La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha qüestionat que es protegeixi la imatge dels menors d'edat a l'hora se'ls permetrà avortar, a partir dels 16 anys, sense consentiment patern. Les declaracions les ha fetes arran de la publicació, sense autorització, de les fotos de les filles del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en una recepció amb Barack Obama. En concret, Cospedal es va demanar, en un míting, el següent: ¿es sostenible proteger a una menor para que no se le vea la cara y permitir, sin embargo, que pueda abortar sin que se entere su padre?. Des de el meu punt de vista, és molt perillós mesclar les coses. La imatge dels menors és protegible sempre i en tot cas, ja sigui la imatge de les filles de Zapatero, la de la filla de Belén Esteban, o la imatge de qualsevol adolescent irresponsable que penja fotografies compromeses al fotolog o al facebook. Intentar mesclar ous amb caragols, legitimant indirectament els atemptats contra la intimitat dels menors, amb la màxima de què els menors ja són madurs per fer altres coses, és, des de tots els punts de vista, reprobable.Ans al contrari, és necessari l'esforç de tots per protegir als nostres menors d'una societat audiovisual que té múltiples perills per la seva intimitat.
28 de setembre 2009
22 de setembre 2009
Empreses esportives
Els nous empresaris madrilenys que han comprat el RCD Mallorca SAD han anunciat que acomiadaran a una tercera part de la plantilla laboral de l'empresa. Cadascú fa amb els seus negocis el que vol, això és evident, però em crida enormement l'atenció una cosa: les dues úniques gran notícies, en l'apartat de gestió, que han sortit del nou consell d'administració de l'empresa són, per una part, aquest acomiadament massiu i, per l'altra, que, recent arribats, ja demanen fer un pelotazo urbanístic a l'estadi públic de Son Moix. Resulta curiosa aquesta combinació de demanar prebendes públiques en forma de requalificacions vergonyoses i després aplicar, al mateix temps, EREs sense miraments.
15 de setembre 2009
El capitalisme pot matar
El president de França haurà d'intervenir davant l'onada de suïcidis de treballadors de l'empresa privada France Telecom. En duim 23 enguany. L'estrès laboral, els continus cavis de feina i la mobilitat geogràfica en són les causes. Per una part important de les empreses capitalistes els treballadors són simples factors de producció que s'han d'exprimir al màxim. Després passa el que passa. Un treballador explotat, és un ciutadà al que se li nega el seu dret a la felicitat vital. La crisi econòmica ha aguditzat la situació i moltes empreses empren la mala situació financera global per impulsar més retallades de drets dels treballadors i, aprofitant-se de la inestabilitat laboral, solen fer servir la possibilitat d'un acomiadament com a excusa perfecte per destruir la voluntat i capacitat de rebel·lia dels seus empleats. Convé recordar això quan sentim a determinats partits defensar "una reforma laboral" que no és més que un eufemisme que es pot traduir en l'abaratiment l'acomiadament i un augment de la precarietat laboral. I, en quant a France Telecom, recordar als despistats (que també són consumidors) que la companyia de mòbils Orange és la filial de France Telecom a l'estat espanyol.
08 de setembre 2009
Els menors i els toros
Article publicat al Diario de Mallorca de dimarts 8 de setembre de 2009, pàgina 30:
Els menors i els toros
Els menors i els toros
Els diferents espectacles taurins que s’han fet a l’illa de Mallorca durant aquest estiu han desfermat força polèmica. Així, les organitzacions de defensa dels drets dels animals i altres organitzacions contràries a les corregudes de bous han estat força actives quant a protestes en contra de les corregudes que s’han duit a terme la nostra terra. Sense entrar en l’eterna disputa entre els col•lectius antitaurins i els tauròfils, sí que em correspon aclarir una qüestió vinculada a les corregudes de bous i que m’afecta en la meva actual responsabilitat política: l’entrada dels menors a les corregudes de bous.
Per ser clars i directes, i començant per la conclusió, s’ha de dir de forma rotunda que els menors de 16 anys tenen prohibida, per llei, l’entrada a qualsevol correguda de bous. A més, es pot defensar amb arguments jurídics perfectament vàlids que els menors de 16 a 18 anys també tenen prohibida l’entrada als recintes on es duen a terme corregudes de bous.
La normativa bàsica sobre la qüestió es pot resumir en dues lleis autonòmiques. Per un costat, la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, estableix de forma clara en l’article 4.3 que, en cap cas, s’ha de permetre l’entrada de menors de 16 anys a les corregudes de bous. A més, l’article 4.2 de la mateixa Llei estableix que no es pot donar cap tipus de subvenció o suport públic a les festes que impliquin un maltractament als animals. Per tant, i com a afegitó, queden prohibides, al meu entendre, les subvencions, directes o indirectes, per part dels ajuntaments o altres institucions a les corregudes de bous.
