17 de febrer 2013

Silver Linings Playbook (El lado bueno de las cosas)

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una gran, grandíssima pel·lícula: Silver Linings Playbook. La pel·lícula està nominada a 8 Oscars i amb tot el mèrit del món. El paper de na Jennifer Lawrence és espectacular, a l'igual que el de Bardley Cooper, per no parlar de Robert de Niro de secundari... El maneig de la càmera que fa el director, amb moviment continu li dóna un estil peculiar, dinàmic, i sorprenent. D'inici, a més, crea un ambient el director/guionista en el qual no saps molt bé el que ha passat de veritat a la història, i el que és simple imaginació dels protagonistes. 

En quant a l'argument, té un gran i segon sentit aquesta pel·lícula segons el meu entendre: ni tots els bojos estan tancats, ni tots els qualificats de "normals" estan bé mentalment. Així, es juga molt amb la idea del factor desencadenant: quin motiu duu a un/a manifestament trabucat a ser-ho? La mort del teu home, que la teva dona t'engani amb un home lleig molt més major que tu... En canvi, els "normals", en ocasions, tenen greus pulsions totalment irracionals que, pel simple fet de tenir "una vida normal", no són criticades socialment. En aquest sentit, consider que aquesta pel·lícula és imprescindible per a qualsevol psicòleg, psiquiatra, o estudiant d'aquestes matèries. 

Referint-nos al guió, no podem oblidar-nos tampoc que intenta retransmetre la idea que l'ésser humà en ocasions persegueix quimeres, sense adonar-se, ni aprofitar, allò que és obvi i té davant. En aquest sentit, el director és capaç de crear una "tensió sexual no resolta" entre els dos protagonistes, no consumada, que és un dels eixos centrals del film. Per últim, també s'ha destacat per part de la crítica que té un paper de tecnofòbia ja que es fa una reivindicació de la tornada a les cartes clàssiques, a les visites a casa, a topar-se al carrer, ja que, el protagonista, maldament sigui degut a què té una ordre judicial que no li permet, no té telèfon mòbil. És una pel·lícula sense whatsapp...

En resum, una de les millors pel·lícules que he vist en anys, i imprescindible per a qualsevol aficionat al cinema.