337), és un enemic dels drets dels animals, i, per tant, és el meu enemic ideològic, i, per extensió, ho és el seu partit, que comparteix aquesta postura. I ho recordaré un pic i un altre, ja que UPD és un partit que defensa el maltractament dels animals. En aquests moments en què des de l'extrema dreta ideològica s'ataquen els drets dels animals (a més dels drets de les persones) vull recordar aquelles paraules tan maques del dibuixant nord-americà Gary Larson, quan va dir que ell no creia amb l'infern, però que si existeix, estarà ple de gent de gent que hagi estat cruel amb els animals. Toni Cantó i els seus companys de partit, sens dubte, hi van de cap.  

"I don't believe in the concept of hell, but if I did I would think of it as filled with people who were cruel to animals"

Gary Larson

Estat i banca

"L'Estat modern no és sinó un comitè que administra els problemes comuns de la classe burgesa"

Karl Marx i Friedrich Engels: Manifest del Partit Comunista, 1848.

Hi ha frases que no passes mai de moda, com aquesta que la varen escriure els dos filòsofs alemanys ara fa més de 150 anys. El caràcter cíclic de la història, ara un altre cop constatat, ens dur a veure com els governs burgesos actuen com a consells d'administració que intenten preservar els interessos dels autèntics governants: els poders financers. Trist, però real.

Libre con el Partido Popular

Ha arribat el carnaval, i, amb ell, les "murgas" populars (fins que les prohibeixin)...

"Tiene casi 30 años y ya está

de tribunal en tribunal

pero sabe que no le pasará naaa

es del Partido Popular...

Ahora que la justicia ya no es algo universal

algo que ya no puede detener

sus ansias de mangar

libreee para chuparse 3 millones en subvenciones

como naaa

libreee para cambiar todas las leyes a su favor

y dejar al País sin naaa

libreee para dejarte sin trabajo, sin tu casa ni libertad

no te vayas a quejar

que te puedo rebentar

ya que al fin a mi me dejan torturarrrr"

Sánchez Gordillo, absolt

Segons publica El País, el TSJ d'Andalusia ha absolt al diputat d'IU Sánchez Gordillo del càrrecs que se li havien imputat pel suposat "asalto" a un Mercadona andaluç. Segons l'auto, Sánchez Gordillo va exercitar el dret de vaga "sin más arma que la palabra, el ruido o la presencia física, con la finalidad de provocar que los responsables tomen la decisión de cerrar el establecimiento". Així, queda en norrés la campanya del feixisme i la dreta espanyola contra el líder obrer andaluç. 

La dreta espanyola necessita fantasmes, i cada tant se'n crea un. Primer fou Carrillo i La Pasionaria; després  Xabier Arzálluz i Carod Rovira; i, ara, Sánchez Gordillo n'anava en camí. Davant els despropòsits vesats, m'agradaria que més d'un dels que porferiren insults durants dies contra el diputat andaluç per la famosa acció dels "carritos del Mercadona" es disculpassin en públic. No ho fan, ni molt probablement ho faran. La dreta mai rectifica, a no ser que li facem, per la força, rectificar...