Al marge de la prohibició contundent d’entrada dels menors de 16 anys que fa la Llei 1/1992, en segon lloc s’ha de fer esment de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears. Aquesta norma estableix, en l’article 48.1 a, que es prohibeix l’entrada i la permanència de persones menors d’edat als establiments, locals o recintes en què tinguin lloc activitats o espectacles violents, pornogràfics o de contingut perjudicial per al desenvolupament correcte de la seva personalitat. Així, si entenem les corregudes de bous com un espectacle violent, que crec que ho és, s’hi ha de prohibir l’entrada dels menors de 18 anys. Per tant, i en aplicació de la Llei 17/2006, no s’hauria de permetre l’entrada de menors de 18 anys a cap espectacle taurí.
Una vegada establert l’abast de la norma, hem de determinar quines són les autoritats competents per fer-la complir. En primer terme, s’ha de dir que d’acord amb la Llei 10/1991, de 14 d’abril, d’espectacles taurins, es competència dels “governadors civils” (actualment anomenats delegats del govern) executar el gruix de competències en matèria d’autorització i control de les corregudes de bous. Entre aquestes competències, hi ha el nomenament del “president” de la correguda, que té l’obligació d’aixecar una acta amb el que hi ha passat. Així, si el president detecta la presència de menors a la plaça, atès que és l’encarregat de vetlar pel compliment de la legalitat vigent tindria l’obligació d’impedir l’inici de l’espectacle fins que els menors haguessin estat desallotjats de la plaça o, si no i per evitar incidents entre el públic, hauria de fer-ho constar en l’acta i trametre’n una còpia a l’autoritat competent per poder sancionar administrativament l’empresa organitzadora de la correguda.
En resum, si la tasca preventiva d’impedir l’accés de menors a la correguda fracassa (i aquesta és una feina que correspon, en darrera instància, a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i a la policia local), se n’ha sancionar, a posteriori, els organitzadors. Segons la meva interpretació, i d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei 10/1991, aquesta seria una competència dels municipis allà on s’han duit a terme les corregudes i les sancions podrien arribar a 15.000 euros. Si acceptam, a més, que les corregudes són un espectacle violent i que no hi poden entrar menors de 18 anys d’acord amb la Llei 17/2006, la competència de la sanció seria autonòmica i la quantia podria arribar a 600.000 euros.
Per acabar, vull esmentar que des de l’Oficina que dirigesc s’han tramès de forma preventiva els oficis corresponents, adreçats a la Delegació del Govern a les Illes i als ajuntaments afectats per corregudes de bous, amb la intenció que s’evitàs l’entrada de menors d’edat a les corregudes i per demanar-los es posin en marxa els procediments sancionadors oportuns si aquesta entrada s’ha produït.
Per ser clars i directes, i començant per la conclusió, s’ha de dir de forma rotunda que els menors de 16 anys tenen prohibida, per llei, l’entrada a qualsevol correguda de bous. A més, es pot defensar amb arguments jurídics perfectament vàlids que els menors de 16 a 18 anys també tenen prohibida l’entrada als recintes on es duen a terme corregudes de bous.
La normativa bàsica sobre la qüestió es pot resumir en dues lleis autonòmiques. Per un costat, la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, estableix de forma clara en l’article 4.3 que, en cap cas, s’ha de permetre l’entrada de menors de 16 anys a les corregudes de bous. A més, l’article 4.2 de la mateixa Llei estableix que no es pot donar cap tipus de subvenció o suport públic a les festes que impliquin un maltractament als animals. Per tant, i com a afegitó, queden prohibides, al meu entendre, les subvencions, directes o indirectes, per part dels ajuntaments o altres institucions a les corregudes de bous.
Al marge de la prohibició contundent d’entrada dels menors de 16 anys que fa la Llei 1/1992, en segon lloc s’ha de fer esment de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears. Aquesta norma estableix, en l’article 48.1 a, que es prohibeix l’entrada i la permanència de persones menors d’edat als establiments, locals o recintes en què tinguin lloc activitats o espectacles violents, pornogràfics o de contingut perjudicial per al desenvolupament correcte de la seva personalitat. Així, si entenem les corregudes de bous com un espectacle violent, que crec que ho és, s’hi ha de prohibir l’entrada dels menors de 18 anys. Per tant, i en aplicació de la Llei 17/2006, no s’hauria de permetre l’entrada de menors de 18 anys a cap espectacle taurí.
Una vegada establert l’abast de la norma, hem de determinar quines són les autoritats competents per fer-la complir. En primer terme, s’ha de dir que d’acord amb la Llei 10/1991, de 14 d’abril, d’espectacles taurins, es competència dels “governadors civils” (actualment anomenats delegats del govern) executar el gruix de competències en matèria d’autorització i control de les corregudes de bous. Entre aquestes competències, hi ha el nomenament del “president” de la correguda, que té l’obligació d’aixecar una acta amb el que hi ha passat. Així, si el president detecta la presència de menors a la plaça, atès que és l’encarregat de vetlar pel compliment de la legalitat vigent tindria l’obligació d’impedir l’inici de l’espectacle fins que els menors haguessin estat desallotjats de la plaça o, si no i per evitar incidents entre el públic, hauria de fer-ho constar en l’acta i trametre’n una còpia a l’autoritat competent per poder sancionar administrativament l’empresa organitzadora de la correguda.
En resum, si la tasca preventiva d’impedir l’accés de menors a la correguda fracassa (i aquesta és una feina que correspon, en darrera instància, a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i a la policia local), se n’ha sancionar, a posteriori, els organitzadors. Segons la meva interpretació, i d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei 10/1991, aquesta seria una competència dels municipis allà on s’han duit a terme les corregudes i les sancions podrien arribar a 15.000 euros. Si acceptam, a més, que les corregudes són un espectacle violent i que no hi poden entrar menors de 18 anys d’acord amb la Llei 17/2006, la competència de la sanció seria autonòmica i la quantia podria arribar a 600.000 euros.
Per acabar, vull esmentar que des de l’Oficina que dirigesc s’han tramès de forma preventiva els oficis corresponents, adreçats a la Delegació del Govern a les Illes i als ajuntaments afectats per corregudes de bous, amb la intenció que s’evitàs l’entrada de menors d’edat a les corregudes i per demanar-los es posin en marxa els procediments sancionadors oportuns si aquesta entrada s’ha produït.
04 de setembre 2009
Afganistan
Encara m'enrecord, sent jo petit, del referèndum de l'OTAN. M'enrecord dels crits d'OTAN no, bases fuera, dels cartells, a favor i en contra, penjats pels carrers de Son Ferriol per part dels diferents partits polítics, m'enrecord també d'aquelles pintades que deien "Asesinos NATOS" que jo no entenia (molts anys després vaig saber que NATO eren les sigles de l'OTAN en anglès). També em record d'unes imatges, vistes pel Telediario (un informatiu que els meus padrins, amb molta saviesa, li deien "es parte"), d'Ana Belén cantant Sólo le pido a Dios a la Casa de Campo de Madrid en un míting anti OTAN organitzat pel PCE. El referèndum va anar malament i el "carisma" de Felipe González va fer que els espanyols votassin "sí" a la integració d'Espanya a una aliança militar sotmesa a les ordres dels Estats Units. Ara, avui, es portada dels diferents mitjans de comunicació que soldats espanyols abaten a 13 presumptes terroristes a l'Afganistan (així ho titula, de forma literal i referenrit-se a persones com si fossin peces de caça, l'ABC). Segons el mateix diari, els soldats espanyols comentaren després de l'accident que "les hemos dado bien". Ara sembla que el govern del pacifista Zapatero vol enviar a molt curt termini més tropes militars a Afganistan. D'aquella entrada a l'OTAN ara en pagam aquestes conseqüències. Una OTAN, de la qual en formam part, i que ahir mateix va matar a 90 persones en un atac aeri. 90 persones, d'entre les quals només ha reconegut l'OTAN que hi havia uns 45 talibans. Així, en números redons, resulta que un mínim de 45 civils han mort en l'atac "aliat". Un 50% d'efectivitat em suposo que és una bona ràtio per les intel·ligents màquines de matar occidentals.Jo només em deman, és aquesta la manera de posar la pau en el Món? Què punyetes pinten els soldats espanyols, a les ordres dels Estats Units, a milers de kilòmetres de distància i col·laborant, directa o indirectament en massacres de població civil? És aquesta la manera més eficaç de combatre l'integrisme islàmic que va provocar l'11S i l'11M? Sincerament, ho dubt.
03 de setembre 2009
Por a les urnes
Un jutge de la jurisdicció conteciosa-administrativa ha prohibit la consulta popular que s'havia de celebrar al municipi català d'Arenys d'Amunt sobre la independència de Catalunya. El batlle de la localitat sembla que ho vol tirar cap endavant passi el que passi i digui el que digui el jutge i , per tant, pot convertir-se fàcilment en un màrtir imputat per defensar la possibilitat de què una autoritat electe cridi a consulta als seus governats. El referèndum a celebrar no tenia cap valor jurídic, era merament simbòlic, a forma d'enquesta entre els ciutans d'una petita comunitat catalana. A pesar d'aquests caràcter simbòlic, tots els poders de l'Estat espanyol s'han posat en guàrdia i sembla que actuaran amb la màxima contundència contra la corporació municipal. Veurem el que passa, però la resposta estatal serà necessari estudiar-la amb detall. A més, si una cosa m'ha cridat sempre l'atenció és la por que tenem determinats "demòcrates" a cridar a les urnes al poble per a què decideixi lliurament el seu futur. Recordem, en aquest sentit, que en l`època de José Maria Aznar va arribar a ser un delicte penat amb 8 anys de presó convocar una consulta popular sense l'autorització del president del govern espanyol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)